29 d’abril del 2012

Racó dels contes

La nova "biblioteca"
Ja tenim un nou racó per a guardar els contes de la petita!! Feia molt de temps que necessitàvem aquest espai, ja que els contes es començaven acumular i acabaven desordenats de qualsevol  manera per totes les habitacions de la casa, ja que l'antic lloc on guardàvem els llibres se'ns havia quedat definitivament molt petit...

L'antiga "biblioteca"


Tal i com ho tenim ara podrem ordenar millor els contes, guardar en les estanteries superiors aquells que ja se li han quedat petits, sel.lecionar-los per temes... L'únic inconvenient és que ara no els tenim al menjador, sinó a la seva habitació. A mi m'agradava que estiguessin al menjador ja que així els tenia més a mà. Ara haurem d'anar-los a buscar, o deixar els de lectura més habituals al prestatge antic del menjador i els altres desats a la seva habitació. Bé, ja ho anirem veient! 
Jo estic molt contenta, ja tinc solucionades una de les coses "a fer" de la llista de canvis a casa abans de l'arribada del germanet. I així la meva síndrome del niu està més aplacada...
I la petita també sembla molt orgullosa del seu nou espai!

Per cert, quantes embarassades ahir a l'Ikea!! La maternitat, poc o molt, obliga a redecorar molts espais!


26 d’abril del 2012

Redecorant la meva vida

Estic en plena síndrome del niu. Fa dies que només penso en ordenar calaixos, netejar vidres i arreglar els prestatges de dalt de la cuina. I ja tinc una llista i un  dia reservat per anar a l'Ikea.
No recordo que amb l'embaràs de la petita m'agafés aquesta dèria tan aviat. Al contrari, crec que m'angoixava una mica quan algunes persones em regalaven robeta i cosetes per la nena quan jo encara considerava que faltava molt.
Sí que recordo nits d'atabalament (per què a la nit, en ple insomni,  veiem claríssim que s'han de fer certes coses que no ens deixen tornar a agafar el son?). Una vegada,  cap als 8 mesos,  vaig fer aixecar al meu home a quarts de dos de la nit i ens vam posar a netejar el forn i la nevera, ja que jo no podia tornar a dormir si no ho fèiem. Ja em diràs, com si un nen al néixer el primer que fes fos anar a obrir la nevera i comprovar-ne el seu estat!
En aquest embaràs, aquesta necessitat imperiosa de tenir-ho tot apunt s'ha apoderat amb molta força ara, quan "encara"  falten uns tres mesets pel moment del part. I això que no hem de fer tants canvis en la nostra vida, ni comprar tantes coses!

1. Canvis en la nostra habitació:  En principi el nen dormirà amb nosaltres a l'habitació. L'ideal seria que ho pogués fer al "llitet gran" amb nosaltres. Però com que la nena encara ve habitualment a mitja nit i es col.loca entre els dos pares, em fa por pensar que si estan els dos junts a la nit es puguin molestar o fer mal. 
Tinc clar que ella ha de poder continuar venint a dormir amb nosaltres quan es desperti, així que la solució més pràctica amb la que estem pensant és col.locar un bressol sidecar al meu costat del llit, pel germanet. 
Així que, el que ara m'urgeix més d'aquest tema és començar a fer proves amb el bressol que ja tenim (traient una de les baranes) i veure com ho lligarem, si fa falta aixecar-ne les potes, ect...
Ja sé que desprès potser acabem dormint d'una altra manera que no té res a veure amb aquesta planificació, però a priori penso que ens pot ser el més còmode, amb espai per tots i que ningú se senti desplaçat.

2. Canvis en l'habitació de la nena: De moment ella continuarà tenint la seva habitació, fins que arribi el moment que la comparteixi amb el germanet, Quan serà aquest moment, no ho sé. Potser el nen serà dormidor de mena i als dos mesos ja dormirà tota la nit (diuen que n'hi ha d'aquests! potser me'n toca un!!) i ben aviat podran compartir l'habitació. O potser això no passarà fins d'aquí dos anys!
El que tenim clar és que tard o d'hora acabaran compartint habitació, i quan ja siguin més grans, els canviarem cadascú  a la seva. Penso que és lo millor. Jo tinc bons records de compartir-la amb el meu germà. També crec que serà el més còmode per mi, a l'hora de fer-los dormir, tot i que això ja es veurà amb el temps.
Per tant, en aquest sentit, no hem de fer grans canvis.
El que sí que he tingut la necessitat de fer aquests dies és començar a distribuir els armaris i la calaixera, per deixar espai lliure per tota la roba i objectes del nen.

