Llibres sobre maternitat: "Lulú. Mujer desnuda".

"Lulú, una anodina madre de familia de 40 años hace dos semanas que ha abandonado a su familia sin previo aviso y se encuentra desaparecida".

Així comença la primera de les dues parts de la novel.la gràfica Lulú mujer desnuda, de l'autor francès Étienne Davodeau, publicada el  2008 i el 2010 i que podem llegir en castellà en els dos volums  que va editar edicions La Cúpula el 2010 o en la compilació dels dos que en va fer el 2014.

       

Lulú Mujer Desnuda; Étienne Davodeau

És una obra que recomano moltíssim pel realisme amb el qual presenta la història de la Lulú: una mare de tres fills que després d'anys de viure en la rutina i de tenir cura dels fills i del marit, decideix, de manera inesperada, no  tornar a casa després d'una entrevista de treball. Una fugida cap endavant que en principi sembla que serà breu, però que es va consolidant a mesura que la Lulú es troba amb una sèrie de desconeguts que, al ser contemplats per ella des de la llibertat acabada de recuperar, li aporten noves vivències i situacions que l'aniran transformant i li faran retardar la tornada a casa.

I aquesta aventura, que podria semblar extravagant, se'ns presenta de forma molt creïble a causa de la naturalitat i l'intimisme amb què se'ns retrata la protagonista.

Lulú Mujer Desnuda; Étienne Davodeau

A més, l'obra està estructurada de forma molt original, amb la narració de la història per part de dos punts de vista diferents, els d'un amic de tota la vida i el de la seva filla gran. Dues persones que la coneixen  bé la seva vida anterior a la fugida i que seran narradors atònits d'aquesta aventura, que expliquen en forma de flashbacks a la resta d'amics i familiars congregats a la casa de Lulú un cop aquesta ja ha tornat.

El llibre transpira quotidianitat, però també molta intriga, ja que en alguns moments se'ns deixa intuir que la trobada no és només per saber què ha passat amb la Lulú sinó per un vetllatori, de qui no sabrem de qui és fins al final.

No us perdeu  aquesta novel.la gràfica, ja que ens presenta  situacions i converses sobre la maternitat, la sexualitat i la criança  de forma molt realista.

Lulú Mujer Desnuda; Étienne Davodeau

Novetat editorial: "Padres y madres en serie"

Escric de nou després d'uns mesos sense actualitzar. aquest bloc!

A casa els meus fills segueixen llegint  molts llibres infantils (i la gran ja algun de primers lectors) que m'agradaria recomanar-vos i compartir en aquesta pàgina, però últimament he disposat de poc temps per escriure el bloc.

Una de les causes és una novetat que s'ha anat cuinant a vàries mans aquests mesos i que avui per fi  puc presentar-vos:

Padres y madres en serie; Mariona Visa (Coord.)

Com  he comentat algun cop, des que vaig convertir-me en mare m'he interessat per l'estudi de la maternitat des del meu àmbit professional, que és la investigació en Comunicació i en Periodisme. Actualment, com a professora del Grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la Universitat de Lleida i membre del grup de recerca GECIEC, les meves línies d'investigació s'han centrat en la representació visual i textual de la família en els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

L'any passat, en aquestes dates, presentàvem juntament amb la historiadora i amiga Cira Crespo el llibre Madres en red. Del lavadero a la blogosfera. (Clave Intelectual, 2014).

I ara puc presentar-vos aquest Padres y madres en serie. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva,  que he coordinat i ha estat publicat recentment per la Editorial UOC. Si com jo i  sou àvids consumidors de les sèries de televisió de qualitat que ens han arribat els últims anys, aquest llibre de ben segur us interessarà! Se centra en concret en l'anàlisi de la representació de la paternitat i la maternitat en les series de l'anomenada Tercera edat d'or de la ficció televisiva, on han proliferat personatges definits dins de l'entorn familiar. Però també es repassen sèries europees i estatals que de probablement també heu seguit i coneixeu.

La idea d'aquest llibre va sorgir a principis de 2015, i per a que pogués veure la llum necessitava la col.laboració de molts altres investigadors que s'interessessin per analitzar les diverses sèries des del punt de vista de la representació de la parentalitat. Afortunadament, de seguida va sumar-se molta gent al projecte, des de reconeguts especialistes en ficció televisiva fins a gent provinent de d'altres disciplines com la història o l'antropologia. Moltes gràcies de nou a tots ells per la voluntat de participar en el llibre i per la qualitat dels textos!

Ben aviat el llibre estarà disponible a les llibreries. Mentrestant, per anar fent boca, us deixo l´índex on podeu veure les sèries que s'analitzen i els investigadors que hi han participat:

PARTE I. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva.

Capítulo I. Nuestros padres, nuestras madres: Los Soprano y la historia de relaciones familiares
en la ficción televisiva.. Concepción Cascajosa Virino.
Capítulo II. El progenitor «colega»: nuevas relaciones paternofiliales en las series de televisión. Raquel Crisóstomo.
Capítulo III. La gran familia. Deconstruyendo los modelos de convivencia, Modern Family. Virginia Luzón.
Capítulo IV. La bipolaridad de las representaciones parentales en Homeland. Teresa Piñeiro-Otero.
Capítulo V. «Mis hijos...»: la lucha por el poder y la paternidad / maternidad en Juego de Tronos. Oscar González Camaño.
Capítulo VI. A través del espéculo: maternidad(es) y conflicto paternofilial en Masters of Sex. Natalia Martínez Pérez.
Capítulo VII. True Detective: la familia en el pantano. Vida y supervivencia en la Norteamérica de la maldad. Iván Gómez.

PARTE II. Padres en serie.

Capítulo VIII. Salir de la Isla habría sido más fácil con un buen padre. Daddy issues y las relaciones
paternofiliales complejas en Perdidos. Noor Yasmina Benchichà López.
Capítulo IX. El psicópata amable: Masculinidad y paternidad en Dexter. M. Isabel Santaulària i Capdevila.
Capítulo X. Donald Draper y la figura de padre ausente en Mad Men. Francisco Cabezuelo-Lorenzo.
Capítulo XI. Un padre provee. El sustento económico como excusa en Breaking Bad. Mariona Visa
Capítulo XII. Estar ahí: Louie y los límites de la paternidad. Manuel Garín.
Capítulo XIII. Apariencias / Transparencias. Paternidades migratorias en Transparent. Manel Jiménez y Alan Salvadó.

PARTE III. Madres en serie

Capítulo XIV. La madre en el imaginario popular de Occidente: de la Virgen María a Mad Men. Cira Crespo
Capítulo XV. La inversión de roles en las series familiares. Las nuevas madres en A dos metros bajo tierra, United States of Tara y Transparent. Anna Tous-Rovirosa
Capítulo XVI. Mujeres desesperadas o la feminidad y sus contradicciones. Mar Chicharro-Merayo
Capítulo XVII. Las nuevas representaciones de lamaternidad: la ambivalencia del ser mujer en la sociedad contemporánea. Un análisis de Weeds. Joana Soto Merola
Capítulo XVIII. La «tercera mujer» en la ficción televisiva: Heroínas emancipadas y empoderamiento femenino en la era de la post-tv. Enric Ros.

