14 mesos (*)

Que ràpid passen els mesos! Volen!

El petit ja en té 14!

Aquest mes ha experimentat molts canvis, segurament els més importants que ha viscut fins ara: ha començat a caminar i ha començat a anar a la guarderia.

- Caminar: Pocs dies després de complir els 13 mesos va fer els seus primers passets. I va ser tot d'un dia per l'altre: passar d'estar molt verd, de no col.locar els peus a terra en la posició correcta a abocar-se a fer la primera caminada, amb poquíssima estabilitat, mentre el contemplàvem ben sorpresos. A partir d'aleshores ha anat combinant el gateig, el peregrinatge en penitència  recolzat en els genolls i, a mesura que ha anat agafant més estabilitat, el caminar. Ara, gairebé un mes després d'estrenar-se, ja gairebé sempre es desplaça sobre les dos cames, tot i que encara amb algunes caigudes de les que s'aixeca ràpid i sense pors.

- Guarderia: Fa set dies que hi va i de moment li està costant molt. Només hi anat una hora i mitja cada matí, i alguna hora a la tarda per a que es vagi adaptant poc a poc. Els primers dies ha plorat molt i ara ja comença a estar-s'hi més tranquil, però crec que tardarà encara uns dies (o setmanes) a anar-hi content. Ha estat un any pràcticament sempre al meu costat i aquest canvi en la seva rutina l'ha descol.locat. Ja sé per experiència que això són només els primers dies, i que després s'ho passarà molt i molt bé, però ara ens toca viure l'adaptació i no és fàcil, pobret! Però ens en sortirem!

Per la resta, tot segueix molt bé, a casa segueix sent un nen feliç i sempre content, regalant-nos rialles a tort i a dret.

- Alimentació: Ja menja més quantitat dels diferents aliments que hi ha a taula, sempre a petits trossets que agafa ell sol amb la mà o, com a novetat d'aquestes últimes setmanes, amb una cullera o forquilla. En cau molt a terra i a fora, però també n'encerta moltes cap a al boca! Tot i això, amb 14 mesos recent complerts, la seva font d'alimentació principal la majoria de dies continua sent la popa.

- Son: Dorm molt a la nit, amb despertars esporàdics per popar, en els que gairebé no ens despertem ni un ni l'altre. Beneficis del collit! No he passat gens de son en aquesta segona maternitat!  I durant el dia fa una migdiada d'una hora i mitja,entre la una i les tres del migdia.

- Dents: En té 6 de moment, i aquests dies el torno a veure una mica neguitós posant-se les mans tot sovint a la boca.

- Germans: Cada dia són més còmplices i podem anar fent més coses tots junts. Ara al matí ja es lleven a la mateixa hora i esmorzen tots junts abans d'anar a l'escola. I a la nit ja comencem a fer l'hora del conte conjunta, tot i que el petit es distreu ben aviat. Respecte a la relació entre ells, cada dia va en augment. M'encanta quan, al dir-los-hi alguna cosa o donar-los una ordre, la nena em mira i diu "No volem, no volem" incloent-lo en la seva desobediència trapella.

Anem sumant! El temps passa imparable!

1 any! (*)

Ahir el meu fill va fer 1 any!! 12 mesos ja han passat des d'aquell 23 de juliol del 2012, en el que vaig viure el meu segon part. Aquests dies l'he tingut molt present i l'he rememorat molt. Tot i que el part va tenir un principi molt  dolent, després va ser molt bo  i n'estic contenta. El recordo de manera molt positiva, perquè va ser tot molt natural:  una molt bona manera de donar la benvinguda en aquest món al petit de la casa.

Ell, com ja he dit en diverses ocasions, és una delícia de nen. És un nen molt dolç, tranquil, gens ploraner, rialler, dormidor, menjador, ballador, hàbil, ràpid, precís amb les mans, ple de saxonets però molt àgil, pacient, feliç.... Estem tots molt contents de tenir-lo al voltant!!

Encara no camina, va gatejant a tot arreu. Fa molts passets agafat a les superfícies i quan li donem les dues mans, però sol encara no ha fet cap temptativa. Ja tindrà temps!

I aquí van les novetats més rellevants d'aquest últim mes:

- Alimentació: Menja de tot, ja des de fa mesos. La  introducció a l'alimentació complementària ha estat molt diferent que amb la petita. Ell pren tot l'aliment que necessita de la popa, i la resta d'aliments els hi hem anat oferint de manera lliure i a demanda. Va començar menjant molt poquet, tot a petits trossets; i ara ja menja bastant en totes les menjades. A l'esmorzar menja una mica de fruita i algunes galetes sucades amb llet. Per dinar, el que hi hagi a la taula. Ahir va menjar trossets d'ensaladilla russa, bocinets petits de carn i una mica de iogurt. Per berenar també menja trossets de fruita. I per sopar, molts dies menja pa amb tomàquet amb pernil dolç o formatge. I durant el dia pren popa quan la demana: tres o quatre vegades.
 El fet de no fer-li papilles ha estat per tant molt positiu! Molt còmode pels pares i molt enriquidor per ell, ja que cada dia menja una alimentació diferent.

