30 de juny de 2012

Fi de l'etapa guarderia


Ja s'ha acabat P2!! I amb aquests dos cursos ja hem posat punt i final a l'etapa en que la petita ha anat a la guarderia.

El balanç d'aquests dos anys és molt positiu. La petita ha estat molt feliç. Ja he dit en diverses ocasions que sempre hi ha anat molt contenta i que, un cop l'anava a buscar, mai tenia pressa per marxar.

Va començar sent una papallona a P1, en un curs en que al principi tenia només 11 mesets. Aquest primer curs no el va aprofitar pas tant com aquests any, ara me'n dono compte que era molt petiteta per participar en segons quines activitats de les quals ha gaudit molt aquest últim any. Però, tret del primer mes d'adaptació, a P1 hi va anar també sempre molt contenta i va establir molt vincle amb la senyoreta Núria.

Ha acabat sent un peixet de P2, molt contenta amb la senyoreta Dolors. L'anomena molt sovint, sempre li vol explicar les coses "excepcionals" que fem el cap de setmana, li fa molts petons quan la veu.... I em consta que la senyoreta també està contenta amb la petita. A la reunió on hem fet balanç del curs d'aquesta setmana m'ha dit que la meva filla és molt engrescadora, que diu que sí a tot el que proposa, que és molt carinyosa i participativa en tot. Que la veu una nena molt feliç, sempre a punt de cantar i ballar. A mi se'm queia la baba quan em deia això. Ja sé que tots els "informes" de tots els nens de la guarderia deuen ser similars, però que et corroborin que la teva filla es comporta igual a la guarderia que a casa, i que és molt feliç. sempre s'agraeix de sentir!!

També s'emporta molts amiguets de la classe. La Carla, el Joel i la Marina són amb els que més juga. L'any que ve seguiran tots a P3. No sé si aquestes amistats seran perdurables, però sens dubte són els primers amiguets que ha tingut.

Em fa una mica de pena posar punt i final a aquesta etapa. L'any que ve ja tot serà diferent. Però es fan grans, és llei de vida!! I també m'emociona veure-la créixer i anar cremant etapes!

27 de juny de 2012

Prefereixo passar jo la calor




Aquests dies fa moltíssima calor! I sembla que les temperatures van en augment.... L'estiu no ha fet més que començar!

Ja des del principi de l'embaràs, quan vaig saber que el part seria a finals de juliol, molta gent m'avisava que em tocaria patir un mes de calor. Ara ho estic comprovant i realment sí, és fa molt dur, tot i que penso que passar aquestes calors és dur per qualsevol persona. Vaja, que si no estigués embarassada també en tindria molta, de calor. Intento no sortir de casa les hores crítiques, beure molta aigua, estar a llocs frescos...

A més, el que penso és que mentre pateixi jo la calor, no l'haurà de patir el nen. Un estiu intens amb un nen recent nascut tampoc deu ser fàcil, imagino, a priori: veure'l tot suat, donar el pit i quedar-nos enganxats, no saber si plora de set o de gana, les mosques, no poder sortir a passeig fins al vespre...
Així que de moment cada dia de calor que passa penso que és un dia que li estalvio a ell!
Justament l'altre dia em vaig trobar una mare d'un nadó de vint dies i em va confirmar el que penso, que és fa difícil també pels nens la calor, i que hagués  preferit també passar-ho ella. Les mares som tan sofertes que fins i tot preferim patir en aquest aspecte nosaltres abans que els nens!  

Suposo que la saviesa popular té raó quan diu que un estiu embarassada és molt difícil, però jo penso que no més que amb el nen recent nascut. Ja ho experimentaré, perquè per molt que la calor ja hagi començat i en part n'hi estigui "estalviant" una mica al nen, no oblido que les calors fortes són cap a finals de juliol i principis d'agost, així que també li tocaran de ple.

Mai el temps és a gust de tothom!

26 de juny de 2012

Reunió a "l'escola del grans"


Aquest matí l'escola on portaré a la meva filla l'any vinent ens ha fet una sessió informativa a tots els pares dels futurs alumnes de P3.

