14 mesos (*)

Que ràpid passen els mesos! Volen!

El petit ja en té 14!

Aquest mes ha experimentat molts canvis, segurament els més importants que ha viscut fins ara: ha començat a caminar i ha començat a anar a la guarderia.

- Caminar: Pocs dies després de complir els 13 mesos va fer els seus primers passets. I va ser tot d'un dia per l'altre: passar d'estar molt verd, de no col.locar els peus a terra en la posició correcta a abocar-se a fer la primera caminada, amb poquíssima estabilitat, mentre el contemplàvem ben sorpresos. A partir d'aleshores ha anat combinant el gateig, el peregrinatge en penitència  recolzat en els genolls i, a mesura que ha anat agafant més estabilitat, el caminar. Ara, gairebé un mes després d'estrenar-se, ja gairebé sempre es desplaça sobre les dos cames, tot i que encara amb algunes caigudes de les que s'aixeca ràpid i sense pors.

- Guarderia: Fa set dies que hi va i de moment li està costant molt. Només hi anat una hora i mitja cada matí, i alguna hora a la tarda per a que es vagi adaptant poc a poc. Els primers dies ha plorat molt i ara ja comença a estar-s'hi més tranquil, però crec que tardarà encara uns dies (o setmanes) a anar-hi content. Ha estat un any pràcticament sempre al meu costat i aquest canvi en la seva rutina l'ha descol.locat. Ja sé per experiència que això són només els primers dies, i que després s'ho passarà molt i molt bé, però ara ens toca viure l'adaptació i no és fàcil, pobret! Però ens en sortirem!

Per la resta, tot segueix molt bé, a casa segueix sent un nen feliç i sempre content, regalant-nos rialles a tort i a dret.

- Alimentació: Ja menja més quantitat dels diferents aliments que hi ha a taula, sempre a petits trossets que agafa ell sol amb la mà o, com a novetat d'aquestes últimes setmanes, amb una cullera o forquilla. En cau molt a terra i a fora, però també n'encerta moltes cap a al boca! Tot i això, amb 14 mesos recent complerts, la seva font d'alimentació principal la majoria de dies continua sent la popa.

- Son: Dorm molt a la nit, amb despertars esporàdics per popar, en els que gairebé no ens despertem ni un ni l'altre. Beneficis del collit! No he passat gens de son en aquesta segona maternitat!  I durant el dia fa una migdiada d'una hora i mitja,entre la una i les tres del migdia.

- Dents: En té 6 de moment, i aquests dies el torno a veure una mica neguitós posant-se les mans tot sovint a la boca.

- Germans: Cada dia són més còmplices i podem anar fent més coses tots junts. Ara al matí ja es lleven a la mateixa hora i esmorzen tots junts abans d'anar a l'escola. I a la nit ja comencem a fer l'hora del conte conjunta, tot i que el petit es distreu ben aviat. Respecte a la relació entre ells, cada dia va en augment. M'encanta quan, al dir-los-hi alguna cosa o donar-los una ordre, la nena em mira i diu "No volem, no volem" incloent-lo en la seva desobediència trapella.

Anem sumant! El temps passa imparable!

13 mesos (*)

Aquest últim mes ha fet molts canvis, moltes novetats i progressos pel que fa a la parla i el desenvolupament psicomotriu.

A part de dir papa i mama, que ho diu encara sense massa sentit, ja ha ampliat el seu vocabulari. "Aigua" i "popa"  són paraules que diu sovint. I també "truita!" Ho va repetir fa uns dies després que jo fes referència a si volia més truita, i s'ha passat uns dies dient-ho constantment. 

Pel que fa al caminar, encara no ha fet cap pas tot sol, però sí que ha aprés a aixecar-se sol de terra, amb molt poca estabilitat i diverses caigudes. Però també amb èxits. I quan s'està dret, s'aguanta uns segons fins que es torna a deixar caure de cul. 

En el menjar continua tastant de tot a petits trossets i també molta popa, tant de dia com de nit.

I per la resta, tot com sempre. La seva activitat favorita és pujar escales amunt i anar al lavabo a obrir i tancar l'aixeta del bidet. O treure totes les cassoles dels calaixos de la cuina i entretenir-se després una bona estona tapant-les i traginant-les amunt i avall, Tancar-me l'ordinador o treure'm el punt del llibre que estic llegint també li agrada molt. I tirar per terra totes les joguines que jo vaig ordenant en caixes periòdicament. És el que toca ara, però és esgotador!.

El pròxim mes ja comença la guarderia, a veure com anirà tot! De moment acabem d'esgotar les vacances entre gelats, piscines i cinema a la fresca.

1 any! (*)

Ahir el meu fill va fer 1 any!! 12 mesos ja han passat des d'aquell 23 de juliol del 2012, en el que vaig viure el meu segon part. Aquests dies l'he tingut molt present i l'he rememorat molt. Tot i que el part va tenir un principi molt  dolent, després va ser molt bo  i n'estic contenta. El recordo de manera molt positiva, perquè va ser tot molt natural:  una molt bona manera de donar la benvinguda en aquest món al petit de la casa.

Ell, com ja he dit en diverses ocasions, és una delícia de nen. És un nen molt dolç, tranquil, gens ploraner, rialler, dormidor, menjador, ballador, hàbil, ràpid, precís amb les mans, ple de saxonets però molt àgil, pacient, feliç.... Estem tots molt contents de tenir-lo al voltant!!

Encara no camina, va gatejant a tot arreu. Fa molts passets agafat a les superfícies i quan li donem les dues mans, però sol encara no ha fet cap temptativa. Ja tindrà temps!

I aquí van les novetats més rellevants d'aquest últim mes:

- Alimentació: Menja de tot, ja des de fa mesos. La  introducció a l'alimentació complementària ha estat molt diferent que amb la petita. Ell pren tot l'aliment que necessita de la popa, i la resta d'aliments els hi hem anat oferint de manera lliure i a demanda. Va començar menjant molt poquet, tot a petits trossets; i ara ja menja bastant en totes les menjades. A l'esmorzar menja una mica de fruita i algunes galetes sucades amb llet. Per dinar, el que hi hagi a la taula. Ahir va menjar trossets d'ensaladilla russa, bocinets petits de carn i una mica de iogurt. Per berenar també menja trossets de fruita. I per sopar, molts dies menja pa amb tomàquet amb pernil dolç o formatge. I durant el dia pren popa quan la demana: tres o quatre vegades.
 El fet de no fer-li papilles ha estat per tant molt positiu! Molt còmode pels pares i molt enriquidor per ell, ja que cada dia menja una alimentació diferent.

- Lactància: Estic contenta d'aquest any de lactància i estic gaudint al màxim de l'experiència. Més encara sabent que segurament serà l'última. Jo seguiré donant-li mentre en vulgui. A veure què passarà quan comenci a la guarderia, segurament es veuran afectades moltes preses diürnes. Però durant la nit podrà seguir mamant si ho vol.

