Divendres musicals: la de la "princesita"

A casa ja han entrat, per la porta gran, les princeses més famoses de la literatura infantil. Sa Majestat Aurora, altrament coneguda com La bella dorment; la Blancaneus i la Ventafocs ja són un membre més de la família, i s'anomenen infinites vegades al llarg del dia.

Ja fa temps que les coneixíem dels contes (La bella dorment és un must cada nit des del Nadal, més o menys). Però ara la petita ha començat a mirar també les pel.lícules! 

El primer cop que va veure la versió cinematogràfica d'aquestes històries, els ulls li sortien de les òrbites. Estava encantada de veure en moviment els seus contes favorits!! Portem unes setmanes que les demana una vegada i una altra. I es passa el dia reproduint les escenes per casa: que si ara marxa corrents i perd una sabata, que si ara cau desmaiada i fins que algú no li faci un petó ("ha de ser d'amor, eh, mama!") no s'aixeca, que si aquesta poma porta verí...

I quan parlem amb ella sovint ens diu: "jo sóc una princesita" (amb la paraula en castellà, com la diuen a la peli, però pronunciada a la catalana per ella). Fa molta gràcia, clar, i penso que ara no li farà cap mal gaudir al màxim d'aquesta etapa.

 Ja tindrà temps per descobrir que, en realitat, totes aquestes princeses són unes bledes i que no cal esperar que ningú la salvi de res. I que les madrastres no són sempre tan dolentes!

Així que ara la cançó que més s'escolta a casa, i que més balla la petita és aquesta. Jo la tinc enganxada tot el dia!!

Bon cap de setmana!

Llegint "En la cocina con la drama mamá"

Aquest dies m'he estat llegint el nou llibre de la Amaya Ascunce, conegudíssima pel seu bloc Como no ser una drama mamá, també convertit en llibre. I m'ho he passat molt bé!

Encara tinc pendent llegir-me el de la drama mamá, però m'ha arribat primer aquest a les mans. I és com una continuació de les històries que escriu al seu bloc, en aquest cas amb les receptes de cuina com a teló de fons. Però aquestes no són més que una excusa per a que ens segueixi parlant de la seva mare i de la seva manera d'entendre el món.  

 Ja ho deixa clar l'autora de bon principi:

"Yo no sé cocinar. Pero ni un poquito. Soy la persona que  hace el peor arroz blanco en el mundo, y mira que es difícil que un arroz blanco te salga malo, que no hay que hacer nada: poner agua a hervir y echarlo dentro."

Així que no és un llibre de cuina. És un llibre amb més històries de la drama mamá i de la "nena", de la mà  fent receptes. Tot acompanyat d'històries (algunes noves, d'altres em sonaven d'haver-les llegit al bloc) i de frases del tipus "Nena, olvídate de ese libro, que te vas a al ruina, que tu en la cocina eres como Torrebruno en la NBA, un despropósito, algo que no cabe en la cabeza humana". I més frases típiques d'aquest personatge de la drama mamá  que totes identifiquem tant, que representa tota una generació de mares hiperprotectores i exagerades, però també entranyables, ja que totes les nostres mares ho han sigut una mica... i potser nosaltres també ho som ara o ho serem amb el temps (espero que només una mica!).

 I a mi m'ha encantat el llibre perquè també em sento molt identificada amb la "nena", pel que fa a la cuina!! Jo també sóc un desastre cuinant, tot i que amb el temps he anat aprenent a dissimular-ho. Quan començo una truita mai sé si la podré girar amb èxit, i tampoc cuino amb una olla exprés perquè tinc por que exploti.

Així que he rigut molt llegint el llibre, ja que per mi també és un misteri tota aquesta part "instintiva" de la cuina. El "ya sabrás cuando está hecho", "depende del horno", "eso se sabe", "que no se te olvide hacerlo con cariño".... O les variacions que pot comportar en el resultat final el no haver cuinat amb estris adecuats!! (Vosaltres teniu pasapurés? Digueu-me que tampoc!)

Molt divertit i molt ben escrit, transporta a la infantesa i fa pensar molt en la relació mares i filles, tan complicada a vegades! Sobretot amb una mare com la del llibre! Hi ha un capítol on explica com li deixava el menjar preparat quan era adolescent, amb tot de post-its i indicacions varies. Que vist així, amb una mare tan protectora i previsora no m'estranya que l'autora hagi arribat als trenta i pico sense saber cuinar!

Molt recomanable per riure una bona estona. Si ja coneixeu el bloc de la drama mamá ja sabreu que no us enganyo.

Això sí, almenys jo, no he après cap recepta nova!

10 mesos (*)

10 mesos!

Ja tenim al nadó de casa convertit en un petit homenet! No para de moure's en tot el dia, va per tot arreu gatejant i es planta també sempre que vol. I puja escales. I comença a fer petits passos desplaçant-se quan està agafat a alguna taula o superfície! No s'està quiet.

I la seva interacció amb nosaltres va en augment, fent molts senyals amb les mans i també amb sons quan vol alguna cosa.

