El llibre dels 18 mesos

Al voltant dels 18 mesos hi ha un punt d'inflexió molt gran en els nens, ja que es produeix el que s'anomena "l'explosió de la parla" i comencen a fer soliloquis inintel.ligibles a tort i a dret i augmentar el seu vocabulari de forma exponencial.

Jo ho vaig notar molt amb la meva filla, que just quan tenia aquesta edat va començar a dir moltes paraules. I ara ho estic vivint amb el meu fill petit, que des que va complir els 18 mesos fa poques setmanes, ha après mots nous, més enllà del fins ara "ata" comodí que tant li servia per referir-se a la sabata, a la xocolata, a la seva germana o a un plàtan.

Aquest despertar de la parla ha comportat molts canvis també en la manera en què es mira els contes. Si abans anava passant les pàgines buscant  animalets per a que jo en reproduís el so, o obrint solapes per trobar personatges amagats; ara assenyala tots els objectes que es troba a cada pàgina, i no para fins que li vaig dient el nom de cadascun. 

Per això ara el seu llibre estrella és el de les "Veig veig. Primeres paraules", de l'editorial Beascoa,  un llibre amb fotografies de diversos objectes que ja tenia la seva germana i que està bastant malmès.

Buscant d'altres llibres similars, he trobat aquest de l'editorial Galera, també amb fotografies enlloc de dibuixos i amb una gran quantitat d'objectes quotidians perquè el nen n'aprengui les paraules.

Fa menys d'una setmana que el tenim i ja és el seu predilecte. Li agrada assenyalar cada objecte perquè nosaltres en diguem la paraula, o buscar l'objecte que nosaltres anomenem.

Llibres de primeres paraules, un "bàsic" pels nens de 18 mesos!

Gran llibre de les paraules, La Galera

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

14 mesos (*)

Que ràpid passen els mesos! Volen!

El petit ja en té 14!

Aquest mes ha experimentat molts canvis, segurament els més importants que ha viscut fins ara: ha començat a caminar i ha començat a anar a la guarderia.

- Caminar: Pocs dies després de complir els 13 mesos va fer els seus primers passets. I va ser tot d'un dia per l'altre: passar d'estar molt verd, de no col.locar els peus a terra en la posició correcta a abocar-se a fer la primera caminada, amb poquíssima estabilitat, mentre el contemplàvem ben sorpresos. A partir d'aleshores ha anat combinant el gateig, el peregrinatge en penitència  recolzat en els genolls i, a mesura que ha anat agafant més estabilitat, el caminar. Ara, gairebé un mes després d'estrenar-se, ja gairebé sempre es desplaça sobre les dos cames, tot i que encara amb algunes caigudes de les que s'aixeca ràpid i sense pors.

- Guarderia: Fa set dies que hi va i de moment li està costant molt. Només hi anat una hora i mitja cada matí, i alguna hora a la tarda per a que es vagi adaptant poc a poc. Els primers dies ha plorat molt i ara ja comença a estar-s'hi més tranquil, però crec que tardarà encara uns dies (o setmanes) a anar-hi content. Ha estat un any pràcticament sempre al meu costat i aquest canvi en la seva rutina l'ha descol.locat. Ja sé per experiència que això són només els primers dies, i que després s'ho passarà molt i molt bé, però ara ens toca viure l'adaptació i no és fàcil, pobret! Però ens en sortirem!

Per la resta, tot segueix molt bé, a casa segueix sent un nen feliç i sempre content, regalant-nos rialles a tort i a dret.

- Alimentació: Ja menja més quantitat dels diferents aliments que hi ha a taula, sempre a petits trossets que agafa ell sol amb la mà o, com a novetat d'aquestes últimes setmanes, amb una cullera o forquilla. En cau molt a terra i a fora, però també n'encerta moltes cap a al boca! Tot i això, amb 14 mesos recent complerts, la seva font d'alimentació principal la majoria de dies continua sent la popa.

- Son: Dorm molt a la nit, amb despertars esporàdics per popar, en els que gairebé no ens despertem ni un ni l'altre. Beneficis del collit! No he passat gens de son en aquesta segona maternitat!  I durant el dia fa una migdiada d'una hora i mitja,entre la una i les tres del migdia.

- Dents: En té 6 de moment, i aquests dies el torno a veure una mica neguitós posant-se les mans tot sovint a la boca.

- Germans: Cada dia són més còmplices i podem anar fent més coses tots junts. Ara al matí ja es lleven a la mateixa hora i esmorzen tots junts abans d'anar a l'escola. I a la nit ja comencem a fer l'hora del conte conjunta, tot i que el petit es distreu ben aviat. Respecte a la relació entre ells, cada dia va en augment. M'encanta quan, al dir-los-hi alguna cosa o donar-los una ordre, la nena em mira i diu "No volem, no volem" incloent-lo en la seva desobediència trapella.

Anem sumant! El temps passa imparable!

13 mesos (*)

Aquest últim mes ha fet molts canvis, moltes novetats i progressos pel que fa a la parla i el desenvolupament psicomotriu.

A part de dir papa i mama, que ho diu encara sense massa sentit, ja ha ampliat el seu vocabulari. "Aigua" i "popa"  són paraules que diu sovint. I també "truita!" Ho va repetir fa uns dies després que jo fes referència a si volia més truita, i s'ha passat uns dies dient-ho constantment. 

Pel que fa al caminar, encara no ha fet cap pas tot sol, però sí que ha aprés a aixecar-se sol de terra, amb molt poca estabilitat i diverses caigudes. Però també amb èxits. I quan s'està dret, s'aguanta uns segons fins que es torna a deixar caure de cul. 

En el menjar continua tastant de tot a petits trossets i també molta popa, tant de dia com de nit.

I per la resta, tot com sempre. La seva activitat favorita és pujar escales amunt i anar al lavabo a obrir i tancar l'aixeta del bidet. O treure totes les cassoles dels calaixos de la cuina i entretenir-se després una bona estona tapant-les i traginant-les amunt i avall, Tancar-me l'ordinador o treure'm el punt del llibre que estic llegint també li agrada molt. I tirar per terra totes les joguines que jo vaig ordenant en caixes periòdicament. És el que toca ara, però és esgotador!.

