"Un infant, quina il·lusió!": Desil.lusió total!

Aquest és el llibret informatiu ple de consells sobre la criança dels nounats de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya farà arribar a les famílies amb nens petits.

I és una desil.lusió total, el vaig llegir ahir abans d'anar a dormir i em va deixar molt mal gust de boca.

Em sembla bé que la Generalitat busqui patrocinadors per a escriure aquest llibret si no disposa dels diners necessaris, però si el fet de tenir patrocinadors ha de pervertir un missatge on es juga amb la salut dels nadons i el seu benestar, maleïda la gràcia. Millor ens quedem sense llibret! 

No només perquè quasi no es parla de la lactància materna (amb unes línies es ventilen el tema), ni per que fan èmfasi especial en  la lactància artificial (Blevit és un dels patrocinadors del llibret...). Sinó que és la idea general de la criança del fill que es desprèn la que fa pudor de ranci i, sota el meu parer, publicita d'una manera molt equivocada el que és tenir a casa un fill recent nascut!

És un llibret que fa olor de colònia, d'habitacions decorades per als infants fins a l'últim detall... però on hi falta calor humà, realitat i coneixement del tema. Sobretot coneixement del tema, ja que hi ha informació errònia de com portar els nens en una motxilla, sobre la son (es suggereix que als sis mesos el nen s'adorm més feliç i tranquil sol a la seva habitació), sobre l'alimentació (les preses es van espaiant en el temps, diu).  Això sí, està escrit en primera persona, des de la veu d'un nen, fet que sembla que el nen sàpiga perfectament el que necessita i ho estigui dient als pares (m'agraden les rutines, el xumet em calma...)

Tot això crea unes expectatives que després no sempre casen amb la realitat i per tant, quan moltes mares arribem a casa recent parides i ens troben amb un nen que es desperta deu vegades a la nit, que plora quan el deixem al bressol i que està cada cinc minuts a la popa, ens podem pensar que hem tingut un extraterrestre en comptes d'un nen normal.

I si aleshores consultem el llibret, en comptes de consol i dades fiables, ens sentirem culpables i buscarem les solucions que proposa, que sempre són de les que es paguen al comptat:  nou llitet de baranes, més llet perquè potser amb la meva no en té prou (llibret dixit), més xumets perquè n'ha de tenir a tutiplen al bressol durant la nit...

Del calor de la mare no en parla enlloc. De mantes, xumets i ninos, tots els que vulgui. No us recorda una mica a l'Estivill, tot això?

Però clar, les solucions que ens surten a les mares d'instint, les que calmen amb abraçades i paciència, les que proporcionen salut i benestar durant tota la vida, aquestes no deuen trobar patrocinadors enlloc. No surten a compte.

I això ho paguem entre tots.

Així anem.

D'altres blocs que opinen sobre el tema:

Pediatres de ponent

Som la llet

Llit familiar

La petita va dormir, des dels primers dies fins ben bé a l'any i mig, al mig del llit amb nosaltres. Per la nit es despertava sovint per popar, amb una freqüència que depenia segons l'època, però que mai baixava de les tres o quatre preses durant el primer any. Fer collit va ser, per tant, la millor opció per alletar-la sense que jo m'hagués d'incorporar i, per tant, sense que m'hagués de despertar completament.

Així que aquesta vegada, amb l'arribada del petit, teníem clar que volíem seguir el mateix sistema. Hi havia, però, una dificultat afegida: el llit no és massa gran i, a més, ara no érem dos sinó tres. La petita ja dorm la meitat de la nit a la seva habitació, però tard o d'hora cada nit acaba fent cap al nostre llit. I no m'imaginava dormir tots quatre al llit, menys sent el nen encara tan petit, ja que em feia por que la nena li pogués fer algun cop sense voler.

Per tant, la millor opció va ser col.locar el bressol en forma sidecar. Nosaltres no vam comprar cap bressol dissenyat per a aquesta funció (que n'hi ha), sinó que vam adaptar el bressol que teníem. No va ser fàcil perquè el bressol és antic, és el que tenia el meu home de petit. I per tant no es pot regular l'altura. Així que vam construir una plataforma (com es veu a la foto) per a que arribés just a l'altura del llit. Vam treure una de les fustes dels costats i vam lligar-ho tot al nostre llit amb unes brides, de manera que queda totalment fixe. Per salvar la junta que queda entre els dos llençols, a la nit hi col.loco una tovallola que uneix els dos llits. Sé que hi ha gent que s'ha fet cosir llençols per a que aquesta junta desaparegui, però de moment a mi ja m'és pràctic tal i com ho tenim.

Em va perfecte!! Com que tinc el nen tan a prop, ja el sento com busca el pit quan té gana i li dono, sense que arribi a plorar. Clar que he de dir que ell és molt tranquil.let, i que popa molt ràpid, per tant quasi no em desperto.

I és molt còmode també per la petita, ja que continua tenint el seu espai al llit, el mateix que tenia abans. I jo quedo entremig dels dos, de manera que no pateixo perquè es puguin tocar durant la nit.