Ja fa dies que tenia moltes ganes de saber més detalls sobre com serà el dia a dia de la petita a partir del setembre, i de xafardejar les instal.lacions. Jo de petita no vaig viure al poble on visc ara, així que no comptava amb l'avantatge que tenen la majoria de pares que hi havia a la reunió, que portaran els seus fills a la mateixa escola on van estudiar ells.
L'edifici el tinc molt vist de fora, ja que està al costat d'on hi ha la guarderia. La petita també l'assenyala sovint i sap que aviat hi anirà ella, i li fa il.lusió dir que anirà al "cole dels grans".

La reunió ha estat molt interessant i n'he sortit amb bones vibracions i contenta de les dues mestres que han parlat. Encara no sé quina li tocarà a la meva filla l'any vinent, però crec que amb les dos hi podrà estar molt bé. Seran 20 nens a cada classe, amb una mestra de suport (abans de les retallades n'eren dos) per les dues classes. Ens han parlat de tot el que necessitem portar al setembre, a part dels llibres. Sobre aquests m'he quedat bastant parada amb el preu, quasi 80 euros! I això que només fan P3, curs en el que podrien fer moltes activitats sense haver de recórrer a les fitxes. Però bé, és el que hi ha! I segur que a la petita li farà molta il.lusió ensenyar-nos els seus llibres cada final de trimestre un cop els hagi treballat!
Ens han parlat també de les activitats que faran, dels hàbits que potenciaran.... I tot m'ha semblat molt i molt bé! M'ha agradat la manera en que parlaven les senyoretes, molt properes, amb molt sentit comú i opinant de manera molt similar a la que jo penso pel que fa a les qüestions relatives a com han d'anar vestits els nens a l'escola, el tipus d'esmorzar que han de portar, els horaris....  També ens han comentat que l'any vinent ja no podrem entrar-los i recollir-los dins de la classe, sinó que seran els nens els que sortiran al pati fent una fila.
La classe també m'ha semblat molt bonica i lluminosa, tot i que no hi havia la decoració habitual que segons ens han dit hi haurà durant el curs. 
Així que estic contenta.
Penso que la meva filla viurà moltes experiències en aquesta classe l'any que ve. I que en certa manera començarà el curs sent petita encara, però que en sortirà sent ja gran. I que dins d'aquests passadissos, d'aquest pati i d'aquestes classes viurà molts anys que espero que siguin molt feliços per ella!!

I ara ja tinc una llista plena de coses que he de preparar i marcar amb el seu nom per principis de setembre!

23 de juny de 2012

8 mesos d'embaràs


Avui falta exactament 1 mes per a la data prevista de part, és a dir per a complir les 40 setmanes d'embaràs. Com que es pot parir en qualsevol moment entre la setmana 38 i la 42, això vol dir que entre dues setmanes i 1 mes i mig ja tindré el meu segon fill en braços!
Ja falta molt poquet!!
I jo ja ho tinc pràcticament tot a punt, sobretot del que ell necessitarà: ja tinc la bossa de l'hospital feta, tinc bolquers talla 0, tinc tot el set d'higiene personal tant seu com meu, la banyera, el bressol a punt (un altre dia explicaré com hem aconseguit transformar un bressol normal en un bressol sidecar), la banyera-canviador també, el cotxet ben net (la petita ja fa temps que va amb el McLaren), el Maxi-Cosi.... 
I també tinc un calaix de l'habitació de la petita ple de robeta de nen d'estiu de la talla 0 fins als 3 mesos, que m'han deixat tant el meu germà com una amiga. 
Ja fa moltes setmanes que em va agafar una molt precipitada "síndrome del niu", i des d'aleshores que ho he anat preparant tot, sense pressa però sense pausa.

De les meves coses, que també vull deixar el màxim enllestides, no vaig tan avançada. Tinc una llista amb tot el que he de fer o vull fer abans del part, i tot i que vaig fent, no sé si aconseguiré acabar-ho tot. De la feina ja he acabat de corregir els exàmens del curs, però em queda encara l'examen de recuperació del juliol (no s'acaba mai!). A vegades em col.lapso una mica perquè veig que potser a tot no podré arribar. Però, com que el cos és savi, cada vegada ho relativitzo més. Si puc acabar-ho tot, perfecte. Si no, doncs almenys lo més important sí que ho tinc a punt, que és tot el que fa referència al naixement.