El pròxim mes ja comença la guarderia, a veure com anirà tot! De moment acabem d'esgotar les vacances entre gelats, piscines i cinema a la fresca.

1 any! (*)

Ahir el meu fill va fer 1 any!! 12 mesos ja han passat des d'aquell 23 de juliol del 2012, en el que vaig viure el meu segon part. Aquests dies l'he tingut molt present i l'he rememorat molt. Tot i que el part va tenir un principi molt  dolent, després va ser molt bo  i n'estic contenta. El recordo de manera molt positiva, perquè va ser tot molt natural:  una molt bona manera de donar la benvinguda en aquest món al petit de la casa.

Ell, com ja he dit en diverses ocasions, és una delícia de nen. És un nen molt dolç, tranquil, gens ploraner, rialler, dormidor, menjador, ballador, hàbil, ràpid, precís amb les mans, ple de saxonets però molt àgil, pacient, feliç.... Estem tots molt contents de tenir-lo al voltant!!

Encara no camina, va gatejant a tot arreu. Fa molts passets agafat a les superfícies i quan li donem les dues mans, però sol encara no ha fet cap temptativa. Ja tindrà temps!

I aquí van les novetats més rellevants d'aquest últim mes:

- Alimentació: Menja de tot, ja des de fa mesos. La  introducció a l'alimentació complementària ha estat molt diferent que amb la petita. Ell pren tot l'aliment que necessita de la popa, i la resta d'aliments els hi hem anat oferint de manera lliure i a demanda. Va començar menjant molt poquet, tot a petits trossets; i ara ja menja bastant en totes les menjades. A l'esmorzar menja una mica de fruita i algunes galetes sucades amb llet. Per dinar, el que hi hagi a la taula. Ahir va menjar trossets d'ensaladilla russa, bocinets petits de carn i una mica de iogurt. Per berenar també menja trossets de fruita. I per sopar, molts dies menja pa amb tomàquet amb pernil dolç o formatge. I durant el dia pren popa quan la demana: tres o quatre vegades.
 El fet de no fer-li papilles ha estat per tant molt positiu! Molt còmode pels pares i molt enriquidor per ell, ja que cada dia menja una alimentació diferent.

- Lactància: Estic contenta d'aquest any de lactància i estic gaudint al màxim de l'experiència. Més encara sabent que segurament serà l'última. Jo seguiré donant-li mentre en vulgui. A veure què passarà quan comenci a la guarderia, segurament es veuran afectades moltes preses diürnes. Però durant la nit podrà seguir mamant si ho vol.

- Germans: Cada cop tenen més relació, i fem més coses tots junts. La petita ha viscut amb neutralitat aquest primer aniversari del germanet. No sabia molt bé el què passaria. Quan es va despertar ahir al matí li vaig dir. "Avui el germanet ja té un any!!" I ella em va dir: "Un any? No pot ser! Però si encara no camina sol!" Je je, es pensava que per art de màgia al fer un any el petit ja es faria més gran de sobte!

- Jocs: Li agrada molt jugar a posar i treure objectes de diversos potets, a empaitar pilotes pel menjador, a plantar-se sempre que pot, a caminar solet arrossegant cadires amunt i avall, a ballar quan posem música... S'entreté estones llargues fent aquestes coses, mentre va fent sorollets amb la boca i crits quan vol alguna cosa que no li queda al seu abast. De paraules la que més diu últimament és "mama"! Ho diu sovint, i sobretot quan té gana.

En resum, ha estat un primer any molt feliç! Esperem que el que ara comença també ho sigui!

11 mesos

El diumenge el petit va fer 11 mesos!
Tot va molt bé, està enorme i molt espavilat.
La última de les seves habilitats és... baixar escales!
Poc després de començar a gatejar, el petit de casa va aprendre a pujar escales, i des de fa unes setmanes, sorprenentment,  també a baixar-les. 

Com que les escales que li queden a l'abast són de pujada, no vam posar cap barana protectora. Estem pendents cada cop que s'hi aproxima i, segons la nostra disponibilitat del moment, l'animem a pujar-hi o el dissuadim com podem.

Per tant, que el nen volgués experimentar l'ascensió cap al pis de dalt no ens va agafar de sorpresa, ja que la petita també va passar-se moltes estones pujant-hi. El que ens ha sorprès més és l'habilitat de baixar-les, perfeccionada amb pocs dies: quan es cansa de pujar o li cau algun objecte que porta entre mans, inicia el descens amb una tècnica immillorable, amb tan sols alguna temptativa de relliscada registrada fins el moment. Sense girar-se de costat, va tirant el culet endarrere com si fos una granoteta i es deixa lliscar fins a l'escala immediatament inferior. És molt còmic de veure!

I  molt sovint fa aquest procés, per més inri, amb alguna cosa a les mans, ja sigui una de les seves joguines o algun objecte que li ha semblat atractiu del menjador i que ens ha requisat (comandaments a distància, mòbils o ulleres de sol són dels més habituals). 

Així que una de les seves distraccions preferides és traginar objectes de la tauleta del menjador al replà de dalt de les escales. S'hi estaria hores!

És un gran repte per ell i s'ho passa pipa, mentre puja la seva captura escales amunt. Va rient i a intervals es para per a saludar monàrquicament, ara amb una mà, ara amb l'altra. O a picar de mans, o a tirar petonets, depenent de quina és l'última habilitat que ha aprés a fer i que no vol perdre l'ocasió de practicar.

I ara ja ens queda molt poc per l'any!

10 mesos (*)

10 mesos!

Ja tenim al nadó de casa convertit en un petit homenet! No para de moure's en tot el dia, va per tot arreu gatejant i es planta també sempre que vol. I puja escales. I comença a fer petits passos desplaçant-se quan està agafat a alguna taula o superfície! No s'està quiet.

I la seva interacció amb nosaltres va en augment, fent molts senyals amb les mans i també amb sons quan vol alguna cosa.