A més, aquests dies d'estiu en que la petita va a dormir tard, ja ens n'anem a dormir tots directament al "llitet gran", i és molt bonic. Jo li dono popa al petit mentre el pare fa dormir la petita.

Quan durant la nit obro els ulls i veig al nen tot petitet en un costat i la nena, a la que veig més gran que mai, a l'altre; em sento molt contenta.

Vull gaudir al màxim d'aquesta etapa, en la que dormim tots quatre junts. Sé que no durarà per sempre i em sembla que no m'equivoco al pensar que la recordaré sempre amb molta nostàlgia.

Per tant que, de moment, ens funciona molt bé l'invent!

Redecorant la meva vida

Estic en plena síndrome del niu. Fa dies que només penso en ordenar calaixos, netejar vidres i arreglar els prestatges de dalt de la cuina. I ja tinc una llista i un  dia reservat per anar a l'Ikea.

No recordo que amb l'embaràs de la petita m'agafés aquesta dèria tan aviat. Al contrari, crec que m'angoixava una mica quan algunes persones em regalaven robeta i cosetes per la nena quan jo encara considerava que faltava molt.

Sí que recordo nits d'atabalament (per què a la nit, en ple insomni,  veiem claríssim que s'han de fer certes coses que no ens deixen tornar a agafar el son?). Una vegada,  cap als 8 mesos,  vaig fer aixecar al meu home a quarts de dos de la nit i ens vam posar a netejar el forn i la nevera, ja que jo no podia tornar a dormir si no ho fèiem. Ja em diràs, com si un nen al néixer el primer que fes fos anar a obrir la nevera i comprovar-ne el seu estat!

En aquest embaràs, aquesta necessitat imperiosa de tenir-ho tot apunt s'ha apoderat amb molta força ara, quan "encara"  falten uns tres mesets pel moment del part. I això que no hem de fer tants canvis en la nostra vida, ni comprar tantes coses!

1. Canvis en la nostra habitació:  En principi el nen dormirà amb nosaltres a l'habitació. L'ideal seria que ho pogués fer al "llitet gran" amb nosaltres. Però com que la nena encara ve habitualment a mitja nit i es col.loca entre els dos pares, em fa por pensar que si estan els dos junts a la nit es puguin molestar o fer mal. 

Tinc clar que ella ha de poder continuar venint a dormir amb nosaltres quan es desperti, així que la solució més pràctica amb la que estem pensant és col.locar un bressol sidecar al meu costat del llit, pel germanet. 

Així que, el que ara m'urgeix més d'aquest tema és començar a fer proves amb el bressol que ja tenim (traient una de les baranes) i veure com ho lligarem, si fa falta aixecar-ne les potes, ect...

Ja sé que desprès potser acabem dormint d'una altra manera que no té res a veure amb aquesta planificació, però a priori penso que ens pot ser el més còmode, amb espai per tots i que ningú se senti desplaçat.

2. Canvis en l'habitació de la nena: De moment ella continuarà tenint la seva habitació, fins que arribi el moment que la comparteixi amb el germanet, Quan serà aquest moment, no ho sé. Potser el nen serà dormidor de mena i als dos mesos ja dormirà tota la nit (diuen que n'hi ha d'aquests! potser me'n toca un!!) i ben aviat podran compartir l'habitació. O potser això no passarà fins d'aquí dos anys!

El que tenim clar és que tard o d'hora acabaran compartint habitació, i quan ja siguin més grans, els canviarem cadascú  a la seva. Penso que és lo millor. Jo tinc bons records de compartir-la amb el meu germà. També crec que serà el més còmode per mi, a l'hora de fer-los dormir, tot i que això ja es veurà amb el temps.

Per tant, en aquest sentit, no hem de fer grans canvis.

El que sí que he tingut la necessitat de fer aquests dies és començar a distribuir els armaris i la calaixera, per deixar espai lliure per tota la roba i objectes del nen.

3. Canvis al menjador: Aquí simplement vull re-definir una mica millor el seu espai de jocs i comprar algun moble pels seus llibres, que en comença a a tenir molts i molt desordenats.

4. Roba: En aquest aspecte és el que menys urgència estic tenint. No he comprat res encara, ni em preocupa especialment. Tant perquè sé que la gent me'n deixarà o regalarà, com perquè no vull precipitar-me. Amb la petita, tot el que li vaig comprar jo abans de néixer, després no em va servir. No tenia experiència i vaig comprar bodis que es posaven pel cap (en comptes dels més pràctics que es corden pel davant) i talles inadequades que després no vaig poder utilitzar ja que quan va arribar el moment vaig haver de comprar força roba de la talla 0, de la que no tenia pràcticament res. Tot depèn del pes, del temps que faci.... Així que prepararé algunes cosetes, però la resta ho compraré sobre la marxa. No vull que em quedi roba sense estrenar com em va passar amb la petita!

