10 mesos (*)

10 mesos!

Ja tenim al nadó de casa convertit en un petit homenet! No para de moure's en tot el dia, va per tot arreu gatejant i es planta també sempre que vol. I puja escales. I comença a fer petits passos desplaçant-se quan està agafat a alguna taula o superfície! No s'està quiet.

I la seva interacció amb nosaltres va en augment, fent molts senyals amb les mans i també amb sons quan vol alguna cosa.

Aquí les novetats més rellevants:

- Alimentació: Menja de tot, a petits trossets o xafat amb la forquilla. Quan seu a taula observa tot el que hi ha als plats de tothom i comença a assenyalar allò que vol. A mi i a sa germana, que som els que ens té més a prop, si tardem massa en apropar-li el menjar, ens agafa el braç directament per agafar-ho ell de les nostres mans. És ràpid i precís quan vol alguna cosa! Li agrada tot molt: els iogurts, el pa amb tomata, el pernil dolç, les galetes, la carn, el peix, llegums... I segueix fent preses de pit quan vol, que són encara unes quantes vegades durant el dia i algunes durant la nit.

- Malaltia: Aquest mes ha estat malalt, amb molta febre i conjuntivitis. Pobret, ha estat els últims 10 dies gairebé amb un ull mig tancat a causa de la conjuntivitis! Bé, ha estat un virus que hem passat tots, un després de l'altre. Ha arribat a 39 de febre i, com que no hi ha manera que es prengui el paracetamol de manera oral (el vomita sempre), li hem hagut de posar supositoris.

- Son: Contínua dormint molt bé, quasi tota la nit seguida. Dos despertars i prou, i es queda adormit ràpid quan li dono popa. Durant el dia, normalment fa dues migdiades de no més d'una hora.

- Germans: Cada dia fan més coses junts. La germana gran sempre li vol donar coses de menjar, joguines si no en té cap a l'abast, el pentina... Hi està molt a sobre, amb tot lo bo i lo dolent que això comporta. Encara no m'atreveixo a deixar-los als dos sols fora del meu camp visual jugant ja que ella li fa unes abraçades tan efusives que em fan patir! "No l'atabalis tant" i "Deixa'l estar que li fas mal" són unes de les frases que he de repetir sovint quan estan junts.

- Dents: Ja té les dues de dalt del tot sortides, i suma quatre dents en total. Ha estat molt mossegador mentre li han sortit les de dalt, i jo tenia el braç ple de mossegades. Per sort, ja li  ha passat!

- Joc: A part de dir adéu amb la mà, ja sap aplaudir i fer l'indi, que són les novetats d'aquesta setmana. I hem començat a llegir-li alguns contes, i li agrada molt un de sons de vehicles de la Maisy Mouse que també va ser un dels primers que li vam llegir la petita.

I així estem, ell imparable i jo bastant esgotada d'anar darrere dels dos tot el dia! Ell està en una edat molt perillosa, i gatejant arriba a tot arreu molt ràpid, així que jo he d'estar amb estat d'alerta i amb els ulls ben atents tota l'estona! 

I tot ha arribat en una època de molta feina així que anem de bòlit. Però bé, intentant gaudir de cada moment. Que tots aquests mesos passen de pressa de pressa!

Ja és aquí.....la "passa"

Aquest any vam resistir a totes les "passes" de la tardor.
Per aquestes terres es diu molt aquest terme, per fer referència a una malaltia que afecta a molta gent a la vegada. A mi el mateix nom ja em sembla amenaçador, cada cop que diuen que n'hi ha una em dóna la sensació que ha de venir una epidèmia malèfica que acabarà amb tots nosaltres!
Però no, mai és res greu. Una passa de grip, de mal de panxa, de vomitar, de diarrees...
Del que sigui. A més, el curiós d'aquest poble (no se si també passa a d'altres llocs) és que, tinguis el que tinguis, per exemple una mica de mal de cap, sempre hi ha algú que et dirà: "és que hi ha una "passa"....". A mi, en els dos embarassos, quan al principi tenia malestar algú o altre em va dir que era una passa, i ja ho veieu. La primera "passa" ja té dos anyets!!!

Aquests dies hi ha una "passa" a la guarderia. És de les fortes: van caient fulminants un darrere l'altre. La senyoreta tampoc se n'ha salvat. I entre els pares, cada dia me n'assabento d'algun que ha passat mala nit. Jo també vaig tenir vòmits la setmana passada, i molt malestar general.
La nostra petita el cap de setmana passat va vomitar durant la nit. I ara porta uns tres dies amb el que jo anomeno "diarrees bomba", d'aquestes que més val que l'agafin a casa i prop del lavabo, perquè són de descarregues abundants i intenses. N'ha patit dos durant la nit i ni us explico com em trobava l'habitació!! Dies com aquests trobo l'explicació de perquè és útil tenir un mínim de tres pijames i de jocs de llit.
Per sort el seu estat general és bo. No està tan activa com habitualment, però no ha deixat de jugar i tampoc ha perdut la gana.
D'altres vegades em va funcionar donar-li una mica de Ultralevura (medicament molt inofensiu que regenera la flora intestinal), però aquesta vegada encara no li noto millora.
A veure si se'n surt aviat!
Maleïda passa!!