- Lactància: Estic contenta d'aquest any de lactància i estic gaudint al màxim de l'experiència. Més encara sabent que segurament serà l'última. Jo seguiré donant-li mentre en vulgui. A veure què passarà quan comenci a la guarderia, segurament es veuran afectades moltes preses diürnes. Però durant la nit podrà seguir mamant si ho vol.

- Germans: Cada cop tenen més relació, i fem més coses tots junts. La petita ha viscut amb neutralitat aquest primer aniversari del germanet. No sabia molt bé el què passaria. Quan es va despertar ahir al matí li vaig dir. "Avui el germanet ja té un any!!" I ella em va dir: "Un any? No pot ser! Però si encara no camina sol!" Je je, es pensava que per art de màgia al fer un any el petit ja es faria més gran de sobte!

- Jocs: Li agrada molt jugar a posar i treure objectes de diversos potets, a empaitar pilotes pel menjador, a plantar-se sempre que pot, a caminar solet arrossegant cadires amunt i avall, a ballar quan posem música... S'entreté estones llargues fent aquestes coses, mentre va fent sorollets amb la boca i crits quan vol alguna cosa que no li queda al seu abast. De paraules la que més diu últimament és "mama"! Ho diu sovint, i sobretot quan té gana.

En resum, ha estat un primer any molt feliç! Esperem que el que ara comença també ho sigui!

11 mesos

El diumenge el petit va fer 11 mesos!
Tot va molt bé, està enorme i molt espavilat.
La última de les seves habilitats és... baixar escales!
Poc després de començar a gatejar, el petit de casa va aprendre a pujar escales, i des de fa unes setmanes, sorprenentment,  també a baixar-les. 

Com que les escales que li queden a l'abast són de pujada, no vam posar cap barana protectora. Estem pendents cada cop que s'hi aproxima i, segons la nostra disponibilitat del moment, l'animem a pujar-hi o el dissuadim com podem.

Per tant, que el nen volgués experimentar l'ascensió cap al pis de dalt no ens va agafar de sorpresa, ja que la petita també va passar-se moltes estones pujant-hi. El que ens ha sorprès més és l'habilitat de baixar-les, perfeccionada amb pocs dies: quan es cansa de pujar o li cau algun objecte que porta entre mans, inicia el descens amb una tècnica immillorable, amb tan sols alguna temptativa de relliscada registrada fins el moment. Sense girar-se de costat, va tirant el culet endarrere com si fos una granoteta i es deixa lliscar fins a l'escala immediatament inferior. És molt còmic de veure!

I  molt sovint fa aquest procés, per més inri, amb alguna cosa a les mans, ja sigui una de les seves joguines o algun objecte que li ha semblat atractiu del menjador i que ens ha requisat (comandaments a distància, mòbils o ulleres de sol són dels més habituals). 

Així que una de les seves distraccions preferides és traginar objectes de la tauleta del menjador al replà de dalt de les escales. S'hi estaria hores!

És un gran repte per ell i s'ho passa pipa, mentre puja la seva captura escales amunt. Va rient i a intervals es para per a saludar monàrquicament, ara amb una mà, ara amb l'altra. O a picar de mans, o a tirar petonets, depenent de quina és l'última habilitat que ha aprés a fer i que no vol perdre l'ocasió de practicar.

I ara ja ens queda molt poc per l'any!

Els inconvenients del gateig

(Aquesta entrada pot llegir-se també a través de la pàgina Criatures del diari ARA)


 El meu fill petit, que ara té deu mesos, en fa dos que gateja. És una etapa per la que passen la majoria del nens i té moltes avantatges a nivell psicomotriu. A mesura que els nadons van descobrint el món que els envolta a quatre grapes, se'ls hi enforteixen els músculs de tot el cos, es desenvolupa l'equilibri, les connexions entre les dues parts del cervell, l'agudesa visual i hi ha estudis que inclús asseguren que els nens que han gatejat tenen més bona lletra d'adults.

És molt positiu que ho facin. Ara bé, s'ha de dir que de cara als pares és del tot esgotador!

Jo he de confessar que des que el petit de la casa ha començat a gatejar estic desbordada.

