31 de desembre del 2011

Aniversari




Espero que us agradi la cançó, a mi em fa feliç escoltar-la avui, que és el meu dia!

Molt bon any 2012 i que tingueu una nit màgica!! Jo, a pesar dels anys que fa que celebro un any nou, no puc evitar posar-me nerviosa uns minuts abans de les 12...

29 de desembre del 2011

Inventari II

Com ja vaig fer l'any passat, faré un repàs del que ha donat de sí aquest any de bloc.
He rebut 18.392 visites i els posts més vistos han estat els de La meva padrina i el de La llengua materna dels fills del Gerard Quintana, sent aquest últim també el que ha despertat més comentaris.
El dia amb més visites (178), va ser el 21 de març, ja que van recomanar el bloc al programa del Basté de Rac 1.
Pel que fa a la manera en que la gent arriba al bloc, ho fan principalment des de d'altres blocs o directament.
Però també hi ha gent que arriba a través del google, després de posar "aprenent a ser mare" escrit de maneres diverses. o també amb cerques del tipus
"els noms més posats a Catalunya" o "exantema sobtat", que remeten als posts que vaig fer sobre el tema.
A part d'aquesta forma d'arribar al bloc, també hi ha gent que hi ha fet cap a través de cerques ben curioses.
Aquí en van algunes:

- "Busco mares de novembre 2010 del socpetit": És curiós perquè he tingut moltes visites darrera d'aquesta cerca, per tant no és un fet aïllat. He provat de fer la cerca i sí que surto, però és una mica rocambolesc, no? Qui és que em busca així?

- "Aprenent a ser de puta mare": Home, no és el títol exacte del bloc... tot i que ja m'agradaria trobar la fórmula per a ser-ho!

- "Es provoca vomit socpetit": També tinc vàries visites des d'aquí, una incògnita.

- "Abans s'adormia sol": Entenc que una mare tant ben acostumada busqui solucions per a que tot torni a ser com abans!

- "el meu nadó plora molt": Si pogués saber el perquè!!

- "estivill sentit comú": Al meu parer, unes paraules ben contradictòries...

- "que el meu fill sigui rialler té res a veure amb la feina que faig criant-lo?": Jo diria que sí hi té a veure una mica, no? Però no crec que la persona que ho buscava trobés la resposta en aquesta bloc.

- "aprenent a ser puta". Sense comentaris.

- "abans tenia casa": La crisi sí que ens afecta.

- "biografia del cantante digui dama": Jo no el conec pas...

- "cada cop que un fil estires a la tele surten cinc senyors": .... i fent aquesta cerca apareix el meu bloc??

- "com puc ser més bona mare": Hi ha algun manual?

- "dibuix de nens amb mocs penjant": Jo també aguditzo al màxim l'enginy quan busco il.lustracions, però no arribo a ser tant explícita...

- "dona flipada pel seu fill 2": I hi ha primera part'

- "eduard estivill pediatra amb seny": Ah sí?

- "els nadons prenen el pel?": Després de sentir-nos-ho a dir tant, algú busca la veritat a Sant Google..

- "Ensenya'm les popes": Aquí se'n parla molt, de popes, però no crec que tinguem l'intenció d'ensenyar-les.

- "la meva filla em roba?": No crec que la resposta es trobi a Internet...

-"la meva filla s'està fent gran i tinc un buit": Potser aquest serà el títol d'un post d'aquí uns anys!

--"on fan pipí la gent"
: Hi ha gent que als llocs més inimaginables.....

Això és tot! A veure que donarà de sí l'any vinent!!

Feliç 2012!!!

22 de desembre del 2011

1r trimestre de P2


Avui ha estat l'últim dia de guarderia d'aquest any.
No n'he parlat gaire aquests últims mesos, perquè tot ha anat molt bé. N'estic molt contenta, tant de la seva mestra com de les activitats què fan.
El treball en racons els hi funciona molt bé, i en una reunió que vam fer ens van dir que a la petita el racó que més li agrada és el de les nines, i que es passa l'estona vestint-les i posant-les a dormir.

Ahir van fer una cantada de Nadales oberta als pares, amb els nens vestits de pastorets, i em va agradar molt veure-la tan participativa i fent coreografies amb la resta de nens de la classe. Era el primer cop que la veia així, ja que l'any passat encara era massa petita per a recordar-se dels ballets assajats. Ahir en canvi, va fer un molt bon paper, ja que ballava igual que balla a casa, sense vergonya i gaudint de l'espectacle. Va ser emocionant!!

El vestit de pastoreta el vam improvisar amb el que teníem i no era el millor de la guarderia, tot s'ha de dir. La resta de nens semblaven tots pastorets professionals, però la petita feia molt goig també.

I avui ens han donat tots els dibuixos que han fet aquest primer trimestre, gargots de diferents colors que tindran el seu lloc a les parets de casa durant una bona temporada!

