Inventari 2013

Com cada final d'any, avui toca fer repàs als posts més llegits aquest any, que curiosament són tots relacionats amb l'embaràs i que vaig publicar durant el 2012:

- Els meus símptomes d'embaràs
- Escollir el nom
- Nen o nena
- La prova del sucre

Són també les entrades més vistes de l'any passat. És curiós perquè són textos que van generar molts comentaris i encara avui hi ha gent que hi escriu per dir-hi la seva. Els símptomes d'embaràs són viscuts amb molta incertesa i suposo que a tothom ajuda saber quins van ser els de d'altres persones. I respecte els noms dels nens i la predicció del sexe, sembla que són temes estrella de les embarassades tan dins com fora de la xarxa.

I us deixo també algunes de les cerques més divertides que la gent ha fet al google amb les quals han acabat fent cap al meu blog. N'hi ha de molt bones!:

- embaràs onze bessons
- nen fent pipi
- us agrada el nom de marcel
- aquests ulls que em feien mal de panxa
- baixa per maternitat dona que no esta treballant
- baja quin nom més maco
- claus per ser una mare 10
- com dir-li als meus pares que estàs embarassada
- com s´ha de fer si tinc de marcar la contrasenya cada cop que vull llegir el correu (amb diu que no vaig guardar les dades)
- dubtes sobre si sóc bona mare
- el meu fill de 9 anys no vol menjar de tot
- el nom de nen més raro del món
- es tard i es hora d'anar a dormir
- famosas feas
-  hi ha una passa
- jo també vaig alucinar amb el gat
- la mare ja està en el tercer trimestre del meu embaràs
-  la meva parella no m'ha reglat res al ser mare
- martina nom us agrada
- nen dormir tota la nit?
- test d'embaràs incert
- volia una nena i tinc dos nens

Ja veieu que hi ha gent que utilitza els cercadors per a tot, inclús com a confesionari!
 ( Més cerques divertides a  Inventari I, Inventari II i Inventari III)


Bon any a tothom!!

Llibres infantils: "Robots 2114"

Un nou llibre de l'editorial Coco Books és sempre una agradable sorpresa. Acostumen a ser contes molt originals i creatius, amb els quals els nens passen moltes estones de joc, ja sigui creant els seus propis dissenys (com en el cas del llibre Mi maravilloso Fashion Book), observant diverses possibilitats arquitectòniques (a Casas) o experimentant moltes possibilitats per pintar de manera imaginativa, com en El llibre mossegat o l'Art de Rosie Flo. Entre molts altres.

Robots 2114; Coco Books

Robots 2114 segueix aquesta línia tan imaginativa. 

És un joc que conté 20 personatges robòtics per a muntar i enganxar, amb els quals es pot jugar a diversos jocs on es posaran a prova les habilitats de cada robot. 

Tots els personatges tenen la seva personalitat i característiques i el llibre fa una descripció de quina és la velocitat, la força, la intel.ligència i la defensa de cada un.  Hi ha el robot Gru, que només es pot moure de costat, el  Termo, un robot bomber a qui li fa por l'aigua; la Dra. Plus+, mecànica d'emergència; Meteor, que prediu el temps amb una gran exactitud; Chef 3000, que pot cuinar per a més de 80 persones i molts d'altres robots amb noms originals i habilitats sorprenents.

Aquí en podeu veure alguns:

Robots 2114; Coco Books

Robots 2114; Coco Books

Tots ells contenen una versió retallable de mida DIN-A4 i al final s'adjunten 36 cartes per a poder jugar amb ells.

Un llibre joc  que tindrà entretinguts als nens llargues estones, amb una excel.lent relació qualitat-preu (15.90 euros) ,  ja que dóna molt de sí!

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "La caja de los agujeros"

"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz

Aquests dies a casa estem llegint aquest llibre escrit per la Carmen Gil i il.lustrat per la Mónica Carretero: "La caja de los agujeros", de l'editorial Cuento de Luz.

És un llibre molt original i divertit, ja que parteix d'una idea molt simple, de la que sembla que no en pugui sortir cap història: una nena que arriba a casa amb una caixa plena de forats.

Però a mesura que va traient aquests forats, comencen a aparèixer personatges populars dels contes infantils (el ratolinet Pérez, la Caputxeta vermella, una bruixa, una princesa), que els reclamen com a seus.

Perquè allò que sembla un simple forat pot ser un objecte de gran valor en segons quina circumstància. Com a petit exemple, què seria un formatge gruyère sense forats?

"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz

"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz

 El llibre ens mostra diversos objectes que no serien res sense forats, o personatges que els necessiten per algun motiu. Fins i tot l'Andrea, la protagonista, acaba endinsant-se en un!

Un llibre amb una història rodona, per inesperada,  i magníficament il.lustrat per la Mònica Carretero, amb aquests dibuixos dolços i coloristes habituals en ella, entre els quals mai hi falta un personatge vestit amb alguna peça de ratlles.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "¿Dónde está mi tribu?"

El mes d'octubre passat, la filòsofa Carolina del Olmo, directora  de cultura del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va publicar aquest llibre "¿Dónde está mi tribu? Maternidad y crianza en una sociedad individualista", que ja va per la segona edició.

El vaig conèixer gràcies a la recomanació que en va fer la Cira Crespo al blog Maternalias, i ha estat un llibre molt revel.lador, imprescindible per obrir els ulls i entendre els motius pels quals la criança dels nens es fa a vegades tan feixuga per les mares en una societat que no recolza gent les dones en aquest moment.

"Per criar un fill fa falta una tribu sencera", diu un proverbi africà que s'ha fet famós a la blogosfera.  En les societats occidentals, en canvi, és habitual que actualment la criança dels fills es faci en solitari per la mare i en menor mesura pel pare, sobretot  durant els primers mesos, en que la criança es viu des de l'aïllament. És molt difícil viure social i públicament la maternitat, ja que el mercat del treball no està pensat per la conciliació de tota aquella gent que es dedica a tenir cura dels altres, ja siguin nens petits, discapacitats,  malats o la gent gran.

¿Dónde está mi tribu?; Carlonia del Olmo

Tot això, com diu l'autora, en una època on els manuals sobre criança que trobem a les llibreries es divideixen en dos corrents molt diferenciats: el més en auge anomenat child-centered, que al nostre país es defensat sobretot pel pediatre Carlos González; i l' adult-centered, exemplificat pel doctor Estivill. 