També tinc ganes de senzillament asseure'm a esperar. Crec que és molt important, en certa manera en tinc la necessitat, el cos m'ho demana. Encara no ho he pogut fer del tot, tot i que aquesta setmana ja he començat a disposar de dies sencers per mi. I la veritat és que és molt gratificant poder dedicar-se únicament a "gestar", a concentrar-se en el que ha de venir,

Finals de juny també és una època de molts adéus, hi ha molta gent que no tornaré a veure fins al setembre (o més endavant, en el meu cas). I ja hi ha molts companys que s'acomiaden de mi desitjant-me que vagi tot molt bé i que tingui "una hora curta". Pensar que quan els torni a veure ja seré mare de dos em produeix una sensació d'alegria i nerviosisme molt gran!

I és que ja queda poquet, molt poquet! I cada vegada en tinc més ganes!!

Bona revetlla a tothom!

22 de juny de 2012

New mothers


Fa poc he descobert aquesta sèrie de la Rineke Dijkstra, del 1994, titulada New Mothers.

Es tracta de tres fotografies de mares recents, fetes poques hores després de que hagin donat a llum. Les situa davant d'un fons neutre, de manera que el que més destaca és simplement el seu cos, encara amb les marques del part, i les seves mirades.
Trobo molt colpidora sobretot la mirada de la noia de la primera fotografia, la Julie, ja que crec que és molt clara respecte a l'estat en què es troben moltes mares les hores posteriors al part: una sensació d'orgull i felicitat, però que a la vegada amaga la por i l'estranyesa primerenca davant el nou paper que han d'adoptar.


Julie (Den Haag, Netherlands)


 Són fotografies que presenten la maternitat d'una manera una mica dura, gens edulcorada. La nuesa d'una mare i el seu fill instants després d'estar per fi junts.

 L'artista holandesa Rineke Dijkstra també  havia realitzat uns anys abans la sèrie  Beaches (1992-1996), on fotografia banyistes pre-adolescents d'arreu del món, també en un espai neutre com el que  suposa el mar i el cel de fons. Així doncs, el que pren força en les imatges també és la fragilitat i la timidesa propis de l'edat que tenen els retratats. I també el seu cos mostra les marques d'un canvi imminent.   




El pas de la infantesa a la pubertat i la transformació de la dona en mare, dos moments molt importants de les nostres vides retratats per aquesta artista.
Fa uns anys recordo que en van fer una exposició al Caixaforum de Barcelona, tot i que aleshores no em van cridar l'atenció els retrats de les mares, ni tan sols els recordava.
Avui me'ls miro amb una mirada diferent i penso que realment ha sabut captat les emocions que passen per la ment de moltes dones minuts després de donar llum.Què en penseu?

21 de juny de 2012

El terra queda tan lluny!! (i Premi!)


 

Ja he arribat al punt en el que no em puc cordar les sabates! Ni molt menys tallar-me les ungles del peu jo soleta!
La part del cos que va de la panxa en avall és pràcticament inaccessible per mi.

I per acabar-ho de fer tot més difícil, porto unes setmanes que estic més patosa de lo normal. Just ara que em costa tant acotxar-me és quan més coses em cauen a terra. Estic tot el dia dient-li al meu home (i inclús a la nena) que em pleguin les coses, perquè tot em cau.


Just l'altre dia la llevadora ens explicava a les classes pre-part que és molt normal sentir-se més despistada i torpe durant l'embaràs, ja que ha canviat el centre de gravetat del nostre cos a la vegada que les hormones fan que les articulacions estiguin més laxes. Hi ha estudis que demostren que aquesta falta de concentració es deguda a que  els canvis hormonals redueixen la mida de les neurones i n'alteren les seves connexions. També sembla que durant l'embaràs tenim dificultat per adquirir nous coneixements i per a recordar esdeveniments passats.
Jo no noto tant aquesta poca concentració, de moment, però sí que experimento moltíssim la poca precisió que tinc a l'hora d'agafar els objectes.

