30 de novembre del 2010

2n dia d'exantema

Estem en el segon dia d'erupció de la malaltia. Aquest matí, mentre l'observava de prop quan la canviava he pensat que la cosa anava a millor. Semblava que els puntets no eren d'un color tan intens.
Però no, a mesura que han passat les hores ha anat empitjorant el seu aspecte. Els granets s'han escampat per tota la cara. Només queden les cames com a territori no conquerit. La veritat és que està molt desmillorada físicament. Espero que després que passi l'erupció torni a aparèixer la meva filla de sota aquesta capa de taques vermelles.
La gana i els ànims continua sense perdre'ls. Potser té una mica més de son. Ella que no és de fer migdiades llargues, sembla que descansa més. O és que potser a mi em condeix molt el temps en què ella dorm! Perquè feia dies que no estava tot el dia a casa amb ella i és dur!! No para quieta ni un moment!
En aquesta pàgina hi ha més informació sobre l'exantema sobtat, per a qui li interessi. Espero que mai us hi trobeu, però val la pensa estar-ne informat. I saber que a pesar de l'aparatositat externa, no és molt greu.
Diuen que l'erupció dura un dos dies. A veure si demà està millor!

29 de novembre del 2010

Exantema sobtat

Aquest cap de setmana la petita ha tingut febre. Des del divendres que ha estat a 37.5, 38, 38.8... Una febre sense causa aparent, ja que no ha anat acompanyada de diarrea, ni vòmits, ni més tos ni mocs de l'habitual. A més, ella segueix com sempre: no ha perdut la gana, ni l'alegria.
Jo pensava que potser era encara la reacció de la vacuna, però aquest matí ja he vist que la cosa passava a un altre nivell.
Ahir abans d'anar a dormir ja em vaig fixar que tenia tot de taquetes vermelles a la panxa, molt suaus i difícils de veure, però allí estaven. Aquest matí, els puntets vermells eren molt més abundants i intensos (com els de la foto, que he tret d'Internet, però és molt semblant a l'aspecte que té ara la meva filla).
He anat al CAP d'urgències perquè no em feia gens de gràcia. Al principi de la visita m'he espantat una mica, perquè el primer que ha fet la pediatre és anar a buscar una càmera de fotos per immortalitzar el ventre de la meva filla. Durant uns moments he pensat que devia ser un cas ben anormal i mai vist, ja em veia camí cap a l'hospital!
Per sort no ha estat res greu. Després de la sessió de fotos, m'ha explicat que es tracta d'un exantema sobtat, també conegut com "la sisena malaltia". És un virus que acostumen a passar molts nens d'entre sis i divuit mesos. Produeix tres dies de febre bastant alta que tot i això no afecta el benestar general del nen i, quan aquesta desapareix, tres dies d'erupció. No m'ha donat cap tipus de medicament, ja que ella es troba bé i ja no té febre. I m'ha dit que vida normal.
A mesura que passen les hores ella està més plena de granets, ara inclòs cap a la cara. Té mal aspecte, la veritat. Però ja m'ha dit que això podia passar, i que al cap d'unes 48 hores remetrà. Esperem que sigui així!
En fi! Que no portem uns dies massa bons.... A veure si es recupera aviat!

26 de novembre del 2010

La lactància i l'amenorrea, un any després!

