Planning de setmana santa

Aquesta Setmana Santa tenim vacances tant la petita com jo. I per intentar fer la setmana el més amena possible, ens hem muntat un planning diari que inclou activitats ben diverses!

Ahir, aprofitant el que sembla que va ser l'únic dia de bon de temps de les vacances, vam fer una trobada "chiquipark" amb les amigues. La majoria de les meves amigues tenen fills de la mateixa edat que la meva i, malgrat no viure al mateix poble, intentem trobar-nos sovint per parlar i per que els nens juguin.

Avui, era un dia molt complert: hem fet una gran excursió!!
Jo havia d'anar a Lleida a fer uns quants encàrrecs, entre els quals una visita al ginecòleg, i ho he convertit en una excursió de la que ja fa dies que en parlem.
De bon matí hem anat a buscar el tren, tota una novetat per la petita! I ha anat tot molt bé: viatge amb tren, després hem agafat un autobús, hem anat a la biblioteca gran a buscar contes del Teo i veure la tieta, a fer més encàrrecs, i, finalment, al ginecòleg. I tot això sense el cotxet, ja que he pensat que amb tants mitjans de transport només m'hagués passat el dia plegant el cotxet. Així que hem anat les dues agafadetes de la mà tot el dia, com dues donetes!
Al ginecòleg em feia il.lusió que veiés com em feien la eco i veiés al germanet per la pantalla. La llàstima és que, com és habitual, el ginecòleg m'ha fet esperar un munt, gairebé dues hores!! I justament a l'hora en que normalment la nena dina i fa la migdiada.... Tot i això, ella s'ha portat super bé, ens hem anat distraient força bé a la consulta ja que hi havia més nens. I quan finalment hem entrat, tot i anar les dues soles, ella ha deixat fer al metge mirant-se'l atentament, i també ha vist al germanet a través de la eco. Tot està bé i ja tinc programats els anàlisis per la setmana vinent, que inclouen la prova del sucre.
Després hem anat les dues a dinar a un restaurant. Com que era tan tard, l'opció més ràpida ha estat anat a un xino. Un arròs tres delícies i un plat de pollastre no falla mai, he pensat. I he triat bé. La petita, que tenia molta gana, s'ho ha menjat gairebé tot! Jo havia demanat aquests dos plats per compartir i ha estat el primer dia de la meva vida que dino en un xino i em quedo amb gana!!
I després ràpid a buscar el tren per tornar cap a casa!!!

Demà, ens toca posar-nos el davantal perquè anem a casa el padrí a fer mones junt amb les cosinetes!
I dijous, anem a dinar a casa la besàvia i també ens toca portar el davantal perquè ens ensenyarà a fer panadons!

Així que tenim uns dies ben complerts!!!

Eco 20

Avui era el dia de la eco 20! Un dia molt esperat, ja que sembla que si es confirma que tot va bé en aquesta eco morfològica, una pot estar més tranquil.la la resta de l'embaràs.
Hi hagués anat amb més ganes si no fos que aquesta nit m'ha pujat molt la febre i he anat al ginecòleg mig malalta! Així que he seguit les explicacions del metge amb el cap mig emboirat... Sort que el meu home estava atent i sort també que no hi ha hagut cap complicació, afortunadament!
Tot està molt bé, té dos mans, dos peus, tots els òrgans... Sempre m'ha fet gràcia veure com fan el recompte de tot això, com si anessin recopilant peces d'una maquinaria. Hi hagut un moment que el ginecòleg diu : "ahora sólo me falta el perfil i un pie", com si es tractés de col.lecionisme!

També ens ha preguntat, només arribar, si volíem saber el sexe. I sort que sí, perquè ha estat el primer que s'ha vist. És un nen!! De fet, fa un mes el ginecòleg ja m'havia avisat que semblava que el fetus "venia con armamento", però degut als antecedents del meu ginecòleg ("Serà niño cien por cien seguro", va dir amb la petita als tres mesos), no vam voler fer-ne massa cas.
Ara ja està clar, així que la petita tindrà un germanet!! I estem tots molt contents!!

