La princesa rebel

La princesa rebel; Ed. Blume

Després de les vacances de Nadal, començo de nou ressenyant els llibres infantils que més em criden l'atenció a mi i als meus fills.
Durant les festes, els petits han rebut contes nous i avui parlaré d'un dels llibres que va cagar el tió a la meva filla, i que trobo molt recomanable, ja que és molt divertit i a més mostra als nens un punt de vista diferent del de les històries de princeses habituals en els contes infantils.

La princesa rebel té com a protagonista l'Elna, una princesa gens convencional ja des de bon principi, quan espera amb quets a què aparegui d'una vegada el seu príncep blau, que tarda molt a venir-la a rescatar.

Quan finalment ho fa,  resulta ser molt ensopit, no s'atreveix ni tan sols a fer-li un petó com cal. I, el que més desencanta a l'Elna,  que esperava poder començar amb ell una vida plena d'aventures és que el príncep l'únic que espera d'ella és que s'estigui a casa emprovant-se vestits i empolainant-se. 

Tants somnis i ganes de fer coses que té ella! Desitjaria viatjar, veure món, fins i tot trobar-se amb un drac!

La resolució del conte és també original i no decep, ja que la princesa deixa amb un pam de nas al príncep i se'n va a recórrer el món a cavall del drac, amb el que es fan molt amics.

La història, amb text en rima, és d'Anna Kemp  i les il.lustracions, molt adients i plenes de detalls, de Sara Ogilvie.

El recomano molt ja que és un llibre de princeses poc convencional (a l'estil del també famós Hi ha res més avorrit que una princesa rosa? i de pel.lícules com Brave, que també és molt original.)  La princesa rebel és especialment encertat, tant pel relat com per les il.lustracions. A la meva filla li encurioseix molt veure com renuncia a deixar de provar-se tots els vestits del castell, primer ho troba estrany i difícil d'entendre, però després entén els motius de la princesa. 

Un llibre que reivindica la igualtat de gènere, i que mostra com tots els nens i nenes han de tenir dret a fer realitat els seus somnis i no limitar-se a fer el paper que els altres esperen!

La princesa rebel; Ed. Blume

La princesa rebel; Ed. Blume

Llibres infantils: "La meva bossa de princesa"

Si a casa hi teniu nenes (o nens) en plena etapa monàrquica, aquest llibre-joc els encantarà. 

Què com saber si els vostres fills estan de ple submergits en el món de les princeses?
 És molt fàcil, només cal que compleixin algun d'aquests requisits.

1. Alta resistència a vestir-se una peça de roba que no sigui vestit o faldilla.

2. Predilecció pel color rosa o lila.

2. Afició als vestits molt llargs i que rodolin al donar voltes.

3. Interès en dur les ungles pintades, i en portar al damunt collarets, anells i d'altres complements.

Nosaltres, a casa, des de fa mesos, els complim tots. Durant un temps la meva filla deia que de gran volia ser pirata, però ara els corsaris ja han quedat desbancats i de gran vol ser una princesa i viure envoltada de fades, prínceps i sabates de cristall. De fet,  les primeres frases que la nena ha après a dir en castellà, a causa dels visionats continus de pel.lícules com "La cenicienta" i "La Bella Durmiente" són  "soy una doncella casadera" i  "¡es como un sueño!" .
I un dels seus entreteniments predilectes es comparar diferents contes on apareixen princeses i observar a veure quina porta el vestit i el cabell més llarg.
Com veieu, hi som de ple, dins del món rosa xiclet.

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

El llibre, "La meva bossa de princesa", que va publicar l'editorial Estrella Polar el 2011, és perfecte per a regalar-los durant aquesta etapa.  Farà les delícies de qualsevol infant que tingui com a heroïna a La Bella Durment, La Ventafocs o La Blancaneus. Penso que és recomanable a partir d'uns 5 anys, ja que així poden interpretar millor les instruccions del llibre, però també és apte per a més petits. 

El llibre és un joc on s'hi troba, primer de tot, una invitació per assistir al ball. Seguidament, cada pàgina conté tot d'objectes (de cartró) per anar-hi ben abillat: un ventall, unes ulleres de sol, polseres, anells, perfums, un mirallet i, no podia faltar-hi, una corona.

Un complement perfecte per a que juguin a fer de princeses, que és un dels jocs simbòlics que més triomfa durant una etapa ben llarga en quasi totes les cases.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

 

Llibre infantils: La princesa i el pèsol

Aquest és un dels contes clàssics que més m'agraden.