Primerament l'autora explica com cap dels dos corrents demostra  que la manera de criar els fills tingui gaire rellevància en el desenvolupament d'aquests ni en el tipus de persona en que es convertiran. Aquest és el risc d'introduir dades científiques en un context no tècnic, com el de la criança, que és una pràctica social amb molts matisos i que depèn de moltes circumstàncies. De fet, just aquest tema el tracta àmpliament el Carlos González en el seu últim llibre Creciendo Juntos, on també demostra que els estudis científics vinculats amb els estils parentals no són concloents.

L'autora de ¿Dónde está mi tribu? va més enllà i analitza també com l'anomenada "criança natural", amb la que ella està generalment d'acord, és molt díficil d'aplicar en la nostra societat actual individualista. La principal denúncia que fa és que la majoria de defensors de la criança natural demostren un allunyament enorme de la realitat actual, concretament la del mercat del treball, ja que amb l'organització social que tenim avui en dia és pràcticament impossible criar un fill tal i com moltes mares voldríem. Ho fem, però fent filigranes i amb moltes renúncies.

El llibre insta, per tant,  a la revolució, a mirar cap enfora per trobar els veritables problemes de la dificultat de la criança, en comptes de culpabilitzar-nos a nosaltres. Perquè que el govern opti per habilitar més places de guarderies públiques, per avançar i allargar l'horari de recollida dels nens a l'escola i per crear més casals d'estiu no és cap solució. Com diu l'autora és un pedaç, o directament una estafa.
 No hem d'adaptar la vida familiar a la vida laboral. Hem d'apostar per canviar el model actual, que no té en compte que els éssers humans no som sempre autosuficients, sinó que hem de tenir cura dels altres i els altres de nosaltres en algun moment. S'han de teixir xarxes de recolzament mutu, i fer possible una veritable conciliació.

Aquesta és sens dubte encara una batalla que s'ha de lliurar, una de les importants.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "La pitjor mare del món, el manual"

Com suposo que a aquestes alçades ja tots sabeu, l'Anna Manso, l'autora del bloc de l'ARA Criatures "La pitjor mare del món", ha publicat un llibre on explica, a través de 10 pràctiques lliçons, com convertir-se en una mare o un pare imperfectes. 

 "La pitjor mare del món, el manual" és un llibre molt divertit, a estones hilarant, ple de veritats, on l'Anna desdramatitza i ens ajuda a visualitzar amb una òptica ben diferent les situacions quotidianes que es viuen en una casa amb nens petits. 

I, sobretot, és un llibre optimista, que et fa sentir millor després d'haver-lo llegit. Sense rastre del sentiment de culpa habitual en les mares, ni amb la sensació que sempre ho pots estar fent tot una mica millor. 

Això no té preu! Pocs manuals "seriosos"  ho aconsegueixen.

 Molt sovint els pares, influenciats per allò que ens expliquen els coneguts, o pel que hem vist a les revistes i en algunes pel.lícules, ens pensem que és possible que una casa amb tres criatures petites estigui ordenada, o que els nens puguin seure a taula al primer crit i mantenir-se  asseguts durant tot l'àpat o que, com diu la mateixa autora, cada dia  entrin per la porta de l'escola amb un estat presentable.

Aquest llibre és imprescindible perquè reivindica just el contrari:  que hi ha vida més enllà de la perfecció!

Sí que és cert que últimament, gràcies a l'auge dels blocs escrits per mares (i algun pare) comença a ser habitual trobar exemples de  mares que hem "sortit de l'armari" de la perfecció i  expliquem el dia a dia dels nostres fills sense edulcorants, mostrant els alts i baixos i el cansament que suposa ser mare. Però  en general, a la xarxa, hi ha molta més tendència a explicar els bons moments que no pas els dolents, i de moment la majoria de blocs estan centrats a explicar només els primers anys de la maternitat. 

El llibre de "La pitjor mare del món" abasta des de la primera infantesa fins a l'adolescència i cada lliçó reivindica que ser una mare perfecta, sempre atenta a satisfer les necessitats dels fills, no és garantia de la felicitat;  al contrari és el camí directe cap a la bogeria. Sobretot si els pares treballem o intentem mantenir certes inquietuds i un mínim de temps personal. 

Està molt bé, per tant,  que la pitjor mare del món digui en veu alta que s'alegra de l'arribada del setembre, o que tem les notes de la motxil.la que avisen, sempre a traïció, que s'aproximen dies festius de lliure elecció (o dies de lliure horriblició). Perquè les mares, sobretot si treballem des de casa, veiem alterat el nostre temps laboral de manera directament relacionada amb l'estat de salut i el programa escolar dels nens.

Trobar un equilibri entre ser mare, ser mare treballadora i ser a la vegada una dona amb una identitat pròpia no  és gens fàcil. Aquest llibre, des de l'entreteniment i amb molt sentit de l'humor, ajuda a què les mares ens en riguem de nosaltres mateixes i d'aquesta aspiració que tenim a fer -ho tot sempre molt bé.

La pitjor mare del món; Columna

 L'Anna Manso, a més de blocaire, és escriptora  de llibres infantils i juvenils, guionista de sèries i programes de televisió (és una de les creadores del famós Mic del Club Super 3!). La creació, a partir de la seva pròpia experiència, del personatge de "la pitjor mare del món" ha estat un encert, ja que ha aconseguit que molts  pares  ens hi sentim identificats, i narra en primera persona un esperançador "més enllà" dels preceptes de la criança plena de dogmes, ja siguin els de la criança natural o els de la criança més autoritària.

El llibre està, a més a més, molt ben escrit, amb el sentit de l'humor habitual que hi trobem en el seus escrits al suplement Criatures. L'autora ha trobat una molt bona fórmula de convertir els seus articles previs en un llibre, ja que no es tracta simplement d'una recopilació de textos ja escrits, sinó que hi ha molt material original i la resta està molt ben estructurat: 10 capítols que són 10 lliçons que engloben diversos aspectes de la criança (amb problemes inicials, casos pràctics i possibles solucions). Tot amb un format que imita els manuals d'auto-ajuda, amb títols que ridiculitzen alguns dels estudis que en aquests hi apareixen.

Un llibre que et fa sentir millor mare després de llegir-lo. Que més es pot demanar?

