29 de setembre de 2011

Conciliació real ¡JA!

Fa uns dies que un grup de mares ha engegat una campanya via Facebook i Twitter anomenada "Conciliación real ¡ya!", des d'on es demana una conciliació veritable, ja que tots els pares tenim el dret de criar els nostres fills i els nostres fills tenen el dret de ser criats pel seus pares. Jo no tinc twitter ni facebook i per això m'hi adhereixo des d'aquí.

Sens dubte, la mala conciliació és una de les coses que estem fen molt malament en la societat actual, on tenir fills és un entrebanc per la vida laboral de moltes dones. Com pot ser què un dret tan elemental sigui viscut amb por i angoixa per tantes dones, que sovint des del moment de la concepció ja patim pensant en el dia que haurem de separar-nos del nostre fill?
La conciliació és pràcticament impossible si no fos perquè la majoria de dones renunciem a mols aspectes de la vida laboral i fem mans i mànigues per a poder arribar a tot arreu. No ens ve mai donada, l'hem de buscar nosaltres com podem.
Jo penso que no seria tan complicat organitzar-nos millor, tos hi guanyaríem, de fet tenim el model de molts països que ja funcionen més bé que el nostre en aquest sentit. El govern sembla que ha oblidat que els nostres fills seran els ciutadans del futur.
Hi ha moltes coses a solucionar, però crec que n'hi ha tres que haurien de canviar ja:

1. La baixa maternal de 16 setmanes. Aquesta baixa,a part de ser curtíssima, fa impossible que moltes dones puguin seguir amb la lactància materna exclusiva que la OMS recomana fins als sis mesos. Jo penso que la baixa, com a mínim, hauria de ser de 9 mesos o un any!!

2. Els horaris laborals. Un cop la dona s'incorpora a la feina, les hores en que pot gaudir dels seus fills són molt poques, i part de la culpa la té la distribució horària laboral, molt poc conciliadora. Les llargues hores de pausa per dinar i el fet d'acabar tan tard als vespres fa que molts pares no vegin als seus fills fins a les 9 de la nit. Jo veuria molt més lògic que a les 8 ja fóssim tots a treballar, i a les 4 o com a molt estirar, les 5, tots a casa. En canvi, a les 5, actualment molta gent es prepara per començar la jornada de tarda.

3. Les jornades reduïdes per les mares, haurien de ser vistes amb normalitat i no entorpir el nostre futur professional. No oblidem que la gran majoria de dones podem fer la mateixa feina en mitja jornada que molts homes fan en la jornada sencera, i més desprès d'haver sigut mares. Tot es qüestió d'organització i de no perdre el temps. Fer part del treball a casa, en segons quins casos, també seria una possibilitat.

Hi ha tantes coses que ens queden per fer! Estic segura que ho aconseguirem, no sé quan, però crec que la lògica marca que aquest és el camí a seguir. Quina llàstima que aquesta lògica sigui ignorada per tanta gent!

Conciliació real JA!

28 de setembre de 2011

Els esmorzars a la guarderia

Com vaig explicar, a la guarderia des d'aquest any, ens fan portar cada dia alguna cosa per menjar a mig matí (a les 10) i també per berenar a la tarda (a les 16.00), i han de ser coses diferents segons el dia de la setmana, seguint una llista que ens han donat.
Per esmorzar, tres dies toca fruita, dos làctic i un, cereals.
Jo estic d'acord en que unifiquin criteris, entenc que els hi sigui més còmode. Tot i que, lògicament, no està fet al gust de tothom i aquest menú, per motius diferents, no ens encaixa a tots els pares.
Jo penso que està bastant bé. Per sort la gran majoria de dies els hi fan portar fruita, cosa que em sembla molt bé. A més, ho han enfocat de manera que no portem gran quantitat de menjar, sinó només una mena de "tentempie". Vaja, que al meu criteri, l'elecció que ha fet la guarderia no està malament.
Partint de la base que la meva filla ja surt esmorzada de casa, no em semblaria bé que a les 10 els hi donessin un gran àpat, sobretot tenint en compte que a les 12 ja dinen (Ara que amb lo menjadora que m'ha sortit, segur que s'ho acabaria tot igualment!).
Jo, contràriament a l'opinió de molts pares, pateixo més per que els hi donin "massa menjar" que no per poc, sobretot tenint en compte que per la meva filla el que allí li donen no és el seu esmorzar, sinó un "extra" que quan és a casa, no tenia costum de donar-li a aquella hora.