Menys (ecografies) és més

Un dels dubtes que tenia al principi d'aquest embaràs era si fer-me el seguiment per la sanitat privada (com en l'embaràs anterior) o fer-lo a través de la sanitat pública.

Jo tinc una mútua i el meu ginecòleg m'inspira molta confiança. En el primer embaràs em vaig sentir molt ben tractada, em donava molta informació a la vegada que em relativitzava moltes de les pors que tenia al principi respecte la pràctica de l'esport o els viatges. La seva frase típica sempre era: "Haz tu vida!".
El que no m'agrada tant, però, és la clínica on treballa. De fet, la prova està en que tot i que el seguiment de l'embaràs el vaig fer allí, el part va ser a l'hospital públic de Lleida, a l'Arnau de Vilanova. Tinc una amiga que aleshores era llevadora allí, i a més l'equip és molt professional i té una visió del part menys intervencionista i on es propicia el contacte mare-fill des del primer moment. A veure, no és el lloc per tenir un part totalment natural i òbviament fan i desfan com els hi convé, però en principi menys que a la clínica que m'hagués tocat si hagués seguit amb la mútua, on es fan moltes més cesàries i on el ginecòleg està sempre present en el part (fet que sota el meu punt de vista no sempre és imprescindible).

Juntament amb aquest motiu de pes (el lloc on pariré), tenia d'altres motius que m'empenyien a fer-me el seguiment per la sanitat pública, sobretot el fet que et fan moltes menys ecografies. Semblarà estrany que digui això, ja que normalment hi ha la creença que les dones embarassades col.leccionem ecografies i volem el màxim control de tot el procés. No negaré que em fa molta il.lusió veure el que s'està coent dins de la meva panxeta en directe, clar que sí ( a la vegada que em tranquil.litza saber que tot va bé), però la gran quantitat d'ecografies que em van fer durant el primer embaràs crec que són totalment innecessàries. A més, la veritat és que no n'hi ha cap que sigui ben xula. En les primeres sembla un calamar i de les últimes no n'hi ha cap en que se li vegi bé ni la cara ni el perfil. I no vull que molestin tant al meu cigronet, que el deixin fer! Crec que, si tot va bé, amb les tres que et fan a la Seguretat Social n'hi ha ben bé de sobres.

Tot i això, posant tots els pros i contres en una balança, al final vaig optar per seguir anant al meu ginecòleg de sempre, bàsicament pel fet de tenir-hi més confiança. M'agrada sentir-me segura i que el metge em conegui. Però, com que tenia clar el que he dit abans, després de parlar-ho amb ell, m'està fent (de moment) menys ecografies que en el primer embaràs.
Per començar, la primera ecografia no va ser a les cinc setmanes, com la primera vegada. No, aquest cop la primera eco és de la setmana 8. Aquesta era una de les coses que tenia clares, ja que al principi del primer embaràs em vaig "ratllar" una mica quan una llevadora, després de comentar-li que m'havien fet una eco tan aviat, em va dir que no era massa bo pels embrions, ja que "s'estressaven" amb els ultrasons. No sé què hi ha de cert en això, però em va fer pensar i decidir que tenia raó que no calia intimidar el futur nadó des de tan aviat. Tenia moltes ganes de comprovar si tot anava bé, però vaig esperar unes setmanetes més.
I de moment, m'està fent només les ecografies diagnòstiques. Com ja sabeu, tampoc tinc pressa excessiva en saber el sexe del nadó, així que si m'he d'esperar una mica més, tampoc em fa patir.
I també tinc clar que no em faré les 4D.
El part encara em queda lluny, i tot depèn de com evolucioni l'embaràs però el més probable és que el tingui a l'hospital i no a la clínica.

Us presento... el cigronet!!

Si tot va bé, el mes de juliol la petita tindrà un germanet!
En aquest segon embaràs tinc més experiència que en el primer i en certa manera m'imagino el què ha de venir.
Tot i això, tinc també moltes preguntes i una gran incertesa respecte a com canviarà la nostra vida actual de família petita.
Com en tot, molts sentiments nous i pensaments que aniré plasmant els pròxims dies!
I molta felicitat!!