Aquí les novetats més rellevants:

- Alimentació: Menja de tot, a petits trossets o xafat amb la forquilla. Quan seu a taula observa tot el que hi ha als plats de tothom i comença a assenyalar allò que vol. A mi i a sa germana, que som els que ens té més a prop, si tardem massa en apropar-li el menjar, ens agafa el braç directament per agafar-ho ell de les nostres mans. És ràpid i precís quan vol alguna cosa! Li agrada tot molt: els iogurts, el pa amb tomata, el pernil dolç, les galetes, la carn, el peix, llegums... I segueix fent preses de pit quan vol, que són encara unes quantes vegades durant el dia i algunes durant la nit.

- Malaltia: Aquest mes ha estat malalt, amb molta febre i conjuntivitis. Pobret, ha estat els últims 10 dies gairebé amb un ull mig tancat a causa de la conjuntivitis! Bé, ha estat un virus que hem passat tots, un després de l'altre. Ha arribat a 39 de febre i, com que no hi ha manera que es prengui el paracetamol de manera oral (el vomita sempre), li hem hagut de posar supositoris.

- Son: Contínua dormint molt bé, quasi tota la nit seguida. Dos despertars i prou, i es queda adormit ràpid quan li dono popa. Durant el dia, normalment fa dues migdiades de no més d'una hora.

- Germans: Cada dia fan més coses junts. La germana gran sempre li vol donar coses de menjar, joguines si no en té cap a l'abast, el pentina... Hi està molt a sobre, amb tot lo bo i lo dolent que això comporta. Encara no m'atreveixo a deixar-los als dos sols fora del meu camp visual jugant ja que ella li fa unes abraçades tan efusives que em fan patir! "No l'atabalis tant" i "Deixa'l estar que li fas mal" són unes de les frases que he de repetir sovint quan estan junts.

- Dents: Ja té les dues de dalt del tot sortides, i suma quatre dents en total. Ha estat molt mossegador mentre li han sortit les de dalt, i jo tenia el braç ple de mossegades. Per sort, ja li  ha passat!

- Joc: A part de dir adéu amb la mà, ja sap aplaudir i fer l'indi, que són les novetats d'aquesta setmana. I hem començat a llegir-li alguns contes, i li agrada molt un de sons de vehicles de la Maisy Mouse que també va ser un dels primers que li vam llegir la petita.

I així estem, ell imparable i jo bastant esgotada d'anar darrere dels dos tot el dia! Ell està en una edat molt perillosa, i gatejant arriba a tot arreu molt ràpid, així que jo he d'estar amb estat d'alerta i amb els ulls ben atents tota l'estona! 

I tot ha arribat en una època de molta feina així que anem de bòlit. Però bé, intentant gaudir de cada moment. Que tots aquests mesos passen de pressa de pressa!

Nou mesos (*)

Ja són nou mesos! Com als sis, som en un altre punt d'inflexió i de molts canvis, que es manifesten sobretot en la seva major mobilitat i interacció amb nosaltres.

Tot va molt i molt bé, aquest nen continua sent un angelet.

- Alimentació: Just al post anterior en parlo en detall. Menja trossets del nostre menjar i contínua amb la lactància.

- Son: Dorm amb nosaltres al bressol sidecar, fet que ens facilita molt les preses nocturnes, que són poques (unes dues). Fa una mitja hora de migdiada al matí i una hora a la tarda. De nit, dorm de 8.30 a 8.30, amb els microdespertars pertinents.

- Dents: Li apunta una dent de dalt, que se sumarà a les dues de baix que ja té des dels sis mesos. Com la vegada anterior, ha coincidit la irrupció de la dent amb una febrada i refredat, i amb diverses mossegades als mugrons.

- Desenvolupament: Gateja per tota la casa, tocant tot el que queda al seu abast. Jo porto un mes sense poder estar asseguda massa estona, sempre l'he d'anar rescatant dels llocs perillosos. També ha començat a plantar-se! I a dir-nos adéu amb la mà, i fa molta gràcia perquè sovint ho fa quan li sembla, encara que no marxi ningú!

- Germans: Estic començant a notar complicitat entre ells dos, per exemple quan els dos paren la boca esperant les meves cullerades de iogurt o d'algun menjar. Ella està sempre sobre seu, a vegades em fa enfadar perquè l'aixeca o se li tira massa a sobre. Però ell sempre riu amb ella, i li encanta que balli al seu costat.

- Parlar: Diu "papa" molt sovint, i fa també perorates inintel.ligibles.

Està imparable!

Bon Sant Jordi a tothom!

8 mesos (*)

Ja són 8 mesos!

Aquest últim mes està molt actiu i "parlador", sempre està fent sorollets quan juga.

Aquí van els últims canvis. On més s'aprecien és sobretot amb el menjar, ha provat molts nous sabors aquestes últimes setmanes!

Lactància: Tot va molt bé, va popant quan li ve de gust i contínua sent molt ràpid. Ara ja no té les presses tant concentrades a la nit com en els últims mesos, ho fa durant les 24 hores del dia a intervals bastant espaiats.

Son: Les nits dorm molt bé, jo pràcticament no em desperto quan ell popa. Crec que ho fa unes dues vegades al llarg de la nit, així que dorm pràcticament d'una tirada! L'invent del bressol sidecar ens va molt i molt bé!

Alimentació: Ara ja tot es va posant al seu lloc. Un cop han passat els dos primers mesos, ara ja li dono amb molta tranquil·litat pràcticament el mateix que hi ha a taula per a nosaltres, que és el que ell sempre ha volgut menjar. Aleshores li ho adapto una mica: si cuino amb espècies, retiro una part per ell abans de posar-les, si hi ha alguna cosa que no pot menjar li aparto... I aleshores li vaig donant aixafat o a trossets molt petits. 

De papilles aquests últims dies quasi no n'hi faig, a excepció de la de fruites per berenar, ja que era la única que es menjava amb ganes!! 

I estic encantada, perquè des que li dono el que hi ha als nostres plats, ell es posa molt content! Fa un crit de guerra, d'alegria, cada cop que li donem el que demana. Així que li donem de tot, i inclús ha provat, primer en quantitats petites, aliments que porten ou o làctics.   

Desenvolupament: La novetat és que s'aguanta assegut i que es desplaça encara amb més facilitat per tot arreu. Però endarrere!