Els dies que toca cereal, li dono dues galetes.

Els dies que toca fruita, qualsevol fruita de la temporada a trossets. (Tot i que la majoria de nens porten sucs envasats aquest dia. Ja a la mateixa reunió alguns pares van preguntar si els sucs envasats es consideraven fruita, i, per la meva sorpresa, les mestres van respondre que sí. Jo no sóc partidària de que begui sucs envasats diàriament, i per tan no li'n dono gaire sovint i menys com a substitut de la fruita).

Els dies que toca làctic, tenia un dilema. El més pràctic era un iogurt, però esmorzant a les 9 (i ben esmorzada), que li donin un iogurt sencer a les 10 no em fa el pes. Així que he optat pels Petit Suisse. A més, informant-me sobre el tema, he descobert que són força saludables, ja que no són tan calòrics ni porten tan colesterol com passava fa uns anys. En aquesta pàgina explica molt bé els nutrients que contenen i el seu procés de fabricació. Igualment, en aquesta taula es pot veure com no hi ha massa diferències entre el Petit Suisse natural i els de sabors, tot i que aquest últims porten una mica més de sucre.

Així que, tot i que era un tema que m'ha preocupat aquest primers dies, ara ja està resolt. Ja sé que no li vindrà d'una mica més de menjar, però ja que és una cosa que passarà cada dia m'agrada tenir-ho controlat!

26 de setembre de 2011

El Doctor Estivill ensenya a menjar

Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i no me'n vaig poder estar de llegir-lo. I, un cop llegit i paït, no em puc estar de donar-ne la meva opinió.....

Hi ha moltes coses que diu el doctor Estivill amb les que estic d'acord. Trobo molt lògic que es digui que els nens no s'han d'acostumar a menjar mirant la televisió, que no han de menjar llaminadures, que els pares no hem de camuflar els menjars que no els hi agraden amb salses i que hem de potenciar la seva autonomia a la taula.

El que no em convenç gens és el seu "mètode", la manera en que hem d'ensenyar-los a menjar. És a dir, és la base del llibre amb la que no estic gens d'acord:

1. El primer que em crida l'atenció, tant en el seu llibre d'aprendre a dormir com en aquest és l'aire de "domesticació" que se'n desprèn. Els nens aprenen per repetició i per que no tenen alternativa. No els tracten com a persones individuals amb necessitats, sinó com a éssers que a les hores que toca han de menjar o dormir. I haurem aconseguit el nostre objectiu quan el nen faci aquestes coses diàriament sense queixar-se:

"Cuando el niño , sólo con ver que estamos sacando el mantel del cajón para colocarlo en la mesa, se dirija a su sillita; cuando, una vez sentado, se apresure a empuñar la cuchara para comer él solito; cuando se lo termine todo, nos muestre el plato vacío y se disponga a quitar-se el babero... podremos decir que el hábito de comer bien está correctamente instaurado".


2. Una altra cosa que observo en els seus llibres és que tots els consells estan dirigits i pensats per a fer fàcil la vida dels pares, no per a cobrir les necessitats dels fills. És a dir, es diu molt sovint que seguint el seu mètode el nen dormirà o menjarà amb pocs minuts i així els pares podran dedicar-se a d'altres coses després.

3. Una cosa que no trobo gens normal és la contrainformació que es dona sobre la lactància materna. Diu que hi està a favor, però no a demanda ni per la nit. Moltes mares sabem que això, aplicat els primers mesos de vida del nen, porta directament al deslletament.

"Por lo general, los lactantes menores de seis o siete meses tienen que hacer unas cinco comidas, y es el pediatra quien indica la cantidad y el horario de las tomas. Y durante,el resto del tiempo, no se le da de comer."

Trobo molt greu que es digui això en un llibre que es ven actualment, ja que contradiu totalment el que diu la OMS i les Associacions de Pediatria. O elles o el senyor Estivill estan equivocades. Que algú rectifiqui, no?