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Explicant contes amb "Story Cubes "

Fa pocs dies la meva filla va complir quatre anys i un dels regals d'aniversari que va rebre van ser els daus "Story cubes". Jo n'havia sentit a parlar feia temps i em van semblar una proposta molt divertida i enginyosa, i ara que els he pogut experimentar en directe els recomano moltíssim!

La idea del joc és molt senzilla. Es tracta d'una caixa amb nou daus que contenen il.lustracions diferents a cada cara, com per exemple objectes, espais, estats d'ànim, animals, personatges.... 

Per començar el joc es tiren els daus (els nou o els que vulguem) i aleshores s'ha d'explicar una història que inclogui totes les imatges que han aparegut, aguditzant l'enginy al màxim per a trobar un fil conductor que uneixi tots els elements.

Story cubes

Es pot jugar amb variants, fent  primer una tirada per decidir un element de la història, com decidir un objecte que serà màgic, o bé per definir un espai  o un perill... i desprès configurar la resta de la història amb els daus.

És un joc que sempre és diferent, ja que els 9 cubs ofereixen 54 imatges, que conformen milions de possibilitats d'històries.

La petita de seguida s'hi va interessar, i no només va escoltar les històries que explicàvem nosaltres sino que també va voler explicar-ne una ella.

El joc és per tant molt adient per nens i nenes de totes les edats, ja que segons el nen s'hi poden anar afegint més dificultat (jugant amb més daus) o incorporant variants, com fer que hagi d'escriure el conte en un paper.

A casa tenim l'anomenat "original" i també n'hi ha dos més al mercat,  un d'accions i un de viatges. 

Jo ara per ara només hi trobo dos defectes. D'una banda, els daus són molt petits i a vegades costa de veure bé la imatge que ha aparegut. De l'altra, trobo que hi ha dibuixos que no són sempre fàcils d'integrar a les històries, inclús n'hi alguns que encara no sé ben bé què són. Hi ha un dau que té una cara on hi ha un peix que segons com te'l miris sembla un pirata, així que segons el que convé en triem un o l'altre.  I pel meu gust hi faltarien més daus amb personatges, en comptes d'haver-n'hi tants objectes. 

Però sembla que aquests inconvenients tenen solució. Fa pocs dies m'he assabentat que hi ha versions del joc amb els daus més grans i que també es venen per separat paks de tres daus amb més personatges, en particular, sobre tres temàtiques que són els contes de fades, els crims i els troglodites. Els daus dels contes de fades els hauré d'acabar comprant, ja que al joc original la meva filla de seguida hi va trobar a faltar princeses, així que segur que se sentirà molt inspirada si als que ja tenim hi afegim daus amb bruixes, madrastres, mirallets i varetes màgiques. 

Pels que sou manetes, també podeu fer el joc a casa amb les imatges pròpies que vulgueu.

També hi ha la versió per mòbil, però definitivament no crec que sigui el mateix. A més, el real no ocupa gens de lloc i és ideal per portar de viatge.

En resum, és un joc molt imaginatiu i divertit. És un repte trobar un enllaç entre segons quines imatges! Una idea molt simple però molt original.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "Jaime y las gafas mágicas"

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

  

Des de fa uns dies, hi ha un nou objecte d'ús quotidià amb el qual ens hem d'anar familiaritzant a casa nostra: les ulleres! 

A la revisió dels quatre anys el pediatre de la nostra filla va observar que hi havia alguna cosa que no anava bé en relació a la vista, i dies més tard l'oftalmòleg ens ho va ratificar: hipermetropia.

Nosaltres no havíem notat res, ja que els nens petits poden acomodar molt fàcilment el cristal.lí,  de fet tots els nens neixen amb hipermetropia, però la nostra filla en té més del que seria normal a la seva edat, i això fa que forci la vista en excés. Així que durant els pròxims anys haurà de portar ulleres.

Si tot va bé, és possible que la hipermetropia remeti i que al final de la infantesa ja deixi de necessitar-les. Esperarem a veure com evoluciona tot plegat. 

Mentrestant, hem d'anar acostumant-la en l'ús de les ulleres i a tenir-ne cura.

Dies després del diagnòstic vaig trobar aquest llibre que li ha agradat molt que li llegim: "Jaime y las gafas mágicas", de l'editorial Blume.

Es tracta d'un nen a qui li han de posar ulleres i, tot i que al principi és reticent a portar-les, la gran capacitat de veure-ho tot quan les porta, l'ajuda a resoldre petits misteris del seu  dia a dia. Fins i tot, fixant-se molt en els detalls, pot aconseguir veure quins nens diuen veritats i quins mentides.  

La història, d'Anarxu Zabalbeascoa,  és senzilla i il.lustrada pel mateix fill de l'autora.

El conte és molt funcional i pot ser útil per a ajudar a què els nens que han de portar ulleres li trobin la seva gràcia i fins i tot estiguin orgullosos de dur-les. 

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

"A Jaime le han puesto gafas. Pero le da vergüenza llevarlas en clase. Hasta que un día, gracias a sus gafas nuevas, logra encontrar la mascota del colegio. Luego dará con bufandas, gorros, patines y toda clase de objetos perdidos. Jaime descubre así que con sus gafas es capaz de ver cosas que los demás niños no alcanzan a ver. Ve tanto, y tan claro, que se hace famoso.Y resuelve misterios. Una mañana, en el colegio, logra averiguar quién miente y quién dice la verdad. Por eso, sus gafas rojas parecen gafas mágicas. Cuando él se da cuenta, ya nunca más quiere ir a ningún sitio sin ellas."

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "Creciendo juntos", nou llibre del Carlos González

El pediatre Carlos González  ha escrit aquest nou llibre, on parla del desenvolupament dels nens entre la infantesa i l'adolescència,  i en el que reflexiona sobre els estils parentals, el càstig, l'autoritat, l'alimentació i que conté un complet capítol sobre la hiperactivitat infantil.

"Los niños crecen, y nosotros crecemos con ellos. la infancia es fugaz. Que nuestra obsesión por corregirla no nos impida disfrutarla".

Aquesta frase apareix en la introducció del llibre, i ja deixa clar que aquest no està enfocat a solucionar el que algunes persones consideren "problemes" en els nens; sinó que està orientat a fer-nos veure com són realment els nens, i com molt sovint dipositem en ells unes expectatives poc realistes. Molts dels conflictes que es generen en el dia a dia en una família amb nens petits apareixen a causa de factors aliens als mateixos nens, com per exemple l'estil de vida que fomenta la societat actual.

