29 de juny de 2010

Descobriments

Aquests dies he tingut sorpreses molt agradables al descobrir d'altres mares catalanes que expliquen les seves vivències entorn de la maternitat en els seus blogs.
M'alegra molt llegir experiències tan similars a les meves i veure que som moltes (i molts) els que compartim les mateixes alegries, dubtes, pors, aprenentatges...
Hi ha mares amb les quals tenim fills de quasi la mateixa edat i amb les que em sento molt identificada pel tema de la lactància, collit i estil de criança en general.
I també em sorprèn descobrir com tot el que jo estic vivint ara va ser viscut fa anys per altres mares, i està explicat pràcticament de la mateixa manera que jo ho diria! És molt curiós veure com allò que a mi em sembla tan nou, ja ha passat a molta gent mil vegades abans. Això em reconforta i em fa pensar que no dec estar del tot equivocada...
No queda bé que ho digui jo, però penso que fem molt bé en divulgar allò que anem aprenent. No sempre ho solucionem tot de la mateixa manera, cada mare és un món, però almenys a mi m'ajuda molt i m'agrada llegir els nous posts cada dia. Ni que sigui per fer "teràpia" i descarregar-me d'allò que m'alegra o em preocupa.

Endavant amb els blogs!

28 de juny de 2010

N'he d'aprendre

Per molts llibres del Carlos González que m'hagi llegit, per molt que no sóc massa partidària de les rutines i per molt que pensi que tot va bé, he de reconèixer que molt sovint em surt la mare patidora i preocupada per tot que porto a dins.
I sóc conscient que el que m'angoixa són minúcies, que no són coses greus, que l'endemà ho veuré diferent...però quan les estic vivint em fan patir!
El que em preocupa més últimament és el tema de la son durant el dia. Com que al llarg dels mesos he après a interpretar els seus plors i gestos, sé perfectament quan té son.
Però clar: que tingui són i que dormi no són la mateixa cosa.
A vegades perquè no hi ha manera de fer-la dormir (o es desperta en pic m'aixeco jo del llit) i a vegades perquè no és possible en aquell moment (estem fora de casa, enmig d'un dinar familiar, jo he de marxar a treballar...).
I això m'angoixa molt.
Ja em sé la teoria: si no dorm ara dormirà més tard, quan tingui molta son ja caurà rendida, un dia és un dia.... Però jo quan la veig que es frega els ullets, ho donaria tot per a què dormis!
En fi! He d'aprendre a relativitzar més les coses. Que dormi és important, però passar-se la tarda en braços dels padrins, o gaudint d'un munt d'estímuls nous, encara més. Encara que es salti la migdiada.. A vegades ho veig tot negre quan en realitat fa un sol radiant.

Imatge de Bansky

23 de juny de 2010

El cordó umbilical encara hi és

Els primers mesos després del part, el meu jo estava molt desdibuixat. Pràcticament no existia com a persona independent, només com a mare. Perquè si ben just tenia un segon per fer-me un cop d'ull al mirall abans de sortir de casa, menys encara per dedicar una estona als meus hobbies o a descansar simplement. Sempre estava pendent d'ella, cada minut, com un xip que s'ha instal.lat dins meu i està sempre en mode "on".
I és que el fet d'haver estat una sola persona durant nou mesos feia difícil d'assimilar que ara érem dos. Diuen que els bebès no tenen consciència de ser una persona independent fins prop de l'any. Jo crec que a les mares també ens costa tallar l'invisible cordó umbilical que ens uneix.
Jo encara noto el lligam amb ella molt fort. Quan no hi és, noto un buit molt gran. A més, el fet de notar també físicament la seva absència (els pits se'm van omplint de llet com més hores passen) encara ho fa més patent.
Amb els mesos, la dependència no és tan forta com al principi. Hi és igual, però ara ja no tinc tanta urgència quan torno de treballar (abans, he de reconèixer que corria pel carrer fins a pujar al cotxe), sé que està bé i, sobretot, des que menja d'altres aliments a part del pit, sé que la poden alimentar si tardo una estoneta més.
Però és estrany el dia en què això passa. Estic amb ella sempre que puc. És a dir, sempre que no he de treballar. Els padrins ens diuen sovint "aneu una tarda al cine", "sortiu a sopar, que us la guardem". I sé que ella estaria la mar de bé, però és a mi a qui no em ve gens de gust fer-ho. Encara no, almenys. Tot arribarà.
Ara per ara, el cordo umbilical encara no és prou llarg.