Imatge de Alona Frankel

23 mesos

Aquest mes de retorn a la guarderia tot ha anat molt bé! M'agrada molt la nova interacció que tenim ella i jo quan parlem del que han fet allí i com poc a poc em va explicant cosetes.
I en totes les vessants l'hi he vist molta evolució:

- Parlar: Moltes paraules noves i també moltes cançons! Es passa el dia cantant i ballant! A veure si us agrada aquesta cançó, és el seu primer single!

La Lluna la Pruna by morli0

Normalment no la canta tan fort, però al veure que la gravàvem ha volgut demostrar les seves dots vocals!

- Joc: Aquest més de bon temps hem jugat molt a l'aire lliure, i ara és una experta amb la moto. A mi em fa patir molt quan s'embala, sobretot perquè no entén massa que s'ha d'aturar quan li dic. És a dir que la vigilo molt de prop i faig jo també grans carreres al seu costat!

- Salut: No ho vull dir gaire fort, però sembla que aquest any encara no ha agafat res greu, ni s'ha contagiat de les diverses passes que hi ha hagut a la guarderia. Toquem fusta i esperem seguir així!

- Alimentació: Que us he de dir! Li agrada tot molt!

- Son: De tant en tant dorm alguna nit seguida, però normalment es desperta un o dos cops. El que costa molt ara es fer-la dormir a la nit. Desprès de la popa vol cantar una estona, desprès vol aigua, desprès unes freguetes a l'esquena i a vegades em dóna la sensació que estic allí hores!

- Bolquer: Continuo igual que el mes passat, no he fet cap pas. Ella fa pipis al vàter però la gran majoria els fa al bolquer.

I d'aquí un mes a bufar dues espelmes!

Alguna cosa per a la tos

La petita porta uns dies amb tos i mocs. Aquest juliol està fent un temps de tardor, almenys per aquí. I tant sortir de la piscina amb el cabell moll, tant dormir amb pijames d'estiu i destapar-se soleta per la nit, tant córrer amunt i avall i agafar fred desprès......juntament amb una bona oportunitat de contagi que no sé on ha trobat, doncs al final s'ha refredat!

Pels mocs ja tenim la mà trencada en fer servir el suero fisiològic i l'aspirador nasal. A més, després dels problemes que teníem quan era petita per posar-li, ara a ella li encanta que li fem i fins i tot diu "mé" al acabar! Nosaltres li fem sovint, tot i que he sentit a dir que tampoc es bo fer-ho massa.

Lo de la tos ja és una altra història. Durant el dia no sembla molestar-li gaire, però a les nits la tos la desperta varies vegades. He pensat en la possibilitat de donar-li alguna cosa per la tos, però realment no cal i sembla que no és recomanable. He estat buscant informació sobre el tema i això és el que he trobat:

- La tos és un mecanisme reflex que té com a finalitat mantenir netes les vies aèries: tràquea i bronquis.

- La tos es desencadena per l'existència de moc en alguna part de l'aparell respiratori: gola, tràquea, bronquis o per irritació en aquestes zones.

- L'important no és fer desaparèixer la tos, sinó la causa d'aquesta tos.

- Hem d'escoltar la tos per veure si és seca o productiva, l'horari en que es produeix, si el nen està molest i té dificultat al respirar... ja que això ens donarà pistes de la seva causa. Si no li dificulta el seu dia a dia i no el fa vomitar, no cal suprimir aquesta tos. Si està acompanyada de més símptomes, s'haurà de consultar al metge.

- El que sí que podem fer és intentat alleugerir al nen, netejant les foses nasals amb suero i donant-li líquids.

- Donar antitussigen sense recepta mèdica pot ser contraproduent ja que si tallem la seva expulsió farem que les secrecions no siguin expulsades i augmentarem el risc de complicacions,

I he trobat entrades útils relacionades amb la tos en els següents blocs pediàtrics.. us els deixo per si us poden ser útils:

-Remedio casero para la tos: On parla de la poca eficàcia dels antitussígens i de com la mel pot ser el millor remei.

_Medicar o no medicar esa es la cuestión: De la mama pediatra, on explica a través d'una consulta típica com els pares sovint sentim la necessitat de medicar malalties que no ho necessiten.

- Medicamentos para la tos, de Zona Pediatrica, on explica el perquè no cal donar-los i el tipus que existeixen.

- Remedios naturales para la tos, de Bebesymas, on explica els remeis més útils de les iaies.

S'ha acabat P1!

La petita ja ha acabat el seu primer curs de guarderia, en el que ha estat una de les papallones de P1. El dia 30 va ser el seu últim dia oficial, tot i que continuarà anant-hi al juliol.