- Germans: Cada cop tenen més relació, i fem més coses tots junts. La petita ha viscut amb neutralitat aquest primer aniversari del germanet. No sabia molt bé el què passaria. Quan es va despertar ahir al matí li vaig dir. "Avui el germanet ja té un any!!" I ella em va dir: "Un any? No pot ser! Però si encara no camina sol!" Je je, es pensava que per art de màgia al fer un any el petit ja es faria més gran de sobte!

- Jocs: Li agrada molt jugar a posar i treure objectes de diversos potets, a empaitar pilotes pel menjador, a plantar-se sempre que pot, a caminar solet arrossegant cadires amunt i avall, a ballar quan posem música... S'entreté estones llargues fent aquestes coses, mentre va fent sorollets amb la boca i crits quan vol alguna cosa que no li queda al seu abast. De paraules la que més diu últimament és "mama"! Ho diu sovint, i sobretot quan té gana.

En resum, ha estat un primer any molt feliç! Esperem que el que ara comença també ho sigui!

"Aquí en diem #popes"

(Aquesta entrada pot llegir-se també a través de la pàgina Criatures del diari ARA) 

A la major part de les terres de Lleida, dels pits en diem popes. 

És una paraula habitual que fan servir tant els adults com els nens, en quasi tots els àmbits. També en el de la lactància materna. 

De fet, "popa" és una de les primeres paraules que aprenen a dir alguns nadons, tot assenyalant la seva font d'alimentació.
Les mares  lactants dediquem gran part dels primers mesos de vida dels petits a "donar popa", hi ha temporades que tenim "els nens tot el dia enganxats a la popa" i la gent  parla dels "nens de popa" per referir-se als nens que són criats al pit.

També s'utilitza el mot com a verb i sovint es diu "el nen està popant". I les mares que seguim alletant més enllà dels sis primers mesos se'ns pregunta sovint "aquest nen encara popa?" .

A mi m'agrada molt aquest terme, ja que  fer "lactància materna" o "donar el pit" sona més seriós i es redueix a un àmbit més formal. En canvi, "fer popa" és més col.loquial i dóna la sensació que engloba, en una sola paraula, totes les vessants de la lactància, des de les purament nutricionals a les més afectives.

Des de Les Borges Blanques (on precisament també hi ha un grup de lactància anomenat popetaines),  s'ha iniciat una campanya per normalitzar el terme popes, amb una pàgina web pròpia on s'hi pot trobar, a banda d'imatges i fotografies relacionades, un mapa fet a través de les aportacions de la gent que mostra quines són les regions que utilitzen aquesta paraula. Fins i tot han dissenyat una mascota pròpia: La popa popa!

En aquest bloc ja m'he referit a la popa en alguna ocasió i, fets els aclariments,  així ho seguiré fent.

Vosaltres com li dieu?

10 mesos (*)

10 mesos!

Ja tenim al nadó de casa convertit en un petit homenet! No para de moure's en tot el dia, va per tot arreu gatejant i es planta també sempre que vol. I puja escales. I comença a fer petits passos desplaçant-se quan està agafat a alguna taula o superfície! No s'està quiet.

I la seva interacció amb nosaltres va en augment, fent molts senyals amb les mans i també amb sons quan vol alguna cosa.

Aquí les novetats més rellevants:

- Alimentació: Menja de tot, a petits trossets o xafat amb la forquilla. Quan seu a taula observa tot el que hi ha als plats de tothom i comença a assenyalar allò que vol. A mi i a sa germana, que som els que ens té més a prop, si tardem massa en apropar-li el menjar, ens agafa el braç directament per agafar-ho ell de les nostres mans. És ràpid i precís quan vol alguna cosa! Li agrada tot molt: els iogurts, el pa amb tomata, el pernil dolç, les galetes, la carn, el peix, llegums... I segueix fent preses de pit quan vol, que són encara unes quantes vegades durant el dia i algunes durant la nit.

- Malaltia: Aquest mes ha estat malalt, amb molta febre i conjuntivitis. Pobret, ha estat els últims 10 dies gairebé amb un ull mig tancat a causa de la conjuntivitis! Bé, ha estat un virus que hem passat tots, un després de l'altre. Ha arribat a 39 de febre i, com que no hi ha manera que es prengui el paracetamol de manera oral (el vomita sempre), li hem hagut de posar supositoris.

- Son: Contínua dormint molt bé, quasi tota la nit seguida. Dos despertars i prou, i es queda adormit ràpid quan li dono popa. Durant el dia, normalment fa dues migdiades de no més d'una hora.

- Germans: Cada dia fan més coses junts. La germana gran sempre li vol donar coses de menjar, joguines si no en té cap a l'abast, el pentina... Hi està molt a sobre, amb tot lo bo i lo dolent que això comporta. Encara no m'atreveixo a deixar-los als dos sols fora del meu camp visual jugant ja que ella li fa unes abraçades tan efusives que em fan patir! "No l'atabalis tant" i "Deixa'l estar que li fas mal" són unes de les frases que he de repetir sovint quan estan junts.

- Dents: Ja té les dues de dalt del tot sortides, i suma quatre dents en total. Ha estat molt mossegador mentre li han sortit les de dalt, i jo tenia el braç ple de mossegades. Per sort, ja li  ha passat!

- Joc: A part de dir adéu amb la mà, ja sap aplaudir i fer l'indi, que són les novetats d'aquesta setmana. I hem començat a llegir-li alguns contes, i li agrada molt un de sons de vehicles de la Maisy Mouse que també va ser un dels primers que li vam llegir la petita.

I així estem, ell imparable i jo bastant esgotada d'anar darrere dels dos tot el dia! Ell està en una edat molt perillosa, i gatejant arriba a tot arreu molt ràpid, així que jo he d'estar amb estat d'alerta i amb els ulls ben atents tota l'estona! 

I tot ha arribat en una època de molta feina així que anem de bòlit. Però bé, intentant gaudir de cada moment. Que tots aquests mesos passen de pressa de pressa!

Nou mesos (*)

Ja són nou mesos! Com als sis, som en un altre punt d'inflexió i de molts canvis, que es manifesten sobretot en la seva major mobilitat i interacció amb nosaltres.

Tot va molt i molt bé, aquest nen continua sent un angelet.

- Alimentació: Just al post anterior en parlo en detall. Menja trossets del nostre menjar i contínua amb la lactància.

- Son: Dorm amb nosaltres al bressol sidecar, fet que ens facilita molt les preses nocturnes, que són poques (unes dues). Fa una mitja hora de migdiada al matí i una hora a la tarda. De nit, dorm de 8.30 a 8.30, amb els microdespertars pertinents.