Per cert, jo també he acabat amb nota aquest trimestre de l'any......he acabat la tesi!!! Després de quasi quatre anys de feina, ja tinc la tesi impresa a les mans!! El tribunal també està decidit i ara nomès falta trobar la data de lectura, que segurament serà al febrer o març vinent!
On no he tret tan bona nota és a 4rt de francès... però aixo ho solucionaré després de festes. No es pot estar en tot!!

19 de desembre del 2011

"Que no en tens, de set, punyeta"

Fa mesos Adam Mansbach, pare d'una criatura, va confessar via Facebook que s'impacientava molt al posar a dormir la seva filla. I va escriure uns quants poemes al respecte per alliberar la tensió que li produïa aquest moment. El llibre, titulat "Go the fuck to sleep" va ser un gran èxit de vendes a Estats Units.
Aquí es va traduir com "Duerméte de una p... vez" i tot i que no va tenir tant èxit, també se'n va parlar. I ara Miquel Creus la traduït al català.

Vaig assabantar-me de la traducció a través de la crítica que en Kiko Amat en va fer al suplement Cultura/s de La Vanguardia.
I la veritat és que em vaig fer un fart de riure llegint tant la seva crítica com els poemes!
Perquè sí, posar a dormir la petita és una de les coses que més m'agrada fer. Ho gaudeixo molt, però quan la cosa s'allarga més de tres quarts d'hora i em demana que li canti la LLuna la pruna per enèsima vegada.... tot deixa de ser tan divertit. Li acabo cantant la cançó amb veu d'ultratumba!
I quan m'arranca del son profund tres vegades ( o més) en una sola nit perquè vol anar a fer pipí... també podria signar qualsevol dels poemes del llibre.
Per no dir la d'incoherències que li dic, entre algun que altre renec, del tipus: "Ara has de dormir perquè la mama té molta son" o "Ara has de dormir perquè la mama s'està posant nerviosa"... com si aquests fossin arguments vàlids per ella!

Com no podia ser d'altra manera, hi ha certs sectors que s'han escandalitzat amb la publicació d'aquest llibre, i que el consideren immoral. A mi em sembla que no costa gaire entendre que és un llibre pels pares (i no pels nens) i que està escrit amb molt sentit de l'humor. No és cap manual d'instruccions, no soluciona cap problema (tant de bo...), sinó que simplement ens serveix per riure una mica sobre les situacions en què la majoria de pares ens trobem força sovint.

Jo em vaig sentir molt identificada amb les reflexions del Kiko Amat al voltant del llibre:

"És físicament impossible que tinguis set altre cop. Com? Pixar ara? És la quarta vegada aquesta nit! No, no sé on collons viu el Pare Barrufet. Un conte? Ni ho somiïs. Estirat, despertaràs el teu germà. No sé quina fressa fan les sarigues. Yik-yik-yik? No sé on és la teva mare. No, no penso cridar-la ara. Qui guanyaria el combat entre el drac esdentegat i un velociraptor? No ho sé, em sembla que Són les quatre de la matinada, collons! Vols fer el fotut favor d'adormir-te duna vegada?"

Aquí van alguns dels poemes:


"Les àguiles de l'aire ja descansen
i els animals que en terra fan camí,
no en tens de set, punyeta, que és mentida,
vinga collons, estirat i a dormir".

"Tots els nens es refan al món dels somnis
la granota ha saltat al seu coixí
Ostres, doncs no, no pots anar al lavabo,
Saps què pots fer? Collons, dormir!"

"Quan després em desperto entre lleganyes
et veig un ulls tancats de serafí.
Creuo els dits i m'esmunyo de puntetes
pregant, collons, que això sigui dormir".

En aquest link podeu escoltar tots els poemes en la traducció catalana llegits per l'Elisenda Roca.
Què us semblen?

15 de desembre del 2011

Amic invisible rebut!

Ahir a la tarda, mentre estava estudiant els verbs per l'examen de francès d'avui, va sonar el timbre de casa. No tenia ni idea de qui podia ser, en aquella hora...
Però quan vaig obrir i vaig veure la furgoneta dels de MRW davant la porta ja em vaig imaginar que potser era el regal de l'amic invisible!
Quina emoció! Jo havia enviat el meu just el dia abans!
A l'obrir el paquet ja em va encantar la presentació i el paper d'embolicar dels dos paquetets que hi havia. Com és què ens agrada tant obrir regals?
Hauria d'haver esperat a la petita, però no vaig poder resistir! Amb prou feines vaig pensar en fer les fotos abans!


Al veure el conte dels tres porquets ja vaig alucinar! I és que no us ho creureu però justament el dia abans vam mencionar amb el meu home aquest conte i vaig dir-li que volia que fos el pròxim que li compréssim a la petita!!
I a l'obrir els paquetets de color rosa, encara vaig estar més contenta...