Diuen que aquests símptomes desapareixen un cop el nen ha nascut, però jo no ho tinc tant clar, sobretot pel que fa a la memòria i la falta de concentració, ja que recordo que aquests efectes secundaris em van durar molt temps de post-part! I ara, amb dos, no sé si seré capaç d'enrecordar-me de totes les coses importants!


Aprofito aquest post per donar les gràcies a l'Ester, de Vivències d'una mare, que m'ha donat aquest premi!!   Moltes gràcies!!!

Imatge de Juliette Borda

19 de juny de 2012

Recordatori!





Noies, no us oblideu, d'aquí dues setmanes tenim trobada! El dissabte 30 de juny ens trobarem a la cafeteria de la llibreria Laie a les 4:30 de la tarda, per fer una cafetó o el que convingui...

Hem decidit quedar una mica aviat per a que la gent que ve de fora de Barcelona tingui temps d'estar més estona, però el que ens agradaria és que fos tot molt flexible, és a dir, podeu aparèixer quan us vagi millor, podeu quedar-vos l'estona que us convingui, etc, etc...

Si voleu assistir i ho teniu clar, envieu un e-mail a ciracrespo@gmail.com, així podem fer una mica de previsió...de tota manera, encara que ho decidiu al darrer moment i no hagueu confirmat assistència, també sereu benvingudes!!

En principi, com sabeu, és una trobada de mares soles, perquè ens venia de gust fer-ho així, però en això també som flexibles i entenem que algú vingui amb criatures o el que calgui.

El que és important per a nosaltres és que a tothom que li vingui de gust, vingui!

Esperem veure-us allà!!

18 de juny de 2012

"On tens pupa, mama?"


La petita està de ple en l'etapa del joc simbòlic.
Juga a canviar el bolquer a les nines, a ficar-les a dormir (i s'hi està una bona estona perquè els llençols i tovalloles han d'estar ben estirats, no vol que hi hagi ni una arruga), els hi dóna menjar, les porta al metge....

A mi em sorprèn la imaginació que té i les converses que reprodueix quan juga amb les nines, o amb mi, a qui sovint em toca fer de metge o de clienta de perruqueria perquè em vol pentinar (això últim m'agrada molt!).

Quan els hi dóna de menjar a les nines, els hi pregunta què volen, els hi posa el pitet, els hi diu "Croissant no hi ha. Avui papilla" o "Está molt calentet, bufem". I si en aquell moment li dic alguna cosa o li dic que hem de marxar, em diu "Espera mama, que dóno dinar a la nina!".  Té una bossa plena de menjar per les nines, amb alguns plats i olles, però encara no té cap cuineta. Volíem comprar-li de cara al setembre, pensant que ara a l'estiu no hi jugarà tant, però potser li comprarem abans. Ja tenim clar que volem comprar-li la de Ikea, és la que més ens agrada i ella ja se la coneix perquè és la que tenen a la guarderia.

Quan juga a metges, reprodueix les converses que ha sentit els cops que hi hem anat. Primer es crida pel nom i cognom (o crida a les nines: a la Paula o a la Pepita). Llavors els hi pregunta on tenen la pupa, com s'ho han fet... I els hi diu, "no tinguis por, nina, no faig res, no faig mal". I fa veure que els hi posa una pomada, o un esprai, o els hi embolica el peu amb una vena. De jocs de metges no en tenim cap, i per tant, em sorprèn molt la imaginació que té i com converteix qualsevol cosa en un termòmetre o inclús fa veure que agafa un objecte imaginari quan en realitat no hi ha res. I l'altre dia, feia servir un cable usb que va trobar tirat pel menjador com a estetoscopi!
Així que crec que, junt amb la cuineta, una de les pròximes compres serà un maletí de metge!


Aquests són el seu tipus de  jocs actuals per exce.lència,  amb els que es distreu més estona, en els que adopta diferents rols i reprodueix converses que sent als adults.  És la seva manera d'anar  descobrint i aprenent el món. A mi m'encanta observar-la quan hi juga!

17 de juny de 2012

Festival



Ahir, com suposo que en moltes llars d'infants i escoles, la guarderia de la petita va fer el festival de fi de curs.
Encara queda una setmana de guarderia i de fet, nosaltres també l'hem apuntat tots els matins durant el mes de juliol (necessito temps per preparar coses i descansar!!), però en certa manera ja vam celebrar ahir el fi de l'etapa "guarderia". L'any que ve ja anirà al "cole dels grans"!