4. La solució per a que mengi millor i provi tots els aliments no és que el nen segui a taula i s'acostumi a veure com els seus pares prenen diferents menjars. D'aquesta manera, prova amb naturalitat diferents aliments i els acaba acceptant. No. Segons el doctor Estivill, si una cosa no li agrada al nen i no vol menjar, se li treu de la taula i fins al següent àpat no menja res. Així és com aprenen els nens a menjar de tot segons el doctor Estivill: perquè tenen gana i no hi ha res més.

5. Trobo molt fort la naturalitat amb la que es parla en els seus llibres dels vòmits dels nens. Jo només he vist vomitar la meva filla una vegada, per una malaltia, i em va fer patir molt. Doncs en els llibres de l'Estivill que els nens vomitin és el pa de cada dia, sembla. I ho fan expressament. Jo em quedo astorada quan llegeixo coses així:


"Los niños utilizan el vómito como una manera de llamar nuestra atención o, simplemente, como muestra de rechazo al aprendizaje del hábito de las comidas. Además, si se acostumbran a hacerlo, cada vez les resulta más fácil provocárselo y lo hacen cuando les conviene".

6. En els seus llibres també es dóna sempre molta importància als objectes que acompanyen el nen en el dormir i en el menjar, i es remarca que han de ser els mateixos sempre per no crear confusió al nen. Així, en el menjar ha d'haver-hi sempre els mateixos plats i entorn. I en el dormir, els mateixos ninos, xumets, o dibuixos amb la cara dels pares (Però els pares, ben lluny). Jo entenc la importància de les rutines i les he aplicat, però no fins a aquest extrem.

7. Comparant aquest llibre amb el de "Mi niño no me come" del Carlos González, estic molt més d'acord amb el del doctor González. És més anàrquic, però respecta més els nens i, sobretot, m'agrada perquè no diu el que s'ha de fer. Al contrari, ens diu el que no cal fem: no cal obligar el nen a menjar. I, parlant de llibres d'alimentació infantil, molt recomanable el de Valentí Fuster del que ja vaig parlar en aquesta entrada: "La cuina de la salut". Més sentit comú i menys contar els minuts que falten per treure-li el plat de la taula al nen!

Per últim, dir que escric això sent mare d'una filla molt menjadora que sempre s'ha mostrat molt interessada en provar qualsevol tipus d'aliment. Entenc que els pares que estan desesperats davant d'un fill que no menja, puguin provar tots els mètodes possibles i per haver. De fet, jo mateixa vaig estar temptada d'aplicar el mètode Estivill per dormir quan portàvem una ratxa de moltes nits on es despertava cada dos per tres. Per aquest motiu, penso que els llibres del doctor Estivill són molt poc recomanables, perquè s'aprofiten d'aquesta situació i venen als pares les promeses d'uns menjars i dormirs ràpids i seguits. Segurament que funciona, però per mi educar un fill no és això.

22 de setembre de 2011

Mamant plàcidament

Aquest matí, mentre feia cua per passar la ITV del cotxe, he tingut temps per començar el llibre de "L'home de la maleta" que feia temps que portava al bolso sense obrir.
I se m'ha dibuixat un somriure quan he llegit aquest paràgraf en les primeres pàgines, on el protagonista parla dels seus records d'infantesa, quan la seva mare el portava al cinema:

"Jo m'adormia. Si és veritat això que diuen que la llet materna té un efecte narcòtic que deixa les criatures mig estabornides, jo puc afirmar que en un cine, amb tot a les fosques, encara més. Tinc una vaga nació de com m'anava guanyant la son i de com m'arraulia a al falda de la mare, amb el cap descansant sobre els pits. Plàcidament, aquesta és la paraula: jo dormia plàcidament. Que dolces que eren aquelles becaines! Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç. És una felicitat concreta que revisc quan fan pel.lícules en blanc i negre per televisió. Aquesta la vaig mamar, penso moltes vegades."

En una societat on l'alletament perllongat és poc visible i desperta força comentaris negatius, llegir aquestes paraules m'ha fet començar el dia ben contenta!
I té raó. Quan veig la meva nena popant, la veig sempre tan feliç i relaxada!!

Imatge de Kim Berggren

21 de setembre de 2011

Les mares treballadores no ho fem tan malament!

El dilluns, La Vanguardia va publicar una notícia on s'exposen les conclusions d'uns estudis que demostren que el treball matern no perjudica els fills, al contrari, sembla que fins i tot té avantatges per ells.

