25 de gener de 2013

La Shakira i la consideració social de la cesària

No sé perquè li han fet una cesària a la Shakira. No sé si la necessitava o si ho ha escollit ella. Ja ho sabrem, o no.
Deixo aquí un dels post sobre la cesària de la Skahira que he trobat més interessants dels que he llegit per la xarxa: La cèsarea de Skahira y Piqué y, por otra parte, diez famosas que parieron en casa. Molt recomanable!

 
Del que vull parlar aquí, més enllà del cas concret d'aquesta dona, és de la consideració social de la cesària com una manera còmoda de parir.
Molts mitjans de comunicació i gent del meu entorn amb qui he parlat, troben molt normal que una dona que té els diners i la possibilitat de decidir on vol tenir el seu fill, esculli que li practiquin una cesària. I, a més, tractant-se d'una dona que viu en part del seu físic, molts mitjans ens venen la idea que així es recuperarà molt millor.
Em crida l'atenció el fet que es pressuposi que la Shakira ha escollit aquesta opció per comoditat seva. Una cesària, per comoditat? No sé com es pot pensar que una operació quirúrgica és més còmoda que un part vaginal normal. Com hem pogut arribar fins aquí?
És a dir, ja sé que les cesàries salven moltes vides i que hi ha casos en que, per motius diversos, són l'única opció. Però n'hi ha molts d'altres en què no. Hi ha casos, molts,  en què les recomanen els ginecòlegs tot i no ser necessàries. No és cap secret que les assegurances els paguen més per atendre cesàries i això ha portat com a conseqüència que aquestes es visquin com a normals quan haurien de ser l'excepció. I això ha comportat que en alguns casos, per sort pocs, siguin les dones les que les demanen, vista la facilitat d'accés.
Hi ha molta desinformació encara. Escollir una cesària per caprici no és gratuït, ja que pot comportat problemes al nostre fill, tal com estudia la psiquiatra infantil Ibone Olza, de qui recomano molt el seu bloc i en concret aquesta entrada anomenada ¿Nacer por cesárea?. Són coses amb les quals s'ha de pensar. La natura és sàvia.
Durant molts anys se'ns ha fet creure que el part era un mal tràngol, i que ens havíem de posar en mans dels professionals per a parir sense complicacions. Ara s'està començant a veure que en molts casos, és l'excessiva medicalització i monitorització el que converteix aquest moment en un malson per a moltes dones. A causa, per exemple, de la posició en que se'ns fa parir (còmoda pel personal que ens atén, no per les dones i els fills a punt de néixer), o pels efectes secundaris de l'epidural, o per molts altres detalls.
El part hauria de tendir a ser cada vegada més natural, com ho és en les societats més avançades i amb més informació. I, la consideració social de la cesària com una opció, com allò fàcil, hauria de desaparèixer perquè no ens fa cap bé a les dones ni a la societat en general.

Fa 6 mesos que vaig tenir el meu segon fill en un  part natural, salvatge, sense anestèsia, amb crits i plors, però que ara recordo com una gran experiència. I estic molt contenta d'haver tingut l'oportunitat de viure'l. Perquè sóc conscient que potser en una altra època, per desinformació, hauria parit en d'altres condicions i m'ho hauria perdut.
Per això em sap greu pensar que aquesta notícia, a causa d'una mala difusió, pugui contribuir al fet que moltes futures mares pensin  que la cesària és la millor manera de parir.
Que la Shakira faci el que vulgui, però no pot ser que des d'altaveus socials s'alimenti la idea que estalviar-nos un part és el millor per les dones. I que és quasi l'única opció per seguir mantenint el nostre físic després.
Perquè parir és un dels poders més grans que tenim les dones! Hauríem de voler que millorés l'atenció al part, no que ens l'estalviessin! 

Divendres musicals: la cançó del vestit

Aquesta cançó és la que més demana quan anem en cotxe, ja que la tenim en un CD.
L'escolta una vegada i una altra, i canta l'estribillo molt bé.

