16 de març del 2014

Castell medieval de cartró

Avui vull ensenyar-vos aquest castell de cartó que hem fet a casa, ja que és relativament senzill de fer, pràcticament a cost zero, i als nens els hi encanta!
Fa dues setmanes que el tenim i està donant molt de si, tant per a què la nena jugui a princeses com per a què el petit s'hi amagui o hi vagi traginant diversos objectes.
El pare va ser qui va tenir la idea del disseny i va dur a terme el muntatge. El va fer en un vespre, quan els nens dormien, i l'endemà el vam acabar de completar tots junts. És una bona activitat per fer entre tots un matí de dissabte.



 Us detallo els passos que vam seguir nosaltres per a fer-lo, per si us animeu!
 

Materials:
- Caixa de cartó per muntar d'uns 120 cm x 100 cm x 60 cm
- Cartolina vermella mida DIN A3
- Planxa de cartó de 100 cm x 60 cm
- Dacs o colors
- Precinte adhesiu transparent (és com un celo de 5cm d'ample)
- Cúter
- Cola


Instruccions de muntatge:

1. Aconseguir una caixa desplegada gran de cartó, en botigues d'electrodomèstics o en fàbriques. Normalment són caixes que van obertes per la part baixa i alta, amb les aletes que s'han de doblegar i precintar per muntar.

2. Obrir la caixa i plantar-la sobre les aletes, deixant també les aletes de l'altre extrem mirant cap a dalt. Ajuntar les cantonades superiors i inferiors de les aletes amb precinte transparent per tal que la caixa agafi estabilitat. Ens queda una estructura de 4 parets perpendiculars.

3.- Ficar la caixa de costat per poder accedir a les cantonades superiors i inferiors. Ficar escaires de cartró a cada cantonada perquè el castell mantingui la forma quadrada tot i les envestides dels nens. Se n'han d'enganxar un total de 8 (4 dalt i 4 a baix) amb precinte transparent.



4. Una vegada tot reforçat, tornem a plantar l'estructura i amb el cúter anem tallant la part superior per a crear les típiques formes quadrades dels castells, procurant deixar prou material a les cantonades ja que en una d'elles hi col.locarem desprès la torre més alta. Es pot fer amb el cúter a mà alçada, deixant-nos portar per les línies internes del cartó.

5. Ara toca pensar la distribució de portes i finestres al gust. Nosaltres hem recolzat dues cares del castell en una paret i un sofà, per a donar-li estabilitat. Les cares que queden lliures les hem decorat  amb una porta principal i finestres a joc d'estil gòtic, i l'altra amb una porta secreta per la que els nens han de sortir ajupits. A la paret que queda tocant al sofà, hi hem fet unes reixes a mena de presó.
 

Quan tenim clara la distribució que volem, dibuixem cada porta, finestra o element, amb llapis i el tallem amb el cúter. En tallar portes i finestres, hem de deixar una part sense tall que servirà de frontissa. Fer forats petits en forma de mitja lluna a les portes i finestres per a què es puguin agafar bé i obrir amb facilitat. Si hi ha alguna porta gran que es doblega amb l'ús o preveiem que ho pot fer, la reforcem per darrere enganxant-hi amb cola una o dues capes de cartró.
  

 6.  Per a fer la torre més alta, enrotllem la planxa de cartró i la fermem amb precinte per què no es desenrotlli. L'enganxem amb precinte en una de les cantonades superiors del castell damunt d'un dels escaires de reforç. Amb la cartolina vermella fem una paperina punxeguda i la posem al cap de la torre.





7. Pintar el castell, activitat en la qual els nens poden participar activament. Nosaltres no l'hem pintat tot, ja que només amb quatre pinzellades ja guanya molt. Hem fet les línies i pedres del castell, hem pintat parets i finestres (amb els colors fregats de forma plana queda la textura del cartró), la creu dels templers de color vermell i una heura de color verd a la part superior.

Es poden fer moltes variants i dissenys diferents, al gust de cadascú.
Una caixa de cartró pot donar molt de si!




13 de març del 2014

Escriptura incipient

L'any passat, quan la petita feia P3, observava amb interès com la meva filla passava de fer gargots en un paper a dibuixar cares amb ulls, ninetes, celles, nassos i boca. També va ser l'any en què va descobrir les lletres, tal  com vaig explicar en el post "Mira la U!" i es passava els dies assenyalant paraules allí on les veia.
Ara fa P4 i des de fa unes setmanes juga a escriure paraules. I no només el seu nom, o el dels nens de la seva classe que ja fa molts mesos que sap escriure. No, la novetat és que ella intenta plasmar a través de les lletres qualsevol cosa que vulgui dir-nos. A comunicar-se a través de l'escriptura. L'altre dia em va cridar per dir-me que a la pissarra hi havia escrit una cosa, que la llegís. I em vaig trobar amb aquestes anotacions, que semblen més un codi secret que un llenguatge, ja que hi ha una predominança de les consonants, i no totes corresponen amb el so que ella tenia intenció de transmetre:


Amb la seva ajuda vaig desxifrar el que havia escrit, però em semblava com si fos una llengua inventada!
I en els dibuixos que fa a la seva llibreta a vegades hi afegeix després una frase. "La muntanya prohibida", em va dir que havia escrit aquí:

 

 Cada dia perfecciona més la tècnica. L'altre dia ja va escriure això, que ja no necessita tant d'esforç per comprendre el que hi diu.