I fent balanç puc dir que estic molt contenta d'haver-la apuntat a la guarderia ja que ens ha portat moltes coses bones tant amb ella com a mi. Jo l'he deixat sempre molt tranquil.la i he anat a treballar sense patir massa per si estaria ben atesa, perquè des dels primers dies sempre ha menjat i ha dormit bé allí.
L'últim dia ens van donar un dossier amb les fotografies de les activitats que han fet i veient-les m'he adonat de lo petiteta que era quan va començar. Tenia deu mesos i recordo que la deixava als braços de la cuidadora. Quina diferència amb ara, que l'he de perseguir passadís amunt i avall per a posar-li la bata!
El primer trimestre va ser el més difícil, tant per l'adaptació com per les múltiples malalties que va agafar, sobretot les diarrees i els refredats. Però desprès de Nadal ja va anar tot molt millor. Ella als matins s'aixeca contenta i sempre vol anar a la guarderia. Ella mateixa agafa la seva motxilleta i ens espera davant de la porta mentre fem els últims preparatius abans de marxar de casa.
I un cop allí també entra molt directa, agafadeta de la mà d'algun dels seus amiguets. I, com ja he comentat moltes vegades, mai té pressa per marxar en anar-la a buscar.
Veient les fotografies també he vist les moltes activitats que han fet, des de quan hi va anar la Castanyera, després els pastorets, el carnestoltes disfressats de boles de neu, i ara el final de curs fent el seu primer debut com a pingüí!
El dossier també incloïa un informe amb les seves primeres "notes" i com veieu són totes bones, no li cal repetir curs!!

Exantema sobtat (2)

Quan a la tardor la petita va tenir l'exantema sobtat, (que va donar per 1, 2 i 3 post) no em pensava pas que pogués tenir una segona part.
Mentre aquesta setmana li han anat apareixent els símptomes jo em negava a creure que es tractava del mateix (no pot ser!, pensava).
Va tenir unes dècimes de febre el dilluns al matí. Ho vaig relacionar amb la sortida dels dos queixals que fa dies que batallen per trencar la geniva. Ella no s'ha queixat mai de les dents, però pensava que el cas del queixals era diferent.
Dimarts més dècimes durant el dia, i a la nit arribant a 38,3. Aquí ja em vaig preocupar una mica, tot i que el seu aspecte extern era molt bo: energètica, juganera i menjadora com sempre.
Ahir continuava tenint dècimes durant el dia i em vaig fixar com començaven a aparèixer petits granets a la panxa i al coll.
Tot el quadre idèntic al de l'altra vegada.
El pediatre m'ha dit que ara ja no és contagiós, per tant que fem vida normal. No és la reproducció del mateix virus que va tenir al novembre (anomenat la sisena malaltia), ja que un cop es passa ja no es torna a agafar. Es tracta d'algun altre virus que es manifesta igual: tres dies de febre sense causa aparent, i al desaparèixer la febre, surten els granets al cos.

En un altre ordre de coses, he aprofitat per preguntar-li sobre la notícia apareguda respecte a l'administració de paracetamol (Apiretal) i ibuprofèn (Dalsy) en els nens. La nova norma i també el pediatre diuen que no cal fer baixar la febre dels nens si aquests semblen trobar-se bé. Em sembla molt coherent, ja que a vegades es dóna mèdicament als nens de forma preventiva i no cal exposar-los als fàrmacs si ells no ho necessiten.

Quinze mesos

El divendres passat la petita va fer quinze mesos. Després de l'any, és una de les fites "importants" més pròximes. Els tretze i catorze mesos no tenen massa estatus, són com de transició. En canvi, els quinze sí. Almenys a mi m'ho sembla. Com l'any, o els divuit mesos. Potser el fet de que toqui vacuna i revisió mèdica fa que adquireixin aquesta importància.
Bé, al meu CAP no fan revisió als quinze mesos, només fiquen les vacunes. Així que em vaig quedar amb les ganes de saber quan pesava... A casa, la pesem amb el mètode de cutre-precisió pesant-me jo amb ella a la bàscula i després jo sola: pesa uns deu quilets i escaig segons això. Ara bé, lo de medir-la a casa, ja no sé com fer-ho...
Les vacunes no li han fet cap efecte, i tampoc massa mal quan li ficaven. Vam fer popanalgèsia i tot i que sí que se'n va adonar (apartava la xeringa amb la mà!), no va ser res d'escàndol.
Pel que fa a l'evolució d'aquest últim mes, cada cop costa més anotar els nous canvis, ja que està bastant estable.

1. Noves paraules: més, popa, nena, nas, pipi.

2. Nous jocs: li hem començat a ficar trossos de la sèrie Pingu i li agrada molt. Sobretot si fiquem sempre el mateix capítol. I també juga a l'ordinador a la pàgina del Buhoboo (molt recomanable) i del Possion Rouge (potser més aprofitable per quan sigui més gran). Li agrada molt i ho demana. Lo dolent és que ara, quan obrim l'ordinador, ella ha de fer primer la sessió de dibuixos i jocs abans no ens deixa fer res a nosaltres.....