Ja no puc estar asseguda més de pocs segons, que són els que ell tarda en arribar als punts potencialment perillosos del menjador, ja sigui per la seva seguretat o per la dels propis objectes. Li encanta anar a posar les mans al toca-discs, tot i els impediments que li posem per arribar-hi; i sovint ens apaga l'ordinador  mentre estem escrivint. Les plantes, ja bastant poc cuidades abans de l'evolució psicomotriu del petit, han desaparegut definitivament del menjador: una se l'havia anat menjant a trossets, i de l'altra n'havia esgarrapat varies fulles. Mentre duri el gateig, millor un entorn sense flora.

Així que m'he d'estar aixecant contínuament del sofà, un nen gatejador és com tenir un gimnàs a casa. Deu ser la manera de fer abdominals que la natura ha previst per anar rebaixant la panxeta post-part de les mares.

De res serveix que jo hagi espargit de forma estratègica pel menjador tot d'objectes que ell pot tocar sense perill. Passa olímpicament dels ninotets, ja se'ls coneix de memòria. Ara té tot un món per explorar.

I a tot aquest món s'hi suma una germana més gran, de tres anys i mig, que de tant en tant ens transporta al petit d'una punta  a l'altra o apareix al menjador amb el seu arsenal de joguines plenes de peces petites. Tenint en compte  que un dels seus jocs predilectes és una caixa registradora que està plena de diminutes monedes, ja us podeu imaginar el nivell de vigilància que hem d'aplicar.  Sort que ella també ens ajuda molt sovint a rescatar-lo dels llocs perillosos o li confisca ràpidament objectes delicats de les mans.

Així que estem en una etapa molt divertida. Ens passem el dia recollint del terra objectes que tot seguit el petit tornarà a desordenar. Sembla que estiguem representant el mite de Sísif.

Però bé, hi ha esperança. últimament el petit ja comença a fer petits passets agafat en alguna superfície. L'etapa del gateig previsiblement acabarà aviat. I pel que vindrà aleshores sí que haurem d'estar ben preparats!

10 mesos (*)

10 mesos!

Ja tenim al nadó de casa convertit en un petit homenet! No para de moure's en tot el dia, va per tot arreu gatejant i es planta també sempre que vol. I puja escales. I comença a fer petits passos desplaçant-se quan està agafat a alguna taula o superfície! No s'està quiet.

I la seva interacció amb nosaltres va en augment, fent molts senyals amb les mans i també amb sons quan vol alguna cosa.

Aquí les novetats més rellevants:

- Alimentació: Menja de tot, a petits trossets o xafat amb la forquilla. Quan seu a taula observa tot el que hi ha als plats de tothom i comença a assenyalar allò que vol. A mi i a sa germana, que som els que ens té més a prop, si tardem massa en apropar-li el menjar, ens agafa el braç directament per agafar-ho ell de les nostres mans. És ràpid i precís quan vol alguna cosa! Li agrada tot molt: els iogurts, el pa amb tomata, el pernil dolç, les galetes, la carn, el peix, llegums... I segueix fent preses de pit quan vol, que són encara unes quantes vegades durant el dia i algunes durant la nit.

- Malaltia: Aquest mes ha estat malalt, amb molta febre i conjuntivitis. Pobret, ha estat els últims 10 dies gairebé amb un ull mig tancat a causa de la conjuntivitis! Bé, ha estat un virus que hem passat tots, un després de l'altre. Ha arribat a 39 de febre i, com que no hi ha manera que es prengui el paracetamol de manera oral (el vomita sempre), li hem hagut de posar supositoris.

- Son: Contínua dormint molt bé, quasi tota la nit seguida. Dos despertars i prou, i es queda adormit ràpid quan li dono popa. Durant el dia, normalment fa dues migdiades de no més d'una hora.

- Germans: Cada dia fan més coses junts. La germana gran sempre li vol donar coses de menjar, joguines si no en té cap a l'abast, el pentina... Hi està molt a sobre, amb tot lo bo i lo dolent que això comporta. Encara no m'atreveixo a deixar-los als dos sols fora del meu camp visual jugant ja que ella li fa unes abraçades tan efusives que em fan patir! "No l'atabalis tant" i "Deixa'l estar que li fas mal" són unes de les frases que he de repetir sovint quan estan junts.

- Dents: Ja té les dues de dalt del tot sortides, i suma quatre dents en total. Ha estat molt mossegador mentre li han sortit les de dalt, i jo tenia el braç ple de mossegades. Per sort, ja li  ha passat!

- Joc: A part de dir adéu amb la mà, ja sap aplaudir i fer l'indi, que són les novetats d'aquesta setmana. I hem començat a llegir-li alguns contes, i li agrada molt un de sons de vehicles de la Maisy Mouse que també va ser un dels primers que li vam llegir la petita.

I així estem, ell imparable i jo bastant esgotada d'anar darrere dels dos tot el dia! Ell està en una edat molt perillosa, i gatejant arriba a tot arreu molt ràpid, així que jo he d'estar amb estat d'alerta i amb els ulls ben atents tota l'estona! 