Capítulo XIX. «No te preocupes. No me voy a divorciar de ti . Eres demasiado valioso para mí profesionalmente hablando»: liberación y maternidad en The Good Wife. Anna Garriga Alsina y Jorge Martínez Lucena.
Capítulo XX. Forbrydelsen y Bron / Broen: maternidad a la escandinava. Rubén Romero Santos
Capítulo XXI. La representación de la madre en la ficción televisiva española. Charo Lacalle y Mariluz Sánchez.
Capítulo XXII. La serie La Riera de TV3. La conciliación de las lógicas tardomodernas con la definición de la identidad femenina ligada a la maternidad. Teresa Serés Seuma.

(Si algú de vosaltres està interessat en conèixer  les meves investigacions, en aquesta pàgina hi trobareu tota la informació actualitzada: marionavisa@blogspot.com)

Benvingut/a als primers anys de la teva vida

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera

La Editorial Litera acaba de presentar "Benvingut/a als primers anys de la teva vida", un àlbum per a recollir els records dels primers anys del nadó  que s'allunya dels típics àlbums de color blau o rosa que no permeten fer gaires anotacions més enllà de les dades del pes, del menjar i de les activitats pròpies de la infantesa.

Aquest llibre trenca amb la tradició dels àlbums de sempre ja des del disseny, molt colorista, amb canvis en la tipografia i pàgines que recorden a vinyetes de còmic o d'altres referents més actuals.

I les dades que s'hi poden recollir són molt diverses, tant les que permeten recopilar informació del nadó com les que fan al.lusió als pares.

Dels nens, es poden enganxar les ecografies, anotar dades específiques com el pes i talla al néixer (i fins i tot el color de les primeres caques!), i també fer una llista dels regals que li van portar, les joguines favorites, les primeres vegades d'activitat ben diverses, les primeres paraules (i com les pronuncia el nen en el seu idioma), els menjars predilectes...

Pel que fa als pares, també s'hi poden enganxar fotografies de la cara que feien abans de ser pares, els seus gustos i també les primeres vegades que comencen a fer coses de nou després d'haver estat pares. I descriure quins són els famosos actuals o el preu  d'alguns objectes.

També te pàgines molt divertides com les que permeten escriure les opinions sobre a qui s'assembla, tan habituals durant els primers anys de vida. I algunes frases sobre la infantesa que ajuden a relativitzar l'experiència. 

A mi sempre  m'han agradat molt aquest tipus de llibres. Penso que és molt important recollir les vivències d'aquests primers anys, que són tan intensos i passen molt ràpidament. I aquest m'agrada perquè és molt complert.

En certa manera, quan vaig començar a escriure el meu bloc, va ser també amb voluntat d'anar recopilant aquest tipus de coses, per recordar-me sempre de les edats en que els meus fills han començat a gatejar, a caminar o a parlar. O anotar les frases divertides que diuen. Congelar aquests moments per a poder recordar-los desprès és una cosa que els hi agradarà de fer tan a ells, per descobrir-se com eren de petits, com a nosaltres, que recordarem amb nostàlgia aquests moments. També faig "càpsules del temps", dels meus dos fills, on hi guardo dibuixos, alguna roba quan se'ls hi queda  petita o objectes que fem servir habitualment.

Aquest llibre permet recopilar moltes d'aquestes experiències, i tal i com el descriuen "per fi tenim a les mans un àlbum per a nadons que no és gens carrincló!". A mi ja m'agafa una mica tard, els meus fills ja han passat els primers anys de la seva vida, però és un llibre ideal per a regalar a tots aquells que estan a punt de ser pares.

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera

"No tires la toalla, hazte un bonito turbante"

La blogosfera maternal està plena de blocs en el que les mares parlem sobre diversos aspectes relacionats amb la cura dels petits i la condició de ser mare. 

Durant la pre-concepció, també són moltes les dones que acudeixen a Internet per a informar-se del procés per arribar a ser-ho, sobretot quan aquest no és fàcil. Les consultes sobre infertilitat i tractaments de reproducció assistida són de les més populars en els fòrums de maternitat i existeixen un gran nombre de blocs, la majoria escrits des de l'anonimat, en el que les dones expliquen les seves dificultats per a quedar-se embarassades. 

És un tema, per tant, del que es parla amb molt detall a les xarxes socials, però que encara és un tabú en la societat, i també en certa manera als mitjans de comunicació, que  es fan més eco dels pocs casos d'èxit que dels molts fracassos. Des del 1978, al món han nascut uns 5 milions de nens per fertilització in-vitro, però són moltes més les parelles que no aconsegueixen tenir un fill gràcies a aquests mitjans.

A Internet, fins ara també eren més abundants les pàgines informatives que no pas aquelles que es dedicaven a narrar en primera persona les emocions, dubtes i reflexions amb les quals les dones s'enfronten a aquests tractaments. Des de fa uns anys, els blocs escrits en primera persona per dones amb problemes de fertilitat ajuden tant a les protagonistes, que  viuen així el procés amb companyia, com a altres dones que passen pel mateix i que no disposen de referents en el seu entorn.

També són cada vegada més els llibres que tracten el tema, al món anglosaxó ja s'hi refereixen com a "repro lit" i aquí també n'hi ha alguns exemples.

 "No tires la toalla, hazte un bonito turbante" és un d'aquests llibres, editat el 2013 per Mira Editores. Explica el cas de Calíope, alter ego de l'autora Marian Cisterna, que un cop casada descobreix que quedar-se embarassada no és tan fàcil com havia pensat. Comencen aleshores les visites al ginecòleg i altres especialistes, que explica de manera molt divertida. Aquesta història es combina amb el retrat de la seva família, un matriarcat ple de cosines i tietes, que ens presenta amb molt sentit de l'humor i també molt afecte. L'escena del part de la cosina, en la que hi són presents desenes de familiars és quasi surrealista, però serveix també per a què ens fem una clara idea de com fa pinya aquesta família. 

Una altra de les característiques més destacables del llibre és l'optimisme i positivisme amb el que viu les parts del procés, que se centren sobretot en els preparatius del tractament i en el xoc emocional que suposa acceptar que segurament serà molt difícil arribar a ser mare.  De fet, el llibre parla més dels sentiments que desperta el fet de viure aquesta situació, que no pas de la part més tècnica dels tractaments, tot i que al final hi ha un glossari explicatiu de termes i tractaments molt aclaridor.

   El llibre acaba amb punta, ja que a l'epíleg la Marian ens diu que just el dia abans de començar el primer tractament,  li van diagnosticar esclerosi múltiple, pel qual van haver de posposar-lo. Així que la seva història dóna per un segon llibre, ja que no deu haver estat fàcil viure aquesta experiència amb aquest problema de salut afegit. 

    Un llibre molt recomanable, ja que és important que s'expliquin de primera mà aquestes vivències, que es trenqui el silenci. Pot ajudar molt a persones que passen pel mateix i també a persones de l'entorn per a que ho puguin entendre millor. 

   I a més, és molt amè, fa riure molt i es llegeix quasi d'una tirada!

