31 de desembre de 2012

Inventari III

 Com cada final any, toca fer un repàs de quins han estat els post més vistos durant aquest 2012.
 I els tres més populars són Escollir el nom, Els meus símptomes d'embaràs i Nen o nena?. Tots vinculats al tema de l'embaràs, sobre el que he escrit bastant aquest any. Començava el gener anunciant el meu embaràs i ara ja escric amb una mà mentre tinc el nen als braços intentant tocar el teclat!!!

I aquestes són algunes de les paraules clau que la gent posa al google per acabar fent cap al meu bloc. S'ha de dir que la majoria de gent escriu el nom del bloc directament, però n'hi ha d'altres que hi ha arriben de manera ben rocambolesca. Hi ha gent que ho busca tot, al google!! Les cerques més divertides:

- ajudeu-me el meu fill es desperta a la nit
- mares patidores
- ya no porto bolquers per dormir
- 9 anys i a l'hora d'anar a dormir no pot
- a vegades penso quan s'acabi tot
- aprenent les parts d'una planta
- blog quasi sense sexe
- cas pràctic si un nen no vol anar a dormir, que fem?
- cases on ensenyen a ser mare
- conte de la caputxeta vermella 7 o 8 linies
- contes amb un minut i mig
- convencer pare per segon embaràs
- demà al matí estaré al metge 
- dibuixos d'una superwoman a la cuina amb els nens
- dr estivill no menja
- el meu fill em pega
- el meu germà sembla un cigronet que vol dir
- embaras que he de fer?
- frases per dir estic orgullosa de ser mare
- es mou molt a la trona i vomita
 - es molt aburrida y no li agrada jugar a res ni amb als seus fills

- m'he disfressat de spiderman
-  metodes populars per saber si tens fills
- no m'agrada la parella de la meva filla 

penso coses que no tindria que pensar per l'edat
- que fer amb un nadó recent nascut
- quin color es el vermell
- soluciones de collons
- t'agradaria ser la meva padrina?
  
Més cerques divertides a  Inventari I i Inventari II!

Bon any 2013 a tothom!!!

28 de desembre de 2012

Posa-li el terremoto (i no tinc por!)

Primer, unes de les últimes ocurrències de la petita:

- Posa-li el terremoto al nen a veure si té febre.

- Vull un postre sorpresa que sigui un iogurt de llimó!

Un dia que conduïa a poc a poc perquè tenia un tractor davant que no gosava adelantar, em diu:
- Mare, el cotxe del papa va més ràpid. El teu va molt fluixet!

Un dia em va dir que no volia que em moris mai. Jo li vaig dir que no em moriria encara, fins que no fos molt gran.
- Doncs no t'has de fer gran. Menja molt a poc a poc, i poquet, i així no et faràs mai gran!

- Vull peix callat! (Uns dies després de menjar bacallà i que li expliquéssim la història del nom)

- Que m'expliques el conte de la nena que es punxa?
 (Es referia al conte de La Bella Dorment, però dit així, fora de context, sona una mica malament...)

- Vull llet tova!
(Ni freda ni calenta)

- Vull dinar recta!
(Després de dir-li si volia dinar directe quan arribéssim a casa o si volia esperar al papa).

- Jo em tiraré per la finestra! (jo, en un moment de desesperació).
-  No, mare, que cauries!

- Vaig allí, però no em diguis vigila, eh, sense dir vigila, mare.

I, com que és divendres, una cançó que ja fa molt de temps que sona per casa i que li agrada molt! Va començar a cantar-la quan aprenia a parlar, i reproduïa els sons més que les paraules senceres. Ara ja se la sap de principi a final!

23 de desembre de 2012

5 mesos (*)

I ja són cincs mesos!
Cada cop està més actiu, més despert durant el dia, i amb més ganes de jugar, fer coses i descobrir el món.
Continua fent gran rialles a cada moment i ara també algunes riallades contagioses quan li fem petarrufes a la panxa. Tot va molt bé!

Alimentació: Seguim amb la lactància materna exclusiva. Tot i això, cada cop veig més a prop la introducció de nous aliments, ja que ell cada vegada mostra més interès pel menjar. Quan sopem, si el tinc a la falda, segueix amb la mirada tot allò que ens posem a la boca i no perd de vista les culleres que van amunt i avall.  Així que qualsevol dia ja  començarà a tastar nous sabors!! No sé per on començaré ni com, però no crec que falti massa.