Ja sabia que durant els primers mesos d'alletament el més probable és que no em vingués la regla. El fet de donar el pit fa que se segregui una hormona, la prolactina, que inhibeix l'ovulació. El cos és savi, i d'aquesta manera es dificulta que la mare es quedi embarassada de nou mentre ha de cuidar d'un nadó petit.
Algunes persones utilitzen aquest fet com a mètode anticonceptiu, tot i que cal remarcar que no és efectiu al 100 %. És diu mètode MELA i és més eficaç durant els primers sis mesos després del part, si la mare alleta en exclusiva i a demanda, sobretot a les nits,. Però com que no es pot saber en quin moment el teu cos decidirà ovular de nou, pot ser que es produeixi un embaràs sense haver vist abans la regla. Vaja, que no és fiable ni recomanable si no es volen tenir sorpreses! Tot i que d'altra banda penso que si es busca un altre embaràs, ha de ser bastant difícil quedar-te anant tant "a cegues".
Un cop es deixa de donar el pit de forma exclusiva és probable que aparegui de nou la menstruació, tot i que cada dona és diferent. Jo estic encara sense regla, un any després d'haver parit.
Quan vaig començar a treballar pensava que en espaiar les presses em vindria. Vaig tenir unes setmanes de dolors menstruals, però res.
Al començar l'alimentació complementària, pensava que també se m'acabava la "bona vida", però res.
Ara fa unes setmanes que ja no li dono el pit a la petita a les nits, i tampoc he tingut cap símptoma ni noto que l'aparició de la regla sigui imminent.
Durant el dia fa unes 3 o 4 presses, molt menys que abans, però res.
No ens enganyem, no la trobo gens a faltar. Fa un any i nou mesos sense aquesta preocupació i incomoditat, ja ni m'enrecordo! Però d'altra banda penso que ja seria hora...
Sé que hi ha més mares que estan igual, com també sé de d'altres que tot i alletar en exclusiva, al cap de quatre mesos ja els hi va venir. Tot i que a vegades torna amb una durada i quantitat diferent que abans de l'embaràs.
Misteris!

24 de novembre del 2010

La vacuna d'efectes retardats

Fa una setmana que comentava que els efectes de la vacuna triple vírica podien aparèixer una setmana més tard. I posava en dubte que me'n recordés, donat el cas.
Doncs s'ha donat el cas. I no me n'he recordat!
1- Des d'abans d'ahir que té la cara més vermella de l'habitual, en concret dues rodones ben marcades a les galtes, i una mica el nas. Sembla la Heidi. No sabia pas a que podia ser degut, he pensat que potser era pel fred, ja que són les parts més desprotegides quan va pel carrer.
2-Aquestes últimes dues nits han estat més complicades de l'habitual. S'ha despertat les dues o tres vegades de rigor, però ha costat mooolt calmar-la i ajudar-la a tornar a agafar el son. Nosaltres hem cregut que era a causa de les dents, ja que últimament està tot el dia amb les mans a la boca, on estan apareixent nous puntets blancs.

3- Ahir al migdia en 'anar a buscar-la a la guarderia em van dir que l'havien notat una mica calenta i que tenia algunes dècimes de febre. A casa el termòmetre marcava 37, 2.
4- Està molt irritable. Ahir es va despertar de la migdiada plorant molt, com si estigués enrabiada. I va estar intranquil.la durant una bona estona. Aquí ja vam pensar que realment ho devia estar passant malament i vam donar-li una dosi d'apiretal.
I jo vivint en la inòpia total, no ha estat fins que fullejant una revista he vist un article sobre les vacunes que se m'ha encès la llum! Avui fa just una setmana!
I la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) té els efectes secundaris just entre el 5è i el 12è dia després de l'administració de la vacuna. En alguns casos els nens poden presentar quadres similars als de les malalties per les que han estat vacunats, tot i que d'una forma molt més lleu. Malestar general, tos, reaccions cutànies, febre no molt alta, augment dels ganglis limfàtics, cefalea, rinitis....
Així que pobreta ens ha estat donant pistes ben variades, però té uns pares una mica despitats! Sort que no hem fet -espero!-res contraproduent. A cuidar-la molt i a esperar que no durin gaire aquests símptomes!