Podeu llegir l'article complet aquí.

Les frases que m'han cridat més l'atenció són les següents:

"La explicación que dan unos y otros tiene que ver, por una parte, con una mejora de los recursos económicos domésticos, lo que conlleva una reducción del estrés familiar y un aumento de las oportunidades para los pequeños. A esto hay que sumar la calidad del tiempo dedicado a los niños. Los padres con problemas de horario arañan minutos para estar con los hijos. Y, además, cuando los dos padres trabajan se reducen las tensiones sobre quién se encarga más o menos de los niños, al ser parejas más igualitarias, lo que redunda en el bienestar de los menores."

"En el citado estudio la conclusión es clara: en los hogares con padres trabajadores, el poco tiempo del que se dispone se invierte más en actividades formativas de los niños (leer, hablar, ayudar a hacer los deberes, hacer puzles) y emotivas (más besos, más abrazos y risas...), lo que mejora sustancialmente la autoestima de los pequeños."

M'ha agradat llegir aquest estudi. Jo sóc filla de mare treballadora i vaig tenir una infantesa molt feliç, amb una mare que no hi era a totes hores, però a la que sentia molt propera i hi era sempre que la necessitava.

La felicitat i vincle dels fills amb els pares depèn de molts factors, i si la mare treballa no està tot perdut. Jo opino que és important estar tot el dia amb els petits durant més o menys el primer any. I desprès, l'ideal seria poder treballar poques hores (mitja jornada o similars). Jo em sento molt afortunada de fer-ho així i de poder gaudir de la vessant laboral a part de ser mare.

Ànims, que no som les pitjors mares del món per haver decidit continuar treballant tot i tenir els nostres fills!

Imatge de David Milgrim

20 de setembre de 2011

Busquem busquem....

El llibre que més li agrada actualment és el que a casa hem anomenat "Busquem, busquem...".
Com veieu a la fotografia, el llibre és un antic àlbum de fotos on hi vaig enganxant retalls de revistes amb motius diversos, sobretot de nens que fan coses. Aquest llibre ja fa temps que el tinc i crec que ja vaig explicar com i quan n'havia fet un de semblant aquí.
Ara la novetat és que no ens limitem a mirar el llibre com si fos un conte, sinó que juguem a buscar coses.

Busquem, busquem... unes sabates!
Busquem, busquem.... un nen que menja una poma!
Busquem, busquem... un pingüí!

I ella va girant les pàgines, dient que no, fins que arriba a la pàgina on hi ha el que busquem.
"Atí!!!", assenya-la quan ho troba!
Li agrada molt i hi passem moltes estones. Fins i tot a vegades és ella la que em diu el que s'ha de buscar i jo he de trobar-ho!

19 de setembre de 2011

De mares respectuoses

(Segueixo el fil de la Mamamoderna i la Mirashka....)
Ja fa molt temps que per Internet i també pel carrer hi ha mares que s'autoqualifiquen de "mares respectuoses". Es vanaglorien de respectar sempre els ritmes dels seus fills i de ser mares que viuen la maternitat de manera més conscient que la resta i que, per tant, tenen nens molt més feliços.
Com d'altres blocaires heu dit, jo crec que és de sentit comú que totes les mares (bé, quasi totes, però la gran majoria) respectem als nostres fills.

La meva opinió és que, per sort, en els últims anys s'està educant als nens d'una manera molt menys autoritària que fa uns anys, on tot s'havia de fer "perquè ho dic jo".
Ara les mares escoltem més els ritmes dels nostres fills, no els encorsetem tant i, sobretot, juguem molt més temps amb ells. Perquè, no ho oblidem, les mares que abans es quedaven a casa per cuidar els fills, en tenien molt més per cuidar i moltes més tasques a fer apart d'atendre'ls, és a dir que no es passaven el dia contemplant-los i estant per ells. Ara sembla ser que hi ha mares que sí que ho fan. Jo mateixa ho intento fer quan estic a casa, i inclús arribo a sentir-me culpable si en alguns moments no li faig massa cas perquè he de fer el dinar o posar una rentadora. I crec que no ens en hauriem de sentir tant! Perquè realment tinc molt vincle amb la meva filla, molt "apego" que en diuen, i aquest no es trenca perquè passi moments sense mi.
Ara la majoria de mares criem respectant molt als nostres fills i demostrant-los molt més activament que mai lo molt que els estimem.