Presentació de "Madres en red" a Barcelona

Aquest dijous presentem el llibre "Madres en red" a l'espai Contrabandos de Barcelona! 

Serà un moment per a poder conversar amb tranquil.litat sobre la xarxa de mares que s'ha creat a Internet, sobre els canvis en la concepció de la maternitat al llarg de la història i sobre com vivim les dones actualment tots els processos vinculats al fet de ser mare.

L'escriptora i periodista Ada Castells serà l'encarregada de conduir la conversa, i la Cira i jo estarem enantades de dialogar amb ella i amb tots els assistents.

Us hi esperem!

Parlem de "Madres en red"

Aquests darrers dies hem tingut ocasió de parlar sobre el llibre "Madres en red", en dues entrevistes que ens han fet a la ràdio i al diari Público.

L'entrevista a la ràdio ens la van fer el dijous al matí al programa El mañanero de Radio Libertad. Si us interessa escoltar-la, podeu seguir-la en aquest enllaç a partir del minut 15. Al principi hi ha un petit problema de comunicació, però aviat es solventa ;)!

http://001005-000703.europodcast.es/jueves_1200-1300.mp3



I avui es publica una entrevista a la Cira i a mi al diari Público:

La maternidad vuelve a ser cosa de madres

 

Ben aviat us informarem també de la pròxima presentació del llibre a Barcelona!

MADRES EN RED. Del lavadero a la blogosofera

Com és habitual en aquest bloc, avui també us parlaré d'una novetat editorial, però en aquest cas d'una de molt especial per mi:

Madres en red; Clave Intelectual

"Madres en red. Del lavadero a la blogosfera" editat per Clave Intelectual és un llibre que reflexiona sobre la concepció social històrica i actual de la maternitat; i la seva representació en els mitjans de comunicació, i, concretament en les xarxes socials d'Internet.

"A lo largo de la historia han sido escasas las voces que nos han hablado en primera persona de la maternidad. Hasta el siglo XXI la posibilidad de expresión de los
sentimientos generados por la maternidad a grandes audiencias no ha sido accesible para las mujeres anónimas, que desde sus casas disponen ahora de plataformas
para hablar sobre su condición, apoyarse y documentar su vida cotidiana como madres."

 El llibre l'hem escrit a quatre mans la Cira Crespo i jo. Les dues ens vam conèixer fa  uns quatre anys a ran dels nostres blocs, i la màgia de les xarxes socials va permetre que ens sentíssim molt properes, compartint experiències i reflexions, tot i estar a quilometres de distància. Ben aviat vam trobar-nos també físicament i vam anar descobrint interessos comuns que s'han materialitzat en aquest llibre: l'anàlisi del fenomen de les mares en xarxa, des de les pròpies experiències viscudes i des de les disciplines pròpies de cada una: la Història i la Comunicació.

 "Madres en red" s’estructura en sis capítols, vinculats a les diferents etapes de la maternitat:

 la preconcepció, l’embaràs, les pèrdues perinatals i gestacionals, el part, el postpart i la criança; i en cada  un d’ells descrivim com hem viscut en segles anteriors i com vivim actualment les mares aquests processos. Ara tenim la possibilitat d'informar-nos, expressar-nos i comunicar-nos on-line, fet que possibilita  viure aquestes etapes amb un gran coneixement sobre els nostres cossos i amb l'oportunitat de fer visibles socialment nous discursos entorn de la maternitat.

En aquest llibre us convidem a enredar-vos en aquesta xarxa, si és que encara no en formeu part, i a reflexionar sobre tot el que ens ha aportat!  En aquest bloc, al bloc Maternalias de la Cira, o a través de twitter (# MadresEnRed)  estarem encantades de saber-ne les vostres impressions!

Madres en red

 El proper dilluns 8 de setembre us parlaré d'una novetat editorial que em fa especial il.lusió, ja que fa temps que l'estem cuinant a foc lent la Cira Crespo i jo.

De moment no us  puc explicar gaires coses més, tot i que si seguiu a twitter el hashtag #MadresEnRed hi trobareu més informació.

Ben aviat revelarem el misteri!

Diario de una mamá pediatra

Els pediatres, juntament amb d'altres professionals de la salut, són un dels col.lectius que s'han fet més presents a les xarxes socials, utilitzant les noves tecnologies per a fer difusió del seu coneixement. D'aquesta manera ens han donat  l'oportunitat a molts pares d'afrontar amb més informació les petites malalties dels nostres fills i el seu trànsit per les diferents etapes. Darrerament, alguns d'aquests pediatres han escrit llibres resumint o completant les aportacions que van fent al seus blocs, com és el cas del llibre El Médico de mi hijo de Jesús Martínez.

Des de fa unes setmanes també es pot comprar el nou llibre d'una coneguda pediatra, la Doctora Amalia Arce, autora del   blog Diario de una mamá pediatra.

Diario de una mamá pediatra, Dra. Amalia Arce

L’Amalia Arce, la mamá pediatra,  és un dels noms referents si parlem de pediatres presents a la xarxa. El seu bloc, subtitulat, "Cuaderno de viaje de quien obtuvo casi a la misma vez el título de pediatra y el "carnet" de mamá" és molt popular, possiblement pel fet de difondre coneixements pediàtrics de molta utilitat complementats amb la pròpia experiència personal de l'autora.

Va ser un dels primers blogs que vaig començar a seguir quan vaig endinsar-me a la blogosfera i he aprés moltes coses en els seus posts, que ja són més de 1000 des que va començar el 2009. Aquesta quantitat de textos escrits ja dóna la idea de la seva constància i empenta,  i de la gran tasca que realitza, ja que en tots aporta gran quantitat d'informació, explicada de manera molt pròxima.

En el llibre Diario de una mamá pediatra, ordena i complementa moltes de les coses que ha dit al llarg dels anys en el seus posts,  i resulta un manual  útil per saber com actuar davant de les malalties comuns en la infantesa, així com per a saber el que pensa l’autora de temes com la conciliació, els nous tipus de famílies i per saber més sobre l’ofici del pediatre. M’ha semblat interessant l’últim capítol, titulat "En la consulta del pediatra",  en el que ens dóna unes pinzellades de com ens veuen els pediatres a les famílies, amb algunes anècdotes i explicacions de situacions viscudes.
El llibre és molt conciliador amb tots els tipus de criança  i combina les explicacions amb  aportacions més personals de l'autora i il.lustracions i requadres amb les dades més rellevants. 

En la cita que obre el llibre, d'Antonio Machado,  podem llegir "En cuestiones de cultura y de saber, sólo se pierde lo que se guarda, sólo se gana lo que se da". Sortosament, a través dels seus llibres i blocs, molts professionals de la salut, com la mamá pediatra, estan compartint els seus coneixements i som molts els que hi guanyem!

Diario de una mamá pediatra, Dra. Amalia Arce

"El médico de mi hijo"

El médico de mi hijo, Jesús Martínez

"Se acabó el pediatra autoritario,

bienvenidos los padres sabios".