Joc: Juga amb la panera dels tresors, però és complicat que la tingui sempre al seu lloc i plena de tot el que hi hauria d'haver, a causa de la intervenció de la seva germana! Però bé, ell també "juga", és a dir, xupa les joguines d'ella (des de les fustetes a la caixa registradora), així que estan empatats!

I anem sumant!

Set mesos (*)

Ja són set mesos! Ara sí que ja dic adéu al petit nadó de casa, ja que aquest mes ha fet encara més canvis que l'estan convertint en el nen que serà.

Per qüestions de pes i alçada, mai ha estat un nadó  menudet; però ara que es mou per tot arreu sí que ja no queda ni rastre de la  fragilitat dels primers mesos. Si jo ja sento nostàlgia quan veig nens recent nascuts!!!

Dels sis al set ha canviat moltíssim, ha entrat de ple a participar en tots els moments del dia a dia. Ja és un més, ja s'asseu a taula amb tots, té el seu espai del menjador (cada vegada més gran), ja ha agafat unes rutines i comença també a voler dir la seva, amb crits molt característics que han fet que a casa el comencem a conèixer amb el sobrenom de "velociraptor". Fins i tot la petita li diu així!!

I ara que ja menja d'altres aliments a part del pit (que còmode que era!!), que quan té son vol dormir al llit i no a qualsevol lloc com abans, i que ja em necessita no només al seu costat sinó participant activament amb ell... doncs ara sí que veig la feinada que suposa ser mare de dos! Intentar quadrar els horaris, que els dos es sentin atesos a la vegada... Molts dies m'agradaria poder multiplicar-me i m'entristeix el fet de no poder arribar a estar al 100% pels dos. Fins ara tot ho he pogut anar fent, però des que el petit ha fet sis mesos, sí que m'he sentit al límit en molts moments.

Però és el que hi ha.  A més, l'important és que cada cop podem jugar més tots junts:  el petit sent adoració per sa germana, no li treu la vista de sobre mentre ella juga i ella també el va a petonejar constantment. Aquest moments ho valen tot!

Alimentació: Ja vaig escriure que aquests primers mesos d'introducció dels aliments se'm fan molt pesats, ja que he d'estar vigilant molt el que li dono, s'acaba llençant molt menjar si li faig expressament per ell i al cap i a la fi  el que ell  vol és menjar-se el que tenim nosaltres al plat. Tot arribarà. De moment, anem trampejant amb els trossets i les papilles.

Lactància: Un cop superada la vaga de lactància de fa unes setmanes, tot torna a la normalitat. Però sí que ha modificat molt els horaris. Ara és un gran popador nocturn! Normal doncs que durant el dia no en prengui tant.

Moviment: No para quiet. Canviar-lo de roba és un turment, perquè no para de moure els peus i els braços. I tot i que encara no gateja de la manera ortodoxa sí que es mou per tot arreu arrosegant-se endarrere com un cranc. Ja no puc marxar tranquil.la si el deixo un moment al menjador per anar a fer qualsevol cosa, he d'estar pendent o endur-me'l perquè si no me'l puc trobar a l'altra punta de la sala.

Son: Migdiades molt curtes durant el dia, però a les 20.30 ja és a dormir i, tot i que amb despertars nocturns per popar, fins a les 8 del matí no es desperta.

Dents: Amb els sis mesos van aparèixer les dues dentetes de sota. I les de dalt les té molt inflamades. Veient la seva propensió a mossegar-me i posar-s'ho tot a la boca (sovint l'únic que li interessa de les menjades és agafar la cullera i mossegar-la), és possible que estiguin a punt de sortir.

Plagiocefalia: A la visita dels sis mesos el pediatre ja em va comentar que tot estava evolucionant molt bé. Se li nota molt poc, i segur que d'aquí uns mesos ja tindrà el capet rodó del tot!

Ara, a pels vuit!

6 mesos (*)

 El petit de la casa ja té mig any de vida! Avui fa 6 mesos.

Jo no em crec com hem arribat fins aquí tan ràpid, tot i que és cert que quan me'l miro ja no reconec gaire el nadó que era al principi. Ha fet molts canvis, s'ha fet molt gran. Aquí van les novetats més importants:

- Alimentació: Han estat sis mesos de lactància materna exclusiva, tal i com també vaig fer amb la petita. Ja fa uns dies que s'asseu a la trona per estar amb nosaltres quan mengem i comença a mostrar molt interès. Li hem donat en ocasions un crostó de pa per a que l'anés xupant i també ha provat algun galló de mandarina i de taronja. De fet, el primer aliment que va provar tret de la meva llet va ser una mica de taronja, com en el seu dia va fer sa germana. Encara no li hem donat cap papilla, però  aviat començaré ja que quan jo no hi sóc, tot i que deixo la meva llet preparada, ell no en prova ni una gota. No vol saber res del biberó, m'espera! Jo estic poques hores fora, i no em preocupa en excés, però provàrem de donar-li  fruita o algun altre aliment per a que no se li faci tan llarga l'espera.

 -Son: Aquest mes ha tornat a fer tirades llargues al matí i a la tarda, després d'uns mesos en que només dormia a intervals de 20 minuts. I per les nits, dorm quasi d'una tirada! No m'ho crec!

- Desenvolupament: Ja té mobilitat, no resta quiet al lloc on el deixo. Des que ha aprés a fer la croqueta, es va desplaçant i sovint me'l trobo fora de la manta d'activitats.

- Joc: Ja ha començat a remenar la seva panera dels tresors! I li encanta! Va inspeccionant i llepant tot el que hi troba.

I continua amb els seus somriures i transmetent pau i felicitat a tots els que estem al seu voltant!!

5 mesos (*)

I ja són cincs mesos!

Cada cop està més actiu, més despert durant el dia, i amb més ganes de jugar, fer coses i descobrir el món.

Continua fent gran rialles a cada moment i ara també algunes riallades contagioses quan li fem petarrufes a la panxa. Tot va molt bé!

Alimentació: Seguim amb la lactància materna exclusiva. Tot i això, cada cop veig més a prop la introducció de nous aliments, ja que ell cada vegada mostra més interès pel menjar. Quan sopem, si el tinc a la falda, segueix amb la mirada tot allò que ens posem a la boca i no perd de vista les culleres que van amunt i avall.  Així que qualsevol dia ja  començarà a tastar nous sabors!! No sé per on començaré ni com, però no crec que falti massa.