El festival va anar molt bé. Aquest any el tema era les emocions, i la seva classe va representar la sorpresa. S'amagaven sota una mena de llençol i després feien un ballet, que nosaltres ja havíem tingut ocasió de veure-li practicar aquests dies per casa en varies ocasions. Quan ens va veure que estàvem entre el públic mirant-la i fent fotos, va fer-nos el seu somriure tímid, però no va parar de ballar en cap moment. Ho va fer molt bé!

I després, un bon berenar al pati de l'escola. Ella s'ho va passar pipa jugant amunt i avall amb els amiguets, no la podíem pas seguir! Vam arribar a casa amb una nena ben esvalotada i contenta! 


12 de juny de 2012

Immortalitzar els petits moments

La setmana passada vaig visitar diverses exposicions de Photoespaña 2012.
Vaig tenir l'oportunitat de descobrir fotògrafs molt interessants i, entre d'altres, em van sorprendre dos autors que havien utilitzat la fotografia familiar i concretament el dia a dia amb els  fills com a tema central dels seus projectes.

El primer d'ells és el xilè Nicolás Wormull, que a través del bloc "Chocolate on my jeans" va penjar durant un any 365 fotografies on mostra la seva rutina diària. Com ell es defineix a l'inici del bloc és un "papá en casa", ja que dedica el seu dia a dia a cuinar, canviar bolquers, netejar mocs i preparar els berenars per a l'escola. Les fotografies mostren la paciència, la rutina, la disciplina, l'estrès, l'amor i la màgia que suposa veure créixer els seus quatre fills.

Nicolás Wormull

Nicolás Wormull


L'altre és l'argentí Alejandro Kirchuk, que amb el projecte Pequeño reino, mostra les transformacions que es produeixen en una parella quan neix un fill. Concretament, retrata el naixement del segon fill d'una família que viu en un barri de Buenos Aires. En les seves fotografies s'observa el canvi de rols que hi ha en aquests moments, sobretot pel que fa al germà petit que passa a ser el gran.

Alejandro Kirchuk

Alejandro Kirchuk

Aquestes fotografies em fan pensar en l'importants que són aquests petits moments fugaços en que els nens es desperten de dormir, fan un pipí a l'orinal, pugen damunt d'una cadira per arribar a agafar un objecte de damunt de la taula, dormen plàcidament en el seu cotxet mentre els pares ens afanyem a fer el dinar... Moments que sovint oblidem de fotografiar.  
Els àlbums de fotografia estan plens de nens bufant les espelmes del seu aniversari i obrint els regals de Nadal, però jo penso que d'aquí uns anys, almenys a mi, el que més m'agradarà recordar són els petits moments, el dia a dia. Recordar el què menjava per esmorzar quan tenia dos anys, quins vestidets hi havia a l'armari, quines eren les joguines que desordenaven el menjador...
Per això m'agraden les fotografies d'aquests dos autors i per això intento captar jo també aquests petits moments de la meva filla, tot i que a vegades se'm fa difícil adonar-me que el que tinc davant dels ulls és un petit miracle que val la pena fotografiar.

11 de juny de 2012

"Què es pot esperar quan s'està esperant"