És molt interessant el capítol on defineix els estils parentals que s'han catalogat al llarg del temps, i ofereix els resultats d'estudis que demostren que les suposades avantatges en la personalitat del futur fill segons si els pares som més o menys autoritaris o més o menys permissius no tenen cap fonament.

També fa una interessant reflexió al voltant de l'autoritat paternal, i ens fa veure com els fills ens fan més cas del que ens pensem. Mostra a través d'exemples i resultats d'estudis com l'autoritat, el càstig ("el racó de pensar") i els premis no serveixen pràcticament de res; i com la millor manera d'educar als fills és predicar amb l'exemple i anar repetint-los les vegades que faci falta, sense crits, la manera correcta de fer les coses.

 

El capítol dedicat al sobrediagnòstic de  la hiperactivitat és molt revelador. Reivindica la importància de deixar fer als nens, de no sobre estimular-los, deixar que vagin descobrint el món al seu ritme, i sobretot no ocupar-los amb jocs electrònics o la televisió abans dels dos anys. I fa una crítica també al sistema educatiu actual:"El sistema escolar parece inadecuado para tratar a uno de cada cinco alumnos, pero en vez de modificar el sistema escolar, preferimos tratar con anfetaminas a los chicos".

Es tracta d'un llibre molt interessant, escrit amb l'estil de l'humor propi de l'autor i amb molt sentit comú. Molt allunyat dels manuals adoctrinadors que escriuen d'altres pediatres, psicòlegs o experts. No ens diu com hem d'actuar en cada situació, sinó que ens ajuda a comprendre les diferents etapes per les que passen els nens, i a relativitzar-les. I ens dóna la responsabilitat als pares en la criança dels fills,ja que allò que ells aprendran és el que veuen a casa.

Molt recomanable. Us deixo aquest paràgraf que és un dels que més m'ha agradat del llibre:

"Pienso que esta tendencia de la sociedad de imponer la uniformidad a cualquier precio es especialmente fuerte, de unas décadas a esta parte, en la crianza y educación de los niños. Los padres  consultan al pediatra cualquier posible desviación, siempre preguntando: ¿Es normal?'". Si en tiempos de Jesucristo los mudos hablaban y los paralíticos caminaban ahora queremos que hablen los silenciosos y callen los habladores, que "se abran" los tímidos, y se tranquilicen los movidos. El que siempre juega con el mismo amigo debería relacionarse con más gente, el que juega con cualquiera debería establecer lazos más fuertes. El que todo lo presta debería ser más cuidadoso con sus cosas, el que todo lo guarda debería aprender a compartir. Queremos que el dormilón se despierte, que el insomne se duerma, que el que grita hable más bajo y que el que no grita sea más asertivo. Unos deberián estudiar más, otros deberían jugar más, unos deberían hacer más ejercicio y otros leer más libros. Queremos que todos los niños sean iguales, rigurosamente iguales, y tenemos libros y psicológos para el que se aparta de "lo normal".

 (Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Presentació del llibre "Maternalias"

Aquest dissabte la Cira Crespo presenta el seu llibre “Maternalias, De la historia de la maternidad”, a la llibreria Pròleg de Barcelona.
Fa uns mesos ja us vaig recomanar aquest petit gran  llibre sobre la història de la maternitat, que ens parla de com les mares ens hem enfrontat a la maternitat i a la criança al llarg de la història.
L’encarregada de fer la presentació serà l’Amàlia Arce, coneguda com La mamá pediatra.
No hi podeu faltar!!

I, per les que no hi podrem ser, volem una crònica ben detallada desprès!




(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "El libro que se sentía solo"

El libro que se sentía solo, Editorial Juventud

Aquest llibre em va agradar ja només llegir-ne el títol.

I el relat que explica no defrauda gens, és emocionant i aconsegueix que els nens s'endinsin no només en el món de les històries, com fan tots els contes, sinó que transmet també el valor que tenen els llibres com a objecte.  Com un tresor que s'ha de preservar.

Des de les primeres pàgines destil.la la passió pels llibres, mostrant el fet d'estimar-los i convertint-los en un objecte de gran valor sentimental.  El vincle que té la nena protagonista amb el llibre està molt ben explicat, i es veu com se'l sent seu, com gaudeix llegint-lo i com va  recorrent totes les pàgines amb ganes de saber el final. I com procura que el llibre estigui sempre en les millors condicions.

El libro que se sentía solo, Editorial Juventud

El libro que se sentía solo, Editorial Juventud

El conte, de Kate Bernheimer, també està molt ben il.lustrat amb tons pastel per Chris Sheban.  El llibre apareix sempre com a protagonista de totes les pàgines, ja sigui quan s'explica a un grup de nens o quan resta abandonat  en algun prestatge de la biblioteca, i sempre irradia llum. També està molt ben combinat el relat del llibre que tenim a les mans amb el que s'explica del conte que està llegint la protagonista. Les dues històries s'integren molt bé.

És un llibre molt recomanable per nens a partir d'uns 5 anys. Els despertarà l'amor pels llibres i es miraran amb uns altres ulls els llibres arraconats als prestatges de la biblioteca.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "El gran llibre sobre Roma"

El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel

Quan els petits comencen a tenir curiositat per les èpoques antigues, "El gran llibre sobre Roma", recent publicat per l'editorial Combel, és una bona eina per ensenyar-los detalls de la vida quotidiana d'aleshores. El llibre fa una aproximació a la vida de la Roma antiga, explicant com s'organitzaven les ciutats, com era la vida als carrers, a les termes, com eren els espectacles del Colosseu (del que n'inclou un pop-up) i com s'organitzaven les legions. 

Combina pàgines il.lustrades plenes de detalls amb pàgines on es pot jugar a  jocs antics de tauler, dels que n'inclou les instruccions. 

El llibre està destinat als nens a partir d'uns 8 anys.

El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel

El gran llibre sobre ROMA, Ed. Combel

L'autor és el Pau Joan Hernàndez, que també és el responsable del llibre "Egipte", de la mateixa editorial; i està il.lustrat pel Jordi Vilà.

En aquest vídeo podeu veure el llibre complet i fer-vos una idea més aproximada del seu interior:






(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Els primers llibres

Cada nit, després de sopar explico alguns contes a la meva filla gran,  que està a punt de fer quatre anys. 

Normalment, n'hi faig escollir només dos, ja que si no ens hi estaríem molta estona.