3. Canvis al menjador: Aquí simplement vull re-definir una mica millor el seu espai de jocs i comprar algun moble pels seus llibres, que en comença a a tenir molts i molt desordenats.

4. Roba: En aquest aspecte és el que menys urgència estic tenint. No he comprat res encara, ni em preocupa especialment. Tant perquè sé que la gent me'n deixarà o regalarà, com perquè no vull precipitar-me. Amb la petita, tot el que li vaig comprar jo abans de néixer, després no em va servir. No tenia experiència i vaig comprar bodis que es posaven pel cap (en comptes dels més pràctics que es corden pel davant) i talles inadequades que després no vaig poder utilitzar ja que quan va arribar el moment vaig haver de comprar força roba de la talla 0, de la que no tenia pràcticament res. Tot depèn del pes, del temps que faci.... Així que prepararé algunes cosetes, però la resta ho compraré sobre la marxa. No vull que em quedi roba sense estrenar com em va passar amb la petita!

5. Trastes: En el primer embaràs vaig tenir la sort que em deixessin l'hamaca, el moisés, la banyera-canviador i moltes altres coses que em van fer molt servei. I ara m'ho tornen a deixar. Volia evitar comprar-ho tant per temes de sostenibilitat com per no acabar acumulant massa trastes a casa. Penso que l'ajuda entre amics i el poder compartir la roba i aquests objectes que es fan servir poc és lo millor. 
Igualment, prescindiré de varies coses, com el moisès, ja que en principi dormirà directament al bressol sidecar amb nosaltres.
Respecte el cotxet, la petita ja va amb el McLaren i ja he reservat i netejat el Casual Play pel petitó!
El que també he de fer és començar a recopilar tot allò que em pot fer falta de bon principi: la bossa d'anar a l'hospital, l'alcohol de 70º, les estisoretes... Tinc ganes de començar les classes pre-part per a que em recordin tot allò necessari, que ja se m'ha oblidat! Són coses que segurament ja tinc, però les he de buscar, netejar i preparar!


I així estic! Donant voltes a tots aquests assumptes dia i nit!

23 d’abril del 2012

Llibres sobre l'arribada del germanet


En aquesta diada de Sant Jordi vull parlar de llibres. Però ho faré centrada en el que ara és el meu tema, explicant quina està sent la meva experiència amb els contes sobre l'arribada d'un germanet.
A casa en tenim dos: El Teo i la seva germana  de Violeta Denou i  Un germanet per a l'Eva, de Roberto Aliaga i Sonia Sánchez. Un l'hem agafat a a biblioteca i l'altre ens l'han regalat. Jo no he fet una recerca massa exhaustiva pel meu compte, tot i que estic segura que n'hi ha més i de molt més interessants.
Aquí explico què em semblen aquests dos:

El Teo i la seva germana: És un llibre que té diverses coses negatives, però també d'altres de bastant positives que fan que s'estigui convertint en el conte que més demana ara la petita. Se'l mira amb gran atenció, com si no volgués que se li escapés ni un detall. Sovint, a mitja lectura, ja m'avisa "després tornarem a explicar, eh?".
Com a punts negatius, hi ha el fet que quan el Teo va a conèixer a la seva germana a l'hospital, el primer lloc on la veu és dins d'una nursery, a través d'un vidre. En aquesta sala hi ha un munt de bressols i també infermeres preparant un arsenal de biberons per alimentar als recent nascuts. Jo aquesta pàgina me la salto directament, perquè se'm fa molt difícil explicar-li aquesta escena tan surrealista! Per sort, avui en dia, la majoria d'hospitals ja no tenen aquestes sales i el nadó està tota l'estona amb els pares!
Un altre punt negatiu per mi és que tot i que hi ha una pàgina on es veu a la mare del Teo donant pit, totes les altres pàgines mostren l'alimentació del nen amb lactància artificial, fet que a mi no em serveix de res com a preparació de la petita pel que vindrà, ja que si tot va bé li vull donar el pit al proper fill.
Suposo que aquesta tendència al biberó, juntament amb el tema de la nursery, es deuen a l'època en que es va escriure el llibre. Inclús hi ha una pàgina on es veu al propi Teo donant-li el biberó, per a il.lustrar com el germanet gran pot participar de l'arribada del petit. Jo en aquest moment li dic que la mare li donarà popa al germanet, i no biberó, i aleshores ella em diu "Jo també li donaré popa"!   Vaja, que la qüestió, per ells, és participar!
Deixant de banda aquests aspectes, el llibre té d'altres escenes útils que sí que m'estan servint per a fer-li veure a la meva filla com serà part del procés de tenir un germanet. Per començar, el fet que el Teo sigui un personatge ja conegut a casa, i explicar-li que ara ell també tindrà un germanet, li és fàcil d'entendre. 
I hi ha pàgines que em serveixen per explicar-li algunes coses que passaran.  Per exemple, l'anada a l'hospital, moment en que ella no ens podrà acompanyar. Aquest tema la té força preocupada (i a mi, no us penseu!), de manera que a aquest llibre ella ja no s'hi refereix com "El Teo i la seva germana", sinó que li diu "La mama va al hospital". Aquí no entén massa bé perquè ella no podrà venir, i insisteix en que sí que vindrà. Jo li explico que s'haurà de quedar a casa dels padrins, i que l'endemà em podrà venir a veure. Mostrar-li que el Teo també ho fa així fa que poc a poc la vagi convencent....
També hi ha il.lustracions que estan molt bé, com el Teo que  ajuda a canviar el bolquer a la germaneta, passeja el seu cotxet o ajuda a banyar-la.

Un germanet per a l'Eva. Aquest llibre està força bé, tot i que en la meva opinió és més útil per a nens més grans. Fan mol  incís en com els pares expliquen la notícia de l'arribada del germanet a la filla gran i hi ha moltes pàgines on es mostra com ella ho va paint. Nosaltres no vam fer massa cerimonial per dir-li la notícia, la vam anar integrant de forma natural des de ben aviat. 
Les pàgines que estan bé són en les que es veu el creixement de la panxa de la mare. L'anada a l'hospital no està gaire explicada, de sobte ja hi són. Allí es veu la mare de l'Eva donant el pit, però és una il.lustració fugaç perquè en la pàgina següent ja és la pròpia Eva l'encarregada d'alimentar el germanet amb un biberó. Entenc què ho fan per a fer entendre als nens grans que ells seran importants i que hauran d'ajudar molt, però a mi no em serveix per fer-li veure el què farem a casa.

Aquests són els llibres que de moment tinc sobre aquest tema. Ja veieu que no n'hi ha cap que em convenci al 100 %, tot i que em són útils i veig que a ella li agrada molt llegir-los.
En sabeu d'algun altre que estigui bé?

20 d’abril del 2012

Centrant-me en tot el que vindrà


Els primers sis mesos d'embaràs he estat molt enfeinada i, com que he tingut la sort de trobar-me bastant bé, he estat poc capficada en l'embaràs.  He tingut també molta energia i no he parat de fer coses.
Però ara, des de fa unes setmanes, sento una força centrípeta que em fa pensar i concentrar-me cada vegada més en el que ara és realment important, el nou fill que vindrà.
Aquest sentiment va començar al voltant de les 26 setmanes, just quan entrava al tercer trimestre d'embaràs. El cos és molt savi i suposo que és l'encarregat de transmetre a la mare allò que importa en cada moment!!
I ara jo ja començo a pensar més concretament en tot el que vindrà, en assumptes pràctics: en preparar el niu i en el part.
Respecte a la preparació del niu, la veritat és que tenim pràcticament tot el que ens fa falta. Al tenir l'experiència de la primera, també tinc més clar què és allò que realment necessitarà el meu fill i quines són les coses de les que puc prescindir.  A més, en principi no planifiquem grans canvis a la casa. Anirem fent sobre la marxa, a mesura que vagin sortint les necessitats.  Però, tot i que poques, sí que hi ha coses a fer!  I noto com tot allò que fins ara no era massa important, com per exemple saber on guardo certs objectes que em seran útils  o qui em pot deixar els que no tinc, ara em desvetllen a mitja nit i em fan sentir la urgència de tenir-ho tot organitzat.