Aquest llibre de la Heidi Murkoff (i altres autors) es coneix com la "bíblia" de l'embaràs.
He de reconèixer que per mi sí que ho ha estat, tant en el primer com en aquest segon embaràs, en el que he tornat a consultar moltes coses: algunes que havia oblidat i d'altres de noves que m'han passat aquesta vegada.
M'agrada molt perquè és un llibre molt versàtil. Pots anar directament a consultar allò que et preocupa (és normal que em surtin grans?, puc viatjar en avió? què puc menjar?; quins esports puc practicar?) o anar llegint els canvis que el cos fa mes a mes, i el que pot ser (o no) que ens passi.
A més, hi ha preguntes de tots els tipus, de les que farien molts tipus de mares diferents. Això fa que sigui una guia útil tant si el que ens preocupa és com se sentirà un germà gran quan neixi el petit, com si som mares solteres, com si som primerenques, com si esperem bessons, com si el nostre embaràs s'ha acabat massa aviat.
També és un llibre molt complert, ja que no acaba als nou mesos d'embaràs, sinó que dedica un ampli espai a parlar del part i del postpart. Jo el vaig consultar fins més enllà de la quarantena i recordo haver-lo tornat a agafar un cop vam tenir ganes de ser pares de nou, ja que els consells que dóna comencen molt abans de la primera falta i acaben més enllà del moment en què tens el teu fill en braços.
Jo el recomano molt. Parla de tots els temes que passen pel cap d'una embarassada en un moment o altre de la gestació (alimentació, pes, relacions sexuals, pors, treball, proves que s'han de realitzar...) i, almenys jo, sempre hi he trobat la resposta a allò que buscava, per molt estrany o poc relacionat amb l'embaràs que a mi em semblés el que m'estava passant. I m'ha tranquil·litzat en diverses ocasions!
Me'l va deixar (en anglès!: "What to expect when you're expecting") una amiga llevadora quan em vaig quedar embarassada de la petita. I n'he tret molt partit!

8 de juny de 2012

Contraccions de Braxton-Hicks i "agulletes"

Porto una setmana amb moltes molèsties a la panxa.

D'una banda, les contraccions de  Braxton Hicks.
Com que recordava com eren de l'embaràs anterior, no m'ha costat gaire identificar-les. Fins ara eren totalment indolores i poc freqüents. I duraven poquet, menys de 20 segons. Però des del cap de setmana han anat en augment, i ja em provoquen una mica de dolor (no gens intens, però sí que les noto), a part de que duren més de mig minut. Aquestes contraccions, que es diuen així ja que va ser el metge John Braxton Hicks qui les va descriure per primer cop, suposen una mena d'entrenament de cara a les contraccions "reals" del dia del naixement. I en principi no han d'alarmar ja que no signifiquen que hagi començat el procés de part.
Però com que jo n'he notat moltes aquests dies, li he comentat al meu ginecòleg, amb qui just el dimarts tenia visita. Em va dir que era normal que en tingués més ara que abans i que a la setmana d'embaràs a la que estic (la 33) és normal tenir-ne fins a unes 15 al dia, sobretot al vespre.
Per descartar que aquestes últimes contraccions més seguides que he tingut no hagin fet "feina" em va mirar com estava el coll de l'úter, no fos cas que s'hagués començat a estovar. Però no. Tot està al seu lloc, de moment. Així que en principi tot és normal.

D'altra banda, des del dia de la visita al ginecòleg tinc també moltes "agulletes" a la panxa! Tot ve perquè al baixar de la camilla, no hi havia les típiques escaletes que hi ha sempre per arrepenjar els peus. Algú les havia tret i s'havia oblidat de posar-les. I jo vaig incorporar-me pensant que sí que hi serien i quan vaig veure que els peus no tocaven enlloc vaig fer molta força amb la panxa per no caure. Em va fer un mal increïble, un dolor molt intens. El ginecòleg em va tocar i ja des del principi em va dir que no patís, que el mal era muscular i que el nen estava bé. Però no us podeu imaginar quin mal em feia!!! De fet, recordo haver tingut també un episodi similar quan estava embarassada de la petita, en aixecar-me malament del sofà.
Doncs a ran d'això, tinc unes agulletes a la panxa que noto sempre que m'aixeco o m'assec i cada vegada que el nen es mou. És a dir, molt sovint!! Espero que vagin remetent aviat...

I tot això, unit a que la panxa cada dia està més grossa, a que ja tinc moltes dificultats per arreplegar coses del terra i també en trobar posicions còmodes. Així que estic acusant força cansament. 
A més, tot s'ajunta amb dies de molta dedicació a la feina. Sé que he de frenar el ritme, la gent m'ho diu i jo sóc la primera que ho noto. I ja sé que no hi ha ningú imprescindible, però vull acabar el curs. El dia 18 per fi tot s'acaba i aleshores ja em podré dedicar plenament a descansar! Ho necessito!