Des de fa unes setmanes, el petit, que ara té 1 any i tres mesos, també comença a participar activament d'aquest moment i li explico també dos contes a ell.

Des que és petit que mira com li explico llibres a la seva germana, i ell fins ara pul.lulava per allí traginant contes que s'anava posant a la boca o anava apilant per on li semblava.  

Ara ja me'ls porta amb una rialla a la boca i espera que l'assegui a la falda per a obrir-los. 

Ja en té de favorits i avui faré un recull dels llibres que més li agraden i que  trobo més adients per la seva edat:

1- Per començar són llibres de cartró,  el més resistents possible. Per a que els puguin toquejar tant com vulguin sense trencar-los. Els contes de roba no m'han agradat mai, no els hi veig la utilitat. Els meus fills no n' han fet mai cas. Quan són nadons no estan capacitats per seguir histories i, per posar-se a la boca, prefereixen objectes durs. I quan són més grans, han preferit llibres amb pàgines reals.

2- Al voltant de l'any els llibres amb finestres i elements interactius (forats per ficar el dit, mirallets, textures...) els hi acostumen a agradar molt. Aquest llibre anomenat Veig veig. Primeres paraules, de l'editorial Beascoa ha estat el primer llibre que més han demanat els meus dos fills. Ara ja està trencat en dues parts i bastant malmès, però tot i estar apedaçat és un dels que sempre em porta el petit per a que li expliqui.

3- Aquest llibre, a més, té una altra característica que acostuma a agradar molt als nens petits: a part de dibuixos, té moltes fotografies d'objectes quotidians, que identifiquen ràpidament al veure en el seu color i forma real. 

4- Els llibres amb animalets també són un clàssic en la llibreria dels petits. No hi poden faltar! Tots els pares amb fills petits en un moment o altre del dia passen pàgina d'un llibre tot imitant els sorollets de la vaqueta, del corderet i de la resta de bestiar de la granja. I als nens els hi encanta!

5- A banda dels animalets, al meu fill també li agrada molt un llibre de la  Maisy Mouse amb dibuixos de vehicles i les seves onomatopeies. Quan li explico es queda bocabadat veient-me fer tants sons.  Quan el troba sempre  ve cap a mi fent morrets intentant imitar el soroll del cotxe. I ja de petit el sorprenia mirant-lo sol a vegades  i fent sorollets.

 6- Els contes amb sons també els hi agraden molt als nens, tot i que jo no en sóc gaire partidària. M'agraden com a joc, però no com a conte. Jo no he pogut mai explicar una història de llibres amb sons, ja que aleshores els meus fills no estan pel conte, sinó que estan preocupats només per tocar el botonet a cada pàgina, sense veure la resta de detalls. Tenim El tractor i El tren de l'editorial Susaeta, però només els hi han començat a fer cas com a contes quan s'han acabat les piles dels sorollets. Mentrestant, són com un joc.

 

Bé, aquestes són els llibres que ens funcionen a nosaltres. Però, a parer meu, quan són tan petits el llibre en si és el que menys importa.

L'important és que ens els asseguem a la falda algunes estones, per curtes que siguin, i comencem a mostrar-los les històries que s'amaguen dins dels llibres. Ells ho gaudiran segur, nosaltres compartirem una bona estona amb ells i els anirem endinsant a poc a poc en aquest món apassionant de la lectura que, si aprenen a guadir-lo, tan bones estones els hi proporcionarà. 


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "El diario de las cajas de fósforos"

Avui us  recomano aquest llibre que acaba de publicar l'editorial Juventud. Un llibre que parla de la importància de preservar la memòria, ple de nostàlgia pel passat i que proposa un viatge en el temps  a través de petits objectes guardats en una capsa de llumins. Un llibre preciós que esdevé un homenatge a la conservació de la memòria.

El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud

«Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia.» 

Aquestes són les paraules que li diu el besavi a la seva neta al principi del llibre. La neta tria una capsa de cigars que conté tot de petites capses de llumins, i a l'interrogar-lo sobre el que hi ha dins, ell li diu: "No hay una historia, sino un montón de historias".
Quan el besavi era petit no sabia escriure i es va decidir a anar guardant petits objectes dins aquestes capses, com si es tractés d'un diari tangible, per a poder recordar en un futur. Dins de les capses hi trobem un pinyol d'oliva, una entrada per un partit de beisbol, una fotografia i objectes diversos que ens ens faran viatjar a un moment diferent de la vida del besavi, nascut a Itàlia i emigrat als Estats Units amb la seva família.

El llibre està escrit per Paul Flesichman i il.lustrat per Bagram Ibatoulline. Les imatges ubicades al present són molt coloristes, amb molts detalls, semblen quasi fotografies. I les del passat són en blanc i negre, recreant perfectament l'atmosfera de principis del segle passat.

A partir de mostrar els diversos objectes es va conformant la historia familiar, i la nena del conte va apreciant el misteri que s'amaga en les petites coses, i la  necessitat de guardar-les.

Un llibre per nens a partir d'uns cinc anys que també els farà despertar l'interès per escriure un diari i guardar-lo com l'objecte més preuat, ja que el llibre també remarca la importància de saber escriure per preservar el records. 
Des de les primeres pàgines ens endinsa en un ambient ple de llibres, nostàlgia i fragments de memòria capturats en petites capses de llumins. 
Una delícia.

El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud

 

El diario de las cajas de fósforos; Ed. Juventud

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "Y de repente soy madre"

Y de repente soy madre, Bimba Bosé

  

He estat llegint aquest llibre en el qual la Bimba Bosé parla de la seva maternitat.
L'he llegit amb el mateix interès amb què fullejo ocasionalment les revistes del cor, de les que m'és inevitable llegir les notícies relatives als embarassos i parts de les famoses, Em crida l'atenció veure com viuen aquesta etapa altres dones, inclús les que a priori estan tan allunyades de la meva realitat.

I la Bimba Bosé em cau bé, m'agrada la seva bellesa atípica i m'ha interessat conèixer la seva visió de la maternitat, el relat de la seva experiència de mare de dues nenes (una de 8 anys i una altra de 2).

El llibre està escrit en primera persona, però ella mateixa ja explica que l'han ajudat a escriure'l, així que deu ser ben poc el que ella ha escrit.

En la primera part del llibre s'explica la seva infantesa, el dia a dia de la seva caòtica família, la seva adolescència, els inicis al món de la moda, la relació amb el seu oncle Miguel Bosé i com va conèìxer al pare de les seves filles.