22 de novembre del 2010

Dies, setmanes, mesos, trimestres

Des del moment en que busques tenir un fill, fins als 3 anys de vida d'aquest, els conceptes de dies, setmanes, mesos i trimestres prenen un caire nou i s'utilitzen en contextos diferents que abans.
Tot comença quan contes els dies que falten per a que et no-vingui la regla, o ens els dies que fa que t'hauria d'haver vingut. Aleshores és moment de fer un test d'embaràs, molts d'ells efectius des del primer o segon dia de falta.
I just quan t'acabes de fer el test descobreixes que ja estàs embarassada d'unes quatre setmanes! A mi em sabia greu al principi descobrir això, ja que pensava que l'embaràs se'm faria molt curt. És a dir que no tens nou mesos per endavant, si no vuit!
I comencen aleshores les nàusees del primer trimestre, l'espera per començar el segon trimestre i poder anunciar a tothom la notícia, les ganes de que arribi l'ecografia de la setmana 20, on es mira en detall que el desenvolupament i estat del fetus és el correcte. A partir de llavors vas contant els mesos que falten, fins que el moment del part és cada cop més imminent. A partir de la setmana 37 ja pots parir, i tot i que normalment no l'esperes tant aviat, tampoc vols que se t'allargui fins a la setmana 42 i te l'hagin de provocar.
Finalment el dia esperat arriba, i deixes endarrere nou mesos d'embaràs per entrar en la famosa quarantena, els 40 dies en que el cos es recupera del part i en els que es recomana no mantenir relacions sexuals.
I ja pràcticament des de que arribes a casa amb el nadó, ja tems els dies que falten per que s'acabin les raquítiques 14 setmanes de baixa maternal, que així no hi ha manera de fer lactància exclusiva sis mesos ni res!
Quan arribes a casa, tu ja tens a l'armari uns quants bodis i pijamets de la talla 0 mesos. Bé, i si el naixement s'ha avançat molt, has de córrer a comprar la talla 00. A mi això de la talla 0 no m'agrada gens, em recorda a la Zona 0, dóna mal rotllo. Jo la vaig haver d'utilitzar molt i la veritat és que em vaig quedar molt més tranquil.la un cop la petita ja omplia els pijames de la talla 1 mes. I la roba segueix contant-se amb mesos fins a la talla 36, que ja són ganes de calcular tant! Jo penso que seria molt més pràctic que la roba es vengués tenint en compte els centímetres. Costaria una mica d'aprendre però evitaríem sorpreses a l'hora de provar la roba que hem comprat fent cas dels mesos. La meva filla de 12 mesos a vegades va vestida amb un bodi de sis mesos, uns pantalons de la talla 18 mesos, un jersei de la talla 12 mesos i un abric de talla 23 mesos. Cada fabricant va a la seva!
També em sorprenia molt abans de ser mare quan preguntava l'edat d'algun nen i em deien: 22 mesos, o 17 mesos. Com que no hi estava familiaritzada havia de contar molt! Ara ja m'hi he acostumat, però crec també que és més pràctic dir l'edat en anys!
Segurament per l'argot mèdic, i dels fabricants de roba és més pràctic contar en mesos, però no ho és gens per les converses de carrer!

19 de novembre del 2010

Llet adaptada

La llet artificial que es recomana que prenguin els nens a partir dels sis mesos (i perquè abans és il.legal anunciar-la, que sinó també la recomanarien!) s'anuncia sempre remarcant la gran aportació de nutrients que conté, fent creure així que és una llet feta expressament per als nadons, totalment adaptada a ells.
No dubto que ho intenten, però la llet que és realment adaptada del tot a ells és la del pit. I com que aquesta no es ven empaquetada amb tot el llistat de nutrients que conté, m'he dedicat a buscar-los. Lògicament són molts, i és una llàstima que sovint es faci creure a les mares que la seva llet ja no alimenta a partir de certs mesos.
Jo mateixa, que només li dono la meva llet m'he sentit qüestionada per fer-ho, com si fent això li estigues privant d'una millor alimentació. ("Amb la de nutrients afegits que porta la llet de formula!", diuen). Les mares que ja no donen pit és normal que li donin llet de vaca, però les que encara alletem no en tenim cap necessitat! La llet del pit és la millor llet adaptada que els hi podem donar!
La llet materna es va adaptant als canvis dels nens, i la composició que té a l'any no té res a veure amb la que tenia a l'inici de la lactància: té un 28% més de greixos, més lisozima (enzim que inhibeix el creixement de la Escherichia Coli i de la Salmonel·la i altres gèrmens), més IgA (immunoglobulina amb gran activitat biològica que bloqueja l’adhesió dels patògens a l’intestí i forma anticossos contra virus i bacteris) i té menys proteïnes (degut a la fase de creixement lent que viuen les criatures entre l’any i l’any i mig).
És a dir, que la llet materna no només canvia segons el moment del dia ni segons la durada de la pressa, també ho fa segons el creixement del nen.
Enumeraré ara els components de la llet materna i les seves funcions, resumit de la informació detallada que he tret d'aquí.