5. Trastes: En el primer embaràs vaig tenir la sort que em deixessin l'hamaca, el moisés, la banyera-canviador i moltes altres coses que em van fer molt servei. I ara m'ho tornen a deixar. Volia evitar comprar-ho tant per temes de sostenibilitat com per no acabar acumulant massa trastes a casa. Penso que l'ajuda entre amics i el poder compartir la roba i aquests objectes que es fan servir poc és lo millor. 

Igualment, prescindiré de varies coses, com el moisès, ja que en principi dormirà directament al bressol sidecar amb nosaltres.

Respecte el cotxet, la petita ja va amb el McLaren i ja he reservat i netejat el Casual Play pel petitó!

El que també he de fer és començar a recopilar tot allò que em pot fer falta de bon principi: la bossa d'anar a l'hospital, l'alcohol de 70º, les estisoretes... Tinc ganes de començar les classes pre-part per a que em recordin tot allò necessari, que ja se m'ha oblidat! Són coses que segurament ja tinc, però les he de buscar, netejar i preparar!

I així estic! Donant voltes a tots aquests assumptes dia i nit!

Operació: llit

Doncs sí, ja hem fet el canvi!!
Ha esta un pas que hem hagut de fer sense pensar-nos-ho massa, moguts per la por a que qualsevol dia caigués del bressol.
Ja fa temps que la meva filla "jugava" a emparrar-se pel bressol i l'havia arribat a descobrir amb una cama fora i donant-se impuls amb l'altra.
Al dormir la migdiada no tenia cap por, perquè jo la sento quan es desperta i ràpid hi vaig.
Però els despertars nocturns em feien patir més, perquè amb el temps m'he anat relaxant i dormo més profundament i això fa que a vegades quan la sento ja fa una estoneta que plora. I durant aquesta estoneta és quan tenia por que saltés.
Com que els barrots ja estaven pujats al màxim, poc més podíem fer a part de resar per a que no se li ocorregués saltar a mitja nit. Per tant, que la decisió ha estat fer el canvi cap al llit de grans!!
Ho teníem també molt fàcil logísticament ja que vam comprar un llit gran de bon començament per l'habitació, o sigui que ja el teníem!
Nosaltres no tenim habitació convertible, tenim el llit per una banda i el bressol en el que ha dormit fins ara apart, que a més és un d'aquest típics de fusta en el que havia dormit el meu home quan era petit.
Aquesta nit ha estat la primera en que ha dormit al llit de nena gran! Jo n'estic encantada perquè hi veig moltes coses positives:

1.- La primera, més seguretat: El llit toca a la paret per un costat. A l'altre, estirem el llit niu que hi ha sota de manera que si cau ho faci sobre tovet. I a la part dels peus hi hem col.locat el bressol per a que no pugui caure  i es dedica a anar reptant cap a sota del llit.

2.- És molt més còmode per mi per a fer-la adormir. M'estiro al seu costat i em va molt bé per donar-li la popa, com quan era petiteta i dormia de bon principi al nostre llit. I m'estalvio el patiment de que es desperti en el moment de deixar-la al bressol, que sempre era crític.

3.- De moment encara no ha passat, però confio en que quan estigui més acostumada a la nova situació, en els despertars nocturns ja no caldrà que siguem sempre nosaltres els que l'anem a buscar per a emportar-nos-la al nostre llit. Ja podrà venir soleta!!!

4.- L'habitació queda més gran i hi ha més espai per a que hi jugui durant el dia.

De moment tot són avantatges. Creuo els dits per a que les primeres caigudes (que n'hi haurà) no siguin massa importants!

Això sí, tot i fer un pas que l'acosta al món dels grans, ahir quan dormia la veia més petiteta que mai. Quan estava al bressol la veia enorme dins d'aquell llitet tant petit, en canvi ara és veu minúscula dins del llit gran!

P.D: I a aquest canvi s'hi ha d'afegir que ahir va fer el seu primer pipí al vàter! M'ho va demanar i quan a l'asseure-la vaig sentir que en feia vaig al·lucinar! Que gran la vaig veure!

Sobretot, sobretot, que no s'adormi al pit

Un dels discursos més habituals en les revistes més comercials sobre criança que trobem al quiosc és que hem d'evitar que els nostres fills s'adormin a la popa. L'últim que he llegit al respecte és que "cuando das de mamar a tu pequeña de 21 meses, debes evitar que se duerma al pecho y, si lo hiciera, antes de dejarla en la cuna para dormir es necesario que la despiertes." (Ser Padres. Maig 2011. Pàg. 38). (ah! l'explicació de perquè compro la revista és aquí!)

Jo sempre dormo a la meva filla a la popa, tant a la migdiada com a la nit. De fet li dono la popa amb la intenció que s'adormi, o sigui que despertar-la just després no entra en els meus plans. I adormir-la d'aquesta manera no ha suposat que la nena tingui cap mal hàbit pel que fa a la son. Si jo hi sóc, lògicament en demana. Però si no, doncs ja sabeu que s'adorm perfectament amb son pare, amb els padrins o a la guarderia amb la resta de nens. I és que jo crec que si la popa és un somnífer natural perfecte, perquè l'hem d'obviar? Perquè hem de negar-los-hi? Quin trauma tindran?

