31 de desembre de 2013

Inventari 2013

Com cada final d'any, avui toca fer repàs als posts més llegits aquest any, que curiosament són tots relacionats amb l'embaràs i que vaig publicar durant el 2012:

- Els meus símptomes d'embaràs
- Escollir el nom
- Nen o nena
- La prova del sucre

Són també les entrades més vistes de l'any passat. És curiós perquè són textos que van generar molts comentaris i encara avui hi ha gent que hi escriu per dir-hi la seva. Els símptomes d'embaràs són viscuts amb molta incertesa i suposo que a tothom ajuda saber quins van ser els de d'altres persones. I respecte els noms dels nens i la predicció del sexe, sembla que són temes estrella de les embarassades tan dins com fora de la xarxa.

I us deixo també algunes de les cerques més divertides que la gent ha fet al google amb les quals han acabat fent cap al meu blog. N'hi ha de molt bones!:

- embaràs onze bessons
- nen fent pipi
- us agrada el nom de marcel
- aquests ulls que em feien mal de panxa
- baixa per maternitat dona que no esta treballant
- baja quin nom més maco
- claus per ser una mare 10
- com dir-li als meus pares que estàs embarassada
- com s´ha de fer si tinc de marcar la contrasenya cada cop que vull llegir el correu (amb diu que no vaig guardar les dades)
- dubtes sobre si sóc bona mare
- el meu fill de 9 anys no vol menjar de tot
- el nom de nen més raro del món
- es tard i es hora d'anar a dormir
- famosas feas
-  hi ha una passa
- jo també vaig alucinar amb el gat
- la mare ja està en el tercer trimestre del meu embaràs
-  la meva parella no m'ha reglat res al ser mare
- martina nom us agrada
- nen dormir tota la nit?
- test d'embaràs incert
- volia una nena i tinc dos nens

Ja veieu que hi ha gent que utilitza els cercadors per a tot, inclús com a confesionari!
 ( Més cerques divertides a  Inventari I, Inventari II i Inventari III)


Bon any a tothom!!

27 de desembre de 2013

Llibres infantils: "Robots 2114"

Un nou llibre de l'editorial Coco Books és sempre una agradable sorpresa. Acostumen a ser contes molt originals i creatius, amb els quals els nens passen moltes estones de joc, ja sigui creant els seus propis dissenys (com en el cas del llibre Mi maravilloso Fashion Book), observant diverses possibilitats arquitectòniques (a Casas) o experimentant moltes possibilitats per pintar de manera imaginativa, com en El llibre mossegat o l'Art de Rosie Flo. Entre molts altres.

Robots 2114; Coco Books

Robots 2114 segueix aquesta línia tan imaginativa. 
És un joc que conté 20 personatges robòtics per a muntar i enganxar, amb els quals es pot jugar a diversos jocs on es posaran a prova les habilitats de cada robot. 
Tots els personatges tenen la seva personalitat i característiques i el llibre fa una descripció de quina és la velocitat, la força, la intel.ligència i la defensa de cada un.  Hi ha el robot Gru, que només es pot moure de costat, el  Termo, un robot bomber a qui li fa por l'aigua; la Dra. Plus+, mecànica d'emergència; Meteor, que prediu el temps amb una gran exactitud; Chef 3000, que pot cuinar per a més de 80 persones i molts d'altres robots amb noms originals i habilitats sorprenents.

Aquí en podeu veure alguns:


Robots 2114; Coco Books



Robots 2114; Coco Books


Tots ells contenen una versió retallable de mida DIN-A4 i al final s'adjunten 36 cartes per a poder jugar amb ells.
Un llibre joc  que tindrà entretinguts als nens llargues estones, amb una excel.lent relació qualitat-preu (15.90 euros) ,  ja que dóna molt de sí!

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

20 de desembre de 2013

Llibres infantils: "La caja de los agujeros"


"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz



Aquests dies a casa estem llegint aquest llibre escrit per la Carmen Gil i il.lustrat per la Mónica Carretero: "La caja de los agujeros", de l'editorial Cuento de Luz.
És un llibre molt original i divertit, ja que parteix d'una idea molt simple, de la que sembla que no en pugui sortir cap història: una nena que arriba a casa amb una caixa plena de forats.
Però a mesura que va traient aquests forats, comencen a aparèixer personatges populars dels contes infantils (el ratolinet Pérez, la Caputxeta vermella, una bruixa, una princesa), que els reclamen com a seus.
Perquè allò que sembla un simple forat pot ser un objecte de gran valor en segons quina circumstància. Com a petit exemple, què seria un formatge gruyère sense forats?
"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz



"La caja de los agujeros", Ed. Cuento de Luz


 El llibre ens mostra diversos objectes que no serien res sense forats, o personatges que els necessiten per algun motiu. Fins i tot l'Andrea, la protagonista, acaba endinsant-se en un!