També penso amb el part. La llevadora la setmana passada em va dir que a partir d'ara ja puc incorporar-me a les classes pre-part. Potser m'esperaré una mica, ja que per qüestions d'agenda m'anirà millor començar a finals de maig. Però no queda gaire! Tinc clar que pariré al mateix hospital on vaig tenir la petita, però m'agradaria fer-ho amb alguns canvis. Tinc ara la idea de que m'agradaria parir sense epidural (ja sé que després potser la demanaré a crits), i per això fa falta una mica de preparació i mentalització.

A la vegada, noto com començo a relativitzar tot allò extern al propi embaràs. La feina, els assumptes pendents que vull deixar enllestits, no són ja la única prioritat que tinc en aquest moment. Penso treballar fins a finals de juny, però prenent-me les coses amb més calma.

El segon fill, la presència del qual també noto ja molt tant en el volum de la panxa com en les puntadetes i moviments que m'acompanyen al llarg del dia, ha passat a ser el centre del meu interès! És un sentiment que em surt de dins, que em crida, i que em fa centrar-me en aquesta nova vida que aviat serà aquí!


Imatge de Mónica Calvo

18 d’abril del 2012

Opinions i consells rebuts en el segon embaràs

El fet de viure el segon embaràs, relativament a poca distància del primer, em fa recordar molt bé les semblances i diferències amb el primer cop. Una d'elles és allò que la gent més o menys coneguda et diu. Amb el primer, el fet de no saber el què realment vindrà, feia que les opinions dels altres em calessin més. Ara, tot i que també tinc una part de desconeixement (com serà ser mare de dos?), la majoria de consells i opinions me'ls prenc de manera més relativa.

Són opinions i preguntes que surten a la majoria de gent de manera instintiva, com a forma de trencar el gel. Clar que n'hi ha de més afortunades que d'altres. Aquí van un recull de les que m'he sentit a dir de moment:

Per començar, hi ha el factor sorpresa quan la gent s'adona que estic, de nou, embarassada. "Una altra vegada?" , "Ja hi tornes?" són frases que no sempre senten bé. Recordo també un "Carai, no pares" molt desafortunat que em va fer sentir com si fos una conilla. No li veig cap sentit, ja han passat dos anys i mig des de l'altre embaràs i aquest és tan sols el segon!

També hi ha la gent que no conec massa i que, per tant, desconeixen que ja tinc una nena. Els que ja són pares a vegades comencen a donar-me consells, algun d'ells amb tendència al catastrofisme, ("Te han avisado de que crecen?", em va dir un!). Quan aleshores els hi dic que ja sóc mare, limiten força les seves opinions i pràcticament ja no em diuen res. Dir que espero el segon també m'estalvia el fet de sentir relats interminables i detallats de parts, pel fet d'haver-ne passat un ja no em poden espantar i potser per això s'estalvien explicar-me'ls!! Perquè, clar, normalment la gent que te'ls explica han tingut parts ben complicats!

Els que saben que ja tinc una nena també acostumen a mostrar molta alegria i felicitar-me quan els hi dic que ara, pel que sembla, tindré un nen. La parelleta és vista com un triomf, com si d'aquesta manera hagués d'estar més contenta que si tornés a esperar una altra nena. Jo sempre dic que m'era absolutament igual, que per sort és una cosa que no es pot escollir. Però socialment sí que estic notant molta acceptació de la parelleta i felicitacions dobles quan dic el sexe del segon.

Una altra pregunta clau és, "i quan es portaran?" 2 anys i 9 mesos. "uf, que atrevida", diuen alguns. "Perfecte. Tres anys és lo millor, perquè el gran ja entén moltes coses i t'ajudarà", o "jo m'hagués esperat una mica". Sobre aquest tema, no les tinc totes, ja que realment sí que penso que en certa manera la gran encara serà petita. Tot i això, també li veig avantatges. Ja es veurà!

"i per quan l'esperes?", és l'altra pregunta habitual. Quan dic que per finals de juliol, tothom treu a tema la calor. Jo no la temo especialment, de moment. Crec que un bon o mal final d'embaràs dependrà de molts altres factors.

"Com es dirà" i "què tal ho porta la petita?" són les altres preguntes típiques. Sobre aquesta última, no tinc cap resposta clara, perquè penso que una cosa és que ara esmenti sovint el germanet i em faci petonets a la panxa i l'altra serà la seva reacció quan el vegi en viu i en directe instal.lat per sempre a casa nostra!