Son: Durant el dia dorm poquet, i encara a estones de vint minuts. Per la nit, però, fa tirades molt llargues. No passo gens de son. I dormim molt feliços tots quatre al llit. Això sí, a  partir de les 8 del matí, ja comença a fer sorolls i vol aixecar-se!

Desenvolupament: Aquest és un dels grans canvis d'aquest mes. Es gira d'un costat a l'altre (encara no dona la volta, però), fa com si es volgués aixecar quan està ajagut, ho agafa tot (sobretot els cabells!!) i no para quiet. Juga amb el Peret, un nino amb el que ja jugava la petita. I s'ho posa tot a la boca!

Del tema de la plagiocefalia està bastant igual encara, tot i que passa moltes menys estones estirat panxa enlaire que abans. Espero que poc a poc es vagi recuperant. El porto molt al fulard per casa i cada cop passa també més estones a la manta d'activitats panxa avall.

I jo ja he començat a treballar, tot i que la incorporació real serà després de Nadal. Ja l'he deixat algunes estones amb el padrí i d'altres ha vingut amb mi (en reunions informals).  També estic treballant molt des de casa, així que ja estic de ple en mode "tornada a la feina". Ja he fet proves amb el tirallets i tinc algunes bossetes amb llet meva al congelador, per si després de vacances hi ha dies en que no me'n puc treure prou quan ho necessiti....

De moment, no hi vull pensar gaire. Aprofito aquests dies en que estem tots junts a casa i gaudeixo d'aquest petitet que cada cop es fa més "nen". 

21 de desembre de 2012

Divendres musicals i la pastoreta



Avui una cançó que no li agrada especialment a la petita, ja que el vídeo no té gens de moviment, però m'agrada molt a mi!
Quan entre Nadales i cançons varies em deixa triar a mi quina cançó posarem després, últimament sempre trio aquesta. M'encanta!
A ella li agrada estar pendent a veure qui canta cada vegada de tots els músics que hi apareixen "¿Qui cantarà ara?" em diu quan acaba algú, i així està entretinguda i em deixa escoltar la cançó fins al final. Segons ella, l'home del mig (el que canta l'estribilllo) no canta bé "aquest home crida", diu.

I avui ha marxat cap a l'escola vestida de pastoreta. Després d'uns anys (a P1 i a P2) en que anava vestida una mica com podíem, aquest any sí que ha anat ben guapa, de pastoreta total!! És el que té tenir experiència!! (i una padrina cosidora)!!

Bon cap de setmana apocalíptic i nadalenc a tothom!!


14 de desembre de 2012

Divendres musicals: La que balla amb ell



 
Aquesta cançó també és una de les que balla una vegada i una altra la petita. Li diu així perquè la primera que vaig ficar-li de Grease va ser la cançó de Summer Nights (la "telmimort", segons ella). I aquesta la demana així per diferenciar-la. És la que més li agrada, tot i que ja es coneix  totes les de la pel.lícula. La de Grease Lightning ("la del cotxe"), la balla pujada damunt de la tauleta del menjador.
De la de You're the one that I want ens fa tota la coreografia sencera, de principi a final. Hauríeu de veure amb quin estil es treu la jaqueta tal i com ho fa el Travolta a l'inici, i com fa veure que baixa unes escales amb les mans a la cintura cap al final, imitant-los als dos! Tot un espectacle!

Bon cap de setmana!

12 de desembre de 2012

Poders màgics


La relació entre els nens i la màgia ha existit sempre. Fer trucs de màgia és una de els coses que sovint fem els adults quan hem de jugar amb els nens. Com que ells no coneixen encara del tot les normes per les que es regeix el mon, s'ho creuen gairebé tot.
La petita gaudeix molt dels moments de màgia, és un joc molt divertit per ella.

1.La màgia de casa del padrí: El padrí és mag, de veritat, fins i tot té un bultet a la mà, que és on li surt tota la màgia. A casa seva, els postres apareixen per art de màgia, i són sorpresa. Les tres cosinetes miren fixament a la làmpada, el padrí obre i tanca unes quantes vegades la llum i, tatxan, ja hi ha el postre damunt la taula. Amb culleretes i tot!  La més gran, que té cinc anys, ja comença a sospitar alguna cosa i enlloc de mirar la làmpada embadalida ja es fixa més en el moviment de mans dels adults i els viatges a la nevera que es fan mentre dura el procés d'"encantament"!
Després, acabat el postre, sovint el padrí pregunta si estan les orelles ben netes. Bé, ara ja són elles les que a l'arribar ja li fan saber que estan netíssimes. Aleshores, el padrí, mira orella per orella i no sé com s'ho fa però en treu una pastilla de xocolata! Màgia total!