Un llibre amb una història rodona, per inesperada,  i magníficament il.lustrat per la Mònica Carretero, amb aquests dibuixos dolços i coloristes habituals en ella, entre els quals mai hi falta un personatge vestit amb alguna peça de ratlles.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

10 de desembre de 2013

Llibres de maternitat: "¿Dónde está mi tribu?"

El mes d'octubre passat, la filòsofa Carolina del Olmo, directora  de cultura del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va publicar aquest llibre "¿Dónde está mi tribu? Maternidad y crianza en una sociedad individualista", que ja va per la segona edició.
El vaig conèixer gràcies a la recomanació que en va fer la Cira Crespo al blog Maternalias, i ha estat un llibre molt revel.lador, imprescindible per obrir els ulls i entendre els motius pels quals la criança dels nens es fa a vegades tan feixuga per les mares en una societat que no recolza gent les dones en aquest moment.
"Per criar un fill fa falta una tribu sencera", diu un proverbi africà que s'ha fet famós a la blogosfera.  En les societats occidentals, en canvi, és habitual que actualment la criança dels fills es faci en solitari per la mare i en menor mesura pel pare, sobretot  durant els primers mesos, en que la criança es viu des de l'aïllament. És molt difícil viure social i públicament la maternitat, ja que el mercat del treball no està pensat per la conciliació de tota aquella gent que es dedica a tenir cura dels altres, ja siguin nens petits, discapacitats,  malats o la gent gran.
¿Dónde está mi tribu?; Carlonia del Olmo

Tot això, com diu l'autora, en una època on els manuals sobre criança que trobem a les llibreries es divideixen en dos corrents molt diferenciats: el més en auge anomenat child-centered, que al nostre país es defensat sobretot pel pediatre Carlos González; i l' adult-centered, exemplificat pel doctor Estivill. 
Primerament l'autora explica com cap dels dos corrents demostra  que la manera de criar els fills tingui gaire rellevància en el desenvolupament d'aquests ni en el tipus de persona en que es convertiran. Aquest és el risc d'introduir dades científiques en un context no tècnic, com el de la criança, que és una pràctica social amb molts matisos i que depèn de moltes circumstàncies. De fet, just aquest tema el tracta àmpliament el Carlos González en el seu últim llibre Creciendo Juntos, on també demostra que els estudis científics vinculats amb els estils parentals no són concloents.
L'autora de ¿Dónde está mi tribu? va més enllà i analitza també com l'anomenada "criança natural", amb la que ella està generalment d'acord, és molt díficil d'aplicar en la nostra societat actual individualista. La principal denúncia que fa és que la majoria de defensors de la criança natural demostren un allunyament enorme de la realitat actual, concretament la del mercat del treball, ja que amb l'organització social que tenim avui en dia és pràcticament impossible criar un fill tal i com moltes mares voldríem. Ho fem, però fent filigranes i amb moltes renúncies.

El llibre insta, per tant,  a la revolució, a mirar cap enfora per trobar els veritables problemes de la dificultat de la criança, en comptes de culpabilitzar-nos a nosaltres. Perquè que el govern opti per habilitar més places de guarderies públiques, per avançar i allargar l'horari de recollida dels nens a l'escola i per crear més casals d'estiu no és cap solució. Com diu l'autora és un pedaç, o directament una estafa.
 No hem d'adaptar la vida familiar a la vida laboral. Hem d'apostar per canviar el model actual, que no té en compte que els éssers humans no som sempre autosuficients, sinó que hem de tenir cura dels altres i els altres de nosaltres en algun moment. S'han de teixir xarxes de recolzament mutu, i fer possible una veritable conciliació.