El vídeo no el mira gaire, perquè no li crida massa l'atenció.

Va ser una de les primeres cançons no infantils que li vam començar a posar, i ha tingut sempre molt èxit.
Aquest Nadal, en els àpats familiars, quan pujava damunt de la  cadira per dir el verset, després volia cantar aquesta cançó. I sovint per casa la sento com comença amb el "ye, ye, ye"....





Bon cap de setmana!

23 de gener de 2013

6 mesos (*)





 El petit de la casa ja té mig any de vida! Avui fa 6 mesos.
Jo no em crec com hem arribat fins aquí tan ràpid, tot i que és cert que quan me'l miro ja no reconec gaire el nadó que era al principi. Ha fet molts canvis, s'ha fet molt gran. Aquí van les novetats més importants:

- Alimentació: Han estat sis mesos de lactància materna exclusiva, tal i com també vaig fer amb la petita. Ja fa uns dies que s'asseu a la trona per estar amb nosaltres quan mengem i comença a mostrar molt interès. Li hem donat en ocasions un crostó de pa per a que l'anés xupant i també ha provat algun galló de mandarina i de taronja. De fet, el primer aliment que va provar tret de la meva llet va ser una mica de taronja, com en el seu dia va fer sa germana. Encara no li hem donat cap papilla, però  aviat començaré ja que quan jo no hi sóc, tot i que deixo la meva llet preparada, ell no en prova ni una gota. No vol saber res del biberó, m'espera! Jo estic poques hores fora, i no em preocupa en excés, però provàrem de donar-li  fruita o algun altre aliment per a que no se li faci tan llarga l'espera.

 -Son: Aquest mes ha tornat a fer tirades llargues al matí i a la tarda, després d'uns mesos en que només dormia a intervals de 20 minuts. I per les nits, dorm quasi d'una tirada! No m'ho crec!

- Desenvolupament: Ja té mobilitat, no resta quiet al lloc on el deixo. Des que ha aprés a fer la croqueta, es va desplaçant i sovint me'l trobo fora de la manta d'activitats.

- Joc: Ja ha començat a remenar la seva panera dels tresors! I li encanta! Va inspeccionant i llepant tot el que hi troba.

I continua amb els seus somriures i transmetent pau i felicitat a tots els que estem al seu voltant!!

20 de gener de 2013

Últimes adquisicons literàries


El tió i el Pare Noel van venir carregats de llibres, i ara estem ben entretinguts explicant nous contes. En vull destacar quatre dels que més li agraden a la meva filla, que ara té tres anys i dos mesos.

1. El peix irisat, de  Marcus Pfister. Editorial Beascoa .
Aquest llibre és un clàssic, i de seguida li va encantar. És un llibre que explica una història molt senzilla sobre la generositat, amb moralina final. És també molt escenificable, ja que hi ha pocs personatges i tots tenen una missió molt destacada, així que ràpid va voler jugar a "jo sóc el peix irisat i tu ets l'octopus"!



2.- Oh!, de Josee Goffin. Editorial Kalandraka. 

 Un llibre ple de sorpreses! No és narratiu ni explica cap història, sinó que és un joc en el que al passar pàgina res és el que semblava. Allò que sembla una tassa de cafè, acaba sent un vaixell; una agulla d'estendre roba és en realitat la cua d'un peix... Imatges a doble pàgina que al desplegar-se completament mostren objectes diferents dels que ens imaginàvem. Li agrada molt mirar-lo i sobretot ensenyar-lo a la gent i veure la cara de sorpresa que fan!




3. L'hort de l'Arlet, de Luc Foccroulle i Annick Masson. Símbol Editors.
Aquest està molt bé ja que explica com l'Arlet ajuda al seu avi a l'hort i com li acaba agradant fer-ho, tot i que al principi no ho vol.  Molt reconeixible per la petita, ja que nosaltres també fem hort i va aprenent com cuidar les hortalisses.




