27 de juny del 2013

Llibres infantils: "A dormir, monstres!"

Estreno nova secció sobre llibres infantils. Ja n'he parlat d'alguns al llarg d'aquests anys, però ara els ordenaré de manera més formal.
Parlaré dels llibres que més ens agraden a casa, tant de les últimes novetats com de clàssics de tota la vida. I també dels que no han triomfat gaire, si s'escau.
Avui us parlaré d'un llibre que va publicar l'editorial Joventud l'any 2012 i que és molt conegut, molta gent el recomana: A dormir, monstres! de l'Ed Vere. 
És un llibre molt específic per l'hora d'anar a dormir, ja que si s'explica en algun altre moment del dia queda descontextualitzat.
 La manera en que la meva filla s'adorm a les nits ha anat variant al llarg d'aquests tres anys i mig. Els primers dos any s'adormia mentre li donava popa. Quan va deixar de popar, s'adormia mentre li cantàvem cançons. I ara ja fa molt temps que sempre ens demana que li expliquem un conte, i un altre i un altre. Si fos per ella ens hi estaríem hores! Els contes que més li agraden actualment per aquest moment són els clàssics, sobretot els que tenen alguna princesa com a protagonista.
Així que per variar una mica de tant en tant li explico aquest conte, que fa poques setmanes que tenim. A ella li va entrar molt bé visualment, ja que és un llibre amb colors molt vius i cridaners.
La història explica com un monstre s'està preparant per anar a menjar un nen petit, i apel.la directament al lector fent-li pensar que té la intenció d'anar a menjar-se'l. És per tant  molt suggestiu i fa entrar els nens en un estat d'alerta fins que finalment la tranquil.litat es restableix. 
Tot està explicat de manera molt senzilla i lineal, a base de preguntes i gran quantitat d'onomatopeies. 
La meva valoració del llibre és bona tot i que penso que  potser nosaltres hem fet un pèl tard, ja que el veig més indicat per nens a partir dels dos anys. Quan la meva filla (de 3 anys i mig) va veure els monstres de la primera pàgina els va trobar molt divertits i de seguida va dir que no li feien cap por, així que l'efecte del llibre li va arribar molt diluït.  Per ella la por es personifica sobretot en els llops o, actualment, en la Malèfica de La Bella Dorment
El guardaré doncs per quan el petit comenci a tenir edat de llegir-lo!




Entrada publicada a l'ARA Criatures

25 de juny del 2013

11 mesos

El diumenge el petit va fer 11 mesos!
Tot va molt bé, està enorme i molt espavilat.
La última de les seves habilitats és... baixar escales!
Poc després de començar a gatejar, el petit de casa va aprendre a pujar escales, i des de fa unes setmanes, sorprenentment,  també a baixar-les. 
Com que les escales que li queden a l'abast són de pujada, no vam posar cap barana protectora. Estem pendents cada cop que s'hi aproxima i, segons la nostra disponibilitat del moment, l'animem a pujar-hi o el dissuadim com podem.
Per tant, que el nen volgués experimentar l'ascensió cap al pis de dalt no ens va agafar de sorpresa, ja que la petita també va passar-se moltes estones pujant-hi. El que ens ha sorprès més és l'habilitat de baixar-les, perfeccionada amb pocs dies: quan es cansa de pujar o li cau algun objecte que porta entre mans, inicia el descens amb una tècnica immillorable, amb tan sols alguna temptativa de relliscada registrada fins el moment. Sense girar-se de costat, va tirant el culet endarrere com si fos una granoteta i es deixa lliscar fins a l'escala immediatament inferior. És molt còmic de veure!
I  molt sovint fa aquest procés, per més inri, amb alguna cosa a les mans, ja sigui una de les seves joguines o algun objecte que li ha semblat atractiu del menjador i que ens ha requisat (comandaments a distància, mòbils o ulleres de sol són dels més habituals). 
Així que una de les seves distraccions preferides és traginar objectes de la tauleta del menjador al replà de dalt de les escales. S'hi estaria hores!
És un gran repte per ell i s'ho passa pipa, mentre puja la seva captura escales amunt. Va rient i a intervals es para per a saludar monàrquicament, ara amb una mà, ara amb l'altra. O a picar de mans, o a tirar petonets, depenent de quina és l'última habilitat que ha aprés a fer i que no vol perdre l'ocasió de practicar.

I ara ja ens queda molt poc per l'any!

21 de juny del 2013

Estiu

 (Entrada publicada a la web de l'ARA Criatures)

Avui comença l'estiu, i s'acaba el curs escolar: dues novetats que afecten molt al dia a dia dels petits de la casa.