5 de juny de 2012

Pilota de dilatació

Ahir vaig començar les classes de preparació al part. En l'horari en que vaig anar-hi érem un grup força reduït de mares, així que a part de la gimnàstica, vam poder parlar de molts dubtes i compartir experiències. De fet, ja recordava aquesta doble vessant de les classes de quan hi anava per la petita: a part de la gimnàstica, estàvem una bona estona parlant amb la llevadora. Pràcticament meitat i meitat.
La gimnàstica que fem a les classes on vaig jo bàsicament està enfocada a cuidar postures, millorar la circulació, enfortir el perineu, fer estiraments... Exercicis que es poden fer al llarg del dia també a casa, però com que sovint no hi pensem, almenys està bé dedicar dues hores a la setmana en exclusiva a fer-los.
I ahir vam parlar de moltes coses. Des de relats dels últims parts que la llevadora ens explicava, a qüestions més tècniques sobre el procés de part.
I ens va parlar molt de la pilota de dilatació. Tant que em van agafar ganes de comprar-me'n una, ja que crec que em pot anar molt bé. 
Abans del part, per asseure-m'hi (al sofà estic incomodíssima tan aplastada) i anar fent exercicis. I quan comenci a tenir contraccions, per a facilitar-ne el procés, tot i que aleshores ja hauria d'anar camí de l'hospital. Sort que va comentar que a la majoria d'hospitals ara en tenen, i que va molt be tant asseures-s'hi com arrepenjar-s'hi, com es veu en la segona foto, ja que és la postura que facilita més la feina al nadó que vol sortir.

Alguna de vosaltres té experiència amb aquesta pilota, tant en l'embaràs com en el part? Val la pena?



1 de juny de 2012

J'ai réussi!

  He aprovat 4rt de francès a l'EOI!!

Estic molt contenta i orgullosa perquè al llarg del curs no tenia gens clara aquesta "victòria final".

Normalment he tingut facilitat pels idiomes, m'agrada molt estudiar una llengua. Però aquest any he trobat grans dificultats, tant pel nivell exigit com per les circumstàncies personals en que em trobo.

Per començar, feia 2 anys que no feia francès. Vaig acabar 3r embarassada de la petita, i des d'aleshores no hi havia tornat. Així que aquest lapsus sense estudiar, acompanyat a més d'un gran nombre de sensacions i emocions noves com  les que aporta la maternitat, han fet que quan comencés de nou pràcticament no recordés res de les qüestions de gramàtica importants. No és que vulgui donar les culpes al fet de ser mare, però sí que he notat que he perdut molta memòria en aquest temps, molta més que si la parada de dos anys no hagués estat vinculada també amb la maternitat.

En segon lloc, ara  disposo de molt menys temps per estudiar. Ja vaig fer un gran esforç per trobar un horari que m'anés bé, però tenir temps a casa per a dedicar-m'hi ja era un altre tema, A la classe, era de les primeres en marxar, per poder arribar a temps a buscar a la petita. I un cop a casa, els llibres de francès no sortien ni del cotxe. Els deures els feia abans d'entrar i no sempre els portava fets.

Tot això unit a que hem tingut un tipus de professor que a mi m'agrada molt, ja que ha donat durant tot el curs molta importància a l'oral i a la lectura de llibres, però que no és l'ideal si el que necessita l'alumne es posar-se les piles en gramàtica. Ens demanava pocs exercicis, així que jo he anat posposant el fet d'estudiar...  Ho he anat posposant tant que vaig suspendre el primer i el segon trimestre. No era una nota molt baixa, però em faltava arribar al 6'5 exigit per aprovar.

I aquest últim trimestre, quan ja ho donava per perdut, ho he aconseguit! Per setmana santa em vaig plantejar deixar-ho estar. Sort que no m'agrada deixar les coses a mitges, i vaig pensar que, si més no, em seria útil sentir parlar francès durant 4 hores a la setmana. Però com es veu, la constància ha jugat al meu favor i al final he aprovat!

L'any vinent no continuaré fent cinquè. Ho deixo per d'aquí un parell d'anys més. A partir del juliol tindré d'altres prioritats més grans. Així que és possible que a cinquè em trobi una altra vegada amb els mateixos problemes, però de moment ja tinc quart al sac!

Una cosa més que esborro de la llista de coses pendents "a fer" abans del part!