3. La son va molt bé! Avui ha dormit de vuit de la nit fins a les sis i mitja tot seguit. I després li he donat popa i fins a les vuit. Normalment es desperta unes dues vegades, una cap a les quatre (es torna a dormir amb quatre mimos) i la de les sis (aquí sí que em toca donar-li popa i, a vegades, portar-la al nostre llit és l'única garantia de que torni a adormir-se unes horetes).

4. Porta uns mesos molt sana! Esperem que duri!!

Ah! I per molt que ho pugui semblar... no, la fotografia no és de la filla de la Belen Esteban! És de la meva petita. I l'escena no està manipulada, realment va caure dins de la cassola mentre jugava traient els pots dels calaixos.

Gana voraç

Sí, tinc una gran sort: la meva filla és menjadora.

La pregunta de "et menja?" és una de les més freqüents en aquesta edat. Com que sóc de les de la banda del sí, m'estalvio múltiples consells sobre les millors tàctiques per a que mengin. I estic la mar de contenta!
Menja de tot, li agrada provar nous sabors, menja papilles, menja trossets, menja les peces de fruita senceres, menja llenties, li encanta la verdura, el peix, menja a casa, menja a la guarderia, menja amb la cullera, menja amb els ditets, menja els cereals infantils dissolts en la llet, menja els cereals "de grans" ... tot el que li oferim! És una passada, en aquest sentit.
Quan està malalta no menja quasi res, però ja no em fa patir, perquè sé que després es compensa la mar de bé.
Vaja, que no tinc cap queixa. Al contrari, a vegades al·lucino amb les grans quantitats que pot arribar a menjar. Vaig començar donant-li poc i cada cop he anat augmentant més. Doncs molts dies he d'improvisar i treure-li més coses, perquè només fa que dir "mé".
I menja a tot hora. Qualsevol moment que et veu traginar un iogurt per desar la compra a la nevera, o berenar un plàtan, o menjar una galeta, ella de seguida m'estira del braç perquè ho vol provar.
Entre les menjades sempre fa alguna pressa de pit, i en acabar quasi sempre també, ja que tan després de dinar com de sopar li dono el pit per adormir-la. I moltes vegades vol els dos. És una llima.
Quan s'apropa l'hora de sopar, em porta de la maneta cap a la cuina, ella mateixa es fica el pitet, i em senyala la trona. I a la que em despisto, ja hi puja ella sola! I si, un cop fet el menjar, quan ja el té quasi al davant l'he de deixar reposar perquè crema (inevitable amb les sopetes de la nit), només fa que assenyalar el plat. Aprofito aquell moment per jugar amb alguns ninotets que té a la taula de la cuina, però ella no treu l'ull de sobre al plat. I em mira volent dir, "mama, no et despistis".
No hi ha dubte de quan té gana.
Jo li ofereixo pràcticament de tot, si té gana deu ser perquè ho necessita. Però em faig creus de com pot menjar tant!
Si continua així aquesta nena ens buidarà la nevera a la mínima de canvi!

Contenta amb la guarderia

Ara que ja comença el "segon trimestre" de guarderia he de dir que de moment n'estic molt contenta. Al setembre, quan va començar a anar-hi, vaig patir una mica pel tema de que era una de les més petites de la classe i de que no caminava. Però ara que ho veig en perspectiva, penso que portar-la a la guarderia ha estat una decisió molt encertada. Tot el que juga i aprèn allí no li podríem aportar ni jo com a mare, ni els padrins ni la resta de la família i amics.
L'únic punt negatiu són les moltes malalties que ha anat agafant al llarg d'aquests mesos. Per sort, res greu, però ha estat molt refredada. Clar que tampoc podem saber si hauria tingut una salud de ferro si no l'haguéssim portat.

La guarderia ens ha portat molts canvis positius:

1. Rutina: Durant el seu primer any de vida no vam seguir massa rutines. Els primers mesos són caòtics i ens anàvem adaptant nosaltres al seu ritme. Sí que tenia uns horaris fixes en l'hora d'anar a dormir, però la resta estava bastant desordenat. Doncs va ser començar a la guarderia i agafar unes rutines molt consolidades pel que fa als menjars i les migdiades. Sense cap esforç ella es va anar adaptant a uns horaris.

2. Estímuls: Un cop van passar les primeres setmanes d'adaptació (que no van ser gens de dures), la petita de seguida allargava els braços cap a l'educadora i manifestava molt interès per entrar dins de la classe. Ara, quan diem que anem cap a la guarderia se li il.lumina la cara. Està contentísima! Crec que s'ho passa molt bé envoltada de tants jocs, escoltant contes, pintant, jugant.... La noto molt receptiva i positiva.

3. Amistat: Fa uns dies que en anar-la a buscar em diuen que ha estat tota l'estona agafadeta de la mà amb una nena i que han estat jugant juntes. Em va sorprendre, perquè amb la seva cosina que es porten un dia, no es fan massa cas. Però observant pel vidre de la porta vaig poder comprovar com es feien abraçades amb aquesta nena. Sí, sembla que té la seva primera amigueta. És possible que d'aquí uns dies les abraçades amb aquesta nena es converteixin en estirades de cabells i esgarrapades. Però crec que tot això és normal i forma part del seu descobriment i desenvolupament del món.