- Dents: Li apunta una dent de dalt, que se sumarà a les dues de baix que ja té des dels sis mesos. Com la vegada anterior, ha coincidit la irrupció de la dent amb una febrada i refredat, i amb diverses mossegades als mugrons.

- Desenvolupament: Gateja per tota la casa, tocant tot el que queda al seu abast. Jo porto un mes sense poder estar asseguda massa estona, sempre l'he d'anar rescatant dels llocs perillosos. També ha començat a plantar-se! I a dir-nos adéu amb la mà, i fa molta gràcia perquè sovint ho fa quan li sembla, encara que no marxi ningú!

- Germans: Estic començant a notar complicitat entre ells dos, per exemple quan els dos paren la boca esperant les meves cullerades de iogurt o d'algun menjar. Ella està sempre sobre seu, a vegades em fa enfadar perquè l'aixeca o se li tira massa a sobre. Però ell sempre riu amb ella, i li encanta que balli al seu costat.

- Parlar: Diu "papa" molt sovint, i fa també perorates inintel.ligibles.

Està imparable!

Bon Sant Jordi a tothom!

8 mesos (*)

Ja són 8 mesos!

Aquest últim mes està molt actiu i "parlador", sempre està fent sorollets quan juga.

Aquí van els últims canvis. On més s'aprecien és sobretot amb el menjar, ha provat molts nous sabors aquestes últimes setmanes!

Lactància: Tot va molt bé, va popant quan li ve de gust i contínua sent molt ràpid. Ara ja no té les presses tant concentrades a la nit com en els últims mesos, ho fa durant les 24 hores del dia a intervals bastant espaiats.

Son: Les nits dorm molt bé, jo pràcticament no em desperto quan ell popa. Crec que ho fa unes dues vegades al llarg de la nit, així que dorm pràcticament d'una tirada! L'invent del bressol sidecar ens va molt i molt bé!

Alimentació: Ara ja tot es va posant al seu lloc. Un cop han passat els dos primers mesos, ara ja li dono amb molta tranquil·litat pràcticament el mateix que hi ha a taula per a nosaltres, que és el que ell sempre ha volgut menjar. Aleshores li ho adapto una mica: si cuino amb espècies, retiro una part per ell abans de posar-les, si hi ha alguna cosa que no pot menjar li aparto... I aleshores li vaig donant aixafat o a trossets molt petits. 

De papilles aquests últims dies quasi no n'hi faig, a excepció de la de fruites per berenar, ja que era la única que es menjava amb ganes!! 

I estic encantada, perquè des que li dono el que hi ha als nostres plats, ell es posa molt content! Fa un crit de guerra, d'alegria, cada cop que li donem el que demana. Així que li donem de tot, i inclús ha provat, primer en quantitats petites, aliments que porten ou o làctics.   

Desenvolupament: La novetat és que s'aguanta assegut i que es desplaça encara amb més facilitat per tot arreu. Però endarrere!

Joc: Juga amb la panera dels tresors, però és complicat que la tingui sempre al seu lloc i plena de tot el que hi hauria d'haver, a causa de la intervenció de la seva germana! Però bé, ell també "juga", és a dir, xupa les joguines d'ella (des de les fustetes a la caixa registradora), així que estan empatats!

I anem sumant!

La lactància, explicada amb fotografies

  El pediatre dels meus fills fa unes setmanes em va recomanar un llibre sobre la lactància materna titulat Lactancia, de l'editorial Litera. Allí a la consulta el vaig fullejar i de seguida em va agradar,  ja que és un llibre amb fotografies precioses de José Bravo i textos de Noelia Terrer que parlen en primera persona sobre l'experiència de l'alletament, amb una edició molt cuidada.

Pocs dies després el vaig comprar per Internet i ja el tinc. I m'ha encantat!

El llibre reflecteix perfectament tots els sentiments que es viuen en el procés de l'alletament, des dels més bons als més difícils, des dels inicis fins a les lactàncies més perllongades. Com s'explica en la contraportada del llibre: "Este libro nos cuenta cómo es dar teta hoy (no cómo tiene que ser, ni cómo querríamos que fuera, ni cómo nos dicen que es).".
És la lactància tal com raja, viscuda en la quotidianitat de les famílies.

És un llibre que m'agrada molt tenir, ja que el fullejaré segur moltes vegades al llarg del temps. Ara, perquè narra experiències que jo també estic vivint i m'hi sento identificada. Més endavant, per recordar aquest temps de la meva vida en què he alletat als meus fills, un temps que és únic i molt curt, tal  com es mostra en un dels gràfics del llibre. Hi ha dones que no alleten mai, d'altres només uns mesos, d'altres (poques) uns pocs anys. Per això és important viure-ho a tope mentre està passant.

Ara trobem a faltar dormir  nits seguides, no poder escollir la roba que més ens agrada, no poder estar moltes hores fora de casa..... Però quan passin els anys, segur  que el que trobarem a faltar i recordarem amb molta estima són aquests moments únics, de silenci i intimitat compartida, entre la mare i el fill mentre donem popa. Aquelles mirades i els somriures satisfets, amb una mica de lleteta que els hi regalima galta avall.

Un llibre molt recomanable, que transmet molt bé les sensacions que se senten al donar el pit, tant a partir de les fotografies com en els escrits. A mi em van agafar moltes ganes de fer-me fotografies alletant. Ja me'n vaig fer moltes amb la petita, i ara també vull tenir aquest record amb el petit.

La lactància, un regal per tota la vida que els hi fem als petits i també a nosaltres!

Set mesos (*)

Ja són set mesos! Ara sí que ja dic adéu al petit nadó de casa, ja que aquest mes ha fet encara més canvis que l'estan convertint en el nen que serà.

Per qüestions de pes i alçada, mai ha estat un nadó  menudet; però ara que es mou per tot arreu sí que ja no queda ni rastre de la  fragilitat dels primers mesos. Si jo ja sento nostàlgia quan veig nens recent nascuts!!!

Dels sis al set ha canviat moltíssim, ha entrat de ple a participar en tots els moments del dia a dia. Ja és un més, ja s'asseu a taula amb tots, té el seu espai del menjador (cada vegada més gran), ja ha agafat unes rutines i comença també a voler dir la seva, amb crits molt característics que han fet que a casa el comencem a conèixer amb el sobrenom de "velociraptor". Fins i tot la petita li diu així!!

I ara que ja menja d'altres aliments a part del pit (que còmode que era!!), que quan té son vol dormir al llit i no a qualsevol lloc com abans, i que ja em necessita no només al seu costat sinó participant activament amb ell... doncs ara sí que veig la feinada que suposa ser mare de dos! Intentar quadrar els horaris, que els dos es sentin atesos a la vegada... Molts dies m'agradaria poder multiplicar-me i m'entristeix el fet de no poder arribar a estar al 100% pels dos. Fins ara tot ho he pogut anar fent, però des que el petit ha fet sis mesos, sí que m'he sentit al límit en molts moments.