Aquests dies de pont he estat llegint aquest llibre del pediatre Jesús Martínez, conegut a la blogosfera, al Facebook i al Huffington Post com El médico de mi hijo.

No és un llibre més amb consells i doctrines sobre com fer dormir els nens, ni sobre com alimentar-los. Tampoc és un tractat amb explicacions incomprensibles enumerant les malalties que poden patir els nens durant la seva infantesa. El llibre, subtitulat "Resuelve por tí mismo los pequeños problemas en la crianza de tu bebé"  té com a objectiu donar als pares els coneixements necessaris per a afrontar les petites malalties dels nostres fills. Tot escrit amb un llenguatge molt clarificador, amb molt sentit de l'humor i encara amb més sentit comú. 

Un llibre que aporta llum sobre temes que durant massa temps  hem cregut que no eren de la nostra incumbència, i que hem delegat en els professionals de la salut. Hi ha molts moments en els quals és lògic consultar al pediatre, i s'ha de fer. Però com diu el llibre, en els últims anys ens havíem acostumat a  preguntar al metge sobre qualsevol petit símptoma. La febre, la tos i els mocs (tan habituals en els nens) han passat a ser un senyal d'alarma que omple les consultes. Una dinàmica creada per la societat, que sempre ens ha repetit allò de "Consulti amb el seu metge", i per alguns professionals de pediatria que sovint  han receptat abusivament xarops innecessaris que serveixen més per tranquil.litzar als pares que per curar als nens.  La societat mercantilitzada ens enlluerna amb publicitat de productes miraculosos que fan més mal que bé, i ens acostuma a no prendre decisions.

Jesús Martínez ens recorda que hem de cuidar als nostres fills quan estan malats, però cuidar no és sinònim de medicar.  El llibre dedica capítols centrals a explicar els beneficis de  la febre, la tos i els mocs, i explica que erradicar-los no és sempre la millor solució, ja que ajuden a protegir-nos i a combatre els virus. El llibre inclou tres decàlegs de la Asociación Española de Pediatría que haurien de ser de lectura obligatòria per a tots els pares!

"Somos amigos de los mocos", "¡Cuidado! Parece que le ha dado un rayo de sol"; "La cola no se toca" o "La dictadura de los percentiles" són alguns dels títols dels capítols, per a què us feu una idea dels temes que tracta el llibre, i amb quin enfocament.

"Nuestros miedos e inseguridades nos quitan libertad, el don más preciado; la sabiduría, en cambio, nos hace libres: transmitamos seguridad a nuestros hijos estando nosotros también seguros de lo que hacemos. Tomemos decisiones sabias a diario, demostremos nuestra fortaleza por el bien de nuestros hijos; nos observan".

 Afortunadament, en els últims anys, aquestes informacions s'han anat divulgant a través de molts blogs de pediatria, molt actius en les xarxes socials. Consultant les pàgines adequades d'Internet tenim l'oportunitat de ser pares cada vegada més informats, i aquest és un gran pas. Jesús Marínez fa una important tasca de divulgació en el seu blog, i ha estat també l'impulsor del  grup de Facebook El médico de mi hijo, en el que es poden fer consultes relacionades amb la pediatria, i que actualment ja té més de  20.000 seguidors.  En aquesta pàgina els pares expliquen breument els dubtes relacionats amb la salut o la criança del seu fill i en pocs minuts reben respostes de pediatres, infermers i d'altres pares, creant un feedback molt enriquidor del que tots els participants del grup podem aprendre. Si no en formeu part, us animo a entrar-hi!

Jo em considero una mare més sàvia des que tinc accés a aquestes informacions! I, el que és important, més segura sobre com tractar els petits contratemps de salut que tenen i tindran els meus fills!

100 pelis de adultos para ver con niños

 Segueixo amb interès els llibres de l'editorial Litera des que l'any passat vaig comprar-me Lactancia, amb textos de Noelia Terrer i fotos de José Bravo. En una entrada del blog, vaig parlar del llibre, que em va encantar: per la idea, pel contingut, per l'edició, i per tots els records i sentiments que vaig sentir al fullejar-lo, en plena etapa de lactància del meu segon fill.

Aquesta petita editorial segueix sorprenent-me amb llibres que sorgeixen d'idees brillants, que ells materialitzen amb edicions molt cuidades, fent llibres que t'agrada tenir entre les mans.

Avui vull parlar-vos de 100 pelis de adultos para ver con niños, de Noelia Terrer i Carlos Rubio. Una proposta genial, un llibre que obre un ventall de possibilitats. Ja tinc ganes de començar  a veure moltes de les pel.lícules que proposa amb els meus fills. Perquè hi ha vida més enllà de Disney, és clar. Perquè els pares volem gaudir mirant bones pelis amb els nens, i volem veure'ls gaudir d'una bona història. 

"Al final, de lo que se trata es de ampliar posibilidades, De que nos demos cuenta de que tener hijos no quiere decir que tengamos que vivir rodeados de globos y payasos. En casa hay niños, pero también adultos. Cada uno con sus necesidades. Lo que proponemos es no quedarnos siempre con el término medio, el manido término "familiar", sino coger de aquí y de allá, también de los extremos, y enriquecer de verdad la vida en família"

100 pelis de adultos para ver con niños, Ed. Litera

Com diuen al llibre, sí, és cert que  hi ha pel.lícules infantils que estan molt bé. Jo m'entretinc bastant mirant Hotel transilvania o Kiki, l'aprenent de bruixa. I quan convé jugo amb la meva filla a escenificar escenes de La bella dorment i de la Mary Poppins.
Però hi ha vida més enllà.  Nosaltres a casa fa temps que hem apostat per la diversitat, tant pel que fa a la música com a les pel.lícules. I els resultats són fantàstics!
Perquè més enllà hi ha una vida molt interessant que als nens els hi encantarà, a la vegada que els hi aportarà un gran bagatge de situacions, personatges i maneres de viure que no estan totes tallades pel mateix patró.

A més, ja que els nens necessiten un adult aprop per mirar les pel.lícules,  tant per entrar millor en la història com per compartir-la, sobretot les primeres vegades,  la diversitat en l'oferta  ens permetrà  posar-nos al dia de les novetats cinematogràfiques que, almenys jo, m'he perdut aquests últims temps . I per veure de nou pel.lícules mítiques i divertídissimes que el llibre proposa  com Atrapado en el tiempo, Esta casa es una ruina, Los cazafantasmas, Big Fish, Eduardo manostijeras, El guateque... Algunes ja les podria  mirar ara, amb quatre anys, d'altres, m'esperaré a que sigui una mica més gran; tot i que el llibre posa èmfasi en que no hi ha límit d'edat per començar.

Nosaltres a casa ja fa temps que a la meva filla li posem tres de les pelis que també es recomanen el llibre: Tiempos moderos, Grease i Spiderman. I ens han funcionat molt bé!

La meva filla es fan del Charlot des d'abans de fer tres anys. Li va encantar l'escena de l'esmorzar de Tiempos modernos des del primer moment que li vam posar. I poc després ja es mirava El chico bocabadada de principi a final. Ni tan sols va semblar adonar-se que la  pel.lícula és  muda  i en blanc i negre.