4. La Bella dorment, de Mélanie Combe. TimunMas. 
Aquest el van portar Els Reis Mags i va ser una gran sorpresa, ja que feia setmanes que l'explicàvem cada nit, tot i no tenir-lo en paper. La petita es va quedar ben parada. Els personatges de l'Aurora i la Malèfica ja formen part del seu imaginari, i punxar-se el dit amb una agulla, una de les coses a les que té més por, pobreta. El primer que va dir al veure el llibre va ser: "On és la punxa?". 




El petit també ha començat a devorar llibres, però ell en el sentit literal! Es menja els llibres de La papallona divertida i el de La Marieta, que són tous i amb diferents textures, ideals per posar-se a la boca de principi a final.

18 de gener de 2013

Divendres musicals: el Totoro

Aquestes dues últimes setmanes, el Totoro ho acapara tot.
La pel.lícula de El meu veí Totoro li vam començar a posar a l'estiu (gràcies a les vostres recomanacions, per cert!). Li va agradar de seguida, però li costava mirar-la tota sencera. Sempre acabava distraient-se amb alguna altra cosa abans.
Però fa uns dies vam tornar a posar-la. I la va mirar de principi a final. I quan va acabar, va dir: "Una altra vegada".
I porta uns dies en que la mira cada tarda, d'una tirada. La Mei i la Satzuki ja són com de la família. I la cançó del principi, la cantem les dos ballant pel menjador mentre el petit ens mira rient. Per mi que ell també comença a saber qui és el Totoro!





Bon cap de setmana!

11 de gener de 2013

Divendres musicals: La del John Travolta quan s'ha fet gran

Les cançons de la pel.lícula de Grease, com ja vaig dir fa unes setmanes, són unes de les que més li agraden a la petita. Les balla i les canta amb un anglès molt ben pronunciat tot i que no té ni idea del que està dient. Però de tant escoltar-les, se li queda l'entonació.
Com que li agrada tant el John Travolta, sempre em demana més  cançons de Grease. "Més, més", deia. I, com que el repertori de Grease no és infinit, vaig haver de fer volar la imaginació.
I li vaig posar la cançó que aquí casa es coneix com "la del John Travolta quan s'ha fet gran". Sabeu quina és? Només us diré que s'ha de ballar sense sabates!


              


Bon cap de setmana!

10 de gener de 2013

Aprofitant la baixa per maternitat


Ja fa setmanes que se m'ha acabat la baixa per maternitat, i vull fer una mica de balanç d'aquests mesos viscuts en exclusiva amb els meus petits. Sí, en plural, perquè de la baixa per maternitat del segon fill també se'n beneficia, i molt, el fill gran. Gràcies a no haver d'anar a treballar he pogut estar amb el meu petit les 24 hores del dia i a la vegada també he pogut ser una mare que està a la porta de l'escola per anar a buscar a la germaneta gran, matí i tarda. Això és un luxe, i l'he aprofitat molt. Al migdia hem dinat tots junts a casa i, tot i el caos que a vegades es formava (com fer dormir el nen si ella no para de parlar fort i demanar que jugui amb ella?!) ha estat molt bonic.
I poder gaudir de cuidar al meu nen dia i nit no té preu. Ja he explicat moltes vegades que és un nen molt tranquil, molt dolç, sempre riu i està content. Així que tot ha anat molt bé, recordaré aquests mesos com a molt feliços.