I tot ha arribat en una època de molta feina així que anem de bòlit. Però bé, intentant gaudir de cada moment. Que tots aquests mesos passen de pressa de pressa!

Nou mesos (*)

Ja són nou mesos! Com als sis, som en un altre punt d'inflexió i de molts canvis, que es manifesten sobretot en la seva major mobilitat i interacció amb nosaltres.

Tot va molt i molt bé, aquest nen continua sent un angelet.

- Alimentació: Just al post anterior en parlo en detall. Menja trossets del nostre menjar i contínua amb la lactància.

- Son: Dorm amb nosaltres al bressol sidecar, fet que ens facilita molt les preses nocturnes, que són poques (unes dues). Fa una mitja hora de migdiada al matí i una hora a la tarda. De nit, dorm de 8.30 a 8.30, amb els microdespertars pertinents.

- Dents: Li apunta una dent de dalt, que se sumarà a les dues de baix que ja té des dels sis mesos. Com la vegada anterior, ha coincidit la irrupció de la dent amb una febrada i refredat, i amb diverses mossegades als mugrons.

- Desenvolupament: Gateja per tota la casa, tocant tot el que queda al seu abast. Jo porto un mes sense poder estar asseguda massa estona, sempre l'he d'anar rescatant dels llocs perillosos. També ha començat a plantar-se! I a dir-nos adéu amb la mà, i fa molta gràcia perquè sovint ho fa quan li sembla, encara que no marxi ningú!

- Germans: Estic començant a notar complicitat entre ells dos, per exemple quan els dos paren la boca esperant les meves cullerades de iogurt o d'algun menjar. Ella està sempre sobre seu, a vegades em fa enfadar perquè l'aixeca o se li tira massa a sobre. Però ell sempre riu amb ella, i li encanta que balli al seu costat.

- Parlar: Diu "papa" molt sovint, i fa també perorates inintel.ligibles.

Està imparable!

Bon Sant Jordi a tothom!

Dimarts mut: Gatejant!!

Set mesos (*)

Ja són set mesos! Ara sí que ja dic adéu al petit nadó de casa, ja que aquest mes ha fet encara més canvis que l'estan convertint en el nen que serà.

Per qüestions de pes i alçada, mai ha estat un nadó  menudet; però ara que es mou per tot arreu sí que ja no queda ni rastre de la  fragilitat dels primers mesos. Si jo ja sento nostàlgia quan veig nens recent nascuts!!!

Dels sis al set ha canviat moltíssim, ha entrat de ple a participar en tots els moments del dia a dia. Ja és un més, ja s'asseu a taula amb tots, té el seu espai del menjador (cada vegada més gran), ja ha agafat unes rutines i comença també a voler dir la seva, amb crits molt característics que han fet que a casa el comencem a conèixer amb el sobrenom de "velociraptor". Fins i tot la petita li diu així!!

I ara que ja menja d'altres aliments a part del pit (que còmode que era!!), que quan té son vol dormir al llit i no a qualsevol lloc com abans, i que ja em necessita no només al seu costat sinó participant activament amb ell... doncs ara sí que veig la feinada que suposa ser mare de dos! Intentar quadrar els horaris, que els dos es sentin atesos a la vegada... Molts dies m'agradaria poder multiplicar-me i m'entristeix el fet de no poder arribar a estar al 100% pels dos. Fins ara tot ho he pogut anar fent, però des que el petit ha fet sis mesos, sí que m'he sentit al límit en molts moments.

Però és el que hi ha.  A més, l'important és que cada cop podem jugar més tots junts:  el petit sent adoració per sa germana, no li treu la vista de sobre mentre ella juga i ella també el va a petonejar constantment. Aquest moments ho valen tot!

Alimentació: Ja vaig escriure que aquests primers mesos d'introducció dels aliments se'm fan molt pesats, ja que he d'estar vigilant molt el que li dono, s'acaba llençant molt menjar si li faig expressament per ell i al cap i a la fi  el que ell  vol és menjar-se el que tenim nosaltres al plat. Tot arribarà. De moment, anem trampejant amb els trossets i les papilles.

Lactància: Un cop superada la vaga de lactància de fa unes setmanes, tot torna a la normalitat. Però sí que ha modificat molt els horaris. Ara és un gran popador nocturn! Normal doncs que durant el dia no en prengui tant.

Moviment: No para quiet. Canviar-lo de roba és un turment, perquè no para de moure els peus i els braços. I tot i que encara no gateja de la manera ortodoxa sí que es mou per tot arreu arrosegant-se endarrere com un cranc. Ja no puc marxar tranquil.la si el deixo un moment al menjador per anar a fer qualsevol cosa, he d'estar pendent o endur-me'l perquè si no me'l puc trobar a l'altra punta de la sala.