En la segona parla dels seus embarassos, dels dos parts i de la criança. Com la majoria de mares, ha actuat de manera molt diferent en les dues criances, en una primera va fer més cas dels consells i va seguir més pautes; i en el segon va fer més cas del seu instint.

Com a exemple, el primer part va ser medicalitzat en un hospital i el segon, va ser un part a casa.
Precisament és en el tema del part i postpart en el qual ofereix el seu punt de vista més personal i és un dels punts forts del llibre. Dóna consells fonamentats sobre lactància, la son i l'alimentació complementària dels nadons. Molt en l'estil de la criança natural: pocs accessoris inútils que no serveixen per a res, i més popa, més braços i més acompanyament.
És clar que també hi ha parts que m'han interessat menys o amb les que no hi estic tan d'acord, com quan parla de les seves dietes, l'homeopatia o dóna la seva opinió de les vacunes. 
El que m'ha agradat més és com descriu les sensacions que té la mare quan està amb el nen recent nascut, les ganes d'estar amb ell dels primer mesos i com la resta es dilueix. I com ens podem sentir malament quan hem de recuperar massa aviat obligacions que en aquell moment no tenen cap interès per nosaltres.
També m'ha sorprès molt com explica que a vegades, sobretot en el primer embaràs i la primera criança,  ha actuat pressionada per la família, o seguint unes convencions socials que no la satisfeien. Les dones sovint estem molt poc segures de nosaltres mateixes i ens sembla que actuar com ho fa la majoria és el que ens convé. Per sort, amb els segons fills ja no estem tan pendents de la gal.leria i prenem decisions més afins al que volem. M'ha cridat l'atenció que un personatge com ella també ho hagués viscut així i m'ha agradat com ho explica.

Així que el llibre m'ha semblat interessant.
L'he començat a llegir pensant que es tractaria d'una frivolitat i l'he acabat amb bones vibracions.
Almenys sap del que parla (no tothom que escriu sobre criança ho fa de manera documentada, i ella n'està bastant) i defensa una criança amb sentit comú i sense seguir normes imposades per d'altres.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "Juguem a fer de mestra?"

  

Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel

La petita, que aquest any fa P-4, no acostuma a explicar gran cosa de les activitats que fan a l'escola. Si li preguntes què han fet aquell dia, difícilment contesta, o ho fa amb  compta-gotes i sense extendre's massa.  

Només quan a ella li sembla bé, explica alguna cosa breu. A vegades ens sorprèn fent-nos preguntes del tipus "Si tu tens tres caramels i jo te'n dono dos, quants en tindràs?",  com ha estat fent els últims dimecres a l'hora de sopar. Quan a la reunió d'aquesta setmana  la senyoreta va comentar que el dimecres és el dia que fan càlcul, vam entendre les seves ganes de fer comptes i ensenyar-nos els seus progressos.

Ara bé, la manera més fàcil de saber el què fan al cole, en el seu dia a dia, és escoltar-la mentre juga a fer de mestra. L'any passat era l'única manera què tenia d'assabentar-me de la manera de fer de la mestra i de les activitats que feia durant el dia. Quan juga davant de les nines a ser la senyoreta,  va dient-li a cada una de què serà responsable aquell dia, els hi pregunta quin temps fa, les recrimina si parlen, els hi reparteix fitxes, els hi fa escriure el seu nom...

Per ajudar a fer més realista aquest joc simbòlic, als nens a partir d'uns 6 anys, els hi pot agradar molt aquest llibre-joc que es diu "Juguem a fer de mestra?", publicat per l'editorial Combel l'any passat. És un llibre que quan s'obre es transforma en un escenari que reprodueix una classe, amb una pissarra al centre, un rellotge, material per la mestra i accessoris per a desenvolupar-hi diverses classes. 

A la pissarra superior s'hi poden anar col.locant lliçons específiques de geometria, matemàtiques, naturals, planetes del sistema solar... I a la part inferior hi ha una pissarra en blanc per a escriure-hi el que es vulgui.

Al quadern de la mestra s'hi poden anotar el nom dels alumnes, els deures i les qualificacions.

I a la resta de quaderns que inclou el llibre hi podem trobar de tot, és molt complet: quadern d'activitats extraescolars, exàmens, dictats, notes que es passen els alumnes durant la classe,  quaderns d'escriptura, un joc d'anglès..

Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel

Un joc que recrea moltes de les activitats que es fan a l'escola i que agradarà segur als nens que acostumen a jugar a aquesta acticvitat. Amb el mateix format, també hi ha el joc "Juguem a fer de veterninari?", on se simula una consulta.

Per la fragilitat dels accessoris i la complexitat del joc,la meva filla encara no hi juga, penso que el gaudirà més d'aquí a un temps. Però em sembla un llibre molt encertat, és un d'aquests jocs que penso que m'hauria encantat tenir de petita per jugar-hi durant una bona època.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils "Nueva York en pijamarama"

Avui us presento aquest llibre, una de les novetats d'aquest any de l'editorial Kalandraka. M'ha encantat des del primer moment, i els dos petits de casa s'han quedat  amb la boca oberta a mesura que els hi anava explicant.

És un llibre sorprenent, d'imatges que s'animen com per art de màgia, a través de les quals es fa un recorregut per la bulliciosa ciutat de Nova York. 

Nueva York en pijamarama, Ed. Kalandraka

Tot comença amb un nen que se'n va a dormir amb el seu pijama de ratlles. Just aleshores comença una aventura que el fa viatjar a vista d'ocell per la ciutat dels gratacels, amb il.lustracions coloristes que prenen vida quan hi desplacem a sobre una làmina d'acetat amb ratlles verticals. Aquest dinamisme es deu a una tècnica cinematogràfica anomenada ombro-cinéma, desenvolupada a França durant el segle XIX. L'artista visual Rufus Butler Seder ja havia aplicat aquesta tècnica als llibres, i ara es conjuga de manera perfecta amb les il.lustracions de Michaél Leblond i Frédérique Bertrand.

 

Si  veiem les il.lustracions sense la làmina al davant, sembla que no succeeixi res, per al veure-ho tot a través de les línies verticals, en sorgeix una història plena de moviment: trànsit de vehicles, cues de gent que esperen per entrar a veure un musical, vegetació del parc, aglomeracions en els grans magatzems, llums de colors...