Jennifer Borton
 No he estat dins d'una bombolla apartada de la realitat com sí em va passar el primer cop, on tot era nou. Ara he gaudit d'estar amb el meu fill, aprofitant aquests moments que sé que són únics, però sense deixar de fer moltes coses ja sigui per seguir el ritme de la petita com   per continuar,  en la mesura del possible amb la meva carrera acadèmica.
Així que m'he endut el petit als cursos i congressos que puntualment i perquè jo volia he fet durant aquesta baixa per maternitat.
No és fàcil, hi ha molts moments en que he tingut la sensació de fer-ho tot a mitges, però si s'assumeix que s'arribarà fins allà on es pugui, doncs es poden anar fent coses. Jo he tingut la gran ajuda del meu pare, que m'ha acompanyat a molts cursos i congressos, facilitant-me el fet de poder seguir formant-me sense haver d'allunyar-me del petit, al que podia donar-li el pit quan em reclamava. Això no té preu! Des d'aquí vull donar-li les gràcies, una vegada més, per l'ajuda i suport en tot.
També he continuat fent francès, amb una professora particular un matí cada setmana. Vaig començar al setembre amb el nen que estava quasi tota l'estona a la popa o dormint i ara ja fem les classes mentre el nen dóna volteretes a la manta d'activitats! 
Sense oblidar que el nen va ser un espectador atent de tota la jornada de Pediatic i de d'altres jornades en que me l'he endut.

Amb aquest escrit vull dir que les mares, quan tenim els nens petits, no volem pas sempre baixar-nos del món i deixar de fer allò que ens interessa. El que no volem, almenys en el meu cas, és haver de separar-nos dels nostres fills per a fer-ho. I això és possible si d'una banda, tenim nens que ho permeten (amb la petita, que era més ploranera i poc dormidora no m'ho hagués ni plantejat) i si tenim ajuda per a fer-ho. Però també seria més fàcil si fos més visible en la societat veure mares amb fills petits que fan diverses activitats amb ells. Jo tenia certa reticència a anar a segons quins llocs amb el nen (pensava que molestaria, que la gent estaria incòmoda...) i realment m'he sorprès de lo bé que m'han tractat als congressos i reunions a les que he assistit  amb el petit.  Jo sempre intentava portar-lo ben alimentat per a que no em demanés popa aleshores i a punt per adormir-se.
No vull dir que sempre sigui possible endur-se el nen a tot arreu, però hi ha feines que ho permeten i tot i així no es fa. A mesura que passen els mesos i el nen té més mobilitat la cosa es complica una mica més, però de moment la meva experiència és molt positiva al respecte.
Ara, però, m'hauré d'acostumar a anar sola a treballar perquè no puc endur-me el nen a fer classes! Però me'l seguiré enduent a tots aquells llocs que pugui si l'alternativa és haver de deixar-lo massa hores sense mi.


5 de gener de 2013

La carta als reis


Aquesta és la primera carta que la petita  ha escrit, o millor dit dibuixat, als reis.

Demana una nina (que es digui Carla) i un xupa-xup. I la nina la demana perquè nosaltres hem insistit si volia alguna cosa més, que fa setmanes que diu que vol el xupa-xup i prou!

A veure si li portaran....

El petit encara no ha demanat res. Però potser també li portaran alguna cosa, demà al matí sortirem de dubtes. De moment ja li han portat un regal avançat referent a la seva mobilitat: avui mateix ha aprés a fer la croqueta!! L'he deixat a la manta ajagut panxa enlaire i ell solet s'ho posat panxa avall!

Jo ja em vaig fer l'auto regal de reis i d'aniversari el dilluns passat: tinc iogurtera!! (Esther, ja passarem receptes!)



Vosaltres què heu demanat??

4 de gener de 2013

Divendres musicals: La cançó dels peluts

Aquesta cançó és el hit d'aquestes vacances!! Li vam ensenyar i no para d'escoltar-la.




Fins i tot son pare li va fer una guitarra de cartró que és el complement perfecte a l'hora de representar la cançó. Primer era molt senzilla, però ara ella la customitzat enganxant-hi uns gomets i ha quedat molt xula!






Entre aquesta guitarra  i els moviment de cap que va fent, és molt divertit veure-la!!
Bon cap de setmana!!