Son: Durant el dia dorm poquet, i encara a estones de vint minuts. Per la nit, però, fa tirades molt llargues. No passo gens de son. I dormim molt feliços tots quatre al llit. Això sí, a  partir de les 8 del matí, ja comença a fer sorolls i vol aixecar-se!

Desenvolupament: Aquest és un dels grans canvis d'aquest mes. Es gira d'un costat a l'altre (encara no dona la volta, però), fa com si es volgués aixecar quan està ajagut, ho agafa tot (sobretot els cabells!!) i no para quiet. Juga amb el Peret, un nino amb el que ja jugava la petita. I s'ho posa tot a la boca!

Del tema de la plagiocefalia està bastant igual encara, tot i que passa moltes menys estones estirat panxa enlaire que abans. Espero que poc a poc es vagi recuperant. El porto molt al fulard per casa i cada cop passa també més estones a la manta d'activitats panxa avall.

I jo ja he començat a treballar, tot i que la incorporació real serà després de Nadal. Ja l'he deixat algunes estones amb el padrí i d'altres ha vingut amb mi (en reunions informals).  També estic treballant molt des de casa, així que ja estic de ple en mode "tornada a la feina". Ja he fet proves amb el tirallets i tinc algunes bossetes amb llet meva al congelador, per si després de vacances hi ha dies en que no me'n puc treure prou quan ho necessiti....

De moment, no hi vull pensar gaire. Aprofito aquests dies en que estem tots junts a casa i gaudeixo d'aquest petitet que cada cop es fa més "nen". 

4 mesos (*)

Poso un asterisc ja que ja hi ha una altra entrada titulada 4 mesos.... la que vaig fer per primer cop parlant del desenvolupament de la petita. Qui m'ho havia de dir! Que el cicle es repetiria de nou i que encara seria aquí explicant-ho!!

He notat un canvi  molt gran dels tres als quatre mesos del petit. Bàsicament, en que de dia ha deixat de dormir. Dels últims dies, n'hi ha  que només ha dormit 20 minuts al matí, i 20 minuts a la tarda. D'altres, si aconsegueix passar dels 20 minuts crucials (perquè estem passejant, o al cotxe), dorm quasi dues hores ben bé, normalment el migdia.

Però si som a casa, al cap de 20 minuts es desperta amb els ulls ben oberts. I no hi ha manera de fer-lo dormir de nou. Em recorda molt al que feia la petita ja des del primer mes de vida, i que vaig escriure en aquest post titulat Els sons de 20 minuts.

Però no us penseu, saber que és normal no m'ha tranquilitzat gaire. Jo estava molt ben acostumada i veure com un nen que es passava el dia dormint se n'ha anat a l'extrem contrari és viu amb certa intranquil.litat. L'important, però, és que ell no plora ni està irritable mentre no dorm, així que suposo que és el que li toca fer ara.

També ha començat a despertar-se quan el deixo al bressol. Fins ara, li donava popa i el podia deixar acte seguit a l'hamaca o al bressol. Ara, es desperta cada cop que el moc. Així que durant el dia em passo hores amb ell a sobre per a que no es desperti. A la nit, com que li dono popa estirada al llit amb ell, ja no hi ha aquest problema. 

A la nit sí que fa tirades llargues, però s'està despertant més que abans. Vaja, que si no tingués l'experiència de la petita i sabés que tot són etapes i que és normal, estaria desquiciada  buscant solucions varies i rocambolesques per a que dormís! A part que segurament m'estaria culpant a mi mateixa pensant que alguna cosa estic fent malament....

Ara m'ho prenc amb més filosofia (bé, hi ha moments de tot, els de les quatre del matí no són els millors...).

Contínua sent un nen molt feliç. Amb moltes riallades i somriures. I comença a interaccionar més amb l'entorn, a mirar-ho tot... La relació amb la germana gran també està canviant una mica, ja que fins ara era molt poca. Ara a vegades es posen els dos junts estirats a la manta d'activitats i la petita li va ensenyant ninos mentre jo me'ls miro, patint una mica encara de deixar-los sols i vigilant per a que la nena no li doni massa puntades del compte. Aquesta major interacció del petit amb el món també ha comportat canvis en la nena, que a part de jugar més amb ell, a vegades reclama que estiguem més per ella. Està canviant la seva frase estrella de "el vull agafar jo" per la de "deixa'l al bressol, mama". . Així que s'ha d'anar trampejant i trobar moments per estar amb ella i per estar amb ell en exclusiva,  apart dels molts que comparteixen junts. 

Contínua alimentant-se exclusivament de lactància materna i tot va molt bé. S'està fent gran a marxes forçades!  

I ara em dedicaré a viure aquestes properes setmanes al màxim, ja que ben aviat hauré de començar a treballar.... Ja sento el tic-tac  que anuncia que el temps de baixa s'acaba i vull exprimir al màxim tots aquests moments!!

3 anys

La petita avui ha fet 3 anys!

Un aniversari que hem celebrat amb tota la família i de bon matí. Com que va ser difícil quedar tots per dinar, hem organitzat un esmorzar. Així que ha començat a viure el seu aniversari des del moment de llevar-se.

Ja durant la nit, que ha estat moguda ja que el nen s'ha despertat molt, ella em preguntava, mig en somnis: "Qui arribarà primer?", i quan s'ha despertat ja de seguida s'ha posat la corona  esperant l'arribada de tothom.

Jo he estat atrafegada i no he pogut estar massa per ella durant l'esmorzar (li ha caigut tota la xocolata per sobre just abans de bufar les espelmes!). I tot ha passat molt ràpid! 

Sort que quedava tot el dia per endavant encara i l'hem gaudit molt. A la tarda, hem rematat anant a veure una obra de teatre ("Pinotxo"), però no li ha agradat gaire. "Aquest no és el Pinotxo", deia, ja que l'obra era molt simbòlica, pensada per nens més grans, i s'assemblava poquet al llibre que ella té.