18 de juny de 2010

"Toca" vacuna!

Als set mesos, com als tres i als cinc, li hem ficat la vacuna Synflorix a la meva filla. És una vacuna que lluita contra el pneumococ, el germen causant d'infeccions "lleus" com otitis o sinusitis, però també de més greus com pneumònies severes o meningitis. Per a lluitar contra el pneumococ també existeix la vacuna Prevenar, però a mi em van recomanar la Synflorix ja que inclou tres serotips més (és a dir, lluita contra tres tipus més de gèrmens). A la nostra comunitat no està subvencionada (costa uns 60 euros), i l'hem de portar els pares quan anem a la consulta.
De les vacunes sistemàtiques subvencionades per la Seguretat Social porta totes les que toquen fins al moment. Bé, dic "toquen" quan ja se sap que les vacunes no són obligatòries. Es recomana posar-les, ja que està demostrada la seva eficàcia en la lluita contra les malalties infeccioses i s'ha comprovat que, si tots els nens les porten, la comunitat està més protegida. Però és elecció dels pares si les volen o no posar als seus fills. Els que n'estan en contra al.leguen que porten moltes substàncies tòxiques, que tenen efectes secundaris...
Jo crec que és arriscat decidir no vacunar als petits. No sóc metge però confio en els professionals de la salut, i faig cas del que ens recomanen. A més, prendre una decisió tan important que no ens afecta a nosaltres, sinó a una altra persona, com són els nostres fills s'ha de fer estant molt informat i tenint molt clares les conseqüències. Clar que, com en tot, cadascú és lliure de decidir el que vulgui!
Nosaltres vam decidir que sí, i també la Synflorix. Ahir li vam ficar la que crec que ja és la última dosi. Va anar molt bé, va plorar molt poquet. I és que amb popanalgèsia les vacunes són un mal una mica menor!!

16 de juny de 2010

No he comprat cap bolquer

La petita té set mesos i jo encara no n'he comprat ni un! I us asseguro que en gasta molts!
Això és possible gràcies als molts paquets de bolquers que ens van regalar els amics i família pel seu naixement. Realment, és un dels millors regals. Si algú no sap que regalar a un nounat crec que sempre farà feliços als pares si apareix a casa amb un paquet de bolquers sota el braç!
Nosaltres vam fer un joc amb la família que va donar molt de sí: cada persona va fer una aposta de quin dia naixeria la petita, i els que perdien havien de portar-nos bolquers. Al final no ho va encertar ningú, així que vam començar amb força provisions. Això sí, l'aposta que més es va aproximar a la data del part va tenir la seva recompensa!
Els amics també ens van regalar molts bolquers, de diverses talles. Ens estan sent molt útils. T'estalvies el fet de comprar-los, de traginar-los, de pensar-hi... Suposo que arribarà el dia que se'ns esgotaran les reserves, però crec que estem coberts fins a l'any! Gràcies a tots!!

14 de juny de 2010

"Será niño 100 % seguro"

El meu ginecòleg va ser una mica agosarat fent aquest pronòstic a les dotze setmanes d'embaràs. Pel que sé, tant els genitals masculins com els femenins són externs durant les primeres setmanes i després es van ficant al seu lloc. Però ell semblava tan convençut que nosaltres ens en ho vam creure: tindrem un nen.
Quina sorpresa quan un mes després, al rebre els resultats de l'amniocentesi (un altre dia explicaré perquè me la vaig fer) em van dir que era una nena. Vaig tardar uns dies en fer-me'n a la idea!!! Ja teníem mig decidit el nom!
Ara penso que en un proper embaràs no em faria res no saber el sexe fins el dia del part. Ha de ser molt emocionant descobrir-ho llavors. I tampoc és tan enrenou: amb pensar dos noms i no comprar la roba monotemàtica de color blau o rosa n'hi ha prou. És el que s'ha fet sempre. Però ara ha de ser difícil, deus d'estar avisant sempre als que et fan les proves per a que no se'ls hi escapi un "la nena està perfectament" o "aquest nen pesa tants quilos".
Quan vaig tornar a la visita i li vaig dir que era nena el ginecòleg es va fer el despistat. "¿Te dije niño? ¿Seguro?"