L'altre consell també molt estès en les revistes és que hem de sortir de l'habitació on els volem fer dormir abans que tanquin els ulls. Si no es fa això, es dóna a entendre que no els hi creem uns bons hàbits per dormir i que mai aprendran a adormir-se sols. No ho entenc! Si justament trobo que el moment en que la petita tanca els ullets és un dels millors moments del dia! I que consti que no ho dic només pel fet que això implica que jo per fi descansaré, sinó que realment el trobo molt poètic: veure com lentament s'adorm és un moment impagable. I quan per fi s'ha adormit, m'encanta contemplar-la en silenci uns instants abans de marxar de l'habitació. Perquè és això un error?

No entenc per què ens volen fer sentir culpables per fer allò que ens surt de manera instintiva. Ni perquè es ven la son com una patologia en la que si als tres mesos els fills no dormen tota la nit seguida, s'ha de corregir. Ni tampoc entenc perquè els redactors ho escriuen tot de manera tan apocalíptica, insinuant que qualsevol cosa que fem "malament" tindrà greus conseqüències al llarg del temps. Portar-lo al llit? Ni parlar-ne! Agafar-lo i bressar-lo quan es desperta a mitjanit? Error!
Doncs jo ho he fet sempre i la seva evolució en la son està sent molt bona. Clar que amb paciència i sense esperar progressos miraculosos en poc temps. Nosaltres a l'any vam provar que dormís a la seva habitació i ho vam aconseguir fent petits passos lentament. I a vegades tornant endarrere, però sabent que tot forma part del seu desenvolupament. Ara encara no dorm tota la nit seguida a la seva habitació, ja que en els despertars nocturns acaba sempre fent cap al nostre llit. Però no em preocupa. Ja li arribarà el moment! Com també arribarà un moment en que no s'adormirà a la popa!
Crec que pretendre que aquesta no és la manera de fer les coses és anar en certa manera contra natura.

Cada racó és un món

Mai deixarà de sorprendre'm la gran capacitat que tenen els nens de convertir en un joc qualsevol objecte que recau a les seves mans. Tenen molta imaginació, treuen suc de les pedres!!

A casa cada dia comprovo com es distrau fent coses que experimenta per atzar, i com té la capacitat de trobar el racó més divertit (des de el seu punt de vista) de totes les habitacions. Això garanteix que, independentment de la part de la casa on estiguem, ella tindrà almenys uns minuts d'entreteniment.
Aquesta és la llista de les opcions que li dóna, de moment, cada habitació:

1.- La cuina: És un lloc on hi ha molts perills, però un cop s'ha revisat que no tingui res perillós a l'abast, també és un lloc on hi ha moltes coses divertides. La meva filla s'ho passa molt bé traginant amunt i avall l'escombra i la pala, traient les cassoles dels calaixos i, últimament, apilant tot de vasos de plàstic uns sobre els altres.

2.- El lavabo: També s'ha de vigilar molt de prop quan hi és. Però com que sempre va on anem nosaltres, acaba passant-s'hi una estona cada dia. Per sort es distreu molt tirant els bolquers a terra, ficant tots els objectes que troba dins el cubell de la roba bruta i estirant el rotllo de paper de vàter. Al final li hem de censurar i el col.loquem en un lloc alt.

3.- La nostra habitació: Obrir i tancar calaixos i agafar les espardenyes i col.locarnos-les als peus.

4.- La seva habitació: Obrir i tancar calaixos també, donar voltes al seu bressol amagant-se de nosaltres, arrossegar els intercomunicadors per tot arreu..

Al menjador i al despatx és on hi té tot el desplegament de joguines i ja no té tanta inventiva. Tot i això, els comandaments de la televisió i el telèfon són grans objectes de desig. I a intentar pujar a la tauleta i a arrossegar cadires també hi té una gran afició. I una cosa que em desespera però a ella li encanta: estirar el punt de llibre del llibre que estic llegint! Entre el poc que m'hi puc dedicar i que mai sé per on vaig, no hi ha manera d'avançar!

Imatge de Lee Wardlaw

The worst hits

Fa un temps vaig fer una llista dels millors moments que em regalava la meva filla. El temps treu part del glamour a les coses i ara ja tinc una llista de tots aquells moments en que ser mare no és lo més agradable del món!

1.- Quan arribo a la feina i m'adono que tinc la roba tacada de moquets seus que m'ha enganxat quan es refrega damunt meu al fer-li la última abraçada.

2.- Quan li trec els mocs amb l'aspirador nasal i de sobte (oh! no!) sento un regust desagradable a la boca....Per no haver posat suficient coto fluix o aspirar amb massa força!