Pel que fa a l'estiu, la meva filla porta ben bé un mes preguntant per la seva arribada. Quan a finals de maig van pujar una mica les temperatures i alguns dies li vaig posar màniga curta estava contentíssima. "Què ja som a l'estiu?", preguntava sense parar. 
Després, quan van venir unes setmanes tan fredes, ella no va acceptar amb facilitat el retorn a les jaquetes, les sabates tancades i la màniga llarga. Com la majoria dels nens, per la petita la felicitat s'assembla molt a portar sandàlies que ensenyin els ditets i màniga de tirants (ella li diu "màniga de llances", possiblement per la confusió amb la similitud entre "tirar" i "llançar"). Esperem que avui que ja ha arribat oficialment l'estiu el bon temps ens permeti desterrar per fi les jaquetes i la roba de primavera! Si més no, ens estalviarà moltes negociacions davant l'armari a primera hora del matí!

Pel que fa al curs, avui s'acaba P3! Molta gent em deia que a P3 entren sent petits i en surten grans, i certament ho he viscut així, i no només per la gran estirada que han fet ella i els seus companys aquest curs. La manera de relacionar-se amb el món ja és diferent que a l'escola bressol. I a nivell d'aprenentatge, on he notat més canvi és  en el dibuix i en l'escriptura. A principis de setembre només feia gargots en un paper i a poc a poc ha après a dibuixar-se (i dibuixar-nos) amb molts detalls: celles, ninetes, tots els dits de la mà i inclús amb cinturons i faldilla! I a partir de Nadal va començar també a escriure el nom a sota del dibuix, a base d'anar preguntant-nos les lletres. Primer només se sabia les del seu nom i ara ja les té totes controlades i inclús comença a llegir amb lletra de pal. Un gran progrés!
Aquest matí, quan l'he despertada anunciant que era l'últim dia de P3 ella m'ha dit "I demà faré quatre anys?", així que sembla que encara no té molt clar el que significa l'inici i el final de les coses, però sens dubte tots notarem un gran canvi a partir d'avui.

Bon estiu a tots!!
 

16 de juny del 2013

"Aquí en diem #popes"

(Aquesta entrada pot llegir-se també a través de la pàgina Criatures del diari ARA) 

A la major part de les terres de Lleida, dels pits en diem popes. 
És una paraula habitual que fan servir tant els adults com els nens, en quasi tots els àmbits. També en el de la lactància materna. 
De fet, "popa" és una de les primeres paraules que aprenen a dir alguns nadons, tot assenyalant la seva font d'alimentació.
Les mares  lactants dediquem gran part dels primers mesos de vida dels petits a "donar popa", hi ha temporades que tenim "els nens tot el dia enganxats a la popa" i la gent  parla dels "nens de popa" per referir-se als nens que són criats al pit.
També s'utilitza el mot com a verb i sovint es diu "el nen està popant". I les mares que seguim alletant més enllà dels sis primers mesos se'ns pregunta sovint "aquest nen encara popa?" .
A mi m'agrada molt aquest terme, ja que  fer "lactància materna" o "donar el pit" sona més seriós i es redueix a un àmbit més formal. En canvi, "fer popa" és més col.loquial i dóna la sensació que engloba, en una sola paraula, totes les vessants de la lactància, des de les purament nutricionals a les més afectives.

popesdibuixDes de Les Borges Blanques (on precisament també hi ha un grup de lactància anomenat popetaines),  s'ha iniciat una campanya per normalitzar el terme popes, amb una pàgina web pròpia on s'hi pot trobar, a banda d'imatges i fotografies relacionades, un mapa fet a través de les aportacions de la gent que mostra quines són les regions que utilitzen aquesta paraula. Fins i tot han dissenyat una mascota pròpia: La popa popa!
En aquest bloc ja m'he referit a la popa en alguna ocasió i, fets els aclariments,  així ho seguiré fent.
Vosaltres com li dieu?

12 de juny del 2013

Llibres infantils pels pares


Fa dies que volia parlar de dos llibres infantils que són una joia, d'aquests que es compren més pels pares que pels nens. Per si heu de fer algun regal pròximament, o per si us els voleu auto-regalar, aquí van dues recomanacions:

1. Charlie i la fábrica de chocolate. Combel Editorial. És un llibre que recrea perfectament l'experiència que s'explica al llibre del Roald Dahl i que molts hem viscut en imatges gràcies a la pel.lícula que en va fer el Tim Burton l'any 2005. El llibre és amb desplegables (pop-up), que recreen els principals espais de l'història i també als seus personatges, i són molt dinàmics en els moments en que van desapareixent els diferents nens que tenen l'opció de visitar la fàbrica de xocolata.
I el millor és la recreació del bitllet daurat al principi, perquè els nens que llegeixin el conte se sentin afortunats i legitimats a començar l'aventura.
Jo ja l'he fullejat varies vegades. La petita de moment el té vetat, ja que els desplegables encara podrien trencar-se a les seves mans. Ja tindrà temps. Encara no ha vist la pel.lícula, i m'agradaria que ho fes primer per gaudir millor el llibre. Tindré el llibre a punt per quan arribi el moment.