Potser no hauria de ser així, però la guarderia desenvolupa moltes més funcions que la de simplement guardar els nens mentre els pares treballen. Abans no pensava així, però ho estic comprovant cada dia. Crec inclòs que la guarderia fa un petit paper en la representació de "la tribu" que acompanya el nen en el seu creixement. En aquest món en que estem bastant sols a les cases (em refereixo a que no vivim envoltats de la família extensa), un nen es deu avorrir bastant si està sempre només amb la mare. L'ideal seria que pogués gaudir una estona cada dia de contacte amb d'altres nens del poble, amb els avis, amb els tiets, sent present mentre tots desenvolupen les seves activitats, i no sent sempre el centre d'atenció. Però si no tenim això, la guarderia (una estona petita al dia) pot fer perfectament aquesta funció.
Clar que és cert que no "cal" anar a la guarderia. Però penso que de la manera en que esta estructurada actualment la societat, el nen que es queda a casa necessita més coses a banda de que la mare no treballi i estigui per ell. Sí que es pot anar una estona al parc, però a l'hivern fa molt fred. Sí que seria ideal portar-lo una estona a una ludoteca, però al lloc on visc no n'hi ha cap. Abans la família i la vida de poble tenien un paper en la criança del nen. Ara estem més sols, almenys en el meu cas, i la guarderia m'ajuda en aquest aspecte. Donades aquestes circumstàncies, jo tinc clar que la portaria una estona cada dia encara que no treballés.

Imatge de Kathleen Rietz

13 mesos

Passada la frontera de l'any, tenim una petita patufeta que avui fa tretze mesos!

Em dona la sensació que a partir d'ara ja juguem en una altra divisió. Això de tenir un any ja és un grau i cada cop s'allunya més de ser un nadó per a convertir-se en una nena petita. Ara per ara encara té molt de lo primer però aquest any que ens espera viurem canvis que l'aniran fent cada cop més independent.
Els progressos i novetats d'aquest mes són:
1. El caminar està molt consolidat, va per tot arreu, inclús fa alguns ballets quan li fiquem música. Ja ha aprés també a posar-se de peu ella soleta sense ajuda.
2. Sembla que va aprenent noves paraules i n'entén moltes més. Si li pregunto on són certes coses, les senyala.
3. Hem introduït aliments nous, que ha tolerat molt bé. L'ou ja se'l menja sense problemes, no era una intolerància. I menja ja pràcticament tot el que prenem nosaltres. Els iogurts i les mandarines la tornen boja. Si ens veu que en tenim a les mans, no para fins que li'n donem!
4. La son ha continuat igual de malament tot aquest mes. I com que ha tingut tantes malalties, ha tornat a dormir amb nosaltres al llit més hores de l'habitual. Vaja, que hem reculat. I han augmentant els despertars. Fa uns dies que estem provant noves tàctiques, ja ho explicaré en un altre post.
5. Continuo donant-li el pit, tot i que aquest mes he notat per primer cop que han disminuït les preses. El fet d'haver-li tret la popa durant la nit hi té a veure. També observo que durant el dia hi ha molts moments en que li dono tot i que ella no m'ho demana i segurament aquestes seran preses destinades a desaparèixer aviat. Però encara n'hi ha com a mínim dues de consolidades: després de dinar i abans d'anar a dormir. I si estic amb ella tot el dia, moltes més.
6. I sobre la seva salut, doncs no ha estat un mes massa bo. No ha patit res greu, però entre una cosa i una altra fa dies que no està al cent per cent. Creuo els dits per a que ara vingui una bona temporada!

Ara, conjuntivitis

Fa unes setmanes que enganxem una malaltia rere l'altra. Sembla que no hi hagi treva. Tot va començar amb els efectes secundaris de la triple vírica, després l'exantema (que va ser dur de passar...) i ara, conjuntivitis!!!

El primer dia del pont pintava molt bé: els puntets vermells de l'exantema havien desaparegut, no tenia febre... Vaja, que tot era favorable per a poder marxar de mini-vacances com havíem planejat.
I de fet, hem marxat. I ha anat tot molt bé. Molt millor que el viatge que vam fer a l'estiu, ja que ella ha estat molt més receptiva i participativa. I el temps ens ha permès fer moltes activitats.
Però aviat van començar a aparèixer els símptomes de la conjuntivitis: els ulls vermells, lleganyes constants, despertars amb els ulls enganxats...
Normalment quan té moltes lleganyes li netejo els ulls amb camamilla. Com que no en tenia a mà, durant el viatge ho he fet amb sèrum, i també ha anat bé.
Tot i que cada dos per tres tornava a tenir una lleganya supurant.
Avui he anat al pediatre i ha confirmat que es tracta d'una conjuntivitis vírica. Si no se li torna a posar l'ull vermell no caldrà donar-li cap col·liri. A mantenir una bona higiene de l'ull i ja està.
Ella està bé, com sempre, però no podem portar-la a la guarderia amb aquests ulls. Portem dues setmanes sense trepitjar-la, ja no la coneixeran!
O sigui, que a tirar del pla B. Sort n'hi ha dels padrins!!

