25 d’octubre del 2012

"Mira la U!"



La petita està començant a reconèixer les lletres. 

Juntament amb els canvis que fa quan dibuixa (ara ja fa inclús les ninetes dels ulls!), és l'altre progrés més gran que li he notat en aquest primer mes de P3.

La que més li crida l'atenció i que més fàcilment reconeix és la "U", bé per que és la primera que assenyala quan trobem algun cartell pel carrer o perquè és la que més troba a faltar si no hi és "No hi ha la U", diu, davant d'alguna paraula. Cada cop que n'hi escric alguna a la pissarra, de les que utilitza habitualment, es disgusta un moment si veu que no hi ha aquesta lletra que tant li agrada. Que tingui la "U" és, ara per ara, el millor que li pot passar a una paraula!
I per ella, les "n" minúscules també són Us. Per molt que li expliqui que no, ella diu que sí, que sí, que són Us.

I la "E" sempre és la "eeee, què dius?", no sé perquè, suposo que així ho expliquen al cole.  Em diu, "Mira mama, la eee, què dius?".

També reconeix la "seva" lletra (la d'inici del seu nom) i diferencia el seu nom escrit (i uns quants més) d'entre un munt de paraules.

I jo em sorprenc observant el món al meu voltant sota la influència de les paraules escrites a tot arreu. En qualsevol lloc hi trobem un text per poder llegir, jugant. Re-descobrir que estem rodejats de lletres és molt divertit. Cartells de carrers, furgonetes amb anuncis a les portes, rètols de botigues, camisetes amb textos, el packaging dels aliments... a qualsevol lloc hi ha paraules escrites que ella no para d'observar!

A més, també comença a distingir els diferents idiomes que sent: català, castellà i anglès. El català és "així com parlo jo", diu.
 I el castellà, tot i que ja el sentia en vídeos i cançons, l'està aprenent sobretot al pati de l'escola. Fins a P-4 no el fan a la classe, però ara el sent a parlar a molts nens. I a vegades, a casa, em diu alguna paraula del tipus "está trencado", mentre riu per sota el nas perquè es conscient que està castellanitzant expressament. Per ella, acabar amb -ado les paraules, es parlar castellà.
I l'anglès també li sona de les cançons. 
A vegades, a la nit, quan li explico el conte, li pregunto: "Amb quin idioma vols que te l'expliqui, avui?". I li agrada. Amb català i castellà els segueix molt bé fins al final. Si li explico amb anglès, al cap de poc em demana que canvii d'idioma.
El que està clar és que, mentre llegim, ja no importen únicament les imatges. Ara ja es comença a fixar amb aquells textos que hi ha al costat, que fins ara passaven inadvertits, "Què hi diu, aquí?", pregunta sempre.

Les paraules escrites, tímidament, ja han entrat a formar part de la seva vida!

23 d’octubre del 2012

3 mesos

Avui el petit fa 3 mesos!

I fa unes setmanes que noto molts canvis, sobretot en la quantitat d'hores que està despert durant el dia. Ara està assegut a l'hamaca aquí al meu costat, mentre mou els peus i les mans tota l'estona i balbuceja amb el seu idioma.

Aguanta molt bé el cap, ja gairebé no em cal patir al respecte. Comença també a tenir intenció d'agafar coses, com la manta amb que el tapo (i que sovint descobreixo després sobre el seu cap). Agafa algun peluix també i se'l vol aproximar a la boca. I fa moltes babes, ha augmentat molt la producció en els últims dies.

També comença a estar més actiu, demandant de braços tot el dia (sóc jo, que l'estic "benacostumant")  i amb més ganes de veure-ho tot. Estar al bressol tot el dia i estirat al cotxet comença  a ser poc divertit per ell. Inclús ja he tret la manta d'activitats i s'hi està algunes curtes estones. Poc a poc s'està fent gran i amb molta curiositat pel que l'envolta. 

Continua sent tranquil i me'l puc endur a tot arreu. Faig moltes coses amb ell.

Menja molt bé, la lactància va (mai millor dit) "viento en popa". No tinc cap problema. L'únic, que continuo notant un dolor lleu al pit quan em puja la llet al pit contrari del que li estic donant.

Dorm molt bé per les nits, tret de dies puntuals en que ha volgut dormir, literalment, enganxat a la popa tota la nit. La resta, es desperta uns dos cops, després dels quals es torna a dormir ràpid ben tip. El que costa més ara és fer-lo dormir. Hi ha dies que, tot i que està mort de son, no troba la manera de quedar-se adormit. Ni al pit, ni passejant amunt i avall per la casa, ni mentre sa germana li canta nanes a tot volum.... Fins i tot he provat amb el xumet, que fins ara no li havia posat. Però l'escup. I es posa nerviós i plora fins que trobem la manera de que s'adormi.