Ara bé, també penso que alguns pares han portat això al màxim extrem, i s'han passat de voltes. La criança respectuosa, al meu parer i en alguns casos, s'ha convertit en una criança que converteix el nen en un petit rei autoritari que decideix tot el que vol fer i en quin moment. Penso que està bé demanar-li si prefereix poma o pera per berenar, però no que decideixi menjar-se tres iogurts seguits.
A més, també crec que la criança respectuosa a vegades és "lo fàcil". Totes ho hem viscut: quan els nens fan coses que no haurien de fer (per exemple, tirar els colors a terra, tocar la minicadena..) estan sempre molt calladets i no molesten. I dir-los-hi que no ho facin requereix aixecar-se, mirar-los, parlar amb ells i dir-los que hi ha coses que no s'han de fer. Educar requereix un esforç. És més fàcil estar assegut al sofà deixant fer al nen. Tot i que, com la meva curta experiència m'està demostrant, desprès és una gran inversió: desprès de molts no i de moltes explicacions entenen que no s'ha de fer i arriba un dia que no ho fan més. Potser sí que llavors provaran de fer una altra cosa, però ja n'hauran après una que no es pot fer.

Per últim dir, que aquest comportament laxe d'alguns pares no és exclusiu dels que s'autoqualifiquen de respectuosos. Ha existit sempre i crec que és més abundant en gent que ni tan sols sap que existeix aqusta corrent. Com crec que molts pares que s'inscriuen en la corrent, a l'hora de la veritat també posen molts límits als seus fills.

En fi! Jo ho veig tan lògic que no crec que fes falta dir-ho, però aquesta és la meva opinió sobre les mares respectuosíssimes. Perquè de respectuoses ho som totes.

El reportatge sobre les dides

Us penjo el reportatge. No ho he sabut escanejar millor...
Espero que al fer clic es faci la imatge més gran i es pugui llegir bé, si no, digueu-m'ho!


17 de setembre de 2011

Sortim al diari ARA!

Avui al diari ARA, al suplement Criatures, fan un reportatge sobre les dides en el qual citen la història que fa mesos vaig explicar sobre la meva padrina.
En l'article, expliquen la seva experiència com a dida i la de d'altres mares que actualment són usuàries dels bancs de llet.
I hi ha les opinions d'una experta que tots coneixem, l'Anna del bloc Fentdemama!
Fa molta il.lusió!

16 de setembre de 2011

Provisions per la temporada tardor-hivern


Tot i que encara fa molta (moltíssima) calor, se suposa que qualsevol dia ens despertarem amb uns quants graus menys de temperatura. Esperem!

I jo, que sóc previsora, ja tinc la roba a punt per quan això passi. Bé, de fet espero amb candeletes que arribi ja el fred, no només per mi, sinó també perquè la petita ha fet una estirada i la roba d'estiu li comença a anar molt petita (sobretot les sabates) i crec que no aguantaran gaires dies més...
I, preparant-me de cara a l'hivern, aquesta setmana, en plena onada de calor, vaig dedicar una tarda a provar-li algunes peces que em semblaven aprofitables de la roba d'hivern de l'any passat. La majoria de coses no li anaven bé, així que he començat l'operació compra de la "temporada tardor-hivern", i ja començo a tenir l'armari a punt pels primers freds.
L'equipament que em falta l'estic trobant sobretot a Internet. La roba, a Kiabi, i les sabates, a outletzapatos.


-Kiabi: Ja fa temps que compro moltes coses en aquesta pàgina, sobretot per peces bàsiques del tipus malles, pijames i roba interior. De tant en tant fan ofertes increïbles i he arribat a comprar camisetes xules per 2 euros!! Com a avantatges, té roba molt variada, baratíssima, que dóna bon resultat i , a més, no té despeses d'enviament si gastes més de 10 euros. Els inconvenients, que tarden bastant a enviar-t'ho i que les talles són una mica justes (millor comprar una talla més de la que habitualment es fa servir).