2. Andy Warhol. Combel Editorial. Aquest llibre és de la sèrie "¡Mira qué artista!", que pretén mostrar l'obra d'alguns dels principals artistes als nens. És molt interessant aquesta sèrie, ja fa temps que s'edita tot i que  jo l'he descobert ara. El llibre que tinc, el  del Warhol està molt bé pel que fa a les explicacions, molt amenes i entenedores. El llibre està ple de racons que donen informacions complementàries sobre diversos temes (pop art, polaroids, serigrafies..) i fa una bona aproximació a l'obra de l'artista. Penso que quan la nena comenci a interessar-se per aquests temes li agradarà llegir-lo. I de mentre el fullejo jo! He trobat al youtube una vídeo que mostra el llibre pàgina per pàgina, per si us interessa.

10 de juny del 2013

Els inconvenients del gateig

(Aquesta entrada pot llegir-se també a través de la pàgina Criatures del diari ARA)


 El meu fill petit, que ara té deu mesos, en fa dos que gateja. És una etapa per la que passen la majoria del nens i té moltes avantatges a nivell psicomotriu. A mesura que els nadons van descobrint el món que els envolta a quatre grapes, se'ls hi enforteixen els músculs de tot el cos, es desenvolupa l'equilibri, les connexions entre les dues parts del cervell, l'agudesa visual i hi ha estudis que inclús asseguren que els nens que han gatejat tenen més bona lletra d'adults.
És molt positiu que ho facin. Ara bé, s'ha de dir que de cara als pares és del tot esgotador!
Jo he de confessar que des que el petit de la casa ha començat a gatejar estic desbordada.
Ja no puc estar asseguda més de pocs segons, que són els que ell tarda en arribar als punts potencialment perillosos del menjador, ja sigui per la seva seguretat o per la dels propis objectes. Li encanta anar a posar les mans al toca-discs, tot i els impediments que li posem per arribar-hi; i sovint ens apaga l'ordinador  mentre estem escrivint. Les plantes, ja bastant poc cuidades abans de l'evolució psicomotriu del petit, han desaparegut definitivament del menjador: una se l'havia anat menjant a trossets, i de l'altra n'havia esgarrapat varies fulles. Mentre duri el gateig, millor un entorn sense flora.

Així que m'he d'estar aixecant contínuament del sofà, un nen gatejador és com tenir un gimnàs a casa. Deu ser la manera de fer abdominals que la natura ha previst per anar rebaixant la panxeta post-part de les mares.
De res serveix que jo hagi espargit de forma estratègica pel menjador tot d'objectes que ell pot tocar sense perill. Passa olímpicament dels ninotets, ja se'ls coneix de memòria. Ara té tot un món per explorar.
I a tot aquest món s'hi suma una germana més gran, de tres anys i mig, que de tant en tant ens transporta al petit d'una punta  a l'altra o apareix al menjador amb el seu arsenal de joguines plenes de peces petites. Tenint en compte  que un dels seus jocs predilectes és una caixa registradora que està plena de diminutes monedes, ja us podeu imaginar el nivell de vigilància que hem d'aplicar.  Sort que ella també ens ajuda molt sovint a rescatar-lo dels llocs perillosos o li confisca ràpidament objectes delicats de les mans.
Així que estem en una etapa molt divertida. Ens passem el dia recollint del terra objectes que tot seguit el petit tornarà a desordenar. Sembla que estiguem representant el mite de Sísif.
Però bé, hi ha esperança. últimament el petit ja comença a fer petits passets agafat en alguna superfície. L'etapa del gateig previsiblement acabarà aviat. I pel que vindrà aleshores sí que haurem d'estar ben preparats!

6 de juny del 2013

Aprenent a ser mare, ara també al bloc Criatures!

Aquesta setmana ha estat plena de novetats positives pel que fa als meus dos blocs, i n'estic molt contenta.
D'una banda, ahir vaig començar la meva col.laboració setmanal amb el diari SEGRE, on escriure sobre periodisme, fotografia i xarxes socials, tal com he fet fins ara en el bloc En observació.

I avui m'estreno com a col.laboradora del bloc Criatures, del diari ARA, on escriuré sobre els temes dels que parlo habitualment en aquest bloc. M'agradarà molt que m'acompanyeu en aquesta nova aventura!!