1.- Aigua: Conté un 88 % . Per això els nadons amb lactància exclusiva durant els sis primers mesos, no necessiten beure aigua.
2.- Proteïnes: Constitueixen el 0.9 % de la llet materna. La composició proteica de la llet humana és la següent:
  • Caseïna
  • Lactosèrum (proteïnes del sèrum): lactoalbímina, lactoferrina, lizosima, albúmina sèrica (seroalbúmina), immunoglobulines.
  • Nitrogen no proteic: aminosucres, aminoàcids lliures (taurina, glutamina), carnitina, poliamines, nucleòtids i péptids.
  • Mucines

Són més fàcils de digerir que les de la llet de vaca i n'hi ha que són específiques de la llet materna, com la alfa-lactoalbumina, que intervé en la síntesis de la lactosa. També hi trobem la lactoferrina, pràcticament inexistent en la llet de vaca, que afavoreix l'absorció del ferro i inhibeix el creixement de bacteris patògens en el tracte gastrointestinal. També hi trobem en proporció 300 vegades superior a la llet de vaca la lisozima, que té propietats anti-inflamatories i contribueix al manteniment de la flora intestinal.
La llet materna conté grans quantitats d'immunoglobulines (anticossos) com la Ig A, que s'uneixen als virus i bacteris impedint que penetrin a la mucosa intestinal.
La lipasa és un altre enzim important de la llet materna, que facilita la digestió.
Dins del nitrogen no proteic hi trobem aminosucres, aminoàcids lliures (taurina, glutamina), carnitina, poliamides, nucleòtids i pèptids. Tant la taurina com la carnitina són essencials pel desenvolupament i maduració del sistema nerviós central i de la visió, i intervenen en la síntesi dels lípids del cervell.
3.- Grasses: Les grasses o lípids de la llet materna constitueixen del 3 al 5 % de la mateixa, sent el component més variable. Són molt fàcils d'absorbir pel nadó, són el vehicle de les vitamines liposolubles i font d'àcids grassos essencials. Els principals lípids de la llet materna són els triglicèrids, fosfolípids, àcids grassos i esterols.
La llet humana és rica en àcids grassos essencials (poliinsaturats) agrupats sota el nom d'omega 3 i omega 6.
El contingut en colesterol és d'entre 10-20 mg/100 ml.
4.- Carbohidrats: El principal és la lactosa. La seva principal funció és l'aportació d'energia, necessària pel creixement i fonamental per l'absorció del calci, del ferro i del magnesi entre d'altres. El factor bífidus inhibeix el creixement de bacteris (E. Coli y Shigella). Els oligosacàrids s'adhereixen a les cèl.lules de les membranes del tub digestiu, disminuint així les possibilitats del nadó de patir infeccions gastrointestinals, respiratòries o urinàries.
5- Minerals: La llet materna conté tots els minerals que el nadó necessita, tot i que la seva concentració és menor que en la llet de vaca. Aquest contingut més baix promou el bon funcionament renal afavorint la capacitat metabòlica. Els minerals de la llet materna (calç, fòsfor, ferro, potassi, fluor, magnesi, coure, zinc) són de fàcil absorció.
6.- Vitamines: Són variables segons l'alimentació de la mare. Trobem les vitamines A, K, E, D, complex vitamínic B (B12 ,B6, B1, àcid fòlic B9, B3 i B5) i C.
7.- Hormones: Fins al moment s'han identificat diverses hormones presents en la llet materna, com la alliberadora de tirotropina (TRH), l'hormona tiroidea estimulant (TSH), tiroxina, triiodotironina, oxitocina, prolactina, hormona alliberadora de gonadotropines GnRh, corticoides, insulina, eritropoyetina, hormones ovàriques, prostaglandines, relaxina i prolactina.
8.- Factors de creixement: Estimulen la proliferació cel.lular, la síntesis d'ADN i ARN i el creixement i maduració de certs òrgans. No es troben en les llets artificials.
Així que sort que al pit no hi ha etiquetes perquè ni als de la Pamela Anderson hi hauria espai per fer cabre una llista de nutrients com aquesta!
Imatge de la campanya d'UNICEF- Venezuela