Son: Migdiades molt curtes durant el dia, però a les 20.30 ja és a dormir i, tot i que amb despertars nocturns per popar, fins a les 8 del matí no es desperta.

Dents: Amb els sis mesos van aparèixer les dues dentetes de sota. I les de dalt les té molt inflamades. Veient la seva propensió a mossegar-me i posar-s'ho tot a la boca (sovint l'únic que li interessa de les menjades és agafar la cullera i mossegar-la), és possible que estiguin a punt de sortir.

Plagiocefalia: A la visita dels sis mesos el pediatre ja em va comentar que tot estava evolucionant molt bé. Se li nota molt poc, i segur que d'aquí uns mesos ja tindrà el capet rodó del tot!

Ara, a pels vuit!

Dimarts mut: de quatre grapes

Mesures de seguretat

Del nostre menjador surten unes escales que van cap al pis de dalt. Ja des que estava embarassada molta gent ens deia: "aquí hi haureu de ficar una barrera, és molt perillós!". Nosaltres dèiem que quan arribaria el moment, ja decidiríem.
Quan la petita va començar a gatejar, va tornar a sortir el tema. Era evident que ella anava cap a les escales, i intentava pujar-les. Però no hi vèiem cap perill. Si les escales fossin cap a baix, la cosa seria diferent. Però al ser cap dalt, es van convertir en un gran repte per a ella. Al cap de pocs dies ja tenia traça pujant-les. Alguns familiars es ficaven les mans al cap: "us caurà!". Sí, clar, podria caure. I fer-se molt mal. Sap pujar escales, però no pas baixar-les. Per això estem sempre nosaltres al seu darrere cada cop que s'encamina cap a les escales.
Vam optar doncs per no col.locar cap barrera. I no ha estat pas per comoditat. Al contrari, no tenir-la fa que hàgim d'estar més alerta i no despistar-nos gens. Va estar uns dies que cada dos per tres volia pujar, era esgotador. Però ara sembla que ja se n'ha cansat, ja sap de que va i suposo que ha descobert que no hi ha gran cosa interessant per ella allà dalt, al replà.
Per la resta de la casa tampoc hem fet massa canvis. Els endolls són nous i ja porten la tapeta per evitar que s'enrampin incorporada.
On sí que hem fet algun canvi és a la cuina. Sobretot hem tret els ganivets dels calaixos més baixos, que són els que ella es dedica a obrir i tancar mentre fem el dinar. Potser aviat ens tocarà canviar els productes de neteja i col.locar-los en un lloc més inaccessible.
I també al bany. La tapa del vàter ha d'estar sempre tancada ara! Si no, és fàcil trobar-s'hi a dins alguna joguina!
Però realment, ara que ho penso, no hem fet grans modificacions a casa. Jo crec que l'important és incorporar l'estat d'alerta a la nostra rutina, però sense adaptar tota la casa i fer-la lliure del perill. I això que em considero una persona molt patidora. Però és impossible controlar-ho tot i, a més, mai se sap on està realment el perill!

1 any de post-part

Fa tot just unes setmanes que noto que el meu jo comença a ocupar una mica més d'espai dins del meu cervell, gairebé totalment ocupat fins ara per la maternitat.
Ja no tinc tanta "càrrega psicològica" o, si hi és, he aprés a portar-la amb més normalitat. Les grans preocupacions que m'angoixaven durant els primers mesos comencen a no ser tant constants.
Per tant, ara crec que ja estic emocional i físicament recuperada del part i els canvis que el naixement de la meva filla va comportar a la meva vida.
I es curiós que això passi quan la meva filla està apunt de fer un any. És a dir, que el post-part físic potser sí que dura quaranta dies, però l'emocional a mi m'ha durat ben bé un any.
El físic em va durar poc. Vaig tenir sort: el part va ser normal, els punts no em van fer mal, la debilitat em va durar pocs dies... L'únic símptoma negatiu va ser el dolor en la lactància els primers dos mesos, la única factura física que vaig passar.
Emocionalment, com dic, ha durat més. M'ha costat un any assumir que som dues persones, i no una. Fins ara el lligam era tan fort i estava sempre tant pendent d'ella que érem pràcticament la mateixa persona, així ho sentia jo. Ara em continuen preocupant moltes coses, però ja no pateixo per la seva vida si jo estic lluny d'ella unes hores, si no ha fet la migdiada, si està per sobre o per sota de la mitjana de pes....És un camí que va començar amb la introducció de nous aliments als sis mesos, i ha continuat des que ella es mou lliurement gatejant i ara caminant, ha començat a la guarderia i, fa poques setmanes, dorm el principi de la nit a la seva habitació.
Clar que el fi d'aquest cicle ve acompanyat de la irrupció amb força d'una nova etapa. Ara em preocupen tots els perills que comporta la seva nova mobilitat. Però aquest ja és un altre tema!