Us deixo aquí el primer post que he escrit pel Criatures, una carta de presentació del que serà el meu bloc:

"El 2009 em vaig convertir en mare per primera vegada, i des d'aleshores, cada dia és un aprenentatge, una descoberta. Ser mare em va fer canviar la manera d'enfrontar-me a moltes situacions i a redescobrir el món de nou amb ulls de nena. A la vegada, és clar, també em va ensenyar a optimitzar el temps al màxim i a fer diverses coses a la vegada, qualitats indispensables per transitar per la maternitat amb èxit.
El 2012 vaig tenir el meu segon fill i l’aprenentatge començà de nou. Aquesta segona maternitat l'estic vivint amb més experiència amb temes com la lactància o l'evolució del son del meu fill, i ja sé col.locar bastant millor el Maxi Cosi al cotxe. Però també implica nous aprenentatges. Ara em toca aprendre a donar popa al petit mentre explico el conte de La caputxeta vermella a la meva filla gran, i a persuadir a aquesta que no cridi massa fort per casa mentre el petit dorm (missió impossible).
En aquest espai que avui inicio aniré plasmant les reflexions, vivències quotidianes i descobertes que em proporciona viure el meu dia a dia, caòtic i divertit a aprts iguals, envoltada d'una nena de tres anys i mig i un nadó que aviat farà un any. Com el mateix nom indica, seguiré la línia del bloc que escric des de fa dos anys, aprenentasermare.blogspot.com, que alguns de vosaltres ja coneixeu.
M'agradarà molt compartir les meves experiències amb vosaltres perquè l'aventura de la maternitat, com tantes d'altres, es viu molt millor en companyia. Així que us animo a participar i compartir les vostres vivències sobre els diversos temes dels que aniré parlant."


3 de juny del 2013

Llegint el Charlot en color!

Quan li expliquem un conte a la petita, sempre pregunta molt pels pares i les mares dels nens protagonistes dels contes. Si no surten, ens demana on són, si s'han mort, si són a treballar....
I si apareixen, doncs no sempre es queda tranquil.la, ja que no sempre apareixen per a bé. En els contes clàssics, per exemple,  sovint el paper dels pares no és del tot positiu: o estan morts i els nens estan en mans de madrastres dolentíssimes, o els abandonen, o estan a punt d'abandonar-los (Blancaneus, Ventafocs, Polzet, L'àneguet lleig...)
I ella això, com és lògic, no ho acaba d'entendre, i li precoupa. Una de els coses que té segures en el seu entorn, i resulta que en els contes no sempre és així!!
Bruno Bettelheim, en el seu llibre sobre els contes de fades explica que en els contes es tracten sempre temes que angoixen als nens, justament per presentar-los el món amb totes les seves realitats, bones i dolentes. Per a que ells projectin les seves pors i en vegin una resolució.  I ser abandonats pels pares és una de les angoixes més grans que han tingut i tenen els nens petits, en totes les èpoques.

Justament perquè explora aquest tema, a la meva filla sempre li ha agradat molt la pel.lícula del Chaplin The kid. La mira des que tenia uns dos anys i mig,  com també mira, del mateix Chaplin, l'escena del dinar de Modern Times, que la fa riure molt.
A la història de The kid s'hi va enganxar de seguida, tot i que ja té 100 anys d'existència, és muda i en blanc i negre (característiques que ella deu trobar ben estranyes). A més, aquesta pel.lícula ni tan sols és còmica, no és la típica pel.lícula del Charlot fent-ne de les seves. És una història trista sobre un nen abandonat.
El fet que es vegi, de bon principi,  com la mare abandona el nen petit en un cotxe la inquieta molt. Sort que després el Charlot el cuida molt bé i sort sobretot que al final torna a aparèixer en escena la seva mare per a quedar-se amb el nen.

El chico, Editorial Combel
I fa uns dies que vaig descobrir un llibre de l'editorial Combel, El chico, que és una adaptació molt fidel de la pel.lícula en imatges. La petita no es podia acabar de creure que aquella història que ella coneixia en moviment, també existís en imatges fixes. Normalment ho hem fet al revés: primer el llibre i després la pel.lícula. Així que es va quedar ben parada quan el va llegir per primer cop, i quan anava veient que era exactament la mateixa història.
I és que el llibre és com veure el Charlot en color! I al final té un apèndix amb fotografies reals de la pel.lícula i la història de com es va fer. 
Una delícia. La petita ja sap que és un d'aquells llibres pels quals ha de tenir les mans ben netes per llegir-lo. 
Us el recomano molt,  tant per la història, com pels dibuixos, com per a eina per ensenyar-los-hi els grans clàssics de la història del cinema.

El chico, Editorial Combel