26 de novembre del 2013

Explicant contes amb "Story Cubes "

Fa pocs dies la meva filla va complir quatre anys i un dels regals d'aniversari que va rebre van ser els daus "Story cubes". Jo n'havia sentit a parlar feia temps i em van semblar una proposta molt divertida i enginyosa, i ara que els he pogut experimentar en directe els recomano moltíssim!
La idea del joc és molt senzilla. Es tracta d'una caixa amb nou daus que contenen il.lustracions diferents a cada cara, com per exemple objectes, espais, estats d'ànim, animals, personatges.... 
Per començar el joc es tiren els daus (els nou o els que vulguem) i aleshores s'ha d'explicar una història que inclogui totes les imatges que han aparegut, aguditzant l'enginy al màxim per a trobar un fil conductor que uneixi tots els elements.
Story cubes
Es pot jugar amb variants, fent  primer una tirada per decidir un element de la història, com decidir un objecte que serà màgic, o bé per definir un espai  o un perill... i desprès configurar la resta de la història amb els daus.
És un joc que sempre és diferent, ja que els 9 cubs ofereixen 54 imatges, que conformen milions de possibilitats d'històries.
La petita de seguida s'hi va interessar, i no només va escoltar les històries que explicàvem nosaltres sino que també va voler explicar-ne una ella.


El joc és per tant molt adient per nens i nenes de totes les edats, ja que segons el nen s'hi poden anar afegint més dificultat (jugant amb més daus) o incorporant variants, com fer que hagi d'escriure el conte en un paper.
A casa tenim l'anomenat "original" i també n'hi ha dos més al mercat,  un d'accions i un de viatges. 
Jo ara per ara només hi trobo dos defectes. D'una banda, els daus són molt petits i a vegades costa de veure bé la imatge que ha aparegut. De l'altra, trobo que hi ha dibuixos que no són sempre fàcils d'integrar a les històries, inclús n'hi alguns que encara no sé ben bé què són. Hi ha un dau que té una cara on hi ha un peix que segons com te'l miris sembla un pirata, així que segons el que convé en triem un o l'altre.  I pel meu gust hi faltarien més daus amb personatges, en comptes d'haver-n'hi tants objectes. 

Però sembla que aquests inconvenients tenen solució. Fa pocs dies m'he assabentat que hi ha versions del joc amb els daus més grans i que també es venen per separat paks de tres daus amb més personatges, en particular, sobre tres temàtiques que són els contes de fades, els crims i els troglodites. Els daus dels contes de fades els hauré d'acabar comprant, ja que al joc original la meva filla de seguida hi va trobar a faltar princeses, així que segur que se sentirà molt inspirada si als que ja tenim hi afegim daus amb bruixes, madrastres, mirallets i varetes màgiques. 
Pels que sou manetes, també podeu fer el joc a casa amb les imatges pròpies que vulgueu.
També hi ha la versió per mòbil, però definitivament no crec que sigui el mateix. A més, el real no ocupa gens de lloc i és ideal per portar de viatge.

En resum, és un joc molt imaginatiu i divertit. És un repte trobar un enllaç entre segons quines imatges! Una idea molt simple però molt original.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

21 de novembre del 2013

Llibres infantils: "Jaime y las gafas mágicas"