Com que a la meva filla li agrada molt cantar i ballar, també li hem posat moltes escenes de pel.lícules musicals. Primer només els trossos en que canten, però ara ja fa temps que mira la pel.lícula de Grease sencera. La mira una vegada rere l'altra. Li encanta. Després, glups, ens sorprèn en moments inesperats, innocent, dient "Eres una tia barata" o "No me gustan los padres". L'important és poder parlar amb ell per contextualitzar-ho.

I la pel.lícula  que més contempla últimament és qualsevol de la saga d'Spiderman. Les tres dirigides per Sam Raimi i l'última protagonitzada per Andrew Garfiled. És una fan, se sap tots els diàlegs i els diferents vestuaris dels personatges de la Mary Jane Watson i la Gwen Stacey.  Ara ja esperem anar al cine a veure la pròxima quan l'estrenin.

Així que estic entusiasmada amb el llibre, amb ganes de començar a veure les altres pelis que proposa; i tantes d'altres que se'ns aniran presentant amb el temps!

100 pelis de adultos para ver con niños, Ed. Litera

100 pelis de adultos para ver con niños, Ed. Litera

Volia aprofitar l'entrada per parlar d'un altre llibre que ha publicat recentment  l'editorial, 44 poemas para leer con niños però els dos donen tant de si que d'aquest en parlaré un altre dia. 

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "¿Dónde está mi tribu?"

El mes d'octubre passat, la filòsofa Carolina del Olmo, directora  de cultura del Círculo de Bellas Artes de Madrid, va publicar aquest llibre "¿Dónde está mi tribu? Maternidad y crianza en una sociedad individualista", que ja va per la segona edició.

El vaig conèixer gràcies a la recomanació que en va fer la Cira Crespo al blog Maternalias, i ha estat un llibre molt revel.lador, imprescindible per obrir els ulls i entendre els motius pels quals la criança dels nens es fa a vegades tan feixuga per les mares en una societat que no recolza gent les dones en aquest moment.

"Per criar un fill fa falta una tribu sencera", diu un proverbi africà que s'ha fet famós a la blogosfera.  En les societats occidentals, en canvi, és habitual que actualment la criança dels fills es faci en solitari per la mare i en menor mesura pel pare, sobretot  durant els primers mesos, en que la criança es viu des de l'aïllament. És molt difícil viure social i públicament la maternitat, ja que el mercat del treball no està pensat per la conciliació de tota aquella gent que es dedica a tenir cura dels altres, ja siguin nens petits, discapacitats,  malats o la gent gran.

¿Dónde está mi tribu?; Carlonia del Olmo

Tot això, com diu l'autora, en una època on els manuals sobre criança que trobem a les llibreries es divideixen en dos corrents molt diferenciats: el més en auge anomenat child-centered, que al nostre país es defensat sobretot pel pediatre Carlos González; i l' adult-centered, exemplificat pel doctor Estivill. 

Primerament l'autora explica com cap dels dos corrents demostra  que la manera de criar els fills tingui gaire rellevància en el desenvolupament d'aquests ni en el tipus de persona en que es convertiran. Aquest és el risc d'introduir dades científiques en un context no tècnic, com el de la criança, que és una pràctica social amb molts matisos i que depèn de moltes circumstàncies. De fet, just aquest tema el tracta àmpliament el Carlos González en el seu últim llibre Creciendo Juntos, on també demostra que els estudis científics vinculats amb els estils parentals no són concloents.

L'autora de ¿Dónde está mi tribu? va més enllà i analitza també com l'anomenada "criança natural", amb la que ella està generalment d'acord, és molt díficil d'aplicar en la nostra societat actual individualista. La principal denúncia que fa és que la majoria de defensors de la criança natural demostren un allunyament enorme de la realitat actual, concretament la del mercat del treball, ja que amb l'organització social que tenim avui en dia és pràcticament impossible criar un fill tal i com moltes mares voldríem. Ho fem, però fent filigranes i amb moltes renúncies.

El llibre insta, per tant,  a la revolució, a mirar cap enfora per trobar els veritables problemes de la dificultat de la criança, en comptes de culpabilitzar-nos a nosaltres. Perquè que el govern opti per habilitar més places de guarderies públiques, per avançar i allargar l'horari de recollida dels nens a l'escola i per crear més casals d'estiu no és cap solució. Com diu l'autora és un pedaç, o directament una estafa.
 No hem d'adaptar la vida familiar a la vida laboral. Hem d'apostar per canviar el model actual, que no té en compte que els éssers humans no som sempre autosuficients, sinó que hem de tenir cura dels altres i els altres de nosaltres en algun moment. S'han de teixir xarxes de recolzament mutu, i fer possible una veritable conciliació.

Aquesta és sens dubte encara una batalla que s'ha de lliurar, una de les importants.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "La pitjor mare del món, el manual"

Com suposo que a aquestes alçades ja tots sabeu, l'Anna Manso, l'autora del bloc de l'ARA Criatures "La pitjor mare del món", ha publicat un llibre on explica, a través de 10 pràctiques lliçons, com convertir-se en una mare o un pare imperfectes. 

 "La pitjor mare del món, el manual" és un llibre molt divertit, a estones hilarant, ple de veritats, on l'Anna desdramatitza i ens ajuda a visualitzar amb una òptica ben diferent les situacions quotidianes que es viuen en una casa amb nens petits. 

I, sobretot, és un llibre optimista, que et fa sentir millor després d'haver-lo llegit. Sense rastre del sentiment de culpa habitual en les mares, ni amb la sensació que sempre ho pots estar fent tot una mica millor. 

Això no té preu! Pocs manuals "seriosos"  ho aconsegueixen.

 Molt sovint els pares, influenciats per allò que ens expliquen els coneguts, o pel que hem vist a les revistes i en algunes pel.lícules, ens pensem que és possible que una casa amb tres criatures petites estigui ordenada, o que els nens puguin seure a taula al primer crit i mantenir-se  asseguts durant tot l'àpat o que, com diu la mateixa autora, cada dia  entrin per la porta de l'escola amb un estat presentable.

Aquest llibre és imprescindible perquè reivindica just el contrari:  que hi ha vida més enllà de la perfecció!

Sí que és cert que últimament, gràcies a l'auge dels blocs escrits per mares (i algun pare) comença a ser habitual trobar exemples de  mares que hem "sortit de l'armari" de la perfecció i  expliquem el dia a dia dels nostres fills sense edulcorants, mostrant els alts i baixos i el cansament que suposa ser mare. Però  en general, a la xarxa, hi ha molta més tendència a explicar els bons moments que no pas els dolents, i de moment la majoria de blocs estan centrats a explicar només els primers anys de la maternitat. 

El llibre de "La pitjor mare del món" abasta des de la primera infantesa fins a l'adolescència i cada lliçó reivindica que ser una mare perfecta, sempre atenta a satisfer les necessitats dels fills, no és garantia de la felicitat;  al contrari és el camí directe cap a la bogeria. Sobretot si els pares treballem o intentem mantenir certes inquietuds i un mínim de temps personal. 