La meva filla l'ha descobert fa poc, quan jo li he anat explicant de memòria abans d'anar a dormir.

A ella de seguida li ha agradat la història, que ja sabeu que inclou la cerca d'una princesa "de veritat", a la que se li fa la prova del pèsol per saber si ho és. La història original és del danès Hans Christian Andersen  i se'n dedueix que una princesa de bo de bo és aquella capaç de sobreviure a una tempesta amb valentia, de demanar ajuda quan la necessita, de notar un pèsol sota 20 matalassos i de no queixar-se fins que no li pregunten si ha dormit bé.

Al cap d'uns dies d'explicar-li la història oralment, quan la petita ja estava familiaritzada amb els personatges, vam anar a buscar el llibre a la biblioteca, on tenien  la versió que va editar La Galera el 1994 amb il.lustracions de Pau Estrada. 

La princesa i el pèsol; Pau Estrada (Il.lustracions). Ed. La Galera. 1994

És un conte amb dibuixos d'estil oriental i a la nena li va agradar veure en paper allò que fins aleshores només havia imaginat. Clar que la imaginació sempre va més enllà i sempre hi ha petites decepcions quan es contempla la història en paper. L'escena que ella més esperava veure era la tria de les princeses, on en principi s'ha de veure perquè hi havia princeses que no eren de veritat i que al príncep no li agradaven.

Al llibre surten un munt de princeses en una pàgina i ella se les anava mirant a veure quin defecte tenien. L'altra escena que la intrigava era la del llit amb vint matalassos, que en el conte de La Galera només són 10 (els va voler comptar tots).

La princesa i el pèsol; Pau Estrada (Il.lustracions). Ed. La Galera. 1994

En general, però, és una versió molt fidel a la història i està molt ben il.lustrada.

Ara tenim també el llibre en l'edició que Combel va fer el 2005, amb il.lustracions de Petra Steinmeyer. Així que a banda de comparar entre la seva imaginació i el paper, ara veu també una altra adaptació diferent.

La princesa i el pèsol; Petra Steinmeyer  (Il.lustracions). Ed. Combel. 2005

Està molt bé aquesta versió ja que dibuixa una princesa més contemporània. El príncep se'n va a buscar princeses en terres llunyanes amb el seu cotxe i no amb cavall, i deixa enrere un castell on s'hi veu roba estesa. I la història també és fidel a la que ella coneix.

La princesa i el pèsol; Petra Steinmeyer  (Il.lustracions). Ed. Combel. 2005

Aquestes són les dues princeses del pèsol que coneixem a casa, i de moment ens aturarem aquí, tot i que no descarto tenir-ne més en un futur. De la  Blancaneus en té uns quatre contes diferents i li agrada molt anar-los comparant (a veure en quin porta un vestit més llarg, a veure en quin porta sabates de taló....). És un bon exercici pels nens, un cop ja coneixen molt els contes.

Vosaltres el teniu, aquest conte? Els hi agrada als vostres fills? Quina versió recomaneu?

Per si no en teniu cap i voleu trobar el conte de La princesa i el pèsol que més us encaixi, aquí en teniu algunes de les edicions que se n'han fet en català:



- La princesa i el pèsol; Noriega Fernando i Alfatara  Editorial Cadí. 2013
- La princesa i el pèsol; Estel Baldó, Rosa Gil, Maria Soliva i Yvonne Fuster. Editorial Barcanova. 2013
- La princesa i el pèsol; Pippa Pixley. Editorial McMillan. 2011
- La princesa i el pèsol; Lauren Child, Polly Borland (llibre fet amb fotografies on es recrea la història a través de figures de cartró). Editorial Serres. 2006
- La princesa i el pèsol; Núria Font. Cruïlla. 2003.
-La princesa i el pèsol (llibre teatre); Ed. Corimbo. 2003
- La princesa i el pèsol; Elena Odriozola. Editorial Barcanova. 2003.
- La princesa i el pesol; Enriqueta Capellades. Combel. 2002. 
- Les tres bessones i la princesa i el pèsol; Planeta infantil. 2000
-La princesa i el pèsol; Mercè Llimona. Hymsa. 1992
 
I per si voleu posar-los-hi alguna versió animada:
-  La princesa y el guisante (vídeo conte adaptat per Gareth Williams, que dura uns 20 minuts)
- Las tres mellizas y la princesa del guisante
- La princesa y el guisante, Nick Junior


(Entrada publicada a l'ARA Criatrures)