Ara ja fa estona que dorm i les seves últimes paraules avui han estat: "I després? Quants en faré ara?". No descansa! Que tremolin els quatre!

Durant el dia d'avui he anat pensant en aquell 11 de novembre de 2009. Aquest aniversari em transporta als moments propers en el temps però llunyans en la memòria del part que vaig viure fa tres anys. Que poc sabia aleshores el món que m'esperava, aquesta nova fase de la meva vida en la qual la maternitat ho ocupa tot! Em queda molt lluny la persona que era abans de ser mare!

I uns moments màgics també perquè recordo que l'aniversari de l'any passat, en que la petita feia 2 anys, el vaig viure sabent ja que creixia una nova vida dins meu... I ara aquella il.lusió vaga pel que havia de venir ja s'ha convertit en un nen de quasi quatre mesets que ens fa a tots molt feliços.I jo intentant gaudir-lo al màxim perquè d'aquí no res serà ell qui en farà tres!

Jo tinc molta il.lusió per veure què ens espera en aquest nou any acabat d'estrenar per la petita. Tot i que una mica de por, també, ja que està incansable i em fa por que això vagi in crescendo! Ja fa temps que és una doneta que ho vol fer tot ella sola i que xarra pels descosits. Contenta amb el seu germanet ("el vull agafar jo" és una de les frases que més diu durant el dia). I molt energètica i insaciable sempre: mirant videoclips i ballant pel menjador, dibuixant-se a ella mateixa i el pare i la mare a la pissarra ("que em fas el tronc?", sempre demana), dient-me el que voldrà que li porti per berenar en 'anar-la a buscar al cole... 

Quan es desperta al matí ja té ganes d'aixecar-se i anar a preparar el cola-cao. Si jo estic mig adormida ella no para fins que ens aixequem les dues (a vegades el meu despertar són uns ditets que m'agafen les parpelles i no paren fins que m'obren l'ull!). I no deixa en cap moment de fer coses fins que la portem a dormir. Sovint estem nosaltres rebentats asseguts al sofà sense poder-nos ni moure i ella dóna voltes cantant i ballant fins al minut abans d'anar a dormir! No para!!

Demà celebrarà l'aniversari a l'escola i està molt contenta perquè diu que a la classe li cantaran el "sapi berdai", el "cumpleanos filis" i el "moltes felicitats". Amb els tres idiomes, perquè a ningú li quedi cap dubte que ja té els tres anys!

3 mesos

Avui el petit fa 3 mesos!

I fa unes setmanes que noto molts canvis, sobretot en la quantitat d'hores que està despert durant el dia. Ara està assegut a l'hamaca aquí al meu costat, mentre mou els peus i les mans tota l'estona i balbuceja amb el seu idioma.

Aguanta molt bé el cap, ja gairebé no em cal patir al respecte. Comença també a tenir intenció d'agafar coses, com la manta amb que el tapo (i que sovint descobreixo després sobre el seu cap). Agafa algun peluix també i se'l vol aproximar a la boca. I fa moltes babes, ha augmentat molt la producció en els últims dies.

També comença a estar més actiu, demandant de braços tot el dia (sóc jo, que l'estic "benacostumant")  i amb més ganes de veure-ho tot. Estar al bressol tot el dia i estirat al cotxet comença  a ser poc divertit per ell. Inclús ja he tret la manta d'activitats i s'hi està algunes curtes estones. Poc a poc s'està fent gran i amb molta curiositat pel que l'envolta. 

Continua sent tranquil i me'l puc endur a tot arreu. Faig moltes coses amb ell.

Menja molt bé, la lactància va (mai millor dit) "viento en popa". No tinc cap problema. L'únic, que continuo notant un dolor lleu al pit quan em puja la llet al pit contrari del que li estic donant.

Dorm molt bé per les nits, tret de dies puntuals en que ha volgut dormir, literalment, enganxat a la popa tota la nit. La resta, es desperta uns dos cops, després dels quals es torna a dormir ràpid ben tip. El que costa més ara és fer-lo dormir. Hi ha dies que, tot i que està mort de son, no troba la manera de quedar-se adormit. Ni al pit, ni passejant amunt i avall per la casa, ni mentre sa germana li canta nanes a tot volum.... Fins i tot he provat amb el xumet, que fins ara no li havia posat. Però l'escup. I es posa nerviós i plora fins que trobem la manera de que s'adormi.

Cada cop se li va definint més la cara, amb els seus mofletes, tot i que em recorda molt encara a com era quan va néixer.  Continua sense assemblar-se gens a la seva germana. Però gens, gens. Vaja, que de moment només comparteixen cognoms. I una mica la forma dels ulls... quan dormen. Així que res, un de cada. Han agafat  gens de parts diferents de la família. 

Tots aquest progressos els estic vivint de manera diferent que com ho vivia amb la petita. Justament l'altre dia parlava amb un altre pare recent del segon fill i també expressava la mateixa sensació. Els primers fills volem que es facin grans ràpid, que gategin, que caminin... En canvi, amb els segons, no tenim tanta pressa. Volem preservar al màxim aquest moment en que són petitets i fràgils perquè sabem que el temps passa massa ràpid i en un tres i no res es converteixen en petits homenets.

Així que, on abans exclamava: "¡que bé, ja aguanta el cap"; ara penso: "ostres, ja aguanta el cap, com s'en fa, de gran..."!

2 mesos

2 mesos. 

El temps passa tan ràpid,  tinc una sensació de vertigen tan gran!! Penso que en un obrir i tancar d'ulls el petit es farà gran!! 

Aquest mes ha passat encara més ràpid que el primer!

Tot va molt, molt bé. Estic contentíssima. 

El petit és un nen que aporta molta pau, és tranquil i dolç. Contínua regalant-nos molts somriures, a vegades festivals de riallades. Impossible no gaudir d'ell cada moment.

És dormidor, tot i que cada cop menys durant el dia. Però bastantes hores seguides per la nit, en les que quasi ni el sento plorar. Quan comença a fer sorollets amb la boca li dóna la popa i es torna a quedar adormit. Crec que es deu despertar unes dues o tres vegades.