Imatge de ixbo

Deu mesos

En aquest mes no hi ha hagut grans novetats en el seu desenvolupament. Bé, segur que sí, els nens aprenen i canvien cada dia, però em refereixo a què la seva mobilitat, comunicació i aparença física no han sofert grans canvis. Bàsicament ha consolidat el gateig en estar plantada. Si té una tauleta o un punt de recolzament a prop va fent passets i recorre bastant distància.

El joc sí que ha evolucionat molt. Em sorprèn lo molt que s'estima a la seva nina, quan l'agafa l'apreta fort com si li fes una gran abraçada i li fa petonets. I mostra molta atenció als llibres, gira pàgina i comença a senyalar els dibuixos que li fan més gràcia o que sempre anomenem.

La son durant el dia també s'ha consolidat molt. Dorm una horeta a mig matí i després una hora més a la tarda. I a les nits, a les nou la faig adormir amb la meva anestèsia particular i dorm al seu bressol unes quantes horetes. Als matins sempre ens despertem tres al llit, per tant, hi ha algun moment en què es produeix el traspàs, tot i que jo no en sóc molt conscient. Dormim bé. Tot i això, noto que s'està molta estona al pit durant la nit, no el deixa anar!

Cada cop és més autònoma amb l'alimentació, sap menjar moltes coses amb les seves manetes (tot i que s'embruta moltíssim i li cau a terra la meitat) i també menja bé els triturats. Hi ha dies en què no mostra tenir gens de gana i amb quatre cullerades en té prou. D'altres en que he d'anar traient més coses sobre la marxa perquè tot ho vol tastar: tomata, pèsols, trossets de peix, pastanaga, cogombre, fruites variades...

De la resta, la novetat més important ha estat l'inici a la guarderia. Estem encara amb adaptació, i seguirà així una setmana més com a mínim.

Jocs

Moltes mares ens pensem que per a estimular als nostres fills els hi hem d'anar comprant determinats jocs a cada edat. Jo entro sovint a les botigues de nens i em miro els jocs que hi ha. Però quasi sempre surto amb les mans buides.

La majoria són joguines molt voluminoses, amb funcions molt bàsiques, i de plàstic. Quan pregunto on són els jocs de fusta, me'n porten dos o tres i em diuen que és l'únic que tenen. No ho entenc.
A més, la petita no fa massa cas de les joguines que li hem comprat expressament. En té algunes, però també juga amb tot el que es troba pel camí. Navegant per Internet, he trobat moltes pàgines que donen idees per a jugar amb els nens, segons cada etapa en què es troben, sense la necessitat de joguines comprades.
De la pàgina de educacioninicial he tret idees molt interessants i senzilles:

1. Posar i treure objectes: Amagar un ninotet dins d'una caixa (de sabates, de cereals o del que sigui). Jo el poso a dins i ella l'ha de treure. Sembla molt fàcil, però s'hi va passar una bona estona fins que ho va entendre.

2. Fer sorolls: Recopilar diferents objectes que fan soroll i anar provant. (Ex: guardiola petita amb monedes dins, bossa de macarrons, instruments musicals, paper de cel·lofana...)

3. Mirar revistes i llibres: Cada cop veig que hi presta més atenció. I se li il.lumina la cara cada cop que girem pàgina. Crec que comença a recordar les coses que fem a cada moment, perquè quan veu un animalet o objecte ja em mira la boca esperant que jo faci el so.

4. Gateig: Fer túnels per on ha de passar gatejant, posar-li impediments que ha de saltar o vorejar...

Són jocs que tots tenim a l'abast de la mà i que segur que els fem sense pensar-hi quan estem amb ells.
Clar que nosaltres hem d'estar amb ells i participar activament en el joc. Jo estic re-aprenent els sons de tots els animals i el nom de cada un d'ells!!
I de la panera dels tresors teníeu raó els que hem vau dir que la cosa durava poc. Un cop aprenen a moure's, tota la casa és la panera! Jo recomano que a partir dels sis mesos ja se'ls hi doni, perquè almenys la meva hi ha passat llargues estones, i s'ha fet curt!

!¿Vacances?!

Hem estat uns dies de "vacances" amb la petita per Donosti i, tot i que el balanç final és positiu, hi ha hagut dies de tot...