- Outletzapatos: Sempre he pensat que les sabates dels nens són caríssimes (més tenint en compte lo poc que els hi duren). Pagar quasi 50 euros cada cinc mesos em sembla molt. D'altra banda, vull que vagi ben calçada i que les sabates no li caiguin a trossos el segon dia. Així que, vaig buscar per Internet algun outlet de sabates de marca bé de preu. I aquí està! Geox, Pablosky, Kickers, Billowy i d'altres a quasi meitat de preu. Té uns 5 euros de despeses d'enviament, però val la pena. Ahir vaig fer la primera comanda i en principi la setmana vinent tindré les sabates. Ja us informaré, perquè si tot va bé crec que em faré clienta habitual.

I vosaltres, compreu roba per Internet? Alguna recomanació?

Imatge de Julie Morstad

14 de setembre de 2011

I amb el setembre, nous propòsits!

Sempre he tingut la sensació que començo un nou any al setembre, més que no pas al gener. Ja em passava de petita, amb l'inici d'un nou curs escolar i també de més gran, ja que per la meva feina començo també nous horaris cada setembre.
I noves activitats i reptes que m'agradaria complir d'aquí al juny:

1. Una de les coses que tenia pendents era comprar-me una panificadora i fer jo mateixa el pa. Doncs missió comperta! Fa unes setmanes estava d'oferta al Lidl, on periòdicament venen panificadores molt bé de preu, i me la vaig endur. Els primers pans van ser un desastre total: al primer no vaig ficar les hèlixs a la màquina (!!); al segon, poca farina.... Bé, s'ha de trobar el truco i, sobretot, pesar bé els ingredients. Des que em vaig comprar una balança de cuina tot ha anat perfecte! I no porta gens de de feina: ficar els ingredients a la màquina és un moment. Aleshores a esperar 3 horetes per a que el pa estigui fet i ja està! Ara ja em surten molt bons. I la màquina també permet fer d'altres coses, com pastissos, melmelades o bases de pizza. I ja m'he atrevit amb les masses de pizza, ahir en vam fer per sopar: boníssimes!! (Aquestes sí que porten una mica més de feina, però el resultat s'ho val!).

2. Apuntar-me a 4rt de francès també era una de les tasques pendents. Aprofitaré un parell de tardes en que la nena estigui a la guarderia per a anar-hi. Em fa il.lusió perquè recordo que m'agradava i m'ho passava bé. Però d'altra banda em fa una mica de pal tornar a estudiar i tinc por de no recordar-me de res. Ja estic admesa, el dilluns he de fer la inscripció i dimarts començo!

3- Acabar la tesi!!! Després que els dos directors s'hagin llegit l'esborrany final que vaig enviar-los-hi al juliol, aquests propers mesos faré les últimes correccions i espero poder-la llegir de cara a finals d'any o principis de l'any vinent. És una gran fita!

Bé i espero que moltes coses més, però fer bé aquestes em faria sentir molt contenta!

Aquí les fotos d'un dels pans i de la pizza d'ahir:



12 de setembre de 2011

Explicant-nos com ha anat el dia

La petita ha entrat a la classe dels peixets una mica tímida. No coneixia la professora i s'agafava a mi, però en pic ha vist els seus amiguets de l'any passat ja s'ha quedat tranquil.la.
I quan a quarts de dotze l'he anat a buscar jugava tranquil.lament. M'han dit que no ha plorat gens, de fet han jugat molt bé tots junts. Perfecte!
El que més m'ha agradat i tinc ganes de recordar és el passeig de després fins a casa. Hem tingut el que al meu parer podria dir-se la primera "conversa" entre les dues, tenint en compte que hem intercanviat informació i ella m'ha explicat una cosa que jo no sabia.

Jo: T'ho has passat bé al cole?
Ella: Ti
Jo: Què us ha explicat algun conte la senyoreta?
Ella: TiJo: I quin conte us ha explicat?Ella: Agol anya. (ficant-se els dos ditets al costat del cap fent com un caragol).

I jo he anat la resta del camí ben orgullosa d'aquesta primera xarrada, semblàvem dues amigues que s'expliquen com els hi ha anat el dia.
M'encanta!

11 de setembre de 2011

22 mesos


Aquest mes ha estat molt intens! Potser és que a l'estar més temps amb ella he viscut de manera directa tots els canvis o potser és que l'estiu li ha provat molt. Però s'ha fet molt gran!!