És gran, ja pesa sis quilos!! I molt llarg. Inclús l'altre dia li vaig preguntar a l'infermera si era normal que augmentés tant! Les mares patim per tot. Em va dir que normalíssim, que ja s'aniria regulant. 

La lactància va també molt bé. Fa preses molt curtes i no massa freqüents. Durant el dia aguanta perfectament entre dues i tres hores (a vegades més). Als vespres és quan està més neguitós i vol estar contínuament al pit, suposo que per adormir-se ben tip i sabent que està prop meu. 

Jo visc aquest període també amb molta pau. Tot i que també hi ha moments molt caòtics, i m'angoixo a vegades si no puc estar al cent per cent per ell. Ni al cent per cent per la petita. Aquella sensació d'estar per ells a mitges, quan amb una mà giro pàgines del conte que li explico a la petita i amb l'altra aguanto el capet del nen que està popant. Mentre pateixo perquè el sopar està encara per fer. Però suposo que ser mare de dos és això.

El fet de tenir una germaneta gran també fa que  aquesta vegada no estigui vivint tant dins de la bombolla d'irrealitat en la que estava immersa durant els primers mesos de la petita, on només estava per ella en exclusiva. Ara estic més en contacte amb el "món exterior". I també en part per motius de feina. Estic de baixa però he de fer algunes trucades i continuar fent una mica de recerca. Ja he estat fora uns dies en un seminari. Ell ha vingut amb mi, gràcies al meu pare, el super-padrí, que el passejava i el cuidava mentre jo estava al curs. L'experiència ha estat molt bona. Aquest nen ho fa tot molt fàcil!

1 mes

Avui fa 1 mes que va néixer el petit. 

És un nen molt dolç, ens ha regalat somriures des dels primers dies!

És  molt tranquil, irradia molta pau. Així que és un nen "bonet", ens ho posa tot molt fàcil de moment. Sé que molts segons fills són així, m'ho han comentat d'altres mares. No sé si es degut al seu caràcter o que les mares vivim aquesta segona maternitat amb menys angoixes i dubtes, i això fa que tot vagi millor. Jo estic molt relaxada i segurament que això fa molt. I els moments de caos, que també n'hi ha, els encaro amb més calma i d'aquesta manera també se solucionen més ràpid.

Aquest primer mes s'ha dedicat bàsicament a dormir i a menjar.

Pel que fa a la son, passa moltes hores del dia dormint, sobretot durant les primeres dues setmanes. I aleshores quan es despertava, no acabava d'obrir del tot els ulls, com si no tingués pressa en conèixer el món  en que estava. Ell primer necessitava dormir molt. Jo, que no hi estava acostumada, em feia creus de lo molt que arribava a dormir! A més, com que no té encara cap rutina ni horari, quan dormia tant durant el dia pensava "no pot ser, a la nit no dormirà!" I sí, també dormia!

 Poc a poc, ha anat dormint menys durant el dia i ara ja es desperta amb els ulls ben oberts i comença a explorar el seu entorn.

Aquest primer mes també ha dormit força hores seguides durant la nit, despertant-se només dos o tres cops. I no el sento plorar, com que el tinc al costat, quan fa sorollets ja li dono la popa.

De vuit a 10 del vespre és l'hora que vol estar més en braços, amb preses de popa mes llargues. I és l'única estona en que el noto neguitós i ploraner. ja que a vegades li costa agafar el son .

Pel que fa a la lactància, ja vaig comentar que tot anava molt bé. Ara ja fa uns dies que no noto dolor al mugró al principi de la presa. I aquestes són molt curtes, amb pocs minuts ja acaba. Jo em noto molt productiva, ja que necessito molt els empapadors i noto clarament com es van omplint els pits de llet quan ell m'estimula.

I creix molt bé. És gran i llarg, ja pesa quasi cinc quilos!! Des de fa dies que utilitza roba de talla tres mesos! 

Estem molt contents de tenir-lo aquí i de poder veure com es va fent gran!!

30 mesos!

La petita avui fa dos anys i mig!

Ara feia temps que no parlava de la seva progressió mes a mes, ja que cada cop tot ha tendit a igualar-se més. Però avui sí que em ve de gust fer un repàs dels canvis més notables des dels dos anys cap aquí!

1.- Alimentació: Continua menjant molt bé, de tot. Fa uns mesos que no es desperta amb massa gana, i l'esmorzar li costa d'acabar. Es beu un suc de taronja que suposo que la deu atipar bastant i després li costa acabar-se el pa amb melmelada o la llet amb galetes.
Li agraden molt les maduixes, els petits suis, iogurts de coco, els macarrons (i tirar el formatge ella), el pa amb tomata (i amb all!). El que més li costa, des de sempre, són les truites.

2.- Control d'esfínters: Des que vam treure el bolquer, a l'octubre, tot ha anat rodat. Va ella soleta a fer pipí i ara només porta el bolquer per la nit.

3.- Motricitat: No para quieta! Ahir, en una de les seves corregudes de l'habitació cap al menjador es va fer un gran cop al cap. Jo vaig veure com li sortia el "chichón" en qüestió de segons. Em vaig espantar molt perquè mai l'havia vist així!
I ara que ha arribat el bon temps tornem a jugar al carrer amb la seva moto i la nova adquisició des de fa pocs dies: una bicicleta!! N'està contentíssima i hi va la mar de bé!

4.- Joc: Juga molt amb les nines. Els hi canvia el bolquer, els hi dóna menjar, els hi dóna popa...
Escoltar música i cantar cançons també li agrada molt. I els contes i fer torres.

5.- Parlar: El gran progrés, sens dubte, dels últims mesos. Ha passat de parlar amb el seu "idioma" que sovint només entenia jo a parlar amb claredat i sorprendre'ns amb frases i reflexions. Des del "desperta't mama" que em diu de bon matí al " vull parlar del cole" d'abans d'anar a dormir, passen mil explicacions  per la seva boca durant el dia.  

6.- Son: Cada cop va més tard a dormir, aquests dies de calor, en els que aprofitem al màxim la tarda. Ara hi va entre les nou i mitja i les deu. Per dormir, abans fem sessió de contes al menjador i després anem a rentar les dents, i cap a la seva habitació. Allí estem ben bé mitja hora parlant amb la llum tancada fins que s'adorm. I durant la nit, sempre acaba fent cap al nostre llit.