De fet, les vacances ja no són "com abans". Ara marxar uns dies representa simplement canviar d'escenari, la resta continua tot igual (dormir poc, despertar-nos aviat al matí, dedicar molt temps a fer-la dormir...).
Quan tenia quatre mesets vam fer un viatge en el que tot va anar com una seda, però ara que ja és més gran crec que no és tan fàcil fer-la adaptar al nostre estil de vida.
Normalment nosaltres fèiem vacances molt actives i això d'estar molt temps en un mateix lloc sense fer massa coses era totalment nou. Vaig haver de canviar el xip, i em va costar una mica. Però és el que necessiten ells, ara. Almenys la meva filla. Els primers dies li va costar adaptar-se a les noves rutines, però després ja se la veia contenta i gaudint de tot.
Però clar, és imprevisible. Entrar a un museu, a un restaurant o a qualsevol lloc amb ella és una incertesa. Hi ha dies en què no hem tingut cap problema, en canvi d'altres, hem hagut de desfer els plans sobre la marxa.
Pobreta. El que més greu em sap és que no ha tingut tanta llibertat per gatejar com la que té a casa, i que s'ha estat moltes hores al cotxet mentre passejàvem.
I potser per això, com que s'adorm molt a la cadireta de passeig, a les nits s'ha despertat sovint i aviat en tenia prou. I això, als pares, ens feia estar morts de cansament tot el dia.
Perquè la resta ha anat prou bé. Pel menjar, portava la baby cook on preparava la verdura dels dinars i la resta d'àpats hem experimentat molt amb el baby led-weaning i ha anat molt bé!
I per la infraestructura, doncs sí que anàvem carregats de bolquers i tot el que ella necessita, però ens les hem arreglat prou bé (i sense monovolum!!).
Tot i això, estic cansada. La càrrega psicològica d'estar pendent d'ella s'ha aguditzat encara més en estar fora de casa.
Vaja, que acabo de tornar de les vacances i el meu cos necessita.... unes vacances!!

Nou mesos

Ja hem arribat al dia en què porta igual de temps fora de la panxa que el que s'hi va estar dins!!
I tot va molt bé. Els nou mesos, com els sis, han suposat una nova fita. He notat un gran canvi: aquest mes ha après a gatejar, a plantar-se, li han sortit dues dents...

Des que es mou tant és més esgotador estar amb ella, ara entenc quan la gent em deia "aprofita ara" quan era més petiteta. I és que ja no para quieta, sempre vol estar en moviment, tocar-ho tot... Un terremoto, vaja! I el que ens espera!
També comença a fer certes coses quan li diem (tipo: fes una petarrufa, fes l'indi...) i fa molta gràcia. Clar que ho fa quan vol i si està davant de la gent es fa la dura, li agrada molt fer-nos quedar malament!!
El menjar també és un èxit, ja menja moltes coses i sembla que li agrada tot.

I el tema de la son... doncs anem fent com sempre. Dormir tota la nit seguida encara és una utopia, però fa tirades més llargues i espero que anem cap al bon camí!

Ella decideix

Quan la seva mobilitat era reduïda, ella feia sempre el que jo decidia. Si li col.locava al davant el que jo creia que era el seu nino preferit, doncs a jugar amb el nino. Si li ensenyava el seu llibre, doncs a mirar el llibre.
Ara la cosa ja ha canviat. Ella gateja. Ella es mou. Ella decideix.
De res serveix que jo hagi espargit de forma estratègica pel menjador tot d'objectes que ella pot tocar sense perill. Passa olímpicament dels ninotets, ja se'ls coneix de memòria. Ara té tot un món per explorar.
I ja puc ficar-me jo a l'altra punta de l'habitació cridant-la pel seu nom i instant-la a venir cap a mi, que si ella troba més interessant anar a veure que coi són aquells cables que hi ha al terra o investigar l'endoll de la paret, passa de mi per complet.

La nostra excursionista casolana no té límits ni aturador. No para de moure's cap aquí i cap allà. I també intenta plantar-se sempre que té una tauleta o qualsevol cosa que l'ajudi.

Normalment acaba fent cap ben a prop de nosaltres, intentant escalar per les nostres cames, però també té els seus moments intrèpids. I és que l'escombra, els endolls, els calaixos de la cuina, els diaris i revistes, els comandaments de la tele, les espardenyes d'anar per l'hort i tot un llarg etcètera de coses "perilloses" o no del tot immaculades són molt atraients!

Imatge de Sandy Skoglund

Els beneficis del gateig

Una de les coses que tenia clares a l'hora de fer la "llista" de naixement era que no volia utilitzar cap parc, almenys no com a lloc on deixar a la meva filla constantment. Prefereixo que tingui espai lliure per moure's i que no se senti engabiada. Això comporta que has d'estar sempre amb un ull atent al que fa, però també té molts avantatges.

Deixar que els nens explorin els seus moviments i capacitats és molt bo, i probablement els impulsarà a gatejar.
La meva filla ha començat aquesta setmana a gatejar "de veritat", és a dir, cap endavant. I informant-me sobre el tema he descobert tots aquests beneficis que porta implícits el gateig:

1- Enforteix i desenvolupa els músculs i articulacions de tot el cos.