I a vosaltres, quins consells o avisos us han fet durant l'embaràs?

Imatge de Barry Falls

16 d’abril del 2012

La prova del sucre

Suposo que a totes les que heu estat embarassades us sonarà aquesta ampolleta. El primer cop que vaig haver de veure-me-la m'hi vaig apropar amb curiositat.
Aquesta vegada, que ja sabia de que anava la cosa, ja la temia des de feia dies.
La prova del sucre, o el test O'Sullivan, és per mi una de les més pesades de l'embaràs. I no pas perquè hi hagi cap exploració o perquè em faci especialment por saber els resultats.
El que més mandra em fa és haver-me de veure aquesta ampolleta en menys de cinc minuts, d'un liquid dolç amb gust ataronjat que embafa moltíssim. I després, esperar en dejú durant una hora per a que facin l'analítica.
Per mi, que sóc de les que esmorzo bé cada matí abans de sortir de casa, està dejuna tantes hores és un suplici!!

El test de O’Sullivan es realitza per a detectar la diabetis gestacional. Amb el test es determina la xifra de glucosa en sang una hora després d'haver-ne pres 50 grams per via oral en forma de beguda. Bàsicament, el que s'ha de vigilar és que no hi hagi un excés de sucre en el cos de l'embarassada, que faria que el fetus creixés més de lo normal.
En el primer embaràs la prova va donar bons resultats. I en aquest també! Em vaig fer la prova el dijous passat i ara acabo de rebre els resultats, dient que el tema de la glucosa està bé. L'únic que hauré de consultar amb el metge és el tema del ferro, que m'ha sortit una mica baix!

10 d’abril del 2012

Primeres frases

Una de les coses que estic experimentant veient créixer la meva filla és que sempre, el moment on estem, penso que és el millor moment.
Mirant enrere no sempre és així, ja que ara penso que el període del 1 als 2 anys és millor que el dels 0 a l'1. Tant per la mobilitat, les expressions, la interactivitat de la petita com pel fet que ja han desaparegut la majoria de temors que són habituals durant el primer any, sobretot respecte l'alimentació i la son, ja sigui perquè tot va evolucionant bé o perquè ja acceptem com han de ser les coses.

Ara, que estic en l'etapa dels 2 als 3, penso també que és la que més estic gaudint! Just ara, a punt de complir els dos anys i mig, penso que estem en un pic de gaudir a tope de la nena. Al voltant dels 18 mesos de la petita també vaig tenir aquesta sensació, de ser conscient de viure un moment intens i especialment important, ja que va correspondre amb l'explosió de la parla.
Aquests dies ens deixa al.lucinats amb les seves frases i deduccions, molt ben estructurades. És tan bonic veure com s'expressa, com ho fa, quin tipus de paraules utilitza i com raona! És curiós perquè en qüestió de setmanes ha passat de parlar amb el seu idioma a començar a fer frases molt clares. Si miro vídeos i la sento parlar tal com ho feia fa uns mesos, no la reconec! Que ràpid aprenen!

Tant ens pot sorprendre dient "A mi m'agrada més barrejat, el primer plat i el segon junts" o un "El pare té patilles" o "L'altre dia la mama va comprar peixet".
I quan juga també parla molt. Ara fa veure que se'n va a casa dels padrins, ens diu adéu amb la mà ("Vaig a fer un tomet, fins demà"), i al cap d'un moment torna a entrar al menjador i ens saluda com si fóssim el padrí o la padrina, ens explica alguna cosa ("Avui la senyoreta Dolors ha marxat a casa seua"), i torna a marxar. I després torna a aparèixer dient "Ja he arribat!".
Quan canta cançons també es nota molt l'evolució en la parla, i ja pronuncia molt bé quasi totes les paraules.
I també m'agrada com fa plans a curt termini. "Primer explicarem el conte del gegant, després flautista i després Sant Jordi, eh mama? Primer aquest.".

La veig com una petita doneta, quan fa totes aquestes explicacions!

Exprimint el temps que em queda d'embaràs

L'altre dia vaig tenir un sobresalt quan, fent números, vaig veure que em queden poc més de tres mesos d'embaràs! Que ràpid que m'han passat aquests sis primers mesos!!
I, tot i tenir ganes de que arribi el moment i tenir per fi al meu petit als braços, també vull gaudir al màxim d'aquest temps que queda. Tinc la sensació que he de fer tantes coses que no sé si donaré l'abast de fer-les abans de ser mare de nou!