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

  
Des de fa uns dies, hi ha un nou objecte d'ús quotidià amb el qual ens hem d'anar familiaritzant a casa nostra: les ulleres! 
A la revisió dels quatre anys el pediatre de la nostra filla va observar que hi havia alguna cosa que no anava bé en relació a la vista, i dies més tard l'oftalmòleg ens ho va ratificar: hipermetropia.
Nosaltres no havíem notat res, ja que els nens petits poden acomodar molt fàcilment el cristal.lí,  de fet tots els nens neixen amb hipermetropia, però la nostra filla en té més del que seria normal a la seva edat, i això fa que forci la vista en excés. Així que durant els pròxims anys haurà de portar ulleres.
Si tot va bé, és possible que la hipermetropia remeti i que al final de la infantesa ja deixi de necessitar-les. Esperarem a veure com evoluciona tot plegat. 
Mentrestant, hem d'anar acostumant-la en l'ús de les ulleres i a tenir-ne cura.
Dies després del diagnòstic vaig trobar aquest llibre que li ha agradat molt que li llegim: "Jaime y las gafas mágicas", de l'editorial Blume.
Es tracta d'un nen a qui li han de posar ulleres i, tot i que al principi és reticent a portar-les, la gran capacitat de veure-ho tot quan les porta, l'ajuda a resoldre petits misteris del seu  dia a dia. Fins i tot, fixant-se molt en els detalls, pot aconseguir veure quins nens diuen veritats i quins mentides.  
La història, d'Anarxu Zabalbeascoa,  és senzilla i il.lustrada pel mateix fill de l'autora.
El conte és molt funcional i pot ser útil per a ajudar a què els nens que han de portar ulleres li trobin la seva gràcia i fins i tot estiguin orgullosos de dur-les. 


Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial


"A Jaime le han puesto gafas. Pero le da vergüenza llevarlas en clase. Hasta que un día, gracias a sus gafas nuevas, logra encontrar la mascota del colegio. Luego dará con bufandas, gorros, patines y toda clase de objetos perdidos. Jaime descubre así que con sus gafas es capaz de ver cosas que los demás niños no alcanzan a ver. Ve tanto, y tan claro, que se hace famoso.Y resuelve misterios. Una mañana, en el colegio, logra averiguar quién miente y quién dice la verdad. Por eso, sus gafas rojas parecen gafas mágicas. Cuando él se da cuenta, ya nunca más quiere ir a ningún sitio sin ellas."


Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)


13 de novembre del 2013

Llibres de maternitat: "Creciendo juntos", nou llibre del Carlos González

El pediatre Carlos González  ha escrit aquest nou llibre, on parla del desenvolupament dels nens entre la infantesa i l'adolescència,  i en el que reflexiona sobre els estils parentals, el càstig, l'autoritat, l'alimentació i que conté un complet capítol sobre la hiperactivitat infantil.

"Los niños crecen, y nosotros crecemos con ellos. la infancia es fugaz. Que nuestra obsesión por corregirla no nos impida disfrutarla".

Aquesta frase apareix en la introducció del llibre, i ja deixa clar que aquest no està enfocat a solucionar el que algunes persones consideren "problemes" en els nens; sinó que està orientat a fer-nos veure com són realment els nens, i com molt sovint dipositem en ells unes expectatives poc realistes. Molts dels conflictes que es generen en el dia a dia en una família amb nens petits apareixen a causa de factors aliens als mateixos nens, com per exemple l'estil de vida que fomenta la societat actual.

És molt interessant el capítol on defineix els estils parentals que s'han catalogat al llarg del temps, i ofereix els resultats d'estudis que demostren que les suposades avantatges en la personalitat del futur fill segons si els pares som més o menys autoritaris o més o menys permissius no tenen cap fonament.

També fa una interessant reflexió al voltant de l'autoritat paternal, i ens fa veure com els fills ens fan més cas del que ens pensem. Mostra a través d'exemples i resultats d'estudis com l'autoritat, el càstig ("el racó de pensar") i els premis no serveixen pràcticament de res; i com la millor manera d'educar als fills és predicar amb l'exemple i anar repetint-los les vegades que faci falta, sense crits, la manera correcta de fer les coses.

 
El capítol dedicat al sobrediagnòstic de  la hiperactivitat és molt revelador. Reivindica la importància de deixar fer als nens, de no sobre estimular-los, deixar que vagin descobrint el món al seu ritme, i sobretot no ocupar-los amb jocs electrònics o la televisió abans dels dos anys. I fa una crítica també al sistema educatiu actual:"El sistema escolar parece inadecuado para tratar a uno de cada cinco alumnos, pero en vez de modificar el sistema escolar, preferimos tratar con anfetaminas a los chicos".