18 de novembre del 2010

Com una història d'amor

La relació que els pares tenim amb els fills té moltes semblances amb una típica història d'amor de qualsevol parella. Bé, amb la diferència que la primera sí que és per tota la vida!
De fet l'oxitocina, que és l'hormona que es produeix durant el part i la lactància, és la mateixa que es segrega durant les relacions sexuals.
Les fases per les que passa la relació també tenen les seves semblances, tot i que la durada d'aquestes és diferent. Jo sovint penso que el que sento per la meva filla ara és similar al que sentia els primers temps de nuviatge, en "l'enamorament".
Penso tot el dia amb la meva filla; quan fa estona que no la veig la trobo moltíssim a faltar; sempre estic parlant d'ella exaltant-ne les qualitats; a l'anar a buscar-la a la guarderia tinc una sensació de papallones a la panxa quan sé que el fet de veure-la és imminent; quan la recullo no em puc limitar a posar-la al cotxet i marxar, necessito donar-li uns quants petons i mirar-me-la bé; m'encanta que ella vingui corrents cap a mi amb un somriure ben ample (i em sento molt malament si no ho fa); quan estem per casa l'abraço cada dos per tres... i un llarg etcètera de situacions semblants. Bé, i son pare també li fa unes grans rebudes quan arriba a casa, molt més efusives que les que em fa a mi... ara estic en segon terme!
I crec que això és una fase, perquè no crec que sigui així tota la vida. No em veig anant a recollir-la al cole d'aquí uns anys nerviosa i omplir-la de petons quan surt, dient-li lo guapa que és. I, per descomptat, ella no correrà cap a mi, sinó que inclòs farà el contrari en alguna època de la seva adolescència.
Jo crec que els pares de P2 i P3 ja estan en aquesta altra fase, d'amor més pausat, perquè observo que ja van més per feina quan van a buscar els petits.
I segurament que arribarà un moment en que en arribar a casa després de treballar, tan son pare com jo deixarem de preguntar al moment per la petita i anar corrents a veure-la. Encara falten uns anys per això, però segur que arribarà.
Aquest amor es mantindrà sempre viu, però s'anirà fent més latent. No ho sé, és un fet que m'encurioseix. Perquè ara em sembla impossible que pugui passar, però la relació amb els pares quan ets més gran és més pausada i "l'enamorament" no és tan visible.
Així que aprofitaré ara que la puc "axuxar" cada dos per tres, i es deixa!

Imatge d'Erika Hastings

16 de novembre del 2010

La revisió de l'any

Avui tenia la revisió de l'any amb el pediatre de la meva filla. Ara feia molt temps que no tenia una revisió complerta, sobretot si comparo amb lo molt sovint que anava al CAP durant els primers mesos. Una senyal més de que s'està fent gran, les revisions es van espaiant cada vegada més!
Tot ha anat bé. Els canvis més importants que he de fer a partir d'ara són els relacionats amb l'alimentació: ja pot menjar moltes coses noves, cada cop farà una dieta més similar a la nostra.
Introduiré les llegums i la llet de vaca normal. La petita, fins ara, només ha pres la meva llet. I ocasionalment també li he donat algun iogurt natural. A partir d'ara provaré que tal li senta la llet amb els cereals i li donaré també més derivats làctics.
I del tema de l'ou, tornaré a provar de donar-ne, i si tampoc li senta bé li faran algunes proves. Esperem que no calgui.
Respecte al pes i la talla, jo estava molt tranquil.la ja que últimament se m'havia curat "l'angoixa" sobre el seu pes dels primers mesos i ja no l'estava pesant cada dia. A més, la veig bé. Doncs resulta que ha perdut una mica respecte a la última visita, de fa quasi tres mesos! Res greu, segons m'ha dit el pediatre, i més tenint en compte els refredats i mals de panxes que ha tingut últimament. Però se la vol mirar d'aquí unes setmanes. No em preocupa massa, ella menja bé. I, a més, està feta un belluguí des de que camina. Tot i això, hi estaré una mica més a sobre aquests dies i vigilaré més el que menja. Tinc molt clar quan no en vol més, però em costa saber si es queda amb gana.
I com ha comiat de la visita al metge, l'infermera li ha posat dues vacunes. la que tocava als 12 mesos (xarampió, rubèola i parotiditis), i la de la varicel·la, que li hem volgut posar nosaltres. Als 60 euros i pico que costa la vacuna li hem hagut de sumar set euros més per a la seva administració. Ara fan pagar el fet de posar les vacunes no sistemàtiques. Has d'anar uns dies abans a buscar el paper i ingressar els diners a una Caixa de Pensions. Si el dia de la revisió no portes el rebut, no li posen la vacuna. Un laberint burocràtic més i una despesa més per un servei que fins ara era gratuït.
I aquest cop no tinc l'apiretal preparada, ja que m'han dit que la reacció de la triple vírica apareix uns set dies més tard, i que pot anar acompanyada d'una vermellor a la pell. Espero recorda-me'n si la setmana que ve té una febrada!