Però és el que hi ha.  A més, l'important és que cada cop podem jugar més tots junts:  el petit sent adoració per sa germana, no li treu la vista de sobre mentre ella juga i ella també el va a petonejar constantment. Aquest moments ho valen tot!

Alimentació: Ja vaig escriure que aquests primers mesos d'introducció dels aliments se'm fan molt pesats, ja que he d'estar vigilant molt el que li dono, s'acaba llençant molt menjar si li faig expressament per ell i al cap i a la fi  el que ell  vol és menjar-se el que tenim nosaltres al plat. Tot arribarà. De moment, anem trampejant amb els trossets i les papilles.

Lactància: Un cop superada la vaga de lactància de fa unes setmanes, tot torna a la normalitat. Però sí que ha modificat molt els horaris. Ara és un gran popador nocturn! Normal doncs que durant el dia no en prengui tant.

Moviment: No para quiet. Canviar-lo de roba és un turment, perquè no para de moure els peus i els braços. I tot i que encara no gateja de la manera ortodoxa sí que es mou per tot arreu arrosegant-se endarrere com un cranc. Ja no puc marxar tranquil.la si el deixo un moment al menjador per anar a fer qualsevol cosa, he d'estar pendent o endur-me'l perquè si no me'l puc trobar a l'altra punta de la sala.

Son: Migdiades molt curtes durant el dia, però a les 20.30 ja és a dormir i, tot i que amb despertars nocturns per popar, fins a les 8 del matí no es desperta.

Dents: Amb els sis mesos van aparèixer les dues dentetes de sota. I les de dalt les té molt inflamades. Veient la seva propensió a mossegar-me i posar-s'ho tot a la boca (sovint l'únic que li interessa de les menjades és agafar la cullera i mossegar-la), és possible que estiguin a punt de sortir.

Plagiocefalia: A la visita dels sis mesos el pediatre ja em va comentar que tot estava evolucionant molt bé. Se li nota molt poc, i segur que d'aquí uns mesos ja tindrà el capet rodó del tot!

Ara, a pels vuit!

Vaga de lactància

Feia dies que volia comentar una situació en la qual em trobo últimament i que m'ha preocupat força.

Des que el nen va complir sis mesos, tinc la sensació que  pràcticament no popa.

Ell sempre ha fet poques preses, i molt ràpides. Mai ha estat un nen d'estar-se hores al pit. Quan vol adormir-se sí que s'hi està més, però només en aquests moments.

Doncs a aquestes ja de per si poques preses, últimament hi ha hagut una disminució de les que fa durant el dia i, inclús en algun moment en què feia molta estona que no popava i a mi em semblava que tenia gana, ha rebutjat prendre'n.

Tot això va començar en una setmana en la qual es van ajuntar molts canvis, un d'ells la introducció de l'alimentació complementària. Però aquesta va ser molt progressiva i és encara quasi testimonial, per tant, la possibilitat que s'estigués quedant tip amb les papilles, com en alguns casos passa just al voltant dels sis mesos, no podia ser el motiu de la vaga de lactància que travessava el meu fill. Podia haver-hi influenciat, però hi havia d'haver alguna cosa més.

I sí, buscant informació sobre aquestes fases, que passen alguns nens, m'he trobat en que al meu petit se li han ajuntat moltes de les causes de la "vaga de lactància" en un període de temps molt curt :

1. Sortida de les dents: La setmana que feia sis mesos, van despuntar les dues dents de sota. Això a vegades els produeix molèsties en popar. Jo el notava amb més ganes de mossegar i també jugava més amb el pit, estirant el mugró. Em va fer mal algun dia, però no vaig cridar ni el vaig apartar bruscament (fet que a vegades he llegit que pot espantar el nen i fer-li rebutjar el pit).

2. Incorporació a la feina: Ja feia dies que jo treballava, però es van ajuntar dies consecutius on el deixava més hores sense mi. Durant aquestes no prenia res de biberó; però sorprenentment tampoc em buidava el pit al retrobar-me. (I això que jo arribava amb els pits "a tope").

3. Més sensible a les distraccions: Si fins ara el nen podia popar en qualsevol lloc, ara ja li costa més centrar-se en la presa si hi ha molt soroll (la tele engegada o la nena cantant i ballant pel menjador). Això podria explicar com per exemple durant les nits sí que ha augmentat les preses, quan estem els dos tranquils i relaxats sense interrupcions.

4. Introducció de l'alimentació complementària. Amb quantitats petites, però ja ha descobert nous sabors, que potser li han fet adonar que l'espera un món més enllà de la popa.

5. Refredat: Quan va començar tot  això feia pocs dies que havia sortit d'un refredat bastant fort que segur que va influenciar en la seva poca gana.

6. Nervis de la mare: Jo també he estat més nerviosa que habitualment, ja que he  començat les classes. A més, fins ara havia aconseguit fer molta feina des de casa, però ara cada cop la cosa es complica més. Ell dorm molt poc durant el dia, quan està despert juguem més... Així que fins que ells no són a dormir jo no puc fer res. Res més que estar per ells, vull dir. I sí que he trobat a faltar el temps per mi mentre ell feia migdiada i això m'ha fet anar més estressada.

I a més, se li ha de sumar que és un nen gran, que durant els primers sis mesos s'ha dedicat a emmagatzemar molta energia i que just ara, que comença a tenir més mobilitat i crec que està a punt de gatejar, segur que el seu cos ja no necessita tant aport calòric.

Jo ho he passat malament tant a nivell físic com emocional. A nivell físic és incomode ja que tinc els pits descompensats. Sovint, quan després de moltes hores sense popar li ofereixo, em surt la llet a raig (fet que agreuja la situació, s'ennuega i no en vol prendre). Treure'm llet amb el tirallets ha estat necessari en aquestes ocasions.

I a nivell emocional també m'he sentit malament, pensant que s'havia cansat de la lactància tan aviat. Com que ell no és gaire dependent del pit sempre penso que és possible que la seva lactància s'acabi abans que la de la seva germana, que potser dirà prou en pic no la necessiti estrictament per alimentar-se.  Però que això fos ja ara als sis mesos em feia entristir.

Per sort ara la situació ha anat millorant. No fa tantes preses, ni tanta quantitat, però gaudim de les que fa i jo cada vegada estic més regulada.  I contant les que fa durant la nit, crec que realment continua prenent igual que abans. Simplement ha modificat horaris.

Amb la petita no m'havia trobat mai en cap situació similar.

Ja ho diuen, cada nen és un món!