Que bé que m'ho passaré exemplificant el conte!!! I la petita, amb lo que li agraden les titelles!!

Després, vaig tornar a embolicar com vaig poder els regals i els vaig encabir dins del paquet per a que la petita també pogués obrir-los..

I sí, ahir a la tarda ja vam fer la primera funció!!

Moltes gràcies Sol Solet!
Ets un "sol" i realment has encertat molt el regal!! Coneixes molt bé a la petita, i a mi!

I gràcies també a La pantigana per organitzar-ho tot!

14 de desembre del 2011

Això és vermell

La petita ha entrat de ple en l'etapa d'identificar tots els colors.
Ja fa uns mesos que va començar a conèixer el color vermell (el primer que va aprendre), però fins ara encara confonia bastant la resta de colors.
Ara ja se'ls sap tots i quan anem pel carrer juga a identificar el color dels cotxes o dels diversos objectes que trobem.
M'assenyala les coses i diu "Mira mama, això és bau " o "això és mermell". I m'encanta també com pronuncia el color "groc", que no sé com reproduir aquí, però fa especial èmfasi en la c final.
També tenim a casa un llibre sobre els colors (justament el de la foto) i de fet hi ha activitats molt xules per aprendre'ls; com classificar agulles d'estendre la roba (o d'altres objectes) segons el color o pintar barrejant diferents colors.
Tot i això el millor aprenentatge dels colors l'estem fent en el dia a dia, integrant-los en tot allò que fem. Bé, segurament que a la guarderia també hi treballen, però veig que els va aprenent amb facilitat.
A casa anem parlant de quin color és la roba que posem, el menjar, les llumetes del pessebre...
Estem ben distrets identificant colors, vaja! Ella no para de dir-los tots!

Ah! I parlant del pessebre, aquest any m'he animat a fer-lo! Recordo lo molt que m'agradava a mi quan era petita i lo xulo que quedava el que fèiem a casa, amb muntanyes enfarinades i rius de paper de plata. El meu, no ha quedat tan bé ni de lluny, ja que és més petit, però també fa goig. Ara bé, tot i comprar les figures de les que no es trenquen, ja tenim uns quants pastors decapitats i un rei que ha de passar per infermeria, ja que ha perdut un braç. Jo ja intento que la petita no s'hi atansi gaire, però clar, un pessebre que no es pot tocar no té cap gràcia per ella.
A veure si acabem de passar el Nadal sense que cap més figureta s'accidenti....

11 de desembre del 2011

Recordant-se de la popa

Ja fa quasi un mes que hem deixat enrere la lactància materna.
Com vaig explicar va ser una decisió més meva que seva, fet que ha fet molt fàcil per mi la superació d'aquesta etapa. Però no tant per ella, a pesar de la facilitat amb que ho va acceptar al principi.
Ella sap que la mare ja no té lleteta (a vegades ho diu tot assenyalant-me els pits), que va marxar quan ella va fer dos anys. Però tot i tenir clar això , segueix anomenant molt la popa i mostrant molt interès en mirar les fotos en que es veu ella popant, i també observant els nens petits que en prenen.
I, sí, en algunes ocasions, encara me'n demana.
Quan la poso a dormir no ho diu mai, però sí que ho repeteix bastant insistentment quan som a alguns dels llocs on acostumava a donar-li.
I em sorprèn molt la memòria que té!
A casa dels meus sogres me'n demana quan ens asseiem en una butaca del menjador on algun cop n'hi havia donat i me'n va demanar l'altre dia que la vaig fer dormir a casa mon pare.
També me'n va demanar a l'avió ( és possible que se'n recordés de l'altra vegada que li'n vaig donar? O potser va ser per por a la situació desconeguda en què estàvem?), i també me'n va demanar un dia que vam anar a veure un espectacle de titelles al que havíem anat una vegada mentre ella popava.
A vegades m'ho diu amb la boca petita, però a vegades no para de repetir-ho.

A nivell alimentari ja no ho necessita, però a nivell emocional veig que sí que ho troba a faltar algunes vegades. I m'entristeix veure-ho i pensar que l'estic privant d'una cosa que tant li agradava! Fins i tot he estat a punt de tornar-li a donar en alguns moments, però al final o bé ella ha canviat d'opinió o bé hem aconseguit distreure-la.

Així que he pogut comprovar com el deslletament és un procés amb molts matissos, que dura el seu temps i on s'han de tenir en compte els sentiments de les dues parts: de la mare i del fill. I que tot i fer-ho de la manera més suau possible, no és fàcil d'oblidar, sobretot quan els nens són grans.
A mi m'està sent tot molt fàcil, la veritat és que trobo moltíssimes ocasions en que compartim quasi la mateixa intimitat i vincle proper de quan popàvem. M'enrecordo amb molta alegria de quan ho fèiem, però no ho enyoro.
I ella, en el seu dia a dia, també sembla molt contenta amb haver deixat la popa, no hi pensem. Ara bé, com dic, hi ha vegades en que se li deu encendre la bombeta i ho recorda.