Un llibre per a totes les edats, diferent, divertit i molt original, que els petits gaudiran com a espectadors i també com a protagonistes actius de l'art de fer màgia, ja que la làmina que crea l'efecte òptic és molt senzilla d'utilitzar.

 Per fer-vos una idea de l'efecte d'animació que proporciona el llibre, en aquest vídeo es veu de manera molt clara:

 


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "El cuento del carpintero"

Avui un llibre que fa molt poc que he descobert, tot i que ja fa anys que s'ha editat i ha tingut molt èxit: "El cuento del carpintero", d' Iban Barrenetxea , editat per l'editorial A buen paso.

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

És un conte fantàstic on s'explica la història del Baró von Bombus, que a causa de les pèrdues de parts del seu cos sofertes durant diverses batalles, requereix l'ajuda d'un fuster que li vagi construint braços, cames i tots els membres que li aniran convenint. La narració va repetint així la mateixa escena una vegada i una altra, cada vegada amb situacions més rocambolesques i més còmiques.

Les il.lustracions, com podeu veure, són precioses,amb un estil propi que ens submergeix dins un món delicat on tota una altra realitat sembla possible. El llibre n'inclou algunes de desplegables.

Un conte que no decebrà als nens i nenes de més de 6 anys que ja comencen a llegir sols. Les pàgines il.lustrades es combinen amb d'altres on s'explica la narració amb lletra d'impremta. 

La història també  agradarà als més petits, que poden fullejar el llibre escoltant el relat dels pares. A la meva filla de quasi 4 anys li ha encantat, i es mira els dibuixos encuriosida buscant les parts del cos que va perdent el baró, llàstima que no es vegin amb el detall que ella voldria. Em demana que li expliqui molt sovint.

Una petita joia.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

14 mesos (*)

Que ràpid passen els mesos! Volen!

El petit ja en té 14!

Aquest mes ha experimentat molts canvis, segurament els més importants que ha viscut fins ara: ha començat a caminar i ha començat a anar a la guarderia.

- Caminar: Pocs dies després de complir els 13 mesos va fer els seus primers passets. I va ser tot d'un dia per l'altre: passar d'estar molt verd, de no col.locar els peus a terra en la posició correcta a abocar-se a fer la primera caminada, amb poquíssima estabilitat, mentre el contemplàvem ben sorpresos. A partir d'aleshores ha anat combinant el gateig, el peregrinatge en penitència  recolzat en els genolls i, a mesura que ha anat agafant més estabilitat, el caminar. Ara, gairebé un mes després d'estrenar-se, ja gairebé sempre es desplaça sobre les dos cames, tot i que encara amb algunes caigudes de les que s'aixeca ràpid i sense pors.

- Guarderia: Fa set dies que hi va i de moment li està costant molt. Només hi anat una hora i mitja cada matí, i alguna hora a la tarda per a que es vagi adaptant poc a poc. Els primers dies ha plorat molt i ara ja comença a estar-s'hi més tranquil, però crec que tardarà encara uns dies (o setmanes) a anar-hi content. Ha estat un any pràcticament sempre al meu costat i aquest canvi en la seva rutina l'ha descol.locat. Ja sé per experiència que això són només els primers dies, i que després s'ho passarà molt i molt bé, però ara ens toca viure l'adaptació i no és fàcil, pobret! Però ens en sortirem!

Per la resta, tot segueix molt bé, a casa segueix sent un nen feliç i sempre content, regalant-nos rialles a tort i a dret.

- Alimentació: Ja menja més quantitat dels diferents aliments que hi ha a taula, sempre a petits trossets que agafa ell sol amb la mà o, com a novetat d'aquestes últimes setmanes, amb una cullera o forquilla. En cau molt a terra i a fora, però també n'encerta moltes cap a al boca! Tot i això, amb 14 mesos recent complerts, la seva font d'alimentació principal la majoria de dies continua sent la popa.

- Son: Dorm molt a la nit, amb despertars esporàdics per popar, en els que gairebé no ens despertem ni un ni l'altre. Beneficis del collit! No he passat gens de son en aquesta segona maternitat!  I durant el dia fa una migdiada d'una hora i mitja,entre la una i les tres del migdia.

- Dents: En té 6 de moment, i aquests dies el torno a veure una mica neguitós posant-se les mans tot sovint a la boca.

- Germans: Cada dia són més còmplices i podem anar fent més coses tots junts. Ara al matí ja es lleven a la mateixa hora i esmorzen tots junts abans d'anar a l'escola. I a la nit ja comencem a fer l'hora del conte conjunta, tot i que el petit es distreu ben aviat. Respecte a la relació entre ells, cada dia va en augment. M'encanta quan, al dir-los-hi alguna cosa o donar-los una ordre, la nena em mira i diu "No volem, no volem" incloent-lo en la seva desobediència trapella.

Anem sumant! El temps passa imparable!

Llibres infantils: "La meva bossa de princesa"

Si a casa hi teniu nenes (o nens) en plena etapa monàrquica, aquest llibre-joc els encantarà. 

Què com saber si els vostres fills estan de ple submergits en el món de les princeses?
 És molt fàcil, només cal que compleixin algun d'aquests requisits.

1. Alta resistència a vestir-se una peça de roba que no sigui vestit o faldilla.

2. Predilecció pel color rosa o lila.

2. Afició als vestits molt llargs i que rodolin al donar voltes.

3. Interès en dur les ungles pintades, i en portar al damunt collarets, anells i d'altres complements.

Nosaltres, a casa, des de fa mesos, els complim tots. Durant un temps la meva filla deia que de gran volia ser pirata, però ara els corsaris ja han quedat desbancats i de gran vol ser una princesa i viure envoltada de fades, prínceps i sabates de cristall. De fet,  les primeres frases que la nena ha après a dir en castellà, a causa dels visionats continus de pel.lícules com "La cenicienta" i "La Bella Durmiente" són  "soy una doncella casadera" i  "¡es como un sueño!" .
I un dels seus entreteniments predilectes es comparar diferents contes on apareixen princeses i observar a veure quina porta el vestit i el cabell més llarg.
Com veieu, hi som de ple, dins del món rosa xiclet.

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

El llibre, "La meva bossa de princesa", que va publicar l'editorial Estrella Polar el 2011, és perfecte per a regalar-los durant aquesta etapa.  Farà les delícies de qualsevol infant que tingui com a heroïna a La Bella Durment, La Ventafocs o La Blancaneus. Penso que és recomanable a partir d'uns 5 anys, ja que així poden interpretar millor les instruccions del llibre, però també és apte per a més petits. 