2."Ommmm". Jo a casa també sóc una mica bruixa i tinc poders per fer que arribi el papa. Quan s'apropa l'hora, anem davant del mirall i fem "ommm", ben concentrades, fent un moviment de mans.  Abans cantàvem "papa vine", però des que un dia no va funcionar, el millor, segons ella, per fer que vingui ràpid és fer "ommm".

3. El calendari d'advent.  I ara que som al Nadal, això de la màgia és present a tot arreu. Ja li pots dir ben alt als teus fills que vindran uns reis de molt lluny carregats amb regals, que ningú et  mirarà estrany. Hi ha gent que fins i tot hi creu!
Jo, aquest any m'he decidit també a fer-li el calendari d'advent. Em vaig emmirallar per les idees xules que veia en d'altres blocs, on mares amb molts recursos i molt bon gust fan coses precioses. A més, fa temps em van regalar un calendari d'aquests que tenia desaprofitat. Però no sabeu en quin embolic m'he posat!! El calendari té 25 butxaques que han d'estar plenes d'alguna sorpresa cada dia. 25!! Al començar tenia clar que no hi volia posar llaminadures (ja se'n farà un fart per Nadal, com per haver de començar un mes abans!). I vaig pensar que aniria improvisant coses maques per fer. Doncs sí, hi ha dies que he pogut posar dibuixos per acolorir, activitats per fer (aprofitant alguna cosa que ja fèiem aquell dia), però confesso que la majoria de dies estic tirant de Lacasitos! Per que no em dóna temps! Penseu que la primera cosa que fa la petita al matí és anar a mirar el calendari d'advent! I que jo, l'última cosa en la que penso abans d'anar a dormir, és en omplir la butxaqueta! Així que, cada matí, amb els ulls mig tancats he de distreure-la per a poder col.locar ràpid qualsevol cosa! Avui s'hi ha trobat un carquinyoli i m'ha mirat una mica estrany.....

Això de ser mag, porta molta feina....
Clar que la seva cara, la majoria de dies, crèdula i contenta amb el premi a les mans, no té preu!


Imatge de Bee Willey

9 de desembre de 2012

Crònica d'un dissabte intens a Barcelona

Passar un dissabte a Barcelona, visitar vells amics, anar de compres, bons dinarets  i passejar pels carrers de la ciutat on vaig viure 10 anys de la meva vida és un pla que m'encanta.
Aquesta vegada, hi havia també un altre motiu per anar a Barcelona: la trobada de mares blocaires (i ja van tres!).
Així que semblava un dia perfecte, que vaig començar amb moltes ganes. Però va acabar essent  molt estressant,  ja que la ciutat estava atapeïda de gent i anar amb dos nens petits és sempre cansat, s'ha d'estar pendent de mil coses tota l'estona!

Al matí, vam fer l'obligat passeig nostàlgic pel Born. M'agrada tornar a aquells carrers on vaig viure i recorre'ls ara que ha passat tant temps, i que ha canviat tant la meva vida. Vam dinar al restaurant cubà, Habana vieja, que recordava d'aleshores. És un lloc situat en un carrer recòndit i, en qualsevol guia sortiria com a NO apte per anar-hi amb nens.  Només us diré que el cotxet del nen el vam haver de pujar per un balcó! Això sí, el  propietari cubà no es va estressar gens al veure'ns entrar, ni quan veia a la nena corrent entre taules parades que s'aguantaven dretes pels pèls, falcades per a no caure a causa del terra desnivellat. El menjar està boníssim, per això hi vam anar, però encara ara no entenc com vam poder sortir il·lesos d'allí!!
I després a recórrer carrers atapeïts de gent intentant que la petita, que s'entesta en no voler donar-nos la mà, no es perdés.  I  comprar regals  sense que ella es carregués la meitat de la decoració nadalenca de per allí on passàvem. I donant popa al nen quan convenia, no sempre als llocs més adequats.... 
Un bon dia, doncs, per practicar al màxim el meu estat zen per no caure directament en la desesperació! Per això m'han calat tant les paraules que em dedica l'Ester!