- Mamitis: Fa setmanes que estem tot el dia juntes i estem molt compenetrades. Em demana tota l'estona! I en algunes coses m'he relaxat, com per exemple amb el pit, que li estic donant també a mig matí, no només per dormir com era habitual. Em fa por quan arribi el dilluns i vegi que la mama ja no està les 24 hores del dia amb ella. Però, com ja he dit vegades, penso que li anirà molt bé jugar amb més nens i fer més activitats a part de les que jo li proposo.

- Llenguatge: Ho repeteix tot, diu moltes paraules noves, com "apato" (pallasso, que entre festes majors i fires se n'ha fet fart de veure'n!),. I té una nova habilitat: parla popant! I al ja típic "mama no" que hem diu quan la vull ajudar a fer qualsevol cosa si afegit el "nena amé", vaja que tot el que nosaltres fem ella també ho vol fer: rentar-nos les dents (li dono un raspall), parlar per telèfon, fer el dinar...

- Dibuixos: Hem mirat bastant la televisió aquest mes. Tot el dia amb ella, al final se m'acaben les idees!! Li he posat les intros cantades de moltes sèries de la meva infància: Willy Fog, Els barrufets, David el Gnomo, Doctor Slump i les demana molt sovint. I continua mirant molt la Maisy Mouse i el Mickey Mouse!

-Operació bolquer: Doncs no l'he fet. Vaig començar l'estiu amb ganes i ho vaig provar uns dies, però no vaig ser massa insistent perquè tot i que ella anava fent bastants pipis a l'orinal, jo la veia petita. Ara de tant en tant fa pipis al vàter (l'orinal ha quedat molt desterrat, de moment), però només de manera ocasional. M'hi he de ficar.... aviat. No sé com m'ha agafat molta mandra amb aquest tema! He llegit opinions de gent que creu que no cal córrer i que ells mateixos ens diran quan estan preparats, i m'han convençut.

- Alimentació: Continua sent molt bona menjadora, però ja no s'ho menja tot sigui el que sigui. Ara no vol el pernil dolç, ni d'altres aliments que abans li encantaven, que ara deixa meticulosament fora del seu plat abans de continuar menjant la resta.

- Rutines: Fa uns dies que estem tornant bastant a lloc en el tema dels horaris del menjar i dormir, i a les 21.30 ja és al llit. Però tenint en compte que a l'hivern hi anava a les vuit, ha estat un gran canvi. A l'estiu hem sopat junts molts dies i té la seva part bona, tot i que el menor temps per nosaltres fa que estiguem més cansats.

I això és tot! A veure com li prova un nou inici de curs!

9 de setembre de 2011

Bones vibracions

Ahir va ser la reunió de la guarderia. A les 9, mala hora per deixar els nens a casa, almenys la meva. Estava apunt a punt d'anar a dormir, sort que no passa res si algun dia no hi sóc.
Aquest any hi vaig anar sola, ja sóc veterana. Fer P2 ja és un grau i no estàvem tant nerviosos com l'any passat.
El tema que més em preocupava era veure com havien afectat les retallades a la qualitat del servei i als ànims de les cuidadores. L'any passat eren dues profes per classe i aquest any serà una de sola per 16 nens. Ja sé que és el que hi ha a moltes escoles bressol, però haver tingut l'altra situació i perdre-la no agrada a ningú.
Tot i això, la reunió amb la profe dins de l'aula em va tranquil.litzar molt, són un molt bon equip i amb moltes ganes de fer coses. Em va agradar molt la noia, i tot plegat em va transmetre bones vibracions. Crec que la petita hi estarà molt bé!

Els canvis que més m'han agradat respecte l'any passat són els següents:

1- Consolidació del treball per racons: Poc a poc ens aniran explicant millor com funciona, però l'important és que treballaran per a que el nen fomenti la seva autoformació, aprengui a través del joc i amb l'experiència directa; i no de cara a la galeria per a portar un bon plec de fitxes dibuixades a casa per Nadal. L'aula està dividida per racons: un racó del joc matemàtic, un racó de la música, racó de l'experimentació, racó de les emocions, racó del joc simbòlic, taules per pintar....