3.- Aquells instants curts en que la nena va despullada i jo l'agafo "un momentet" perquè se m'han acabat els bolquers i he d'anar a buscar-ne, o perquè em disposo a posar-la dins la banyera.... Moments molt curtets en que penses que no tindrà ni temps, però sí que en té i es fa una gran pixada damunt meu!

4.- Els episodis de diarrea en que les seves caques tenen una textura i olor fulminants. Si no fos filla meva no ho suportaria. A la guarderia tenen molt valor de fer-ho, i si es fiquen guants i mascareta en aquests casos no ho trobo gens exagerat.

5.- Els dies en que he comprat el peix més fresc (i més car) de la botiga o he fet una sopeta amb un caldo que ja alimenta només de sentir-ne l'olor i ella, justament aquell dia, només veure-ho fa que no amb el cap i es nega fins i tot a provar-lo. O es dedica a fer marranades tota l'estona. En canvi, els dies que hi ha el menjar "fet de pressa i corrents" habitual sempre té una gana voraç.

6.- Quan porto una bona estona a la seva habitació fent-la adormir, i sembla que finalment dorm. Jo retiro cautelosament la mà de la seva esquena, m'aixeco contenint la respiració i vaig cap a la porta de puntetes, quasi levitant. En aquell moment, tant aprop de la victòria, el seu plor de nou. A tornar a començar!

7.- Quan estic enmig d'un son profund i de sobte apareixen al meu somni els plors d'una criatura. Tardo una estona en reaccionar i adonar-me que és un dels despertars nocturns de la meva filla. Els de les dues de la matinada són criminals.

8.- Quan descobreixo que el comandament de la televisió definitivament no funciona, després de que ella porti molts mesos jugant-hi i tirant-lo a terra. Intentem amagar-li sempre que podem, però quan el troba el tira a terra abans de que hi siguem a temps.

9.- Quan estem a la banyera i agafa el mànec de la dutxa. Amb un moment està tot el lavabo perdut. Reconec que vaig riure el primer dia, però ara ja no ho trobo tan divertit.

10.- Quan no puc fer res res res sense tenir-la enganxada a les cames.

La lactància, ara

Un cop passat el primer any de lactància, em sorgeixen nous dubtes.

Des que la meva filla va començar a menjar més aliments a part del pit de forma bastant abundant i estable, que va ser al voltant dels nous mesos, hem passat per molts canvis.
Al principi sí que vaig notar una disminució amb la quantitat de preses que feia. Aquestes van ser més o menys regulars fins al voltant de l'any, quan vaig suprimir, amb molt d'esforç, les preses nocturnes.
I dic amb molt d'esforç perquè és sens dubte el pas que més va costar a les nits, més que fer-la dormir al bressol o a la seva habitació. Encara que ens l'emportessin al nostre llit, si no li donava popa ella plorava molt igualment. En canvi, si li donava el pit i la tornava a deixar al bressol, s'adormia. Ella el que volia/vol a les nits és la popa, més que a nosaltres o la companyia. Per això he tingut molts dubtes a l'hora de fer-ho, però crec que és una bona opció en el meu cas, ja que sí, dorm quasi tota la nit seguida des que li he tret. Bé, de fet encara hi estic batallant. Ha passat uns dies amb mal de panxa i li he tornat a donar alguns cops el pit a la nit, i s'hi ha acostumat una mica altra vegada. Però no hi tornaré. Després de 13 mesos, ara prioritzo la meva son sobre la seva lactància nocturna!
I un dubte que tinc és que des de fa uns dies ha augmentat molt la freqüència de les preses durant el dia. Vaja, que pràcticament la tinc tota l'estona a la popa. Feia molt temps que no demanava tant. Penso que pot ser degut a la supressió de les preses de nit (potser ho compensa així). I també ha coincidit amb que jo estic de vacances i tot el dia amb ella. I quan em té aprop sempre demana. Si no hi sóc se n'oblida i no passa res, però si em veu, popa! I a més, s'hi està una bona estona. Inclòs he pensat que no tingui una crisi de creixement, però no sé si quan ja prenen aliments treuen aquest aliment "extra" que necessiten del pit. Jo li ofereixo més menjar, però no el vol.
I finalment l'últim dubte té relació amb el tema de les postures. Al principi de la lactància, pel tema de les clivelles i bultets de llet ja vaig provar tot el "tetasutra" existent, amb moltes postures segons em convenia. Ara, des que ha crescut tant, noto que la postura habitual que sempre fem, jo asseguda i ella estirada, em resulta incòmoda si estic en una cadira. Al sofà no hi ha problema, perquè té lloc per recolzar el culet i les cames. Però a la cadira, li pengen molt les cames i ni ella ni jo estem còmodes. Potser la postura del cavallet em seria més còmoda? Ho hauré de provar.
Ja pensava que havia aprés molt sobre lactància i veig que sempre hi ha món per aprendre!