Més informació sobre les "vagues de lactància" a:

Criança feliz

Zona pediàtrica

Imatge de Smokefield

De baby led weaning i papilles

Des que va fer sis mesos li comencem a donar nous aliments al petit, a part de la popa que continua sent la seva font principal d'alimentació.

Aquest cop estic molt més tranquil·la, principalment perquè mirant les galtetes i els saxonets del meu fill ja veig de sobres que els aliments no li fan cap falta, que la funció d'introduir-los és merament educativa i que, fins a l'any, la meva llet ja li aporta tot el que li fa falta. Així que hi ha dies que sí que menja una mica a tots els àpats, dies que només en fa algun i dies que no en fa cap. Depèn de la seva predisposició i de si està receptiu al moment en que nosaltres mengem.

 

Del que tinc més dubtes, més que de les quantitats que sé que han de ser poques, és de què donar-li, com i en quin moment. Li hem donat trossets del nostre menjar i també papilles.

 Quan menja de lo que tenim a taula ell es posa molt content.  Es nota que li agrada imitar-nos i que li deixem posar la mà als nostres plats. Però jo pateixo molt pel tema dels ennuegaments. Dos vegades s'ha ennuegat una mica menjant un tros de pa i jo la veritat és que he patit moltíssim. No estic tranquil.la . Per anar bé he d'estar mirant-lo tota l'estona i tenint una altra nena que es belluga constantment és molt complicat. Així que anem a poc a poc i només li donem trossets si podem estar molt per ell. Ell ho vol agafar tot, ja sigui un tros de plàtan, un crostó de pa o un macarró i em fa por que ho xucli tot. No ho sé, no ho tinc clar del tot això del baby led weaning! Almenys no encara.

Del tema de les papilles, les hem introduït sobretot per a que pugui alimentar-se mentre jo estic treballant. El biberó amb la meva llet no l'ha volgut mai, i en canvi les papilles sí que se les menja.

Quan sóc jo qui li dono la situació canvia. Menja poques cullerades (poques vull dir una, o dos, màxim tres). I no sé mai quan donar-li. Si els hi dono abans de menjar nosaltres, la petita vol ajudar-me i com que ella és tan insistent, més que l'hora de dinar, el petit es deu pensar que és l'hora de l'atac de les culleres assassines! I no obre la boca.

A més, ell continua volent menjar després, quan estem tots a taula. I és l'opció que m'agrada més. Però si li dono quan dinem tots, que és per mi lo ideal, ell no mostra gens d'interès en menjar-se la papilla de verduretes al vapor i sense sal que tan amorosament li he preparat i estira la mà tota l'estona cap al plat que ens estem menjant nosaltres. Clar, no hi ha ni punt de comparació, deu pensar! Així que ja ha provat l'arròs a la cubana, el bròquil amb beixamel i sí, els petits suis que es menja la petita, pels que té una insistent devoció.

Així que tinc ganes que passi aviat aquest període de transició i poder començar a relaxar-me més durant els àpats, ja sigui perquè ell comença a mossegar trossets sense risc d'escanyar-se com perquè ja pot gaudir de la majoria d'aliments que mengem nosaltres sense risc d'al·lèrgies.

Perquè ara preparo papilles per acabar llençant-les i em passo l'estona intentant que el petit, que allarga el braç sempre cap al plat de sa germana, no es posi a la boca coses inadequades. I és un caos, perquè jo també intento dinar i la petita vol ara estar més que mai a la meva faldeta i que l'ajudi també a ella a menjar.

Vaja, que estem ben distrets a l'hora dels àpats!

"Un infant, quina il·lusió!": Desil.lusió total!

Aquest és el llibret informatiu ple de consells sobre la criança dels nounats de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya farà arribar a les famílies amb nens petits.

I és una desil.lusió total, el vaig llegir ahir abans d'anar a dormir i em va deixar molt mal gust de boca.

Em sembla bé que la Generalitat busqui patrocinadors per a escriure aquest llibret si no disposa dels diners necessaris, però si el fet de tenir patrocinadors ha de pervertir un missatge on es juga amb la salut dels nadons i el seu benestar, maleïda la gràcia. Millor ens quedem sense llibret! 

No només perquè quasi no es parla de la lactància materna (amb unes línies es ventilen el tema), ni per que fan èmfasi especial en  la lactància artificial (Blevit és un dels patrocinadors del llibret...). Sinó que és la idea general de la criança del fill que es desprèn la que fa pudor de ranci i, sota el meu parer, publicita d'una manera molt equivocada el que és tenir a casa un fill recent nascut!

És un llibret que fa olor de colònia, d'habitacions decorades per als infants fins a l'últim detall... però on hi falta calor humà, realitat i coneixement del tema. Sobretot coneixement del tema, ja que hi ha informació errònia de com portar els nens en una motxilla, sobre la son (es suggereix que als sis mesos el nen s'adorm més feliç i tranquil sol a la seva habitació), sobre l'alimentació (les preses es van espaiant en el temps, diu).  Això sí, està escrit en primera persona, des de la veu d'un nen, fet que sembla que el nen sàpiga perfectament el que necessita i ho estigui dient als pares (m'agraden les rutines, el xumet em calma...)

Tot això crea unes expectatives que després no sempre casen amb la realitat i per tant, quan moltes mares arribem a casa recent parides i ens troben amb un nen que es desperta deu vegades a la nit, que plora quan el deixem al bressol i que està cada cinc minuts a la popa, ens podem pensar que hem tingut un extraterrestre en comptes d'un nen normal.

I si aleshores consultem el llibret, en comptes de consol i dades fiables, ens sentirem culpables i buscarem les solucions que proposa, que sempre són de les que es paguen al comptat:  nou llitet de baranes, més llet perquè potser amb la meva no en té prou (llibret dixit), més xumets perquè n'ha de tenir a tutiplen al bressol durant la nit...

Del calor de la mare no en parla enlloc. De mantes, xumets i ninos, tots els que vulgui. No us recorda una mica a l'Estivill, tot això?

Però clar, les solucions que ens surten a les mares d'instint, les que calmen amb abraçades i paciència, les que proporcionen salut i benestar durant tota la vida, aquestes no deuen trobar patrocinadors enlloc. No surten a compte.

I això ho paguem entre tots.

Així anem.

D'altres blocs que opinen sobre el tema:

Pediatres de ponent

Som la llet

6 mesos (*)

 El petit de la casa ja té mig any de vida! Avui fa 6 mesos.