Per començar, vull aprofitar al màxim aquest temps amb la meva petita. Ja no tornarà a ser més la filla en exclusiva i per tant vull assaborir molt tots els moments que passem juntes. Ja sé que el que vindrà serà millor, i vull que arribi, però també sé que el que tinc ara és únic. A més, tot coincideix amb una etapa en que la petita està exultant, super parladora, divertida, amb ganes d'entendre-ho tot, d'ajudar, de donar petons, de fer moltes coses soleta... Així que intento exprimir-ne fins l'última gota!

També vull que el temps passi a poc a poc perquè hi ha tantes coses que vull deixar enllestides i que he de preparar!! Tot i que per un segon fill no necessito ni la meitat de coses que per la primera, igualment sí que he d'ordenar calaixos, netejar alguns trastes i pensar com reconfigurarem les habitacions.

I també vull deixar enllestides i afilerades el màxim de coses de la feina. Quan estava embarassada de la petita, només feia classes, i això vol dir que un cop vaig deixar lligat allò que s'havia de fer, ja no em vaig preocupar per res més. Ara, en canvi, estic ficada en diversos projectes col.lectius i per tant tinc més la sensació que no podré desconnectar del tot durant la baixa per maternitat. Intentaré avançar el màxim de feina possible, però costarà més deixar-ho tot lligat.

I per últim també vull aprofitar molt aquests tres mesos per fer certes activitats que sé que estaré molt de temps sense fer, com anar al cinema o a sopar amb el meu home. Ara, deixar la petita a casa dels padrins no és cap problema, però quan n'hi hagi dos segurament la logística serà més complicada. A part de que, durant el primer any com a mínim, si tot va bé i li puc donar popa a a quest segon fill, no em voldré separar d'ell per aquest tipus de coses.
Igualment, també sóc conscient que es reduirà força el meu temps per llegir o mirar sèries. Ara la petita ja no depén tant de mi i puc llegir un llibre mentre ella juga a donar menjar a les nines. Però passarà un temps fins que pugui tornar a fer-ho.

Ah! I gaudir de l'embaràs, ja que no sé si en tornaré a viure cap altre. Em trobo molt bé ara, ja no tinc les nàusees del primer trimestre, i vull viure i ser conscient de tots els canvis del meu cos.

El temps és el que és i no podré allargar-lo. Però si la gent em pregunta si estic impacient per a que arribi el dia, penso que en part sí, però tampoc ho avançaria!

5 d’abril del 2012

Fem panadons

Avui ens hem tornat a posar el davantal i hem anat a casa de la besàvia a fer panadons! A mi m'agraden molt i no n'havia fet cap any. Així que ja tocava!

Són bastant fàcils de fer, i els ingredients, molt bàsics:

Per l'interior:
- Espinacs
- All
- Panses
-Pinyons

Per la massa:
- Ou
- Llet
- Oli
- Farina

Les quantitats no les sé massa bé, ja que la meva padrina, com moltes padrines del món, no m'ha donat cap mesura concreta. Segons ella tot és "a ull"o "ja ho aniràs veient".

El primer pas, a casa nostra, ha estat anar a collir els espinacs a l'hort. N'hem omplert dues bosses, però que s'han quedat en no res un cop fregits. Així que si voleu fer molts panadons, com més espinacs millor.
Rentar-los bé per a que treguin tota la terra i escaldar-los amb aigua bullint uns minuts (o, tal com ha fet la meva padrina, posar-los en una cassola de fang fins que s'estovin).

Després, en una paella amb oli, fregir-los juntament amb un all. Afegir sal. És important que queden ben fregits, així que s'hi han d'estar una bona estona. A l'últim moment, afegir els pinyons i les panses.

Reservar.
Ara és el moment de fer la massa.

Nosaltres l'hem fet amb un ou, 1 vas de llet i mig d'oli. Aleshores, anar incorporant la farina fins que quedi una massa manejable i ja no s'enganxi als dits.

Un cop la massa està feta, anar-ne tallant trossets petits (que hi càpiguen en un puny) i estirar-los. Omplir-los d'espinacs, i després tancar-los. Per la part que es tanquen, fer una mica de doblec.

Un cop fets, posar al forn uns quaranta minuts. La meva padrina els ha posat primer a la part de baix i després a la de dalt.