I, enmig del caos, per fi l'hora de la trobada!! Una estona de pau i tranquil.litat! Vaig gaudir-ho tot i el poc temps, i tot i haver d'estar pendent de d'altres coses. Quan vaig veure passar l'Esther amb el Víctor penjat, i l'Ester, a través del vidre de la cafeteria, vaig tenir una sensació ben curiosa. Esteu igual que a les fotos! Quina il.lusió conèixer-vos! A l'Anna i la Mirashka ja les coneixia i tornar-les a trobar és sempre un plaer. I és increïble lo ràpid que ens vam posar a parlar de les nostres coses, com si ens acabéssim de veure el dia abans i tinguéssim una conversa a mitges. Us vaig sentir a totes molt properes, vaig estar molt còmoda i contenta! 
Però vaig marxar amb la sensació de fer-ho tot a mitges. És difícil compaginar una excursió en família amb una xerrada amb amigues! Encantada, però, de poder fer-vos una abraçada a totes i parlar una mica!! S'ha de repetir!

Després, més passeig, una hamburguesa a Kiosko en horari infantil, pagar un tiquet de pàrquing abusiu i carretera i manta!
Arribar a casa sans i estalvis, amb els dos nens dormint plàcidament al seient del darrere,  va ser una gran victòria!!!

7 de desembre de 2012

Divendres musicals: El caganer



Aquesta cançó ja li vaig posar el Nadal passat, i li va agradar de seguida. L'hem escoltat tot l'any!

Ara és més pertinent que mai. Nosaltres ahir vam montar el pessebre, que ha quedat molt bé!
No té un angelet mal penjat ni un dimoni dins l'infern, però té un riu de paper de plata, un Sant Josep sense tamboret, llumetes,  i sobretot, sobretot, un caganer!


3 de desembre de 2012

Els jocs d'infantesa

L'Anna del bloc  Fentdemama ha organitzat  un   sorteig per celebrar el 2n aniversari del bloc.  Si cliqueu a l'enllaç, podreu veure les coses precioses  de la firma barcelonakids que sorteja. Fins el dia 8 de desembre teniu temps d'apuntar-vos.
Veureu que una de les condicions per participar és dir quin objecte recordem amb especial estimació de quan érem petits. 
Jo no tenia un peluix o una nina que m'agradés especialment i amb la que sempre dormís. Recordo que me n'agradaven varies i que segons l'època dormia amb una o amb una altra. Jugar a nines sí que m'agradava molt, sobretot amb totes a l'hora. Un dels jocs estrella era imaginar que tenia un orfenat, amb tots els ninos de casa, i jugava a que venien pares a recollir-los!

Però hi ha uns objectes en especial amb els que jugava moltíssim, que em transporten directament a la meva infantesa:  els Pin i Pon!

Passava hores i hores ideant històries que tenien com a protagonistes aquests ninotets petits i que, en el meu cas, tenien com a escenari principal la granja dels Pin i Pon.




Jugava a collir els productes de l'hort, recordo també que hi havia una mena d'elevador pel que feia pujar i baixar uns sacs, una palanca que simulava que s'omplia aigua d'un sortidor...
Jo aleshores n'estava molt contenta, tot i que secretament envejava les amigues que tenien la casa (amb aquella cuina tan xula, i el lavabo amb dutxa!) i sobretot una veïna que tenia ni més ni menys que el jardí amb piscina dels Pin i Pon, amb un tobogan que anava directament a l'aigua. Quan anava a casa seva i la seva mare ens deixava posar aigua de veritat, ens ho passàvem pipa!
Sens dubte per reis o per l'aniversari el millor regal que em podien fer era un accessori pels Pin i Pon! Aquesta Granja va ser un regal de reis, que recordo perfectament i ja espero el dia en que la meva filla hi pugui jugar. He vist que ara hi ha uns Pin i Pon més moderns, però són diferents, no són els autèntics!! Aquest cap de setmana, al buscar-la per fer la foto, he comprovat que la granja està en un estat acceptable, i també he trobat una bossa plena dels ninotets i objectes diversos, així que si ho vol, la petita jugarà amb els Pin i Pon originals.

Vosaltres també éreu de Pin i Pon? Eren una joguina super popular de l'època!