Cada cop se li va definint més la cara, amb els seus mofletes, tot i que em recorda molt encara a com era quan va néixer.  Continua sense assemblar-se gens a la seva germana. Però gens, gens. Vaja, que de moment només comparteixen cognoms. I una mica la forma dels ulls... quan dormen. Així que res, un de cada. Han agafat  gens de parts diferents de la família. 

Tots aquest progressos els estic vivint de manera diferent que com ho vivia amb la petita. Justament l'altre dia parlava amb un altre pare recent del segon fill i també expressava la mateixa sensació. Els primers fills volem que es facin grans ràpid, que gategin, que caminin... En canvi, amb els segons, no tenim tanta pressa. Volem preservar al màxim aquest moment en que són petitets i fràgils perquè sabem que el temps passa massa ràpid i en un tres i no res es converteixen en petits homenets.
Així que, on abans exclamava: "¡que bé, ja aguanta el cap"; ara penso: "ostres, ja aguanta el cap, com s'en fa, de gran..."!


22 d’octubre del 2012

Un dissabte intens a Pediatic!

 Dissabte, l'Anna i jo vam estar a la I jornada PediaTic, un dia molt intens ple de taules rodones molt interessants, on es va poder veure com els col.lectius relacionats amb la infància (sanitat, educació i família) utilitzen les noves tecnologies que ofereix Internet per a relacionar-se i compartir coneixements.

Em va agradar moltíssim poder participar d'aquest dia, de ser part de PediaTic! 
Va ser un plaer compartir taula rodona amb  Catalina Echeverry de la plataforma Conciliación Real Ya; escoltar les causes que van portar a Una mamá española en Alemania a obrir el seu bloc;  veure el camí començat per Ana González i Pedro Martínez, autors de la página que informa sobre que és el citomegalovirus, i com ajuden a d'altres pares a partir d'explicar la seva experiència personal;  escoltar l'emotiva xarrada de la Maria Àngels Claramunt sobre el suport que ofereix el forum Superando un aborto a les mares que han patit pèrdues gestacionals o perinatals; i acabar després amb un somriure gràcies a la intervenció de Begoña González, autora del bloc Ahora la madre soy yo



Una taula rodona molt llarga i amb temes diversos molt interessants que podeu veure en diferit en aquest enllaç, i de la que us recomano visitar els blocs i pàgines de les participants.

El dia va donar molt de sí, vam conèixer gent que fa coses de gran interès.  Els pediatres i d'altres professionals de la salud deien ser "novatos" en el món de les noves tecnologies, però no ho semblen pas! Estan molt posats en el tema, i molts d'ells comparteixen els seus coneixements a la xarxa. Aquestes són algunes de les pàgines creades per ells de les que es va parlar a PediaTic, que són una eina molt útil no només per d'altres pediatres sinó per nosaltres, les mares, que busquem informació per Internet i volem que sigui el màxim fiable possible:

 - Pediaclic: És un cercador orientat a tots aquells qui busquen informació sanitària fiable a Internet. Els continguts de cada cercador han estat seleccionats per professionals relacionats amb l'atenció sanitària.

- El médico de mi hij@: A part de ser la pàgina personal del pediatre Jesús Martínez, és també un grup  de Facebook que funciona com una mena de consulta de pediatria online. És un grup obert on es parla de processos de malaltia o salud en general, molt recomanable. Són pediatres i d'altres mares i pares qui comenten cada cas i orienten sobre possibles solucions.

També molt interessants la pàgina En Família, de l'Associació espanyola de Pediatria i la de l'Hospital de nens de Barcelona, amb gran quantitat de recursos!
I, per aplicacions al mòbil, destacar iPediatric, que és una aplicació recomanada per l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona que conté un diccionari de termes pediàtrics, gràfics, desenvolupament, recordatoris de vacunes i també un consultori online per a símptomes lleus que poden patir els nadons de 0 a 12 mesos.

 Tot això moderat i organitzat per l'Amalia Arce, lamamápediatra, el Jesús Martinez, El médico de mi hij@ i el Ramon Capdevila, Pediatres de Ponent i Popetaines; que ja fa temps que són PediaTic. 

Moltes felicitats de nou als tres!!

16 d’octubre del 2012

A la cadireta?



El petit es fa gran a marxes forçades! És molt llarg i ja pesa més de 6 quilos quan encara no ha complert els tres mesos!
I observo al meu voltant com molts dels altres nens i nenes nascuts aquest últim any són també molt grans. Són llargs i molts dels que conec van pesar al voltant de quatre quilos al néixer. És que potser la humanitat està preparant una nova raça de super-homes??