És una nena molt feliç i ens fa molt feliços als seus pares!
I ara ja va camí dels tres anys!

23 mesos

Aquest mes de retorn a la guarderia tot ha anat molt bé! M'agrada molt la nova interacció que tenim ella i jo quan parlem del que han fet allí i com poc a poc em va explicant cosetes.
I en totes les vessants l'hi he vist molta evolució:

- Parlar: Moltes paraules noves i també moltes cançons! Es passa el dia cantant i ballant! A veure si us agrada aquesta cançó, és el seu primer single!

La Lluna la Pruna by morli0

Normalment no la canta tan fort, però al veure que la gravàvem ha volgut demostrar les seves dots vocals!

- Joc: Aquest més de bon temps hem jugat molt a l'aire lliure, i ara és una experta amb la moto. A mi em fa patir molt quan s'embala, sobretot perquè no entén massa que s'ha d'aturar quan li dic. És a dir que la vigilo molt de prop i faig jo també grans carreres al seu costat!

- Salut: No ho vull dir gaire fort, però sembla que aquest any encara no ha agafat res greu, ni s'ha contagiat de les diverses passes que hi ha hagut a la guarderia. Toquem fusta i esperem seguir així!

- Alimentació: Que us he de dir! Li agrada tot molt!

- Son: De tant en tant dorm alguna nit seguida, però normalment es desperta un o dos cops. El que costa molt ara es fer-la dormir a la nit. Desprès de la popa vol cantar una estona, desprès vol aigua, desprès unes freguetes a l'esquena i a vegades em dóna la sensació que estic allí hores!

- Bolquer: Continuo igual que el mes passat, no he fet cap pas. Ella fa pipis al vàter però la gran majoria els fa al bolquer.

I d'aquí un mes a bufar dues espelmes!

22 mesos

Aquest mes ha estat molt intens! Potser és que a l'estar més temps amb ella he viscut de manera directa tots els canvis o potser és que l'estiu li ha provat molt. Però s'ha fet molt gran!!

- Mamitis: Fa setmanes que estem tot el dia juntes i estem molt compenetrades. Em demana tota l'estona! I en algunes coses m'he relaxat, com per exemple amb el pit, que li estic donant també a mig matí, no només per dormir com era habitual. Em fa por quan arribi el dilluns i vegi que la mama ja no està les 24 hores del dia amb ella. Però, com ja he dit vegades, penso que li anirà molt bé jugar amb més nens i fer més activitats a part de les que jo li proposo.

- Llenguatge: Ho repeteix tot, diu moltes paraules noves, com "apato" (pallasso, que entre festes majors i fires se n'ha fet fart de veure'n!),. I té una nova habilitat: parla popant! I al ja típic "mama no" que hem diu quan la vull ajudar a fer qualsevol cosa si afegit el "nena amé", vaja que tot el que nosaltres fem ella també ho vol fer: rentar-nos les dents (li dono un raspall), parlar per telèfon, fer el dinar...

- Dibuixos: Hem mirat bastant la televisió aquest mes. Tot el dia amb ella, al final se m'acaben les idees!! Li he posat les intros cantades de moltes sèries de la meva infància: Willy Fog, Els barrufets, David el Gnomo, Doctor Slump i les demana molt sovint. I continua mirant molt la Maisy Mouse i el Mickey Mouse!

-Operació bolquer: Doncs no l'he fet. Vaig començar l'estiu amb ganes i ho vaig provar uns dies, però no vaig ser massa insistent perquè tot i que ella anava fent bastants pipis a l'orinal, jo la veia petita. Ara de tant en tant fa pipis al vàter (l'orinal ha quedat molt desterrat, de moment), però només de manera ocasional. M'hi he de ficar.... aviat. No sé com m'ha agafat molta mandra amb aquest tema! He llegit opinions de gent que creu que no cal córrer i que ells mateixos ens diran quan estan preparats, i m'han convençut.

- Alimentació: Continua sent molt bona menjadora, però ja no s'ho menja tot sigui el que sigui. Ara no vol el pernil dolç, ni d'altres aliments que abans li encantaven, que ara deixa meticulosament fora del seu plat abans de continuar menjant la resta.

- Rutines: Fa uns dies que estem tornant bastant a lloc en el tema dels horaris del menjar i dormir, i a les 21.30 ja és al llit. Però tenint en compte que a l'hivern hi anava a les vuit, ha estat un gran canvi. A l'estiu hem sopat junts molts dies i té la seva part bona, tot i que el menor temps per nosaltres fa que estiguem més cansats.

I això és tot! A veure com li prova un nou inici de curs!

21 mesos

Aquest mes he pogut estar molt per ella i ens ho hem passat molt bé juntes. Ella no para quieta!

1.Joc: Comença amb el joc simbòlic i a vegades la sorprenc donant-li una mica de la seva galeta a la nina, portar-la a fer pipí, fent-li parlar per telefon, posant-la a dormir....

2. Control d'esfínters: Va bastant bé! Tot i això he de dir que l'orinal ha quedat molt desterrat perquè ara vol fer els pipis al vàter. Fa el primer del mati i l'últim de la nit, i la resta els fa al bolquer.

3. Lactància: Continua amb les seves dosis de popa abans d'anar a dormir la migdiada i per dormir a la nit. I penso que és el motiu de perquè va sempre tan contenta a dormir. Quan li pregunto si vol anar al llit, sempre em diu que sí, li fa un petó al seu pare i quan entrem a l'habitació s'estira soleta al llit esperant a que li doni popa.

4.Dormir: Fa temps que no parlo del dormir. Doncs bé, encara no dorm tota la nit seguida. Es desperta sempre una vegada per la nit i ve cap al nostre llit. Però en total dorm des de les 9 fins a les 9 del matí. I una horeta de migdiada.

5.Parlar: Diu un munt de paraules! Moltíssimes, i es fa entendre molt (sobretot l'entenc jo). I sempre repeteix com un lloro les últimes paraules del que diem els grans, es com si tinguéssim un efecte eco a casa tot el dia.

També ha estat el mes del curset a la piscina i de gaudir molt amb les cosinetes!