12 de juny de 2010

Set mesos

Quan la petita tenia un mes de vida, anava a un taller de massatge infantil on hi havia un nen de set mesos. El veia enorme: es girava d'un costat a l'altre, s'aguantava assegut, feia crits tota l'estona... Aleshores veia els set mesos de la meva filla com una fita molt llunyana. I ja els té!
Dels sis als set mesos ha estat un període on l'hi he notat molt canvi, sobretot pel tema de la introducció de nous aliments i per la seva mobilitat.
Just ahir vam incorporar alguns canvis a casa, ja que fins ara passava moltes estones en una manta d'activitats que se li comença a quedar petita. Vam muntar una d'aquestes catifes d'espuma tipus puzle per a què tingui més espai. Ara s'hi està, asseguda al mig jugant amb la panera!
Aquests canvis m'han fet adonar  que tenir un fill t'obliga a "redecorar" molt la teva vida. Cada cop queden menys espais a casa que no hagin estat colonitzats pel mobiliari infantil: la trona, la banyera- canviador, el bressol, els jocs, la manta... A més, tot és d'aquests colors tan vius que dóna un aire nou a cada habitació. La casa, com tantes altres coses, tampoc té res a veure amb el que era fa un any!

9 de juny de 2010

Els sons de 20 minuts


La petita dorm. I ja fa més de vint minuts. Això, en el seu cas, vol dir que ja ha creuat el llindar: ara puc estar quasi segura que dormira entre una i dues hores.
És molt curiós però és així.
I llegint aquest article de la Rosa Jové crec que entenc una mica el perquè...

"El sueño es un proceso evolutivo; los bebés nacen con apenas dos de las cinco fases de sueño que tenemos los adultos. A lo largo de los meses, y compenetradas con las necesidades biológicas del bebé, van apareciendo las otras fases. Esto es así porque, entre otras cosas, un bebé necesita comer frecuentemente (si no tendría hipoglucemias) y necesita protección. Si tuviera todas las fases de sueño como los adultos tardaría mucho más rato en hacer un ciclo completo (hay que pasar por varias fases para notar descanso) y eso resultaría peligrosísimo para ellos. Por eso, la naturaleza, que es sabia, hace que los bebés al nacer solo tengan fase de sueño profundo y una fase REM, pero no las otras, con lo que así se despiertan a menudo." (L'article complert és en aquesta pàgina de Crianza Natural)

Penso que la fase REM de la meva filla dura aquests 20 minuts que dic. Perquè és com un rellotge, casi sempre es desperta al cap d'aquesta estona. A vegades torna a agafar el son amb una mica d'ajuda. D'altres, la majoria, ja no vol dormir més.
Això em té una mica desesperada ja que sovint estic més estona fent-la adormir que el que sé que després ella dormirà. Les migdiades de tarda són així. Als matins dorm més, per sort. I a les nits, després de fer-la adormir, sé que al cap de 20 minuts em reclamarà de nou.
Diuen que a partir dels sis mesos, les fases del son comencen a semblar-se a les dels adults, però que ells encara han de fer-ne l'aprenentatge. De moment, com a molt fa una tirada de tres o quatre hores. Poc a poc espero que vagi fent el camí que la porti a dormir més hores seguides!!

Imatge de Alicia Padrón

6 de juny de 2010

Mi primer "engañanone"

La llet materna és l'aliment idoni pels nadons fins als sis mesos. Aleshores, un cop introduïm l'alimentació complementària, sembla que la possibilitat de donar-li la teva llet ja no es contempli. Com que les marques de llet artificial ja es poden anunciar (la "d'inici" no pot publicitar-se), ens bombardegen amb missatges sobre els nous làctics que hem d'incorporar a la dieta dels nostres fills, a part de donar per suposat en els etiquetatges que els cereals els donaràs amb llet de continuació (artificial).