Està molt bé, per tant,  que la pitjor mare del món digui en veu alta que s'alegra de l'arribada del setembre, o que tem les notes de la motxil.la que avisen, sempre a traïció, que s'aproximen dies festius de lliure elecció (o dies de lliure horriblició). Perquè les mares, sobretot si treballem des de casa, veiem alterat el nostre temps laboral de manera directament relacionada amb l'estat de salut i el programa escolar dels nens.

Trobar un equilibri entre ser mare, ser mare treballadora i ser a la vegada una dona amb una identitat pròpia no  és gens fàcil. Aquest llibre, des de l'entreteniment i amb molt sentit de l'humor, ajuda a què les mares ens en riguem de nosaltres mateixes i d'aquesta aspiració que tenim a fer -ho tot sempre molt bé.

La pitjor mare del món; Columna

 L'Anna Manso, a més de blocaire, és escriptora  de llibres infantils i juvenils, guionista de sèries i programes de televisió (és una de les creadores del famós Mic del Club Super 3!). La creació, a partir de la seva pròpia experiència, del personatge de "la pitjor mare del món" ha estat un encert, ja que ha aconseguit que molts  pares  ens hi sentim identificats, i narra en primera persona un esperançador "més enllà" dels preceptes de la criança plena de dogmes, ja siguin els de la criança natural o els de la criança més autoritària.

El llibre està, a més a més, molt ben escrit, amb el sentit de l'humor habitual que hi trobem en el seus escrits al suplement Criatures. L'autora ha trobat una molt bona fórmula de convertir els seus articles previs en un llibre, ja que no es tracta simplement d'una recopilació de textos ja escrits, sinó que hi ha molt material original i la resta està molt ben estructurat: 10 capítols que són 10 lliçons que engloben diversos aspectes de la criança (amb problemes inicials, casos pràctics i possibles solucions). Tot amb un format que imita els manuals d'auto-ajuda, amb títols que ridiculitzen alguns dels estudis que en aquests hi apareixen.

Un llibre que et fa sentir millor mare després de llegir-lo. Que més es pot demanar?

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "Creciendo juntos", nou llibre del Carlos González

El pediatre Carlos González  ha escrit aquest nou llibre, on parla del desenvolupament dels nens entre la infantesa i l'adolescència,  i en el que reflexiona sobre els estils parentals, el càstig, l'autoritat, l'alimentació i que conté un complet capítol sobre la hiperactivitat infantil.

"Los niños crecen, y nosotros crecemos con ellos. la infancia es fugaz. Que nuestra obsesión por corregirla no nos impida disfrutarla".

Aquesta frase apareix en la introducció del llibre, i ja deixa clar que aquest no està enfocat a solucionar el que algunes persones consideren "problemes" en els nens; sinó que està orientat a fer-nos veure com són realment els nens, i com molt sovint dipositem en ells unes expectatives poc realistes. Molts dels conflictes que es generen en el dia a dia en una família amb nens petits apareixen a causa de factors aliens als mateixos nens, com per exemple l'estil de vida que fomenta la societat actual.

És molt interessant el capítol on defineix els estils parentals que s'han catalogat al llarg del temps, i ofereix els resultats d'estudis que demostren que les suposades avantatges en la personalitat del futur fill segons si els pares som més o menys autoritaris o més o menys permissius no tenen cap fonament.

També fa una interessant reflexió al voltant de l'autoritat paternal, i ens fa veure com els fills ens fan més cas del que ens pensem. Mostra a través d'exemples i resultats d'estudis com l'autoritat, el càstig ("el racó de pensar") i els premis no serveixen pràcticament de res; i com la millor manera d'educar als fills és predicar amb l'exemple i anar repetint-los les vegades que faci falta, sense crits, la manera correcta de fer les coses.

 

El capítol dedicat al sobrediagnòstic de  la hiperactivitat és molt revelador. Reivindica la importància de deixar fer als nens, de no sobre estimular-los, deixar que vagin descobrint el món al seu ritme, i sobretot no ocupar-los amb jocs electrònics o la televisió abans dels dos anys. I fa una crítica també al sistema educatiu actual:"El sistema escolar parece inadecuado para tratar a uno de cada cinco alumnos, pero en vez de modificar el sistema escolar, preferimos tratar con anfetaminas a los chicos".

Es tracta d'un llibre molt interessant, escrit amb l'estil de l'humor propi de l'autor i amb molt sentit comú. Molt allunyat dels manuals adoctrinadors que escriuen d'altres pediatres, psicòlegs o experts. No ens diu com hem d'actuar en cada situació, sinó que ens ajuda a comprendre les diferents etapes per les que passen els nens, i a relativitzar-les. I ens dóna la responsabilitat als pares en la criança dels fills,ja que allò que ells aprendran és el que veuen a casa.

Molt recomanable. Us deixo aquest paràgraf que és un dels que més m'ha agradat del llibre:

"Pienso que esta tendencia de la sociedad de imponer la uniformidad a cualquier precio es especialmente fuerte, de unas décadas a esta parte, en la crianza y educación de los niños. Los padres  consultan al pediatra cualquier posible desviación, siempre preguntando: ¿Es normal?'". Si en tiempos de Jesucristo los mudos hablaban y los paralíticos caminaban ahora queremos que hablen los silenciosos y callen los habladores, que "se abran" los tímidos, y se tranquilicen los movidos. El que siempre juega con el mismo amigo debería relacionarse con más gente, el que juega con cualquiera debería establecer lazos más fuertes. El que todo lo presta debería ser más cuidadoso con sus cosas, el que todo lo guarda debería aprender a compartir. Queremos que el dormilón se despierte, que el insomne se duerma, que el que grita hable más bajo y que el que no grita sea más asertivo. Unos deberián estudiar más, otros deberían jugar más, unos deberían hacer más ejercicio y otros leer más libros. Queremos que todos los niños sean iguales, rigurosamente iguales, y tenemos libros y psicológos para el que se aparta de "lo normal".

 (Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Presentació del llibre "Maternalias"

Aquest dissabte la Cira Crespo presenta el seu llibre “Maternalias, De la historia de la maternidad”, a la llibreria Pròleg de Barcelona.
Fa uns mesos ja us vaig recomanar aquest petit gran  llibre sobre la història de la maternitat, que ens parla de com les mares ens hem enfrontat a la maternitat i a la criança al llarg de la història.
L’encarregada de fer la presentació serà l’Amàlia Arce, coneguda com La mamá pediatra.
No hi podeu faltar!!

I, per les que no hi podrem ser, volem una crònica ben detallada desprès!




(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat: "Y de repente soy madre"

Y de repente soy madre, Bimba Bosé

  

He estat llegint aquest llibre en el qual la Bimba Bosé parla de la seva maternitat.
L'he llegit amb el mateix interès amb què fullejo ocasionalment les revistes del cor, de les que m'és inevitable llegir les notícies relatives als embarassos i parts de les famoses, Em crida l'atenció veure com viuen aquesta etapa altres dones, inclús les que a priori estan tan allunyades de la meva realitat.

I la Bimba Bosé em cau bé, m'agrada la seva bellesa atípica i m'ha interessat conèixer la seva visió de la maternitat, el relat de la seva experiència de mare de dues nenes (una de 8 anys i una altra de 2).