Aquesta és sens dubte encara una batalla que s'ha de lliurar, una de les importants.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

4 de desembre de 2013

Llibres de maternitat: "La pitjor mare del món, el manual"

Com suposo que a aquestes alçades ja tots sabeu, l'Anna Manso, l'autora del bloc de l'ARA Criatures "La pitjor mare del món", ha publicat un llibre on explica, a través de 10 pràctiques lliçons, com convertir-se en una mare o un pare imperfectes. 

 "La pitjor mare del món, el manual" és un llibre molt divertit, a estones hilarant, ple de veritats, on l'Anna desdramatitza i ens ajuda a visualitzar amb una òptica ben diferent les situacions quotidianes que es viuen en una casa amb nens petits. 
I, sobretot, és un llibre optimista, que et fa sentir millor després d'haver-lo llegit. Sense rastre del sentiment de culpa habitual en les mares, ni amb la sensació que sempre ho pots estar fent tot una mica millor. 
Això no té preu! Pocs manuals "seriosos"  ho aconsegueixen.

 Molt sovint els pares, influenciats per allò que ens expliquen els coneguts, o pel que hem vist a les revistes i en algunes pel.lícules, ens pensem que és possible que una casa amb tres criatures petites estigui ordenada, o que els nens puguin seure a taula al primer crit i mantenir-se  asseguts durant tot l'àpat o que, com diu la mateixa autora, cada dia  entrin per la porta de l'escola amb un estat presentable.
Aquest llibre és imprescindible perquè reivindica just el contrari:  que hi ha vida més enllà de la perfecció!

Sí que és cert que últimament, gràcies a l'auge dels blocs escrits per mares (i algun pare) comença a ser habitual trobar exemples de  mares que hem "sortit de l'armari" de la perfecció i  expliquem el dia a dia dels nostres fills sense edulcorants, mostrant els alts i baixos i el cansament que suposa ser mare. Però  en general, a la xarxa, hi ha molta més tendència a explicar els bons moments que no pas els dolents, i de moment la majoria de blocs estan centrats a explicar només els primers anys de la maternitat. 

El llibre de "La pitjor mare del món" abasta des de la primera infantesa fins a l'adolescència i cada lliçó reivindica que ser una mare perfecta, sempre atenta a satisfer les necessitats dels fills, no és garantia de la felicitat;  al contrari és el camí directe cap a la bogeria. Sobretot si els pares treballem o intentem mantenir certes inquietuds i un mínim de temps personal. 
Està molt bé, per tant,  que la pitjor mare del món digui en veu alta que s'alegra de l'arribada del setembre, o que tem les notes de la motxil.la que avisen, sempre a traïció, que s'aproximen dies festius de lliure elecció (o dies de lliure horriblició). Perquè les mares, sobretot si treballem des de casa, veiem alterat el nostre temps laboral de manera directament relacionada amb l'estat de salut i el programa escolar dels nens.
Trobar un equilibri entre ser mare, ser mare treballadora i ser a la vegada una dona amb una identitat pròpia no  és gens fàcil. Aquest llibre, des de l'entreteniment i amb molt sentit de l'humor, ajuda a què les mares ens en riguem de nosaltres mateixes i d'aquesta aspiració que tenim a fer -ho tot sempre molt bé.


La pitjor mare del món; Columna
 L'Anna Manso, a més de blocaire, és escriptora  de llibres infantils i juvenils, guionista de sèries i programes de televisió (és una de les creadores del famós Mic del Club Super 3!). La creació, a partir de la seva pròpia experiència, del personatge de "la pitjor mare del món" ha estat un encert, ja que ha aconseguit que molts  pares  ens hi sentim identificats, i narra en primera persona un esperançador "més enllà" dels preceptes de la criança plena de dogmes, ja siguin els de la criança natural o els de la criança més autoritària.

El llibre està, a més a més, molt ben escrit, amb el sentit de l'humor habitual que hi trobem en el seus escrits al suplement Criatures. L'autora ha trobat una molt bona fórmula de convertir els seus articles previs en un llibre, ja que no es tracta simplement d'una recopilació de textos ja escrits, sinó que hi ha molt material original i la resta està molt ben estructurat: 10 capítols que són 10 lliçons que engloben diversos aspectes de la criança (amb problemes inicials, casos pràctics i possibles solucions). Tot amb un format que imita els manuals d'auto-ajuda, amb títols que ridiculitzen alguns dels estudis que en aquests hi apareixen.

Un llibre que et fa sentir millor mare després de llegir-lo. Que més es pot demanar?

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)