Anem a veure. Dues coses importants:
1. La llet materna és nutricionalment la millor perquè, entre moltes altres coses, porta nomes 0'9 proteïnes per cada 100 grams. Això fa que els nens tinguin menys risc de patir obesitat i evita que els ronyons i el fetge hagin de treballar massa. La llet de vaca no és adequada per ells ja que porta 3'3 grams de proteïnes, per això les llets artificials n'han de rebaixar les proteïnes per a fer la llet d'inici (la que es dona fins als sis mesos, que en porta entre 1'2 i 1'4) i la de continuació (a partir dels sis mesos, que en té entre 1'5 i 2'2).
2. Si donem el pit, no té cap sentit donar mes làctics al nadó. Podem fer-ho, clar, però és més interessant complementar la llet amb aliments que no siguin làctics: la fruita, els cereals, la verdura...

Però a les marques comercials això els hi és bastant igual. El problema és que un làctic tan popular com "Mi primer Danone" no només és innecessari sinó que és totalment inadequat per als nadons de sis mesos. Porta 3'6 grams de proteïnes per cada 100 grams. Més que un iogurt natural normal i més que la llet de vaca, que no es recomana fins a l'any. A més, porta molt sucre.
La OCU ja els ha denunciat per publicitat enganyosa. Però pel que sembla, tot continua igual.

Aquesta informació l'he tret de la pàgina web Bebes y más, que us recomano molt. Hi ha informacions molt interessants sobre l'alimentació (compara els ingredients dels diferents productes d'alimentació infantil, dóna consells útils...). Val la pena.

4 de juny de 2010

Ja no és tan fàcil!

Abans posar a dormir a la petita era "relativament" fàcil. Ens estiràvem les dues damunt del llit i tard o d'hora acabava caient en braços de Morfeu.
Fa uns dies que la cosa s'ha complicat. Des que ha aprés a girar-se d'un costat a l'altre, no para. La porto a l'habitació que es frega els ullets, està morteta de son; però al deixar-la damunt del llit no es pot resistir: ha de fer tres o quatre volteretes!
I mentre intento fer-la adormir, a la que em despisto, ja està de nou fent la seva sessió de gimnàstica, i fent una gran rialla cada cop que es gira de costat. Llavors venga, tornem a començar des del principi!
I aquesta nit ens ha donat un bon ensurt. En un dels múltiples despertars ha fet la croqueta i s'ha posat de quatre grapes. Sense dir res ens contemplava contenta, des de la superioritat que li donava estar recolzada sobre els seus braços ben estirats.
Encara li falten dies per a gatejar, però ara ja no es manté quieta en el lloc on la deixes. Comença a prendre decisions sobre la seva, de moment, reduïda mobilitat. Quin perill!!

1 de juny de 2010

El baby-led weaning

Passats els sis mesos, la dieta base de la meva filla continua sent el pit. I, de forma gradual, vaig introduint d'altres aliments. Ho faig, com la majoria de la gent, a partir de papilles o variants (poma ratllada, aliments xafats...). Però aquesta no és l'única manera de donar aliments als petits. El baby led weanig és una altra manera de fer-ho!
Es basa en deixar que els nens agafin amb els seus dits el menjar que hi ha a taula quan mengen els pares, i que ells puguin menjar. No ha de ser menjar especial per a nadons. L'hora del menjar és així una experimentació, i un aprenentatge: no es tracta que mengin, sinó que aprenguin a menjar. Acaben ben bruts ja que no sempre encerten la boca, però quan ho fan, aprenen abans a mastegar i s'acostumen directament a menjar com ho han de fer al cap d'uns mesos.
Realment és un concepte curiós, aquí no hi estem gens acostumats! Jo penso que té inconvenients: els nens i la casa s'embruten moltíssim, no mengen tant, no sempre el menjar que hi ha taula és convenient per a ells (temes de gluten, al·lèrgies, sal, tipus de cocció...), si han d'anar a la guarderia i quedar-se a dinar pot ser un problema el fet que no hagin pres mai una papilla...
Clar que és molt interessant per ells, ja que descobreixen textures i sabors. Les papilles són sempre molt uniformes i si s'hi barregen massa fruites o verdures acaben per no saber de què és cada gust.
Jo de moment provo el baby led weaning de forma molt ocasional: amb gallons de taronja, pa, hortalisses.. Em fa por que s'ennuegui, sóc molt patidora! El que tinc molt clar és que vull conservar al màxim la textura original dels aliments i no fer massa barreges. I, a poc a poc, anar-li donant més cosetes "reals"!

Les fotos són del llibre "Baby-led Weaning", de Gill Rapley i Tracey Murkett