Imatge de Linne Bie

13 de novembre del 2010

Un any aprenent a ser mare

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la petita!
El dia real, el dijous, no ho vaig poder assaborir gaire. Havíem passat mala nit, vaig treballar i fins a la tarda no vaig poder dedicar-me del tot a ella. Però ahir ho vam celebrar amb la família i ha anat tot molt bé! Ha estat un aniversari compartit, ja que la filla del meu germà també va fer un any el dimecres i vam fer la festa per les dues. Ens ho vam passar molt bé!
La petita ha tingut molts regals, ha portat la corona (primer no la volia, però al final s'hi va acostumar), ha provat un trosset de pastís que va fer el padrí, li hem fet múltiples sessions de fotos, li hem cantat i felicitat mil vegades....
No sé si ella ha estat massa conscient del que passava, suposo que no. L'any vinent segurament ja ho gaudirà una miqueta.
Aquest any ha estat una celebració més nostra, dels pares. De recordar el dia del part, l'estança a l'hospital, l'arribada a casa.... i tota la voràgine d'experiències i situacions que hem viscut des d'aleshores.
Em sembla increïble que ja tingui un any! Tinc una mica de nostàlgia dels mesos passats, de quan era un bebè tan petitet que l'havíem d'agafar amb delicadesa i es passava hores popant. I també, perquè no dir-ho, tinc una mica de por per tot el que vindrà a partir d'ara, ja que ara el nostre paper com a pares no es limitarà només a donar-li amor i protecció sinó que començarà el temps de dir-li que no a moltes coses, d'educar-la, d'acompanyar-la en l'aventura de fer-se gran. Ho sabrem fer? I el més important, ho sabrem fer bé?
Queda clar que per molt que tingui l'experiència d'un any fent de mare encara hem queden moltes coses per aprendre i segur que moltes d'elles encara no sé ni quines seran. Vaja, que el títol del bloc no és gens obsolet encara!

11 de novembre del 2010

Un any!


Finalment ha arribat el dia: avui fa un any que va néixer la meva filla!
Quantes experiències noves viscudes durant aquest any! Pràcticament cada dia hem tingut alguna novetat, cada mes hem anat aprenent coses (ella de nosaltres i nosaltres d'ella). I per no quedar malament, aquest últim mes ha estat aprofitat al màxim, per poder arribar a l'any amb una llista de novetats ben gran:

- Ja fa dues setmanes que camina. Els primers dies timbalejant-se molt i agafant-se a les parets. Ara ja va molt depresa i soleta.

- Té "quasi" sis dents. Les de dalt dels costats fa setmanes que apunten però no es decideixen a sortir del tot.

- El seu vocabulari va en augment: "Ja està", "Bondia", "Bo", "Tic-tac", "petó".... tot dit a la seva manera, clar.

- Entén moltes coses i el seu repertori cada dia és més ampli: sap fer la vaqueta, el lleó, el gosset, el soroll del rellotge. I sobretot, i esforços que ens ha costat, ens diu amb el dit quants anys té!

- A la guarderia hi va contenta i s'hi ha adaptat molt bé. A més, aquest mes hem tingut una treva pel que fa a les malalties varies que havia agafat al principi. Toquem fusta!