El llibre és un joc on s'hi troba, primer de tot, una invitació per assistir al ball. Seguidament, cada pàgina conté tot d'objectes (de cartró) per anar-hi ben abillat: un ventall, unes ulleres de sol, polseres, anells, perfums, un mirallet i, no podia faltar-hi, una corona.

Un complement perfecte per a que juguin a fer de princeses, que és un dels jocs simbòlics que més triomfa durant una etapa ben llarga en quasi totes les cases.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

 

Llibres infantils: "Casas"

Fa pocs dies que estic fullejant amb entusiasme aquest llibre que acaba de sortir del forn, "Casas", de l'editorial Coco Books.

És un altre d'aquells llibres que possiblement agradarà tant als pares com als nens.

Dins hi trobem un viatge al voltant de 35 cases sorprenents distribuïdes arreu del món, dissenyades per diversos arquitectes que no van posar límits a la seva imaginació.

A través de les pàgines del llibre, els nens van descobrint les infinites possibilitats que existeixen a l'hora de crear un espai on viure, siguin quines siguin les situacions econòmiques, geogràfiques o personals dels qui hi viuen.

Un passeig pels múltiples llocs on podem arribar a viure els humans.

Casas, Coco Books

Les il.lustracions de Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski són molt entenedores i els petits textos també, ja que aporten informació molt rellevant de cada casa. L'única pega, a parer meu, és que no hi hagi en algun lloc una fotografia de les cases a les quals es fa referència.

Més enllà de mostrar diferents tipus de cases, el llibre és una eina molt bona per  a sorprendre als petits en cada pàgina, a l'anar veient les diferents possibilitats de crear espais habitable. Cada possibilitat més rocambolesca, impensable o estrambòtica que l'anterior. Un llibre per trencar estereotips i fer volar la imaginació.

A banda, és clar, de mostrar l'ofici de l'arquitecte i algunes nocions bàsiques sobre materials, distribució d'espais, disseny, geografia, medi ambient... i sobre maneres de viure la vida en diferents racons del món, segons les necessitats de cada lloc, de cada moment i de cada persona. I amb noms que encanten als petits: la casa de les escales, la casa maleta, la casa lluna...

Un llibre per anar llegint amb els nens de la casa a petits tastets, petites mostres d enginy i creativitat.

Altament recomanable!

Casas, Coco Books

Casas, Coco Books

 
(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

13 mesos (*)

Aquest últim mes ha fet molts canvis, moltes novetats i progressos pel que fa a la parla i el desenvolupament psicomotriu.

A part de dir papa i mama, que ho diu encara sense massa sentit, ja ha ampliat el seu vocabulari. "Aigua" i "popa"  són paraules que diu sovint. I també "truita!" Ho va repetir fa uns dies després que jo fes referència a si volia més truita, i s'ha passat uns dies dient-ho constantment. 

Pel que fa al caminar, encara no ha fet cap pas tot sol, però sí que ha aprés a aixecar-se sol de terra, amb molt poca estabilitat i diverses caigudes. Però també amb èxits. I quan s'està dret, s'aguanta uns segons fins que es torna a deixar caure de cul. 

En el menjar continua tastant de tot a petits trossets i també molta popa, tant de dia com de nit.

I per la resta, tot com sempre. La seva activitat favorita és pujar escales amunt i anar al lavabo a obrir i tancar l'aixeta del bidet. O treure totes les cassoles dels calaixos de la cuina i entretenir-se després una bona estona tapant-les i traginant-les amunt i avall, Tancar-me l'ordinador o treure'm el punt del llibre que estic llegint també li agrada molt. I tirar per terra totes les joguines que jo vaig ordenant en caixes periòdicament. És el que toca ara, però és esgotador!.

El pròxim mes ja comença la guarderia, a veure com anirà tot! De moment acabem d'esgotar les vacances entre gelats, piscines i cinema a la fresca.

Llibres de maternitat "40 semanas"

40 semanas, Glòria Vives

 Fa pocs dies vaig llegir-me aquest llibre de la il.lustradora Glòria Vives, que va ser publicat el 2012 per l'editorial Thule.

El llibre explica a partir d'il.lustracions i breus textos l'experiència personal de l'autora durant el seu embaràs, en el transcurs del qual anava fent dibuixos de les alegries, les pors i els dubtes que l'acompanyaven, així com de les diverses situacions viscudes.

El llibre em va encantar perquè recrea perfectament les emocions que sentim moltes mares durant  aquesta etapa. M'ha fet reviure molts moments dels meus embarassos, ja que les vinyetes transmeten molt bé com ens sentim les mares durant les 40 setmanes que dura la gestació. Plasma de manera molt realista la manera que té una embarassada de percebre el món, amb detalls del dia a dia que aconsegueixen una identificació ràpida de qualsevol embarassada amb la protagonista del llibre.

40 semanas, Glòria Vives

40 semanas, Glòria Vives

Un llibre que recomano molt per a les parelles que estan a punt de ser pares, ja que parla de l'embaràs tal com és, amb les parts bones i també les més feixugues, que hi són. Comença des del moment en què la parella decideix tenir un fill i acaba just quan el contemplen per primer cop. I en mig hi trobem dibuixos que fan al.lusió a tots els moments del procés, al paper del pare durant l'embaràs, als canvis que fa el cos, i també a la preparació per al part i als sentiments de vertigen quan s'apropa el moment final.

La Glòria també il.lustra un  avortament espontani que va patir durant un primer embaràs que no va arribar al final, i explica com es va sentir arran d'aquest fet. Una experiència per la qual passen moltes mares i que no sempre s'explica en primera persona ni de manera tan natural.

40 semanas, Glòria Vives

La Glòria no només va il.lustrar el seu embaràs, sinó que va seguir escrivint un cop va néixer la seva filla Júlia. En el seu bloc julialdia.blogspot.com es poden anar veient vinyetes de la criança de la seva filla, que mostren com canvia la  vida quotidiana un cop hi ha un nadó a casa, o dos com és el cas actual, ja que la Júlia ja ha tingut una germaneta.

 Un llibre autobiogràfic i explicat en primera persona sobre l'experiència de l'embaràs. Divertit, sincer, real i molt més útil que alguns dels manuals que hi ha sobre l'embaràs, i sobretot, més autèntic!  

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)