Escultura de Sebastian Miranda a Oviedo

La son: els nostres mètodes

Com ja sabeu, el tema de la son és un dels que més maldecaps ens dóna. I és que la meva filla de 13 mesos encara no ha dormit mai una nit seguida.
Tinc la sort d'haver llegit llibres com el del Carlos González o la Rosa Jové on expliquen que aquest comportament entra dins de la normalitat; per tant ja sé que la meva filla no és un cas especial i que som molts els pares que "patim" aquest tema.
Però això no treu que a casa nostra intentem buscar les millors solucions per a que dormi, provant diferents coses. Perquè jo hi ha dies que estic totalment esgotada i acaba sent contraproduent també per ella.

1.- El primer que vaig decidir va ser suprimir les presses nocturnes de popa. Vaig fer-ho al voltant de l'any, pensant que si tenia algun efecte negatiu amb la meva producció de llet, doncs que tampoc seria molt greu en aquestes altures. Va plorar molt unes quantes nits, però s'hi va acostumar. I sí, no es despertava tant.

2.- El segon pas ha estat deixar d'adormir a la meva filla al pit. Que sí, que ha estat molt bonic tot aquest temps. No ho canviaria. Però ara ja estava desesperada de que se'm despertés sempre que la deixava al bressol. Amb això s'hi va acostumar molt ràpid. Jo li dono el pit igualment abans de dormir però abans de que ella tanqui els ullets la trec del pit i la deixo al bressol. Ara ja és ella mateixa que es posa de costadet i s'adorm amb unes quantes fregues a l'esquena. I no es desperta després. Molt bé!

3.- Ara només ens quedava la batalla dels despertars nocturns. Durant molt temps quan es despertava la portàvem directament al nostre llit. Era el més còmode (així quasi no ens desvetllàvem) i a més també ens agradava gaudir de nou dels avantatges del collit. Però, clar, d'aquesta manera ella no s'acabava d'acostumar mai a dormir a la seva habitació tota la nit. Necessitava una mica de constància. I ara fa uns dies que ens hem ficat "forts" amb aquest tema. Quan es desperta anem allí, l'agafem, li donem un petonet, i la tornem a posar al bressol. Ella no està gens conforme, va plorar molt els primers dies, però sembla que s'hi està acostumant. Ja no es desperta tant. I quan ho fa, es molt fàcil fer-la tornar a dormir al bressol. I així estem. Encara no cantem victòria perquè es desperta alguna vegada, i plora. Però sí que estic veient una evolució. Ja fa nits que dorm tota la nit a la seva habitació!

Per aconseguir-ho he de dir que sí, l'hem deixat plorar. Mètode Estivill? Doncs mai m'ho hauria pensat, però en part sí. Una versió molt light, perquè no l'hem deixat plorar molta estona, i sempre que entrem de nou l'agafem en braços i li fem companyia una estoneta. Així els resultats es veuen més a poc a poc, però la nostra actuació està més d'acord amb el que creiem. Però sembla que sí, que funciona.

Imatge de Susan Kathleen Hartung

Doncs que no dormi

Tornem-hi amb el tema de la son.

Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!

A dormir?

Després d'una bona temporada en la que s'ha adormit sense massa problemes i en la que començava a dormir més hores seguides a la nit, la cosa torna a pintar malament.
No sé si és que està fent algun canvi (hi ha gent que diu que cada canvi evolutiu: gatejar, caminar... comporta problemes a la son), si són les dents (els incisius laterals de dalt ja apunten), si és pel refredat (portem setmanes amb tos i mocs) o ves a saber perquè!
La qüestió és que em costa molt que s'adormi, i quan finalment ho aconsegueixo es desperta al cap d'un moment. Li costa agafa el son "de veritat", el de dormir unes hores seguides. I jo al final estic desesperada, se m'acaba la paciència! Per que tant per la migdiada com per la nit, estic uns tres quarts d'hora per adormir-la al pit. No em sap greu estar aquella estona amb ella a l'habitació, ho gaudeixo. Però si quan per fi se m'ha adormit, se'm desperta al cap d'un moment, se'm fa molt pesat!! Hi ha dies que no puc més!!! Acabo desquiciada!
I quan veig que ja és fa gran i encara estem amb els mateixos problemes de sempre, em fa replantejar moltes coses. Per que més ja no puc fer. Per això vam pensar que potser la clau era fer "menys"!
Ja fa unes setmanes que he decidit que en els successius despertars nocturns, no li donaré el pit. Volia veure si era capaç d'adormir-se sense haver d'estar xumant el meu pit. Feia un temps que no només volia popar una mica, sinó que s'havia d'adormir amb el mugró literalment dins de la boca! Si li treia, a plorar.
L'experiment ha donat bons resultats. Quan es desperta i encara estem desperts, és son pare qui hi va i se li adorm als braços (més ràpid que a mi!!). I si ja és de nit, normalment la portem al nostre llit i despleguem un arsenal de fregaments d'esquena, cançons... fins que s'acaba adormint, en general amb rapidesa. I quan ja són les sis del matí més o menys li torno a donar popa.
Això ens funciona be, en el nostre cas està comprovat que es desperta menys. Arrel d'això vam aprofitar per fer el canvi d'habitació.
Però ara fa uns dies que tornem a tenir problemes amb la son i és realment esgotador! Sobretot després de les bones nits que ens havia regalat últimament. Havia cantat victòria massa aviat.