- L'alimentació ha seguit sense massa canvis, no hem introduït gaires aliments aquests últims mesos. L'ou no li va anar bé i ens hem frenat una mica fins la visita al pediatre.

- I per últim... que dir-vos de la son! El tema estrella. Molt malament últimament, sobretot per nosaltres. No es pot tenir tot! Sort que quan em dona un petonet dels seus amb la boca ben oberta se'm passen tots els mals!

Avui celebrem el seu aniversari en petit comitè i el cap de setmana en família, ja us explicaré com ha anat.

Imatge d'Emily Bolam

9 de novembre del 2010

Doncs que no dormi

Tornem-hi amb el tema de la son.
Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!

7 de novembre del 2010

Intolerància a l'ou?

Fa pocs dies vaig introduir l'ou a la dieta de la meva filla. Hi ha molts nadons que en prenen des dels nou mesos, ja sigui sencer o no més el rovell, però el meu pediatre em va recomanar que fins a l'any.
Tinc entès que és un dels aliments, que comporta més risc d'al.lèrgies, especialment la clara.
Com que ara que farà un any seran varis els nous aliments a introduir, vaig voler començar ja amb l'ou i el diumenge passat vaig donar-li una mica de rovell en el dinar.
Aquella tarda va vomitar una mica. Aleshores no ho vaig relacionar perquè portava uns dies amb molts mocs i tos i vaig pensar que havia vomitat a causa del refredat. No hi vaig ni pensar amb l'ou, ja que fins ara tots els aliments que li he anat introduint els ha tolerat molt bé i no pensava amb la possibilitat de que l'ou li hagués fet mal. No hi vaig caure.
A més, com que amb el tema de la guarderia sempre hi ha alguna passa o altra voltant, doncs mai se sap si n'ha tornat a agafar una altra.
Així que el dijous per sopar, li vaig oferir també una mica de rovell amb el pa amb tomata. Se'n va anar a dormir, i al cap d'unes hores es va despertar vomitant. Aquest cop bastanta quantitat, i gens digerit. Aleshores sí que vaig pensar amb l'ou! I vaig lligar caps.
Vaig buscar informació a la xarxa (ja sé que no és bona consellera, però és una temptació) i vaig llegir sobre les diferències entre les al.al·lèrgies i les intoleràncies a certs aliments. Les al·lèrgies, que acostumen a ser hereditàries, són degudes a una reacció del sistema immunològic i normalment es manifesten amb urticària a la pell. En canvi les intoleràncies són una resposta física anormal, com dolors abdominals i vòmits. I em quadraven bastant els símptomes que explicaven, com el fet de que el vòmit fos del menjar sense digerir i al cap de dues hores d'haver menjat.
L'endemà ja estava bé, però va fer algunes caques una mica descomposades.
Vaja, que de moment descarto donar-li més ou fins que no li comenti aquests episodis al pediatre.
Espero que no sigui res greu!

Imatge de Fotosearch

4 de novembre del 2010

Jo abans tenia un despatx

Moltes tardes, mentre estic amb ella intento fer una mica de feina des de casa: preparar classes, avançar la tesi, actualitzar el bloc, bolcar fotos a l'ordinador...
Me l'emporto amb mi al despatx i durant una estona podem co-existir les dues sense problemes. Per a que això sigui possible he hagut de remodelar moltes coses i tot i això sembla un camp de batalla! Encara em poso les mans al cap quan acabem, no m'hi acostumo!
Primer es passa una bona estona tirant al terra tot el que troba a les prestatgeries més baixes de l'estanteria (on ja no hi ha llibres sinó tot d'objectes que ella pot tocar), després es dedica a col.locar tot el que té per terra dins de cistelles i potets varis. Quan se'n cansa, s'està una estona arrossegant cadires amunt i avall, moment en que jo aprofito per tornar a col.locar els objectes a l'estanteria i així tornem a començar un cicle.
La taula on treballo tampoc és el que era. Ocupant un gran espai hi ha la paperera, que ja no pot estar més al terra si no vull sorprendre la meva filla menjant-se kleenex usats. També hi ha objectes i joguines i tot allò que es considerat perillós i que vaig requisant-li de les seves cistelles. I un paquet de tovalloletes, per anar eixugant-li els moquets cada dos per tres.
Tot va començar quan un bon dia va ser un despatx amb una hamaqueta. Des de llavors la colonització ha anat en augment i ara és una sala de jocs amb un ordinador. És qüestió d'adaptar-se!