Jo no em crec com hem arribat fins aquí tan ràpid, tot i que és cert que quan me'l miro ja no reconec gaire el nadó que era al principi. Ha fet molts canvis, s'ha fet molt gran. Aquí van les novetats més importants:

- Alimentació: Han estat sis mesos de lactància materna exclusiva, tal i com també vaig fer amb la petita. Ja fa uns dies que s'asseu a la trona per estar amb nosaltres quan mengem i comença a mostrar molt interès. Li hem donat en ocasions un crostó de pa per a que l'anés xupant i també ha provat algun galló de mandarina i de taronja. De fet, el primer aliment que va provar tret de la meva llet va ser una mica de taronja, com en el seu dia va fer sa germana. Encara no li hem donat cap papilla, però  aviat començaré ja que quan jo no hi sóc, tot i que deixo la meva llet preparada, ell no en prova ni una gota. No vol saber res del biberó, m'espera! Jo estic poques hores fora, i no em preocupa en excés, però provàrem de donar-li  fruita o algun altre aliment per a que no se li faci tan llarga l'espera.

 -Son: Aquest mes ha tornat a fer tirades llargues al matí i a la tarda, després d'uns mesos en que només dormia a intervals de 20 minuts. I per les nits, dorm quasi d'una tirada! No m'ho crec!

- Desenvolupament: Ja té mobilitat, no resta quiet al lloc on el deixo. Des que ha aprés a fer la croqueta, es va desplaçant i sovint me'l trobo fora de la manta d'activitats.

- Joc: Ja ha començat a remenar la seva panera dels tresors! I li encanta! Va inspeccionant i llepant tot el que hi troba.

I continua amb els seus somriures i transmetent pau i felicitat a tots els que estem al seu voltant!!

Aprofitant la baixa per maternitat

Ja fa setmanes que se m'ha acabat la baixa per maternitat, i vull fer una mica de balanç d'aquests mesos viscuts en exclusiva amb els meus petits. Sí, en plural, perquè de la baixa per maternitat del segon fill també se'n beneficia, i molt, el fill gran. Gràcies a no haver d'anar a treballar he pogut estar amb el meu petit les 24 hores del dia i a la vegada també he pogut ser una mare que està a la porta de l'escola per anar a buscar a la germaneta gran, matí i tarda. Això és un luxe, i l'he aprofitat molt. Al migdia hem dinat tots junts a casa i, tot i el caos que a vegades es formava (com fer dormir el nen si ella no para de parlar fort i demanar que jugui amb ella?!) ha estat molt bonic.

I poder gaudir de cuidar al meu nen dia i nit no té preu. Ja he explicat moltes vegades que és un nen molt tranquil, molt dolç, sempre riu i està content. Així que tot ha anat molt bé, recordaré aquests mesos com a molt feliços.

Jennifer Borton

 No he estat dins d'una bombolla apartada de la realitat com sí em va passar el primer cop, on tot era nou. Ara he gaudit d'estar amb el meu fill, aprofitant aquests moments que sé que són únics, però sense deixar de fer moltes coses ja sigui per seguir el ritme de la petita com   per continuar,  en la mesura del possible amb la meva carrera acadèmica.

Així que m'he endut el petit als cursos i congressos que puntualment i perquè jo volia he fet durant aquesta baixa per maternitat.

No és fàcil, hi ha molts moments en que he tingut la sensació de fer-ho tot a mitges, però si s'assumeix que s'arribarà fins allà on es pugui, doncs es poden anar fent coses. Jo he tingut la gran ajuda del meu pare, que m'ha acompanyat a molts cursos i congressos, facilitant-me el fet de poder seguir formant-me sense haver d'allunyar-me del petit, al que podia donar-li el pit quan em reclamava. Això no té preu! Des d'aquí vull donar-li les gràcies, una vegada més, per l'ajuda i suport en tot.

També he continuat fent francès, amb una professora particular un matí cada setmana. Vaig començar al setembre amb el nen que estava quasi tota l'estona a la popa o dormint i ara ja fem les classes mentre el nen dóna volteretes a la manta d'activitats! 

Sense oblidar que el nen va ser un espectador atent de tota la jornada de Pediatic i de d'altres jornades en que me l'he endut.

Amb aquest escrit vull dir que les mares, quan tenim els nens petits, no volem pas sempre baixar-nos del món i deixar de fer allò que ens interessa. El que no volem, almenys en el meu cas, és haver de separar-nos dels nostres fills per a fer-ho. I això és possible si d'una banda, tenim nens que ho permeten (amb la petita, que era més ploranera i poc dormidora no m'ho hagués ni plantejat) i si tenim ajuda per a fer-ho. Però també seria més fàcil si fos més visible en la societat veure mares amb fills petits que fan diverses activitats amb ells. Jo tenia certa reticència a anar a segons quins llocs amb el nen (pensava que molestaria, que la gent estaria incòmoda...) i realment m'he sorprès de lo bé que m'han tractat als congressos i reunions a les que he assistit  amb el petit.  Jo sempre intentava portar-lo ben alimentat per a que no em demanés popa aleshores i a punt per adormir-se.

No vull dir que sempre sigui possible endur-se el nen a tot arreu, però hi ha feines que ho permeten i tot i així no es fa. A mesura que passen els mesos i el nen té més mobilitat la cosa es complica una mica més, però de moment la meva experiència és molt positiva al respecte.

Ara, però, m'hauré d'acostumar a anar sola a treballar perquè no puc endur-me el nen a fer classes! Però me'l seguiré enduent a tots aquells llocs que pugui si l'alternativa és haver de deixar-lo massa hores sense mi.

5 mesos (*)

I ja són cincs mesos!

Cada cop està més actiu, més despert durant el dia, i amb més ganes de jugar, fer coses i descobrir el món.

Continua fent gran rialles a cada moment i ara també algunes riallades contagioses quan li fem petarrufes a la panxa. Tot va molt bé!

Alimentació: Seguim amb la lactància materna exclusiva. Tot i això, cada cop veig més a prop la introducció de nous aliments, ja que ell cada vegada mostra més interès pel menjar. Quan sopem, si el tinc a la falda, segueix amb la mirada tot allò que ens posem a la boca i no perd de vista les culleres que van amunt i avall.  Així que qualsevol dia ja  començarà a tastar nous sabors!! No sé per on començaré ni com, però no crec que falti massa.

Son: Durant el dia dorm poquet, i encara a estones de vint minuts. Per la nit, però, fa tirades molt llargues. No passo gens de son. I dormim molt feliços tots quatre al llit. Això sí, a  partir de les 8 del matí, ja comença a fer sorolls i vol aixecar-se!

Desenvolupament: Aquest és un dels grans canvis d'aquest mes. Es gira d'un costat a l'altre (encara no dona la volta, però), fa com si es volgués aixecar quan està ajagut, ho agafa tot (sobretot els cabells!!) i no para quiet. Juga amb el Peret, un nino amb el que ja jugava la petita. I s'ho posa tot a la boca!

Del tema de la plagiocefalia està bastant igual encara, tot i que passa moltes menys estones estirat panxa enlaire que abans. Espero que poc a poc es vagi recuperant. El porto molt al fulard per casa i cada cop passa també més estones a la manta d'activitats panxa avall.