Imatge d'StockPhoto

1 any de post-part

Fa tot just unes setmanes que noto que el meu jo comença a ocupar una mica més d'espai dins del meu cervell, gairebé totalment ocupat fins ara per la maternitat.
Ja no tinc tanta "càrrega psicològica" o, si hi és, he aprés a portar-la amb més normalitat. Les grans preocupacions que m'angoixaven durant els primers mesos comencen a no ser tant constants.
Per tant, ara crec que ja estic emocional i físicament recuperada del part i els canvis que el naixement de la meva filla va comportar a la meva vida.
I es curiós que això passi quan la meva filla està apunt de fer un any. És a dir, que el post-part físic potser sí que dura quaranta dies, però l'emocional a mi m'ha durat ben bé un any.
El físic em va durar poc. Vaig tenir sort: el part va ser normal, els punts no em van fer mal, la debilitat em va durar pocs dies... L'únic símptoma negatiu va ser el dolor en la lactància els primers dos mesos, la única factura física que vaig passar.
Emocionalment, com dic, ha durat més. M'ha costat un any assumir que som dues persones, i no una. Fins ara el lligam era tan fort i estava sempre tant pendent d'ella que érem pràcticament la mateixa persona, així ho sentia jo. Ara em continuen preocupant moltes coses, però ja no pateixo per la seva vida si jo estic lluny d'ella unes hores, si no ha fet la migdiada, si està per sobre o per sota de la mitjana de pes....És un camí que va començar amb la introducció de nous aliments als sis mesos, i ha continuat des que ella es mou lliurement gatejant i ara caminant, ha començat a la guarderia i, fa poques setmanes, dorm el principi de la nit a la seva habitació.
Clar que el fi d'aquest cicle ve acompanyat de la irrupció amb força d'una nova etapa. Ara em preocupen tots els perills que comporta la seva nova mobilitat. Però aquest ja és un altre tema!

Imatge de ixbo

Una petita mudança

Fa tres dies que la petita dorm a la seva habitació.

Fa una tirada llarga la primera part de la nit, i hem pensat que era el moment idoni per fer-ho. Un cop es desperta, actuem igual que abans: intentem fer-la dormir al bressol i si veiem que costa massa ens l'emportem al llit.
Com que l'habitació on dorm està davant per davant de la nostra, només implica caminar uns metres més. Pràcticament no ens hem adonat del canvi, i, pel que sembla, ella tampoc.
I hi trobem bastants avantatges: no cal vigilar a no fer soroll quan anem nosaltres a dormir, ella s'anirà familiaritzant amb el seu nou espai.... I si algun dia dóna la sorpresa i dorm tota la nit seguida ja no ens caldrà col.locar tot de coixins al voltant del nostre llit i patir per a que no caigui.
Estic contenta de la decisió, crec que era el moment. A més, vam decorar aquella habitació amb tota la il.lusió del món i fins ara era la més desaprofitada de la casa!

Imatge de Jose Jorge Chávez Morales

Blau o rosa?

The pink blue project és obra del fotògraf JeongMee Yoo, que s'ha proposat il.lustrar la necessitat que tenen els nens i nenes de molts països per a tenir la gran majoria de les seves joguines i la seva roba de color rosa o blau segons si són nen o nena. El projecte està fet bàsicament als Estats Units i Corea on aquesta febre arriba a les cotes més altes.
Veure aquestes fotografies m'ha fet pensar en quin és el moment en què els nens senten aquesta necessitat. Perquè, observant els pares del meu voltant, cap d'ells s'ha decidit per pintar l'habitació de color rosa si és una nena o de color blau si és un nen. No crec que sigui a casa on se'ls inclini cap aquí. Crec que la pressió ve de fora, i molt sovint s'acaben reproduint els clixés sense ser-ne massa conscients. Perquè sovint no hi ha opció.
Les marques publicitàries són les que hi tenen molt a veure. I les botigues de roba, que tenen la secció nen i nena diferenciada ja des dels primers mesos. Jo no trobo el sentit a que es pregunti per a qui és un pijama o uns pantalons. Però hi ha marques (la majoria) en que la línia bàsica de recent nascut és basa en el color blau i el rosa.
Sabent això, jo vaig dir als coneguts que evitessin el rosa, sempre que fos possible. Perquè sabia que, tot i això, rebria molta roba d'aquest color, com ha estat el cas. (La gent gran, sobretot, regala molt rosa). I no em queixo, ja m'agrada vestir-la "de nena" de tant en tant. I he de reconèixer que m'està agradant la Hello Kitty.
Tot i això, la gran majoria de roba que tinc seria aprofitable en cas que tingués un nen més endavant.
Un altre tema és el fet que, socialment, està millor vist que una nena porti roba de nen que no a la inversa. És a dir, per molt bona voluntat que s'hi posi, un nen amb un pijama rosa de volantets fa venir ganes de riure. I això que, fins a principis del segle passat, el color rosa estava associat a la masculinitat, ja que es considerava que era un color vermell rebaixat, i tenia simbologia de virilitat.
En canvi el cas contrari no sembla tan descabellat.. A mi em va deixar roba una amiga que havia tingut un nen, i no m'he sentit incòmoda portant a la meva filla amb pijames blaus i marrons amb dibuixos de motos i avions.
Clar que la petita encara no es podia pronunciar al respecte.
Veurem què passa més endavant.
Però em sembla que puc afirmar que no convertiré la seva habitació en un mausoleu de color rosa. Quin mal als ulls!