I aquest és el resultat:

A veure si endevineu quin és el que ha fet la petita!

Bones festes!


4 d’abril del 2012

Fem "La Mona"

Avui hem fet la mona a casa del padrí. Així que no ens hem limitat només a anar a "plegar la mona", com es diu aquí al fet d'anar a buscar-la a casa de qui toqui, sinó que les tres cosinetes han hagut de fer-la!!

Han fet la mona de fruita, no la de mantega o "sara". I és molt fàcil, partint de que no hem fet nosaltres la base.
Els ingredients, tots es poden trobar aquests dies en qualsevol supermercat o pastisseria:

- 1 base de pa de pessic
- Melmelada de prèssec
- Nata muntada
- Fruita confitada
- Ametlla picada
- 1 figureta de xocolata

I és molt fàcil de fer! L'han fet tota elles! S'ha de partir el pa de pessic per la meitat: en una cara hi han posat la melmelada i a l'altra nata.


Quan l'han tancat, han posat una capa de melmelada a la part del damunt.
Després, s'ha recobert de nata tota la mona, també pels costats. I a sobre, col.locar les peces de fruita.
Les ametlles s'haurien de col.locar aleshores pels costats. A nosaltres aquest pas se'ns ha oblidat! No hi hem pensat fins al final!

Finalment, no hi pot faltar un ou de xocolata!!



Les mones no han quedat estèticament perfectes (la nostra figureta de xocolata ni tan sols ha aguantat sencera per a la foto final), però això sí, estan molt bones i les cosines han gaudit un munt fent-les! I d'això es tractava!

3 d’abril del 2012

Planning de setmana santa

Aquesta Setmana Santa tenim vacances tant la petita com jo. I per intentar fer la setmana el més amena possible, ens hem muntat un planning diari que inclou activitats ben diverses!

Ahir, aprofitant el que sembla que va ser l'únic dia de bon de temps de les vacances, vam fer una trobada "chiquipark" amb les amigues. La majoria de les meves amigues tenen fills de la mateixa edat que la meva i, malgrat no viure al mateix poble, intentem trobar-nos sovint per parlar i per que els nens juguin.

Avui, era un dia molt complert: hem fet una gran excursió!!
Jo havia d'anar a Lleida a fer uns quants encàrrecs, entre els quals una visita al ginecòleg, i ho he convertit en una excursió de la que ja fa dies que en parlem.
De bon matí hem anat a buscar el tren, tota una novetat per la petita! I ha anat tot molt bé: viatge amb tren, després hem agafat un autobús, hem anat a la biblioteca gran a buscar contes del Teo i veure la tieta, a fer més encàrrecs, i, finalment, al ginecòleg. I tot això sense el cotxet, ja que he pensat que amb tants mitjans de transport només m'hagués passat el dia plegant el cotxet. Així que hem anat les dues agafadetes de la mà tot el dia, com dues donetes!
Al ginecòleg em feia il.lusió que veiés com em feien la eco i veiés al germanet per la pantalla. La llàstima és que, com és habitual, el ginecòleg m'ha fet esperar un munt, gairebé dues hores!! I justament a l'hora en que normalment la nena dina i fa la migdiada.... Tot i això, ella s'ha portat super bé, ens hem anat distraient força bé a la consulta ja que hi havia més nens. I quan finalment hem entrat, tot i anar les dues soles, ella ha deixat fer al metge mirant-se'l atentament, i també ha vist al germanet a través de la eco. Tot està bé i ja tinc programats els anàlisis per la setmana vinent, que inclouen la prova del sucre.
Després hem anat les dues a dinar a un restaurant. Com que era tan tard, l'opció més ràpida ha estat anat a un xino. Un arròs tres delícies i un plat de pollastre no falla mai, he pensat. I he triat bé. La petita, que tenia molta gana, s'ho ha menjat gairebé tot! Jo havia demanat aquests dos plats per compartir i ha estat el primer dia de la meva vida que dino en un xino i em quedo amb gana!!
I després ràpid a buscar el tren per tornar cap a casa!!!

Demà, ens toca posar-nos el davantal perquè anem a casa el padrí a fer mones junt amb les cosinetes!
I dijous, anem a dinar a casa la besàvia i també ens toca portar el davantal perquè ens ensenyarà a fer panadons!

Així que tenim uns dies ben complerts!!!