P.D.: Del tema dormir, encara és aviat per parlar-ne, però sembla que avui, més tapadeta, s'ha despertat menys que aquest últims dies. Potser només tenia fred!!


Imatge de Matt Collins

2 de novembre del 2010

A dormir?

Després d'una bona temporada en la que s'ha adormit sense massa problemes i en la que començava a dormir més hores seguides a la nit, la cosa torna a pintar malament.
No sé si és que està fent algun canvi (hi ha gent que diu que cada canvi evolutiu: gatejar, caminar... comporta problemes a la son), si són les dents (els incisius laterals de dalt ja apunten), si és pel refredat (portem setmanes amb tos i mocs) o ves a saber perquè!
La qüestió és que em costa molt que s'adormi, i quan finalment ho aconsegueixo es desperta al cap d'un moment. Li costa agafa el son "de veritat", el de dormir unes hores seguides. I jo al final estic desesperada, se m'acaba la paciència! Per que tant per la migdiada com per la nit, estic uns tres quarts d'hora per adormir-la al pit. No em sap greu estar aquella estona amb ella a l'habitació, ho gaudeixo. Però si quan per fi se m'ha adormit, se'm desperta al cap d'un moment, se'm fa molt pesat!! Hi ha dies que no puc més!!! Acabo desquiciada!
I quan veig que ja és fa gran i encara estem amb els mateixos problemes de sempre, em fa replantejar moltes coses. Per que més ja no puc fer. Per això vam pensar que potser la clau era fer "menys"!
Ja fa unes setmanes que he decidit que en els successius despertars nocturns, no li donaré el pit. Volia veure si era capaç d'adormir-se sense haver d'estar xumant el meu pit. Feia un temps que no només volia popar una mica, sinó que s'havia d'adormir amb el mugró literalment dins de la boca! Si li treia, a plorar.
L'experiment ha donat bons resultats. Quan es desperta i encara estem desperts, és son pare qui hi va i se li adorm als braços (més ràpid que a mi!!). I si ja és de nit, normalment la portem al nostre llit i despleguem un arsenal de fregaments d'esquena, cançons... fins que s'acaba adormint, en general amb rapidesa. I quan ja són les sis del matí més o menys li torno a donar popa.
Això ens funciona be, en el nostre cas està comprovat que es desperta menys. Arrel d'això vam aprofitar per fer el canvi d'habitació.
Però ara fa uns dies que tornem a tenir problemes amb la son i és realment esgotador! Sobretot després de les bones nits que ens havia regalat últimament. Havia cantat victòria massa aviat.

Imatge d'StockPhoto

1 de novembre del 2010

Una tarda al cine

El dissabte a la tarda, després de dinar i aprofitant que la petita havia dormit una bona migdiada, vam anar al cinema! Fa temps que tenia moltes ganes d'anar-hi, després d'un any sense posar els peus en cap sala i sense veure cap pel.lícula sencera.
Abans hi anàvem molt, però ara és difícil trobar una estona per concentrar-se en una pel.lícula, ni que sigui mirant-la a casa. Les sèries ens van millor perquè són més curtes i no sap tan greu si s'han de deixar a mitges.
Vam veure "Stone", escollida pels actors que surten i, sobretot, per que era la que més bé ens anava d'horari: les quatre de la tarda. Crec que mai abans havia anat al cine en aquesta sessió. Però és una hora ideal: la petita ja ha fet la migdiada (així està contenta i receptiva), els padrins només cal que li donin el berenar, i nosaltres arribem a una hora prudent per poder gaudir d'ella una estona abans de l'hora del sopar.
La pel.lícula no va estar malament, tot i que la història és bastant dispersa i no s'acaba de saber molt bé què és el que et volen explicar. Però jo m'ho vaig passar molt bé. El que tenia era ganes de seure durant dues hores i submergir-me en una pel.lícula, crec que qualsevol m'hagués agradat.
Quan vam tornar, la petita estava molt contenta. I els padrins també.
Segurament ho repetirem!