Imatge de Paul Alexandre Alfred Leroy

9 de desembre del 2011

Premi Best Blog


La Sandra, del blog ¡Anda, si es mamá!, m'ha passat aquest bonic premi. Moltes gràcies! Em fa molta il.lusió veure que sempre penses en mi!

I jo el passo a...


Mirashka de Hi veig doble
Sol solet
Euphorbia
Ester de El petit calaix
Una mama a la vida moderna


Bon cap de setmana a tothom!!

8 de desembre del 2011

Viatjant a ... Tenerife!

Que bé van unes vacancetes en aquesta època!!
M'encanta viatjar a l'hivern, i més encara a una regió càlida, sobretot tenint en compte que per les terres de ponent portàvem uns quants dies sense veure el sol.

Hem estat a Tenerife, una primera presa de contacte amb les Illes Canàries, que m'ha deixat amb ganes de més. Pensava que seria més turisme de "sol i platja" i realment hi ha molt per veure, uns paisatges plens de contrastos! L'"excusa" del viatge ha estat perquè jo havia d'anar un dia a un Congrés, i la resta l'hem aprofitat per fer el turista. I amb quatre dies hem pogut veure pràcticament tota la illa!

La petita s'ho ha passat molt bé! No va atrevir-se a posar els peuets a l'aigua del mar, que per ella és una gran desconeguda encara, però ha gaudit molt fent passejos; visitant la fira que teníem a prop de l'hotel i quedant-se embadalida mirant la nòria ("un molinet molt gran molt gran", segons ella); dormint molt al cotxe de lloguer mentre fèiem les corbes de la carretera del Teide i posant-se les botes al esmorzars i sopars del bufet lliure de l'hotel. Els primers dies deia "vull anar a casa" de tant en tant, però avui quan s'ha despertat i preparàvem l'esmorzar a casa el primer que ha dit ha estat "vull hotel"!


Respecte el viatge en avió, ha estat el primer vol que hem fet amb una nena que oficialment ja ho és, fet que implica que a l'avió ja no vam marcar la casella de que viatjàvem gratuïtament amb un nadó de 0-2 anys sinó amb una nena que ja està obligada a pagar quasi la totalitat del bitllet. I quina ràbia, perquè ens ha anat de dues setmanes!
El que em sap més greu és que, com ja m'imaginava, el seu seient ha estat totalment desaprofitat. A l'anada sí que si va asseure una estona, però a la tornada va estar tota l'estona damunt meu o de son pare, ja que va ser un infern! Volàvem al vespre i, tot i que la petita no havia fet migdiada, li va costar molt adormir-se. Va plorar molta estona, enrabiada, i no sabíem com calmar-la. Sens van esgotar tots els recursos i la gent del voltant que al principi era comprensiva al final s'anava dirigint a nosaltres per a proposar-nos solucions varies. Jo estava neguitosa, perquè sabia que l'únic que volia la meva filla era aconseguir adormir-se, i les distraccions encara eren pitjors. Finalment, quan faltava mitja hora per arribar, va tancar els ulls! Però quin patir!

El balanç general és, però, molt positiu!

2 de desembre del 2011

Explica-me'l tu!

La novetat d'aquests dies és que, enlloc de ser jo la que li explico els contes a la petita, me'ls explica ella!
Un dia després d'explicar-li per enèsima vegada el mateix conte, mig de broma vaig dir-li "explica-me'l tu!", i li va encantar la idea.
M'explica el conte del Centpeus (segons ella "el sensepeus"), el de l'elefant, el del Corduroy, el de la Maisy i com no, el de la Caputxeta Vermella.
Passa les pàgines molt ràpid i només va dient paraules soltes a l'estil telegrama, però és curiós veure el què recorda de cada conte. A mi m'ha sorprès molt!!

Aquí va el conte de la Caputxeta segons la meva filla:

- Vie una veada.... paputeta vermea, berenar padrina, op, "On vas?" (fent veu de llop), cap aquí, enganya, corrents corrents, nyam padrina, boca grossaaaa, nyam paputeta, obre panxeta, abraçadeta

Imatge de Jessie Willcox Smith

1 de desembre del 2011

Sorteig de la Pantigana



La Pantigana fa un sorteig al seu bloc!
Si us apunteu podreu participar-hi i guanyar aquesta agenda anomenada "Lo Tafanari 2012".
Es tracta d'una agenda on hi col·laboren dones que viuen a la muntanya, tant si hi han nascut, com si hi han estat acollides.

Per més informació, visiteu la seva pàgina.