I jo ja he començat a treballar, tot i que la incorporació real serà després de Nadal. Ja l'he deixat algunes estones amb el padrí i d'altres ha vingut amb mi (en reunions informals).  També estic treballant molt des de casa, així que ja estic de ple en mode "tornada a la feina". Ja he fet proves amb el tirallets i tinc algunes bossetes amb llet meva al congelador, per si després de vacances hi ha dies en que no me'n puc treure prou quan ho necessiti....

De moment, no hi vull pensar gaire. Aprofito aquests dies en que estem tots junts a casa i gaudeixo d'aquest petitet que cada cop es fa més "nen". 

4 mesos (*)

Poso un asterisc ja que ja hi ha una altra entrada titulada 4 mesos.... la que vaig fer per primer cop parlant del desenvolupament de la petita. Qui m'ho havia de dir! Que el cicle es repetiria de nou i que encara seria aquí explicant-ho!!

He notat un canvi  molt gran dels tres als quatre mesos del petit. Bàsicament, en que de dia ha deixat de dormir. Dels últims dies, n'hi ha  que només ha dormit 20 minuts al matí, i 20 minuts a la tarda. D'altres, si aconsegueix passar dels 20 minuts crucials (perquè estem passejant, o al cotxe), dorm quasi dues hores ben bé, normalment el migdia.

Però si som a casa, al cap de 20 minuts es desperta amb els ulls ben oberts. I no hi ha manera de fer-lo dormir de nou. Em recorda molt al que feia la petita ja des del primer mes de vida, i que vaig escriure en aquest post titulat Els sons de 20 minuts.

Però no us penseu, saber que és normal no m'ha tranquilitzat gaire. Jo estava molt ben acostumada i veure com un nen que es passava el dia dormint se n'ha anat a l'extrem contrari és viu amb certa intranquil.litat. L'important, però, és que ell no plora ni està irritable mentre no dorm, així que suposo que és el que li toca fer ara.

També ha començat a despertar-se quan el deixo al bressol. Fins ara, li donava popa i el podia deixar acte seguit a l'hamaca o al bressol. Ara, es desperta cada cop que el moc. Així que durant el dia em passo hores amb ell a sobre per a que no es desperti. A la nit, com que li dono popa estirada al llit amb ell, ja no hi ha aquest problema. 

A la nit sí que fa tirades llargues, però s'està despertant més que abans. Vaja, que si no tingués l'experiència de la petita i sabés que tot són etapes i que és normal, estaria desquiciada  buscant solucions varies i rocambolesques per a que dormís! A part que segurament m'estaria culpant a mi mateixa pensant que alguna cosa estic fent malament....

Ara m'ho prenc amb més filosofia (bé, hi ha moments de tot, els de les quatre del matí no són els millors...).

Contínua sent un nen molt feliç. Amb moltes riallades i somriures. I comença a interaccionar més amb l'entorn, a mirar-ho tot... La relació amb la germana gran també està canviant una mica, ja que fins ara era molt poca. Ara a vegades es posen els dos junts estirats a la manta d'activitats i la petita li va ensenyant ninos mentre jo me'ls miro, patint una mica encara de deixar-los sols i vigilant per a que la nena no li doni massa puntades del compte. Aquesta major interacció del petit amb el món també ha comportat canvis en la nena, que a part de jugar més amb ell, a vegades reclama que estiguem més per ella. Està canviant la seva frase estrella de "el vull agafar jo" per la de "deixa'l al bressol, mama". . Així que s'ha d'anar trampejant i trobar moments per estar amb ella i per estar amb ell en exclusiva,  apart dels molts que comparteixen junts. 

Contínua alimentant-se exclusivament de lactància materna i tot va molt bé. S'està fent gran a marxes forçades!  

I ara em dedicaré a viure aquestes properes setmanes al màxim, ja que ben aviat hauré de començar a treballar.... Ja sento el tic-tac  que anuncia que el temps de baixa s'acaba i vull exprimir al màxim tots aquests moments!!

3 mesos

Avui el petit fa 3 mesos!

I fa unes setmanes que noto molts canvis, sobretot en la quantitat d'hores que està despert durant el dia. Ara està assegut a l'hamaca aquí al meu costat, mentre mou els peus i les mans tota l'estona i balbuceja amb el seu idioma.

Aguanta molt bé el cap, ja gairebé no em cal patir al respecte. Comença també a tenir intenció d'agafar coses, com la manta amb que el tapo (i que sovint descobreixo després sobre el seu cap). Agafa algun peluix també i se'l vol aproximar a la boca. I fa moltes babes, ha augmentat molt la producció en els últims dies.

També comença a estar més actiu, demandant de braços tot el dia (sóc jo, que l'estic "benacostumant")  i amb més ganes de veure-ho tot. Estar al bressol tot el dia i estirat al cotxet comença  a ser poc divertit per ell. Inclús ja he tret la manta d'activitats i s'hi està algunes curtes estones. Poc a poc s'està fent gran i amb molta curiositat pel que l'envolta. 

Continua sent tranquil i me'l puc endur a tot arreu. Faig moltes coses amb ell.

Menja molt bé, la lactància va (mai millor dit) "viento en popa". No tinc cap problema. L'únic, que continuo notant un dolor lleu al pit quan em puja la llet al pit contrari del que li estic donant.

Dorm molt bé per les nits, tret de dies puntuals en que ha volgut dormir, literalment, enganxat a la popa tota la nit. La resta, es desperta uns dos cops, després dels quals es torna a dormir ràpid ben tip. El que costa més ara és fer-lo dormir. Hi ha dies que, tot i que està mort de son, no troba la manera de quedar-se adormit. Ni al pit, ni passejant amunt i avall per la casa, ni mentre sa germana li canta nanes a tot volum.... Fins i tot he provat amb el xumet, que fins ara no li havia posat. Però l'escup. I es posa nerviós i plora fins que trobem la manera de que s'adormi.

Cada cop se li va definint més la cara, amb els seus mofletes, tot i que em recorda molt encara a com era quan va néixer.  Continua sense assemblar-se gens a la seva germana. Però gens, gens. Vaja, que de moment només comparteixen cognoms. I una mica la forma dels ulls... quan dormen. Així que res, un de cada. Han agafat  gens de parts diferents de la família. 

Tots aquest progressos els estic vivint de manera diferent que com ho vivia amb la petita. Justament l'altre dia parlava amb un altre pare recent del segon fill i també expressava la mateixa sensació. Els primers fills volem que es facin grans ràpid, que gategin, que caminin... En canvi, amb els segons, no tenim tanta pressa. Volem preservar al màxim aquest moment en que són petitets i fràgils perquè sabem que el temps passa massa ràpid i en un tres i no res es converteixen en petits homenets.