Millorant... i fent progressos

El dilluns el pediatre em va dir que l'erupció cutània del virus li duraria uns dos dies. Però han estat ben bé quatre! Ahir encara tenia taques bastant perceptibles al coll i a la cara. Les de la panxa van ser les primeres en aparèixer i també les primeres en marxar.
Per sort aquest matí s'ha despertat amb un aspecte molt millor. Cada matí examinava cada racó de la seva pell per a veure-hi una millora, i ha costat però per fi avui puc dir que sí, que ja sembla tot passat. A més, jo havia patit molt aquests dies perquè pensava que potser li quedarien algunes marques, però per sort han marxat tots els granets sense deixar rastre.
A veure si de cara al cap de setmana llarg està ja del tot recuperada!
Un fet curiós que he observat aquests dies és que ha crescut. No sé si el tòpic de què quan tenen una malaltia es fan més alts és cert, però en aquest cas sí que s'ha donat el cas. I no ho he notat per la roba, sinó perquè ¡terror! ja arriba a agafar els objectes de damunt la taula del despatx, del menjador, de la cuina... De puntetes i amb les seves feinades per aconseguir-ho, però hi arriba, que és l'important de la qüestió. Fins ara aquest era un territori segur on deixar els telèfons, documents importants, vasos... Ara hem de vigilar molt més!
I també li està creixent el cabell! Ja no es veu tan calveta, comença a tenir una mica de grenyes!!

Imatge de Cameronc

2n dia d'exantema

Estem en el segon dia d'erupció de la malaltia. Aquest matí, mentre l'observava de prop quan la canviava he pensat que la cosa anava a millor. Semblava que els puntets no eren d'un color tan intens.

Però no, a mesura que han passat les hores ha anat empitjorant el seu aspecte. Els granets s'han escampat per tota la cara. Només queden les cames com a territori no conquerit. La veritat és que està molt desmillorada físicament. Espero que després que passi l'erupció torni a aparèixer la meva filla de sota aquesta capa de taques vermelles.

La gana i els ànims continua sense perdre'ls. Potser té una mica més de son. Ella que no és de fer migdiades llargues, sembla que descansa més. O és que potser a mi em condeix molt el temps en què ella dorm! Perquè feia dies que no estava tot el dia a casa amb ella i és dur!! No para quieta ni un moment!
En aquesta pàgina hi ha més informació sobre l'exantema sobtat, per a qui li interessi. Espero que mai us hi trobeu, però val la pensa estar-ne informat. I saber que a pesar de l'aparatositat externa, no és molt greu.
Diuen que l'erupció dura un dos dies. A veure si demà està millor!

Exantema sobtat

Aquest cap de setmana la petita ha tingut febre. Des del divendres que ha estat a 37.5, 38, 38.8... Una febre sense causa aparent, ja que no ha anat acompanyada de diarrea, ni vòmits, ni més tos ni mocs de l'habitual. A més, ella segueix com sempre: no ha perdut la gana, ni l'alegria.

Jo pensava que potser era encara la reacció de la vacuna, però aquest matí ja he vist que la cosa passava a un altre nivell.
Ahir abans d'anar a dormir ja em vaig fixar que tenia tot de taquetes vermelles a la panxa, molt suaus i difícils de veure, però allí estaven. Aquest matí, els puntets vermells eren molt més abundants i intensos (com els de la foto, que he tret d'Internet, però és molt semblant a l'aspecte que té ara la meva filla).
He anat al CAP d'urgències perquè no em feia gens de gràcia. Al principi de la visita m'he espantat una mica, perquè el primer que ha fet la pediatre és anar a buscar una càmera de fotos per immortalitzar el ventre de la meva filla. Durant uns moments he pensat que devia ser un cas ben anormal i mai vist, ja em veia camí cap a l'hospital!
Per sort no ha estat res greu. Després de la sessió de fotos, m'ha explicat que es tracta d'un exantema sobtat, també conegut com "la sisena malaltia". És un virus que acostumen a passar molts nens d'entre sis i divuit mesos. Produeix tres dies de febre bastant alta que tot i això no afecta el benestar general del nen i, quan aquesta desapareix, tres dies d'erupció. No m'ha donat cap tipus de medicament, ja que ella es troba bé i ja no té febre. I m'ha dit que vida normal.
A mesura que passen les hores ella està més plena de granets, ara inclòs cap a la cara. Té mal aspecte, la veritat. Però ja m'ha dit que això podia passar, i que al cap d'unes 48 hores remetrà. Esperem que sigui així!

En fi! Que no portem uns dies massa bons.... A veure si es recupera aviat!