2.-Els nens que gategen tenen més facilitat a l'hora de superar dificultats, tant afectivo-relacionals com motores.

3- Desenvolupa el sistema vestibular i el sistema propioceptiu, que permeten saber on estan les pròpies parts del cos.

4.-Desenvolupa el patró creuat, que fa possible el desplaçament corporal en equilibri del cos humà. Gatejant es tonifiquen els músculs que permetran que, quan el nen camini, mantingui la columna recta.

5- Desenvolupa la convergència visual i possibilita l'enfocament dels ulls. El nen ha d'aprendre a mirar el terra per col.locar bé el genoll i també a uns tres metres de distància per a decidir on vol anar. Així es facilita l'acomodació visual. Hi ha estudis que diuen que el 98% dels nens amb estrabisme no van gatejar prou.

6- Desenvolupa l'oposició cortical. El cervell aprèn que el dit gros de la mà s'oposa als altres quatre. Aquesta funció permet agafar objectes i fer servir les mans.

7- Permet que el nen s'adapti al medi que l'envolta. El nen mesura en distàncies el seu voltant, tenint com a referència la distància que hi ha entre els ulls i la palma de la mà. Aprèn a recopilar informació espacial.

8- Si es fa correctament, s'afavoreixen les futures connexions entre els dos hemisferis cerebrals. Un dels hemisferis es converteix en dominant i l'altre en servidor, per a no haver de fer servir els dos a la vegada. Ex: no haver d'agafar cada objecte amb les dues mans, sinó amb una sola.

9- Afavoreix l'escriptura i tenir bona lletra en el futur. Es desenvolupa la coordinació cerebral entre l'ull i la mà.

10- Augmenta la seva autonomia i comença a prendre decisions.

Clar que també té inconvenients. Del tema d'haver de netejar molt sovint el terra i que la seva roba quedi quasi negra no en parla! Ni d'haver d'inspeccionar que no quedi cap perill al seu abast! Ara començo una nova etapa!

Vuit mesos

Avui la petita fa vuit mesos.
Vuit mesos de lactància (anem sumant), de descobriments, de plors, de dormir, d'insomni, de passejos, de banys, de bolquers, de petons, de jocs... en fi vuit mesos sent mare!
L'avanç més gran d'aquest últim mes ha estat el "parlar".
Va començar fa unes setmanes descobrint la p, i es va arrancar dient "pa-pa", fent feliç a son pare i confirmant que sí, que els nens diuen papa abans que mama. De moment, però, no crec que li atorgui el significat real a la paraula.
I ara ja fa dies que fa els seus parlaments. Que si ba-ba-ba per aquí, que si pa-pa-pa... ella va mantenint les seves converses.
També ha aprés a dir adéu amb la mà, inclòs s'acomiada d'ella mateixa quan està davant del mirall. I comença a imitar-nos alguns gestos. És una passada!
Lo del gateig encara no ho té massa clar. Va endarrere amb facilitat, però per anar endavant sembla que prefereix fer-ho arrossegant-se amb el culet. Es desplaça però no podem dir que gategi pròpiament. Sé que hi ha nens que no ho arriben a fer mai, a veure què farà la nostra.
Durant aquests vuit mesos encara no li ha sortit ni una dent, i tant que semblava (sobretot a alguns) que estaven a puntíssim de sortir! Ara fins i tot jo tinc ganes que surtin! Ella va fent baves, en quantitat normal, però de moment no veig res blanquet que apunti.
A veure quines novetats ens durà aquest nou mes que ara enceta.

Ja no és tan fàcil!

Abans posar a dormir a la petita era "relativament" fàcil. Ens estiràvem les dues damunt del llit i tard o d'hora acabava caient en braços de Morfeu.
Fa uns dies que la cosa s'ha complicat. Des que ha aprés a girar-se d'un costat a l'altre, no para. La porto a l'habitació que es frega els ullets, està morteta de son; però al deixar-la damunt del llit no es pot resistir: ha de fer tres o quatre volteretes!
I mentre intento fer-la adormir, a la que em despisto, ja està de nou fent la seva sessió de gimnàstica, i fent una gran rialla cada cop que es gira de costat. Llavors venga, tornem a començar des del principi!
I aquesta nit ens ha donat un bon ensurt. En un dels múltiples despertars ha fet la croqueta i s'ha posat de quatre grapes. Sense dir res ens contemplava contenta, des de la superioritat que li donava estar recolzada sobre els seus braços ben estirats.
Encara li falten dies per a gatejar, però ara ja no es manté quieta en el lloc on la deixes. Comença a prendre decisions sobre la seva, de moment, reduïda mobilitat. Quin perill!!