Així que, on abans exclamava: "¡que bé, ja aguanta el cap"; ara penso: "ostres, ja aguanta el cap, com s'en fa, de gran..."!

2 mesos

2 mesos. 

El temps passa tan ràpid,  tinc una sensació de vertigen tan gran!! Penso que en un obrir i tancar d'ulls el petit es farà gran!! 

Aquest mes ha passat encara més ràpid que el primer!

Tot va molt, molt bé. Estic contentíssima. 

El petit és un nen que aporta molta pau, és tranquil i dolç. Contínua regalant-nos molts somriures, a vegades festivals de riallades. Impossible no gaudir d'ell cada moment.

És dormidor, tot i que cada cop menys durant el dia. Però bastantes hores seguides per la nit, en les que quasi ni el sento plorar. Quan comença a fer sorollets amb la boca li dóna la popa i es torna a quedar adormit. Crec que es deu despertar unes dues o tres vegades.

És gran, ja pesa sis quilos!! I molt llarg. Inclús l'altre dia li vaig preguntar a l'infermera si era normal que augmentés tant! Les mares patim per tot. Em va dir que normalíssim, que ja s'aniria regulant. 

La lactància va també molt bé. Fa preses molt curtes i no massa freqüents. Durant el dia aguanta perfectament entre dues i tres hores (a vegades més). Als vespres és quan està més neguitós i vol estar contínuament al pit, suposo que per adormir-se ben tip i sabent que està prop meu. 

Jo visc aquest període també amb molta pau. Tot i que també hi ha moments molt caòtics, i m'angoixo a vegades si no puc estar al cent per cent per ell. Ni al cent per cent per la petita. Aquella sensació d'estar per ells a mitges, quan amb una mà giro pàgines del conte que li explico a la petita i amb l'altra aguanto el capet del nen que està popant. Mentre pateixo perquè el sopar està encara per fer. Però suposo que ser mare de dos és això.

El fet de tenir una germaneta gran també fa que  aquesta vegada no estigui vivint tant dins de la bombolla d'irrealitat en la que estava immersa durant els primers mesos de la petita, on només estava per ella en exclusiva. Ara estic més en contacte amb el "món exterior". I també en part per motius de feina. Estic de baixa però he de fer algunes trucades i continuar fent una mica de recerca. Ja he estat fora uns dies en un seminari. Ell ha vingut amb mi, gràcies al meu pare, el super-padrí, que el passejava i el cuidava mentre jo estava al curs. L'experiència ha estat molt bona. Aquest nen ho fa tot molt fàcil!

1 mes

Avui fa 1 mes que va néixer el petit. 

És un nen molt dolç, ens ha regalat somriures des dels primers dies!

És  molt tranquil, irradia molta pau. Així que és un nen "bonet", ens ho posa tot molt fàcil de moment. Sé que molts segons fills són així, m'ho han comentat d'altres mares. No sé si es degut al seu caràcter o que les mares vivim aquesta segona maternitat amb menys angoixes i dubtes, i això fa que tot vagi millor. Jo estic molt relaxada i segurament que això fa molt. I els moments de caos, que també n'hi ha, els encaro amb més calma i d'aquesta manera també se solucionen més ràpid.

Aquest primer mes s'ha dedicat bàsicament a dormir i a menjar.

Pel que fa a la son, passa moltes hores del dia dormint, sobretot durant les primeres dues setmanes. I aleshores quan es despertava, no acabava d'obrir del tot els ulls, com si no tingués pressa en conèixer el món  en que estava. Ell primer necessitava dormir molt. Jo, que no hi estava acostumada, em feia creus de lo molt que arribava a dormir! A més, com que no té encara cap rutina ni horari, quan dormia tant durant el dia pensava "no pot ser, a la nit no dormirà!" I sí, també dormia!

 Poc a poc, ha anat dormint menys durant el dia i ara ja es desperta amb els ulls ben oberts i comença a explorar el seu entorn.

Aquest primer mes també ha dormit força hores seguides durant la nit, despertant-se només dos o tres cops. I no el sento plorar, com que el tinc al costat, quan fa sorollets ja li dono la popa.

De vuit a 10 del vespre és l'hora que vol estar més en braços, amb preses de popa mes llargues. I és l'única estona en que el noto neguitós i ploraner. ja que a vegades li costa agafar el son .

Pel que fa a la lactància, ja vaig comentar que tot anava molt bé. Ara ja fa uns dies que no noto dolor al mugró al principi de la presa. I aquestes són molt curtes, amb pocs minuts ja acaba. Jo em noto molt productiva, ja que necessito molt els empapadors i noto clarament com es van omplint els pits de llet quan ell m'estimula.

I creix molt bé. És gran i llarg, ja pesa quasi cinc quilos!! Des de fa dies que utilitza roba de talla tres mesos! 

Estem molt contents de tenir-lo aquí i de poder veure com es va fent gran!!

Els segons fills

 Els segons fills no es deperten quan ells decideixen, o quan els pares obren lentament les persianes de l'habitació. No, els segons obren els ulls bruscament quan el germà gran crida "bon dia" i sacseja fort el bressol.

Als segons fills no se'ls canvia el bolquer de forma meticulosa sota l'atenta mirada dels dos pares, sinó que el germanet gran ajuda agafant un munt de tovalloletes que no deixarà després al lloc i es descobriran més tard en els llocs més insospitats de la casa. Clar que també llença el bolquer a les escombraries i porta bolquers de l'armari quan ens hem oblidat d'agafar-los!

El segon no té una hora del passeig fixa cada dia, sinó que s'aprofita qualsevol moment (quan la calor ho permet). I no es passeja calmadament, sinó que es fa a batzegades, ja que el germà gran ha decidit conduir ell el cotxet. O, en els millor dels casos, el segon fill passeja sota l'atenta mirada del primer que, pujat al patinet, s'entesta en tocar-li els peus, en tapar-lo amb la manta si fa calor i en destapar-lo si fa fred.

Tampoc se'ls dóna el pit en un ambient silenciós, sinó que popen mentre se'ls hi explica un conte al gran o, si és un moment de caos, mentre es crida al gran que sis-plau deixi de tirar les joguines a terra o pari de fer baixar aigua pel grifo del lavabo.

Al segon fill se li posen les pel.lícules del Walt Disney des dels primers dies de vida. Semblarà que no fan cas, però segur que poc a poc aniran entenent les històries i arribaran als dos anys fets uns cinèfils.

Tampoc tindran un bressol immaculat per ells sols, sinó que aprendran ben aviat a conviure amb nines, joguines i objectes de tota mena que apareixeran per art de màgia dins del bressol, el maxi-cosi o l'hamaca.

Tot i això, se sap que també creixen igualment feliços i que normalment no canviarien als seus germans grans per res del món! O això diuen!