La vacuna d'efectes retardats

Fa una setmana que comentava que els efectes de la vacuna triple vírica podien aparèixer una setmana més tard. I posava en dubte que me'n recordés, donat el cas.
Doncs s'ha donat el cas. I no me n'he recordat!
1- Des d'abans d'ahir que té la cara més vermella de l'habitual, en concret dues rodones ben marcades a les galtes, i una mica el nas. Sembla la Heidi. No sabia pas a que podia ser degut, he pensat que potser era pel fred, ja que són les parts més desprotegides quan va pel carrer.
2-Aquestes últimes dues nits han estat més complicades de l'habitual. S'ha despertat les dues o tres vegades de rigor, però ha costat mooolt calmar-la i ajudar-la a tornar a agafar el son. Nosaltres hem cregut que era a causa de les dents, ja que últimament està tot el dia amb les mans a la boca, on estan apareixent nous puntets blancs.
3- Ahir al migdia en 'anar a buscar-la a la guarderia em van dir que l'havien notat una mica calenta i que tenia algunes dècimes de febre. A casa el termòmetre marcava 37, 2.
4- Està molt irritable. Ahir es va despertar de la migdiada plorant molt, com si estigués enrabiada. I va estar intranquil.la durant una bona estona. Aquí ja vam pensar que realment ho devia estar passant malament i vam donar-li una dosi d'apiretal.
I jo vivint en la inòpia total, no ha estat fins que fullejant una revista he vist un article sobre les vacunes que se m'ha encès la llum! Avui fa just una setmana!
I la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) té els efectes secundaris just entre el 5è i el 12è dia després de l'administració de la vacuna. En alguns casos els nens poden presentar quadres similars als de les malalties per les que han estat vacunats, tot i que d'una forma molt més lleu. Malestar general, tos, reaccions cutànies, febre no molt alta, augment dels ganglis limfàtics, cefalea, rinitis....
Així que pobreta ens ha estat donant pistes ben variades, però té uns pares una mica despitats! Sort que no hem fet -espero!-res contraproduent. A cuidar-la molt i a esperar que no durin gaire aquests símptomes!

Doncs que no dormi

Tornem-hi amb el tema de la son.

Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!

Intolerància a l'ou?

Fa pocs dies vaig introduir l'ou a la dieta de la meva filla. Hi ha molts nadons que en prenen des dels nou mesos, ja sigui sencer o no més el rovell, però el meu pediatre em va recomanar que fins a l'any.
Tinc entès que és un dels aliments, que comporta més risc d'al.lèrgies, especialment la clara.
Com que ara que farà un any seran varis els nous aliments a introduir, vaig voler començar ja amb l'ou i el diumenge passat vaig donar-li una mica de rovell en el dinar.
Aquella tarda va vomitar una mica. Aleshores no ho vaig relacionar perquè portava uns dies amb molts mocs i tos i vaig pensar que havia vomitat a causa del refredat. No hi vaig ni pensar amb l'ou, ja que fins ara tots els aliments que li he anat introduint els ha tolerat molt bé i no pensava amb la possibilitat de que l'ou li hagués fet mal. No hi vaig caure.
A més, com que amb el tema de la guarderia sempre hi ha alguna passa o altra voltant, doncs mai se sap si n'ha tornat a agafar una altra.
Així que el dijous per sopar, li vaig oferir també una mica de rovell amb el pa amb tomata. Se'n va anar a dormir, i al cap d'unes hores es va despertar vomitant. Aquest cop bastanta quantitat, i gens digerit. Aleshores sí que vaig pensar amb l'ou! I vaig lligar caps.
Vaig buscar informació a la xarxa (ja sé que no és bona consellera, però és una temptació) i vaig llegir sobre les diferències entre les al.al·lèrgies i les intoleràncies a certs aliments. Les al·lèrgies, que acostumen a ser hereditàries, són degudes a una reacció del sistema immunològic i normalment es manifesten amb urticària a la pell. En canvi les intoleràncies són una resposta física anormal, com dolors abdominals i vòmits. I em quadraven bastant els símptomes que explicaven, com el fet de que el vòmit fos del menjar sense digerir i al cap de dues hores d'haver menjat.
L'endemà ja estava bé, però va fer algunes caques una mica descomposades.
Vaja, que de moment descarto donar-li més ou fins que no li comenti aquests episodis al pediatre.
Espero que no sigui res greu!

Imatge de Fotosearch

A dormir?