Es tracta d'un llibre molt interessant, escrit amb l'estil de l'humor propi de l'autor i amb molt sentit comú. Molt allunyat dels manuals adoctrinadors que escriuen d'altres pediatres, psicòlegs o experts. No ens diu com hem d'actuar en cada situació, sinó que ens ajuda a comprendre les diferents etapes per les que passen els nens, i a relativitzar-les. I ens dóna la responsabilitat als pares en la criança dels fills,ja que allò que ells aprendran és el que veuen a casa.

Molt recomanable. Us deixo aquest paràgraf que és un dels que més m'ha agradat del llibre:

"Pienso que esta tendencia de la sociedad de imponer la uniformidad a cualquier precio es especialmente fuerte, de unas décadas a esta parte, en la crianza y educación de los niños. Los padres  consultan al pediatra cualquier posible desviación, siempre preguntando: ¿Es normal?'". Si en tiempos de Jesucristo los mudos hablaban y los paralíticos caminaban ahora queremos que hablen los silenciosos y callen los habladores, que "se abran" los tímidos, y se tranquilicen los movidos. El que siempre juega con el mismo amigo debería relacionarse con más gente, el que juega con cualquiera debería establecer lazos más fuertes. El que todo lo presta debería ser más cuidadoso con sus cosas, el que todo lo guarda debería aprender a compartir. Queremos que el dormilón se despierte, que el insomne se duerma, que el que grita hable más bajo y que el que no grita sea más asertivo. Unos deberián estudiar más, otros deberían jugar más, unos deberían hacer más ejercicio y otros leer más libros. Queremos que todos los niños sean iguales, rigurosamente iguales, y tenemos libros y psicológos para el que se aparta de "lo normal".

 (Entrada publicada a l'ARA Criatures)


7 de novembre del 2013

Presentació del llibre "Maternalias"

Aquest dissabte la Cira Crespo presenta el seu llibre “Maternalias, De la historia de la maternidad”, a la llibreria Pròleg de Barcelona.
Fa uns mesos ja us vaig recomanar aquest petit gran  llibre sobre la història de la maternitat, que ens parla de com les mares ens hem enfrontat a la maternitat i a la criança al llarg de la història.
L’encarregada de fer la presentació serà l’Amàlia Arce, coneguda com La mamá pediatra.
No hi podeu faltar!!

I, per les que no hi podrem ser, volem una crònica ben detallada desprès!




(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

3 de novembre del 2013

Llibres infantils: "El libro que se sentía solo"


El libro que se sentía solo, Editorial Juventud


Aquest llibre em va agradar ja només llegir-ne el títol.
I el relat que explica no defrauda gens, és emocionant i aconsegueix que els nens s'endinsin no només en el món de les històries, com fan tots els contes, sinó que transmet també el valor que tenen els llibres com a objecte.  Com un tresor que s'ha de preservar.

Des de les primeres pàgines destil.la la passió pels llibres, mostrant el fet d'estimar-los i convertint-los en un objecte de gran valor sentimental.  El vincle que té la nena protagonista amb el llibre està molt ben explicat, i es veu com se'l sent seu, com gaudeix llegint-lo i com va  recorrent totes les pàgines amb ganes de saber el final. I com procura que el llibre estigui sempre en les millors condicions.



El libro que se sentía solo, Editorial Juventud


El libro que se sentía solo, Editorial Juventud


El conte, de Kate Bernheimer, també està molt ben il.lustrat amb tons pastel per Chris Sheban.  El llibre apareix sempre com a protagonista de totes les pàgines, ja sigui quan s'explica a un grup de nens o quan resta abandonat  en algun prestatge de la biblioteca, i sempre irradia llum. També està molt ben combinat el relat del llibre que tenim a les mans amb el que s'explica del conte que està llegint la protagonista. Les dues històries s'integren molt bé.

És un llibre molt recomanable per nens a partir d'uns 5 anys. Els despertarà l'amor pels llibres i es miraran amb uns altres ulls els llibres arraconats als prestatges de la biblioteca.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)