2.- Adaptació: Doncs ho fan de manera paulatina, deixant cada dia el nen una mica més de temps. No deixen entrar als pares a l'aula durant aquests primers dies, i la veritat, jo ho trobo bé. Perquè si no l'adaptació no s'acaba mai! L'important és que el nen vegi que tot i que el deixis després sempre tornés a buscar-lo. Jo recordo que l'any passat amb dues setmanes d'adaptació n'hi va haver prou.

3.- Dinar. Els nens que es quedin a dinar menjaran a la mateixa aula, amb la professora, No aniran a dalt com l'any passat per a menjar tots barrejats, sinó que ho faran en un ambient més familiar. Desprès, això sí, dormiran a dalt.

4.- Esmorzar i berenar: Com que sempre hi havia algun conflicte amb els nens que preferien menjar-se l'esmorzar del company en comptes del seu, han decidit que aquest any tots portaran el mateix. Dilluns i divendres, làctic. Dimarts i dijous, fruita. Dimecres, cereal. Em sembla bé, era més o menys el que feia i així tindré menys mal de cap per pensar que li dono cada dia.

Ara s'ha de veure que tal va tot!


Imatge de Sophie Rohrbach

8 de setembre de 2011

La seva especialitat

Una cosa que fa temps que observo és que tots els nens tenen la seva especialitat a l'hora "d'atacar" els altres quan estan enfadats o els hi han pres alguna cosa: uns mosseguen, altres estiren els cabells, alguns les orelles, d'altres pessiguen....
I crec que és una habilitat que ve de manera innata, ja que la tenen els nens des de ben petits, vagin o no a la guarderia. Clar que aquesta ho potencia, i ben aviat tots es graduen en quasi totes les especialitats. Però cada nen té la seva favorita, la que utilitza més sovint i totes les mares saben quina és la del seu fill.
A més, a vegades no es tracta només d'una qüestió d'atac, sinó d'atracció. A la meva petita, per exemple, sempre li ha agradat tocar-me (i estirar-me) els cabells. Quan popa, els va acariciant. Quan la porto penjada al coll, s'hi agafa a mode de liana. Per tant, quan veu als altres nens de seguida va cap al cabell, i he d'estar sempre molt pendent perquè mai se sap quan acabarà la carícia i començarà la gran estirada.
I una amiga de la meva petita té debilitat per les orelles, també toca la de la seva mama mentre s'adorm i, quan està amb d'altres nens, a vegades els hi estira.
És curiós. I no sé si va canviant amb el temps.
Quina és la debilitat dels vostres fills?

1 de setembre de 2011

Amb ganes de setembre!

Per fi ja som al setembre! No sé si algunes de vosaltres esteu amb plena ressaca post-vacacional, però jo estic ben contenta de que s'apropi el retorn a la rutina.
Ser mare full-time és realment esgotador i jo estic rendida. I amb ganes de començar a treballar i que la petita comenci a la guarderia.
Em tocarà esperar encara uns dies, perquè ella no comença fins el dia 12. Jo començo abans i això vol dir que aquestes setmanes que em queden seran difícils, per compaginar horaris i anar-nos adaptant-nos de mica en mica a no estar tot el dia juntes.
Hem fet moltes coses aquest estiu i ens ho hem passat molt bé, però ara porto uns dies bastant durs. La nena està incansable, tot el dia amunt i avall.
I no només estic cansada físicament. Últimament, ella està també més irritable i molt demandant. Suposo que també nota el cansament i la calor.
I crec que comença a fer-se gran i vol prendre ella soleta decisions de les que després no se'n surt, i es frustra i s'enfada molt. A vegades porta tot el camí des de la botiga a casa demanant a llàgrima viva que vol una pera. Arribem a casa i quan li he pelat, resulta que ara vol una poma. Si li demano si vol aigua abans d'anar a dormir, em diu que no. Un cop sembla que s'està adormint, em demana aigua quatre vegades. O la nina. O ara resulta que és l'altra nina la que vol. I vinga a plorar. I jo acabo dels nervis moltes vegades.
Sembla que estem en una fase on tot li sembla malament, haurem de tenir paciència!!
Com dic, espero que el retorn a la rutina hi ajudi una mica. Crec que part del problema és el trencament d'horaris que portem, les migdiades llarguíssimes, anar a dormir més tard i l'anarquia pròpia de les vacances.
Bona reentré a tothom!