Després d'una bona temporada en la que s'ha adormit sense massa problemes i en la que començava a dormir més hores seguides a la nit, la cosa torna a pintar malament.
No sé si és que està fent algun canvi (hi ha gent que diu que cada canvi evolutiu: gatejar, caminar... comporta problemes a la son), si són les dents (els incisius laterals de dalt ja apunten), si és pel refredat (portem setmanes amb tos i mocs) o ves a saber perquè!
La qüestió és que em costa molt que s'adormi, i quan finalment ho aconsegueixo es desperta al cap d'un moment. Li costa agafa el son "de veritat", el de dormir unes hores seguides. I jo al final estic desesperada, se m'acaba la paciència! Per que tant per la migdiada com per la nit, estic uns tres quarts d'hora per adormir-la al pit. No em sap greu estar aquella estona amb ella a l'habitació, ho gaudeixo. Però si quan per fi se m'ha adormit, se'm desperta al cap d'un moment, se'm fa molt pesat!! Hi ha dies que no puc més!!! Acabo desquiciada!
I quan veig que ja és fa gran i encara estem amb els mateixos problemes de sempre, em fa replantejar moltes coses. Per que més ja no puc fer. Per això vam pensar que potser la clau era fer "menys"!
Ja fa unes setmanes que he decidit que en els successius despertars nocturns, no li donaré el pit. Volia veure si era capaç d'adormir-se sense haver d'estar xumant el meu pit. Feia un temps que no només volia popar una mica, sinó que s'havia d'adormir amb el mugró literalment dins de la boca! Si li treia, a plorar.
L'experiment ha donat bons resultats. Quan es desperta i encara estem desperts, és son pare qui hi va i se li adorm als braços (més ràpid que a mi!!). I si ja és de nit, normalment la portem al nostre llit i despleguem un arsenal de fregaments d'esquena, cançons... fins que s'acaba adormint, en general amb rapidesa. I quan ja són les sis del matí més o menys li torno a donar popa.
Això ens funciona be, en el nostre cas està comprovat que es desperta menys. Arrel d'això vam aprofitar per fer el canvi d'habitació.
Però ara fa uns dies que tornem a tenir problemes amb la son i és realment esgotador! Sobretot després de les bones nits que ens havia regalat últimament. Havia cantat victòria massa aviat.

Imatge d'StockPhoto

Com a mosques

Jo era molt positiva respecte a la possibilitat que potser no es ficaria tan malalta com deia la gent un cop portés la meva filla a la guarderia. Pensava que no seria tan greu. I sí que ho és.

Va passar dues nits de febre la setmana passada, i aquesta setmana ha tingut vòmits i diarrea. Veure-la vomitar ha estat dur, i olorar les caques descomposades quan la canviàvem també. La nit que va vomitar vaig haver-la de dormir en braços, sense pit, perquè no en volia.

Pobreta.
Seguint els consells del pediatre, no li donem cap medicament. El menjar habitual de sempre, poc i sovint. I la lactància, com sempre, ja que l'ajudarà a recuperar-se més ràpid.
Quan la veig patir sempre dic que donaria el que fos per passar-ho jo. I aquest cop, així ha estat. Jo i son pare també hem caigut darrere seu com a mosques. Però amb una intensitat multiplicada per dos. Suposo que deu ser una mena de justícia poètica, això de passar-nos la seva passa, perquè ens adonem de lo malament que ho passa per portar-la, sense haver-li demanat l'opinió, a la guarderia.
També hi ha coses bones, sé que s'ho passa bé, però això de les malalties és un inconvenient molt gran.
Jo estic bastant bé, no ho he agafat gaire fort, però el meu home sí. Bé, jo tinc la teoria de que les dones sempre som molt més sofertes que els homes en aquests temes, i més ara que sóc mare, ja que la perspectiva d'estar tot un dia al llit és totalment utòpica. Estem malaltes, però fem el mateix. En canvi ells, sovint sembla que s'han de morir en pic tenen unes dècimes de febre.
I així estem. Tots a casa.

Segona setmana de guarderia

I de moment la meva petita ja ha recopilat.....




1.- Dos nits de febre.

2.- Una mossegada de les que es queden marcades, perquè li volia robar la galeta a un nen.
3.- Embrutar moltíssim la roba.
4.- Dormir més hores de migdiada que mai.
5.- Aprendre a picar de mans.
6.-...... i un nòvio!!!
Sí, sí, es veu que hi ha un nen al que té idolatrat i el segueix per tot arreu. Em diuen que si plora i la porten on és el nen, deixa de plorar en sec i s'hi vol tirar a sobre. Em fa gràcia, tot i que no comptava en que tingués aquest tipus d'affaires tant aviat....

I jo també he fet bastantes coses aquesta setmana, impensables de fer abans!!
1.- He treballat molt. Tant dins com fora de la feina, m'havia de posar les piles!
2.- M'he anat a depilar com cal, a l'esteticista i no amb la gillette mal passada com fins ara.
3.- He demanat hora per fer-me una pedicura la setmana que ve. Perquè m'ha vingut de gust i els meus peus ho necessiten!
4.- He fet conserva amb les tomates de l'hort.
5.- He recuperat l'hàbit d'esmorzar llegint el diari! Impagable.
6.- Estic llegint un llibre amb una continuació de dies seguits, no com fins ara que quan l'obria ja no m'enrecordava de què anava la història.

I això que ella només hi ha estat unes horetes, a la guarderia. Clar que després a casa ha dormit molt.
Avui ja l'he deixat fins a les 12 perquè durant la setmana s'ha anat adaptant bé. Plora quan la deixem al matí, però al cap d'uns instants juga tranquil.la (l'espiem!, je je).
Encara no l'he deixat cap dia a dinar, la setmana que ve ho provarem.

Imatge de Selena Guardi