El llibre està escrit en primera persona, però ella mateixa ja explica que l'han ajudat a escriure'l, així que deu ser ben poc el que ella ha escrit.

En la primera part del llibre s'explica la seva infantesa, el dia a dia de la seva caòtica família, la seva adolescència, els inicis al món de la moda, la relació amb el seu oncle Miguel Bosé i com va conèìxer al pare de les seves filles.

En la segona parla dels seus embarassos, dels dos parts i de la criança. Com la majoria de mares, ha actuat de manera molt diferent en les dues criances, en una primera va fer més cas dels consells i va seguir més pautes; i en el segon va fer més cas del seu instint.

Com a exemple, el primer part va ser medicalitzat en un hospital i el segon, va ser un part a casa.
Precisament és en el tema del part i postpart en el qual ofereix el seu punt de vista més personal i és un dels punts forts del llibre. Dóna consells fonamentats sobre lactància, la son i l'alimentació complementària dels nadons. Molt en l'estil de la criança natural: pocs accessoris inútils que no serveixen per a res, i més popa, més braços i més acompanyament.
És clar que també hi ha parts que m'han interessat menys o amb les que no hi estic tan d'acord, com quan parla de les seves dietes, l'homeopatia o dóna la seva opinió de les vacunes. 
El que m'ha agradat més és com descriu les sensacions que té la mare quan està amb el nen recent nascut, les ganes d'estar amb ell dels primer mesos i com la resta es dilueix. I com ens podem sentir malament quan hem de recuperar massa aviat obligacions que en aquell moment no tenen cap interès per nosaltres.
També m'ha sorprès molt com explica que a vegades, sobretot en el primer embaràs i la primera criança,  ha actuat pressionada per la família, o seguint unes convencions socials que no la satisfeien. Les dones sovint estem molt poc segures de nosaltres mateixes i ens sembla que actuar com ho fa la majoria és el que ens convé. Per sort, amb els segons fills ja no estem tan pendents de la gal.leria i prenem decisions més afins al que volem. M'ha cridat l'atenció que un personatge com ella també ho hagués viscut així i m'ha agradat com ho explica.

Així que el llibre m'ha semblat interessant.
L'he començat a llegir pensant que es tractaria d'una frivolitat i l'he acabat amb bones vibracions.
Almenys sap del que parla (no tothom que escriu sobre criança ho fa de manera documentada, i ella n'està bastant) i defensa una criança amb sentit comú i sense seguir normes imposades per d'altres.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres de maternitat "40 semanas"

40 semanas, Glòria Vives

 Fa pocs dies vaig llegir-me aquest llibre de la il.lustradora Glòria Vives, que va ser publicat el 2012 per l'editorial Thule.

El llibre explica a partir d'il.lustracions i breus textos l'experiència personal de l'autora durant el seu embaràs, en el transcurs del qual anava fent dibuixos de les alegries, les pors i els dubtes que l'acompanyaven, així com de les diverses situacions viscudes.

El llibre em va encantar perquè recrea perfectament les emocions que sentim moltes mares durant  aquesta etapa. M'ha fet reviure molts moments dels meus embarassos, ja que les vinyetes transmeten molt bé com ens sentim les mares durant les 40 setmanes que dura la gestació. Plasma de manera molt realista la manera que té una embarassada de percebre el món, amb detalls del dia a dia que aconsegueixen una identificació ràpida de qualsevol embarassada amb la protagonista del llibre.

40 semanas, Glòria Vives

40 semanas, Glòria Vives

Un llibre que recomano molt per a les parelles que estan a punt de ser pares, ja que parla de l'embaràs tal com és, amb les parts bones i també les més feixugues, que hi són. Comença des del moment en què la parella decideix tenir un fill i acaba just quan el contemplen per primer cop. I en mig hi trobem dibuixos que fan al.lusió a tots els moments del procés, al paper del pare durant l'embaràs, als canvis que fa el cos, i també a la preparació per al part i als sentiments de vertigen quan s'apropa el moment final.

La Glòria també il.lustra un  avortament espontani que va patir durant un primer embaràs que no va arribar al final, i explica com es va sentir arran d'aquest fet. Una experiència per la qual passen moltes mares i que no sempre s'explica en primera persona ni de manera tan natural.

40 semanas, Glòria Vives

La Glòria no només va il.lustrar el seu embaràs, sinó que va seguir escrivint un cop va néixer la seva filla Júlia. En el seu bloc julialdia.blogspot.com es poden anar veient vinyetes de la criança de la seva filla, que mostren com canvia la  vida quotidiana un cop hi ha un nadó a casa, o dos com és el cas actual, ja que la Júlia ja ha tingut una germaneta.

 Un llibre autobiogràfic i explicat en primera persona sobre l'experiència de l'embaràs. Divertit, sincer, real i molt més útil que alguns dels manuals que hi ha sobre l'embaràs, i sobretot, més autèntic!  

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llegint "Maternalias!"

Tots els que hem anat llegint el bloc fentdemama, que la Cira Crespo escriu des del 2010, hem pogut anar degustant petites històries sobre la història de la maternitat, explicades a través de testimonis de mares d'altres èpoques i també d'evidències que la Cira ha anat desgranant. Així hem anat aprenent com les dones al llarg de la història hem viscut els embarassos, com hem parit, com hem alimentat als nostres fills, com els hem transportat, on els hem posat a dormir, com els hem rentat, com els hem ensenyat a parlar i com els hi hem anat mostrant el món. En definitiva, com ens hem enfrontat a la maternitat i a la criança. 

Maternalias, Cira Crespo

Ara tenim l'oportunitat de llegir tots aquests textos de manera unificada i ordenada en el llibre Maternalias. El llibre és una delícia i de lectura molt recomanable per a totes les mares que desitgen tenir una perspectiva històrica de la maternitat, tan necessària avui en dia, en aquesta societat  individualitzada que massa sovint ens ha deixat a les mares sense referents a l'hora de criar els nostres fills.

A finals del segle XX i també encara en l'actualitat l'habitual és parir els nens en fredes sales de parts d'hospitals, on la mare hi té poc a dir; es transporta els nens dins de  cotxets;  es  fa dormir els  fills en bressols allunyats dels pares i els biberons formen part de l'imaginari col.lectiu quan pensem en l'alimentació infantil. Moltes mares podem arribar a pensar que les coses s'han fet sempre així, com diu la Cira en el llibre, els humans tendim a oblidar fàcilment, quan realment aquest model s'ha imposat des de fa molt poc temps.

Maternalias és doncs un llibre clau per entendre la maternitat avui en dia, que ens parla en primera persona, de dona a dona, explicant-nos les històries de tantes mares anònimes que han viscut abans que nosaltres, a les que sentim molt properes al llarg del llibre: des de la mare d'època romana que canta una nana al seu fill, fins a les dones que s'ajudaven unes a les altres en el moment del part i la lactància, pensant sempre en la col.lectivitat i no només en els fills propis.