He dit el nom dels cursos en els quals li he vist aquestes evolucions, ja que sens dubte és un tema que té més a veure amb allò que els hi ensenyen a l'escola que amb el seu desenvolupament normal. A les fitxes que ens va portar fa uns dies, vaig veure que a classe els hi fan copiar paraules, i també de tant en tant els fan escriure alguns mots que diu la senyoreta oralment. 
Sobre el precoç aprenentatge de la lectura i l'escriptura que es fa en el nostre sistema escolar he llegit opinions divergents. Als països nòrdics, per exemple, no se'ls hi ensenya a escriure fins als 6 o 7 anys, i els nens tenen un major rendiment acadèmic. Aquí sembla que es prioritza un sistema on s'introdueix la lectoescriptura en edat preescolar, tot i que els professionals consideren que fins als 5 o 6 anys la majoria de nens no  estan preparats psicomotriu, auditiu ni visualment per a aprendre a fer-ho de manera eficaç. 

La prioritat és respectar els ritmes dels nens i això no és fàcil actualment en la majoria d'escoles, suposo. Nosaltres des de casa no corregim massa els intents d'escriptura de la nena,  ni li fem copiar paraules, ja que penso que ella ho ha d'anar descobrint com un divertiment. Sí que l'animo a llegir algunes paraules quan veig algun cartell que diu alguna informació que li pot resultar rellevant, o li contesto quines lletres hi ha en un text sempre que ella pregunta, però res més. El fet que sàpiga principalment les majúscules també limita més les oportunitats de llegir textos dels contes o de la vida quotidiana. A poc a poc tot arribarà.

Com viviu vosaltres aquest procés i quines són les vostres opinions al respecte?  També heu notat que a P4 comencen a voler escriure?



7 de març del 2014

L'hospital de les joguines

"L'Hospital de les joguines"  és un llibre-joc que ocupa molt poc espai però que, un cop es desplega, es converteix en una joguina que recrea quatre sales d'un hospital molt peculiar: un hospital per a les joguines. 
És un bon llibre per fer un regal  a nens a partir d'uns cinc anys, que es quedaran ben sorpresos de veure les possibilitats que s'amaguen sota aquesta aparent portada. El va editar l'any 2006 l'editorial Combel.


L'hospital de les joguines; Combel editorial

En obrir, el llibre en tres dimensions inclou  una recepció, una sala d'espera, una consulta per les joguines de roba, una altra per joguines diverses, una altra per les nines, una altra per joguines amb mecanismes i una altra per a trens, cotxes, vaixells i avions. Totes les sales estan decorades amb molt detall i amb diversos accessoris com calaixos, llits, estanteries i monitors.  

El que més m'agrada és que aquestes sales, tot i la funció per la qual estan pensades, deixen també molta llibertat per a què cada nen pugui fer-les servir per al que vulgui, ja siguin diverses habitacions d'un hospital convencional, o sales amb diferents funcions com quiròfans o urgències.

Inclou també quatre figures retallables de dos infermers,  dos visitants i  dues joguines que necessiten ser reparades.

 Un cop obert, queda així:

L'hospital de les joguines; Combel Editorial
L'hospital de les joguines; Combel Editorial






És un bon entreteniment i un  bon complement  per jugar a metges, un dels jocs simbòlics que més els hi agraden!  

No és el mateix que un hospital de joguines de plàstic, de roba o de fusta, materials que sempre ofereixen més possibilitats i són més realistes, però ocupa poc espai, no hi ha peces que es puguin perdre cada vegada que s'hi juga i té tots els detalls (o més) que qualsevol altra joguina que reprodueixi un hospital.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)



3 de març del 2014

Resultats del sorteig


Avui el bloc ja té oficialment quatre anys, i és una alegria celebrar-ho amb la vostra companyia.

M'ha agradat molt llegir els vostres comentaris, em donen energia per seguir, com a mínim, quatre anys més ;)!

I moltes gràcies de nou a la pàgina babymims per fer possible aquest sorteig.

Aquesta és la llista final de participants:


  1. Anna
  2. Cira
  3. SilviaJ
  4. pirene1979@hotmail.com
  5. Conxi
  6. kanvi
  7. Mamaaaaine
  8. Les Mans de la Pétal
  9. Mares i petitons
  10. MamaModerna
  11. Sandra
  12. Gloria Esla
  13. Raquel Caselles
  14. Montse MB
  15. Elis Vm
  16. Rosa Domènech
  17. Yolanda Peinado
  18. Anna (Criatures)
  19. Olga
  20. Lluís Garcia
  21. Sandra Valdivieso
  22. Xavi Solé
  23. Laura Giralt
  24. Lídia Antonio
  25. Farners
  26. Fátima Candela
  27. Núria Pons
  28. Isabel Fernández
  29. Xisca Rosselló
  30. Myriam Moya
  31. Laura Peramiquel
  32. Noelia López

I aquests són els resultats, fets a través de la pàgina Sortea2.



  • 28. Isabel Fernández
  • 24. Lídia Antonio


Moltes felicitats a les dues!

En el comentari que em vau deixar,  la Isabel diu que li agraden les dues joguines i la Lídia el següent "tinc debilitat pel món dels pirates, o sigui que m’encantaria guanyar el vaixell pels meus bessons", així que els regals queden així:

Isabel Fernández: nevera per a picnic
Lídia Antonio: vaixell pirata

En breu em poso en contacte amb vosaltres per tal de concretar els detalls de l'enviament!