Imatge de JeongMee-Yoon del projecte Pink-blue-project

El negoci dels nadons

Ja sabem que hi ha moltes maneres de criar un fill, que cap és la millor, que tothom dóna consells, i que els pares hem d'anar provant el que ens va més bé.
Ara bé, cal que tinguem clar que hi ha alguns "consellers" que el que volen no és precisament el nostre bé: les revistes o guies del nadó. Són revistes ben plenes de publicitat, inclús en els articles, i hem de tenir en compte que el que volen és vendre productes. Per això ens diuen el següent:
1. Promouen la lactància mixta o artificial. Sí, tots els articles comencen dient que la lactància materna és lo millor. Tot i això, a la segona frase, ja introdueixen el "però", i tot un seguit de consells per donar el biberó quan a les mares se'ls hi acaba la llet. Perquè? Doncs la lactància materna exclusiva no surt a compte. Interessa més que compris llet de pot (molt cara, amb el preu molt inflat), biberons, aigua especial per preparar els biberons, esterilitzadors, escalfadors...
2. No parlen del collit. Inclús n'estan en contra. "No acostar nunca al bebé con los padres". Perquè? Doncs qui compraria aleshores el moisés, bressols, llençols, mantetes, habitacions convertibles, protectors...?
3. Fer-nos creure que el bebé ha de tenir un arsenal de productes cosmètics. Sabons, cremes, gels, xampús, colònies... D'acord que la seva pell és delicada i s'ha de cuidar. Però a mi em van recomanar no ficar-hi mai massa sabó a la banyera i que si la banyàvem molt sovint, la rentéssim algun dia només amb aigua (quan són molt petits, s'entén).
4. Els fulards no existeixen. El que necessita el teu fill per "l'hora del passeig" és un bon cuco i cadireta desprès, amb tots els accessoris. Si el vols dur al coll, et parlen de les motxilles, que són més cares i incòmodes que els fulards.
5. Els bolquers reutilitzables, tampoc. Mai se'n parla enlloc. Sé que porten feina, la inversió inicial és cara i són poc pràctics. Però no contaminen i a la llarga són més econòmics.
6. A partir dels quatre mesos, a introduir cereals. Però no et diuen pas la possibilitat de preparar un arròs bullit (que no té gluten) o sèmola, sinó que has de comprar les farinetes de marca especials pels nadons. I als sis mesos, que no falti "Mi primer Danone".
7. Les respostes als "problemes" sempre es poden comprar: infusions per fer dormir (segons Carlos González: aigua amb sucre a preu d'or), per a que facin el rotet, per a que tinguin més gana...

Que tothom compri el que vulgui, però s'ha de vigilar. Com deia aquell, que no nos embauquen!

Si ho hagués sabut abans!

Quan estava embarassada, sobretot els últims mesos, estava molt preocupada per a tenir-ho tot apunt per quan nasqués la meva filla.

Preparava la robeta, el bressol, i la seva habitació. Volia que estigués perfecta, que no faltes ni un detall: decoració, cortines, llençols...
La febre consumista, recolzada per la il·lusió que sentim les mares per donar-los-hi el millor als nostres nadons, fa que comprem massa coses que després són innecessàries o que, en tot cas, no necessitarem fins més endavant.
Jo encara ho tinc tot per estrenar! Sort que em van deixar moltes coses, entre elles el moisés i el bressol!

Ara per ara, només entro a l'habitació de la nena per agafar la roba.

Clar que penso que s'ha de tenir un espai ja pensat per ser la seva habitació, on poder-hi guardar els jocs, la robeta, els regals que et fan.. Però tenir-la totalment decorada i a punt, potser no és tant important, ja que poden passar uns quants mesos abans ells no la facin servir. I aleshores segurament que els nostres gustos o necessitats hauran canviat.

El que sí que m'ha estat molt útil és el moble-canviador (en el meu cas, també banyera), ja que així l'esquena no pateix la gran quantitat de vegades que canviem els bolquers. I molt útil també tenir gran quantitat de bodies i pijamets pels primers mesos, ja que és com ells van més còmodes.
La resta, pot esperar.

El que necessiten els nadons quan arriben a casa no és una habitació nova per estrenar. Ens necessiten a nosaltres!