Aquesta és precisament una de les idees recurrents que l'autora posa de manifest en tots els capítols del llibre: la nostra ha estat una societat col.lectiva, que no pot entendre's sense pensar que els humans estem dissenyats per viure en comunitat. Les dones necessitem ajudar per parir i per criar. I sempre ens l'han prestat altres dones. Fins que els homes van començar a intervenir i poc a poc es van trencar els fils del coneixement femení, sobretot a partir de la industrialització, fent-nos creure que no podíem, que no en sabíem, que no podíem opinar en aquesta situació. 

Un llibre que  ens ajuda a enfrontar la pròpia maternitat des d'una perspectiva històrica, que apareix just en moment en que moltes dones es comencen a qüestionar aquest model de criança que hem heretat i on des de les xarxes socials es comencen a teixir de nou uns referents que ajuden a moltes dones a tornar a confiar en elles mateixes.  

No us el perdeu: és un d'aquests llibres que ens fa més savis!

Us deixo els següents enllaços per si en voleu saber més:

- Bloc fentdemama.blogspot.com, on es poden llegir més històries sobre la història de la maternitat.

- Bloc maternalias.blogpsot.com, el nou projecte de la Cira Crespo on segueix explicant-nos història de la maternitat. 

- Pàgina de l'editorial ObStare per comprar el llibre online.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llegint "En la cocina con la drama mamá"

Aquest dies m'he estat llegint el nou llibre de la Amaya Ascunce, conegudíssima pel seu bloc Como no ser una drama mamá, també convertit en llibre. I m'ho he passat molt bé!

Encara tinc pendent llegir-me el de la drama mamá, però m'ha arribat primer aquest a les mans. I és com una continuació de les històries que escriu al seu bloc, en aquest cas amb les receptes de cuina com a teló de fons. Però aquestes no són més que una excusa per a que ens segueixi parlant de la seva mare i de la seva manera d'entendre el món.  

 Ja ho deixa clar l'autora de bon principi:

"Yo no sé cocinar. Pero ni un poquito. Soy la persona que  hace el peor arroz blanco en el mundo, y mira que es difícil que un arroz blanco te salga malo, que no hay que hacer nada: poner agua a hervir y echarlo dentro."

Així que no és un llibre de cuina. És un llibre amb més històries de la drama mamá i de la "nena", de la mà  fent receptes. Tot acompanyat d'històries (algunes noves, d'altres em sonaven d'haver-les llegit al bloc) i de frases del tipus "Nena, olvídate de ese libro, que te vas a al ruina, que tu en la cocina eres como Torrebruno en la NBA, un despropósito, algo que no cabe en la cabeza humana". I més frases típiques d'aquest personatge de la drama mamá  que totes identifiquem tant, que representa tota una generació de mares hiperprotectores i exagerades, però també entranyables, ja que totes les nostres mares ho han sigut una mica... i potser nosaltres també ho som ara o ho serem amb el temps (espero que només una mica!).

 I a mi m'ha encantat el llibre perquè també em sento molt identificada amb la "nena", pel que fa a la cuina!! Jo també sóc un desastre cuinant, tot i que amb el temps he anat aprenent a dissimular-ho. Quan començo una truita mai sé si la podré girar amb èxit, i tampoc cuino amb una olla exprés perquè tinc por que exploti.

Així que he rigut molt llegint el llibre, ja que per mi també és un misteri tota aquesta part "instintiva" de la cuina. El "ya sabrás cuando está hecho", "depende del horno", "eso se sabe", "que no se te olvide hacerlo con cariño".... O les variacions que pot comportar en el resultat final el no haver cuinat amb estris adecuats!! (Vosaltres teniu pasapurés? Digueu-me que tampoc!)

Molt divertit i molt ben escrit, transporta a la infantesa i fa pensar molt en la relació mares i filles, tan complicada a vegades! Sobretot amb una mare com la del llibre! Hi ha un capítol on explica com li deixava el menjar preparat quan era adolescent, amb tot de post-its i indicacions varies. Que vist així, amb una mare tan protectora i previsora no m'estranya que l'autora hagi arribat als trenta i pico sense saber cuinar!

Molt recomanable per riure una bona estona. Si ja coneixeu el bloc de la drama mamá ja sabreu que no us enganyo.

Això sí, almenys jo, no he après cap recepta nova!

LLegint "Una mamá española en Alemania"

"En el  punto más gélido del invierno alemán, al borde del colapso social e intelectual después de unos meses pegada a la mopa y los fogones, me descubrí embarazada del tercero. Y fue entonces cuando encontrar una vida de escape se convirtió en una cuestión de supervivencia. La simpatía natural de los autóctonos me dificultó entablar relaciones terapéuticas y refrescantes. Las únicas opciones que me quedaron entonces fueron el psiquiátrico del pueblo continuo o ponerme a escribir. Ya saben cuál elegí”. 

 

Aquest és un dels llibres que em vaig comprar per Sant Jordi. Esperava amb moltes ganes llegir-lo i l'he devorat en pocs dies. Es tracta del llibre que l'autora del bloc Una mamá española en Alemania, Fátima Casaseca, ha escrit recopilant i ordenant els posts que des de fa tres anys escriu al seu bloc. No es tracta, doncs,  d'un text totalment nou per tots aquells que ja fa temps que la seguim,  però sempre és un plaer rellegir o descobrir les entrades que ens havíen passat inadvertides en el  seu moment. Perquè, per si hi ha algú que encara no coneix el bloc, és del tot recomanable, un MUST dins dels món de les mares blogueres! 

 La lectura dels capítols ens capbussa en un món hilarant, caòtic i descrit de manera molt personal del que suposa ser mare de tres en un poblet petit d'Alemanya. I és molt fàcil identificar-se i reconèixer-se en moltes de les situacions que explica, amb un gran sentit de l'humor. Jo m'he fet un fart de riure llegint els textos, n'hi ha alguns que són per emmarcar, com el de "Comida de viejas", "Las camas musicales" , "Jesucristo Superstar" o "Burnout", entre molts d'altres. 

 

 Ja des que vaig començar a llegir els pots de la Mamá en Alemania en el seu bloc , vaig tenir la sensació d'estar davant de textos que més que formar part de les experiències personals, que també,  eren textos de Literatura, en majúscules. Estan brillantment escrits, amb una manera molt personal d'explicar les situacions (normalment de caos absolut) quotidianes amb les que les mares tan ens identifiquem. I, a la vegada, té també tota una altra vessant, la presentació d'un món per nosaltres desconegut: el dia a dia a Alemanya, amb la manera que tenen ells d'enfrontar-se a la maternitat, els seus modals a taula, el fanatisme per l'homeopatia o els minsos horaris de les guarderies.

He gaudit molt llegint en paper i en calma aquest llibre, que explica d'una manera molt brillant la versió "hardcore" del que suposa la maternitat, amb l'estrès, la falta de son i els moments de col.lapse que moltes vivim a diari! I més havent tingut l'oportunitat de conèixer la Fátima a la jornada Pediatic del passat octubre, on, contràriament al que pugui semblar llegint-la, em va semblar una noia molt serena i traquil.la!

 Ara tinc a la llista un altre llibre d'una bloguera que també promet: "Como no ser una drama mamá"!