Degut a la seva llargada i volum,  ara em trobo amb un problema: quasi no cap dins del Maxi-Cosi. 
Bé, nosaltres tenim la Prima, del Casual Play, que és a mig camí entre el cuco i el Maxi-Cosi del cotxe. Un sistema que em va semblar molt pràctic a l'hora de comprar-lo, ja que tant serveix per passejar com per dur-lo al cotxe. Amb la petita la vam fer servir 6 mesos ben bons.
Però al nen si li està quedant petit, així que per ell potser sí que haguéssim encertat més comprant un Cuco, tot i la incomoditat d'haver-lo de canviar al cotxe. 
Ho noto sobretot ara, que és època de posar els sacs i tots els complements d'hivern. Al sac de la Prima, directament, no hi cap. Si la vull continuar utilitzant, hauré de posar-hi el sac de la cadireta o tapar-lo amb mantes enlloc del sac.

L'altra opció és passar el nen ja a la cadireta. Em sembla molt aviat i no crec que ho faci, ja que tot i que és gran i llarg de volum, és encara petit en sí: comença a aguantar bé el cap, però em sembla molt aviat col.locar-lo ja a la cadireta. Clar que si el col.loco en la posició el màxim tombada possible, també hi estarà còmode.

Així que no sé massa com m'ho faré.
Segurament que apuraré aquest mes en que encara no fa massa fred tapant-lo amb mantes a la Prima i, ben aviat, ja el passaré a la cadireta amb el seu saquet polar corresponent. Penso que serà la millor opció, però accepto tota mena de consells!!

Imatge de Mike R. Baker

4 d’octubre del 2012

Fer-los dormir

 Ara per ara, fer-los dormir alhora és el més complicat de la meva curta experiència com a mare de dos.

El petit no dóna massa problemes. Al vespre acostuma a estar bastant despert i, si arriba l'hora de posar a dormir la petita i ell encara no s'ha adormit, el deixo al menjador amb son pare. Li dono popa abans i així sovint se li adorm als braços mentre jo sóc a l'habitació amb la nena.

Hi ha dies, però, que vol popa durant aquella estona i aleshores o bé la petita se'n va a dormir amb son pare i em quedo jo amb el nen o me'ls emporto tos dos al llit. A vegades, també hi anem tots quatre.

La petita està molt guerrera i no troba mai l'hora d'anar a dormir. Les migdiades directament no vol fer-les, tot i que està morta de son. Només dorm quan es queda al menjador del cole. A casa, em costa moltes penes i treballs. M'hi he d'estar amb ella molta estona, i a vegades no puc perquè el petit em reclama.

I a la nit tampoc no troba mai l'hora d'anar a dormir. Així que quan hi anem, hi ha activitat per estona! Que si més contes, que si ara tinc pipi, que si ara sed, que si ens vol explicar un nou ballet que aprés... Quan al parc hi ha mares que em diuen que els seus s'adormen sols només tocar al llit, penso que a mi no m'ha tocat pas aquesta loteria. Ella ens vol allí i, a més, li costa estona adormir-se.
Primer jo em giro cap al costat on hi ha el petit i li dono popa fins que s'adorm, mentre amb una ma li toco la panxa a la petita, ja que sense el contacte no s'adorm. Quan ja fa estona que estem així, el petit feliçment s'ha adormit, oferint-me aquesta bonica estampa al costat dret del llit:



I aleshores em giro i em trobo amb aquesta altra estampa, ben diferent:





Tot i l'estona que fa que som al llit, la petita encara dóna voltes, literalment, al voltant del llit. I això que no ha fet migdiada! I ja són quasi les 10! Jo estic morta de son, però ella té energia per parar un tren! Està super activa des que ha començat el cole! I no vol ni sentir a parlar d'anar a dormir al seu llit, que resta abandonat des de l'hivern passat, on hi dormia mitja part de la nit.

Entre tot, estic una bona estona dins de l'habitació i sovint ja no torno a sortir, acabo sense piles i em quedo també jo adormida!
És esgotador! A veure si poc a poc la petita es va calmant perquè ara per ara estic més estona fent-la dormir a ella que al petit!

1 d’octubre del 2012

En observació

Fa temps que tinc ganes d'escriure també sobre d'altres temes a part de la maternitat. Així que, aquest setembre, època en que tot comença,  he iniciat un nou projecte, un nou bloc que avui us presento:


Aquest bloc tractarà sobretot temes de comunicació i imatge. Els primers posts seran resums d'alguns dels meus articles i participacions en congressos dels últims anys, i poc a poc aniré parlant també de moltes altres coses al voltant d'aquest tema principal. Exposicions que visiti, llibres, fotògrafs i artistes que vagi descobrint i cregui interessants... De tot una mica, amb la imatge i els nous usos que en fa la societat actual com a teló de fons.

Hi esteu tots convidats!!