Aquí les novetats més rellevants:

- Alimentació: Menja de tot, a petits trossets o xafat amb la forquilla. Quan seu a taula observa tot el que hi ha als plats de tothom i comença a assenyalar allò que vol. A mi i a sa germana, que som els que ens té més a prop, si tardem massa en apropar-li el menjar, ens agafa el braç directament per agafar-ho ell de les nostres mans. És ràpid i precís quan vol alguna cosa! Li agrada tot molt: els iogurts, el pa amb tomata, el pernil dolç, les galetes, la carn, el peix, llegums... I segueix fent preses de pit quan vol, que són encara unes quantes vegades durant el dia i algunes durant la nit.

- Malaltia: Aquest mes ha estat malalt, amb molta febre i conjuntivitis. Pobret, ha estat els últims 10 dies gairebé amb un ull mig tancat a causa de la conjuntivitis! Bé, ha estat un virus que hem passat tots, un després de l'altre. Ha arribat a 39 de febre i, com que no hi ha manera que es prengui el paracetamol de manera oral (el vomita sempre), li hem hagut de posar supositoris.

- Son: Contínua dormint molt bé, quasi tota la nit seguida. Dos despertars i prou, i es queda adormit ràpid quan li dono popa. Durant el dia, normalment fa dues migdiades de no més d'una hora.

- Germans: Cada dia fan més coses junts. La germana gran sempre li vol donar coses de menjar, joguines si no en té cap a l'abast, el pentina... Hi està molt a sobre, amb tot lo bo i lo dolent que això comporta. Encara no m'atreveixo a deixar-los als dos sols fora del meu camp visual jugant ja que ella li fa unes abraçades tan efusives que em fan patir! "No l'atabalis tant" i "Deixa'l estar que li fas mal" són unes de les frases que he de repetir sovint quan estan junts.

- Dents: Ja té les dues de dalt del tot sortides, i suma quatre dents en total. Ha estat molt mossegador mentre li han sortit les de dalt, i jo tenia el braç ple de mossegades. Per sort, ja li  ha passat!

- Joc: A part de dir adéu amb la mà, ja sap aplaudir i fer l'indi, que són les novetats d'aquesta setmana. I hem començat a llegir-li alguns contes, i li agrada molt un de sons de vehicles de la Maisy Mouse que també va ser un dels primers que li vam llegir la petita.

I així estem, ell imparable i jo bastant esgotada d'anar darrere dels dos tot el dia! Ell està en una edat molt perillosa, i gatejant arriba a tot arreu molt ràpid, així que jo he d'estar amb estat d'alerta i amb els ulls ben atents tota l'estona! 

I tot ha arribat en una època de molta feina així que anem de bòlit. Però bé, intentant gaudir de cada moment. Que tots aquests mesos passen de pressa de pressa!

Preguntant sobre la mort

El tema de la mort és el tema estrella a casa.

Ja fa mesos que se li va despertar l'interès, arran de veure El rey León i, sobretot, de contemplar un ocellet mort que va estar uns dies descomponent-se en un carrer prop de casa. Se'l mirava cada dia.

"Mixonet mort, on ets??", encara crida ara de vegades, tot i que ja no en queda ni rastre.

Ja fa temps, doncs, que pregunta de ple sobre la mort,. Per sort no hem patit cap pèrdua al nostre entorn des que ella ha nascut, així que no ho ha viscut, però li intriga molt el tema. I m'omple de preguntes sobre quan em moriré jo, quan es morirà ella, com és que hi ha familiars que no hi són i què passa quan ens morim.

I no perd cap ocasió. Quan corre pel carrer sempre li diem que ha de vigilar molt al travessar, que si un cotxe la xafa li podria fer molt mal. "Que em podria morir?", pregunta ella.

 Michaelene Mundy

Jo ja li vaig dir que no em moriria fins que em fes molt gran ("no mengis gaire i així no et faràs mai gran", em va dir!). I que a ella encara li faltava moooolt de temps, sobretot si vigila molt amb els cotxes.

Després d'assumir que les persones, quan són velletes, es moren, i que també es poden morir per accidents, la seva ment va començar a barrinar perquè hi havia gent que també es moria encara que no fos molt velleta. I un dia, sense preàmbuls i mentre estava escorrent els espaguetis em diu: "I com es va morir la teva mare?".

Jo li vaig contestar que perquè estava molt malalta i no la vam poder curar.

"A mi, si de gran em surt un mal, se'm curarà sol", va sentenciar. Tant de bo!

Sobre el fet que quan ens morim anem al cel, no li fa gens el pes. "I perquè no baixen?" "Si tu et mors, t'estiraré amb una corda", em diu.  "I estan amb el sol i la lluna, tots junts?"

Li vaig explicar que estar al cel és estar a tot arreu i que quan ens en recordem de la gent que s'ha mort, és com si estiguessin una mica amb nosaltres. Però que ja no poden jugar ni parlar. 

No sé si ho acaba d'entendre, és complicat pels nens:  estan tan plens de vida, estrenant el món, que, tot i l'interès que hi té,  no ho acaba de comprendre.

Dels contes, sempre pregunta per les mares dels nens. "On és la seva mare? Que s'ha mort?" I com que molts protagonistes dels contes infantils són orfes, com la Ventafocs,o l'Spiderman, doncs es queda ben pensativa. Un dia, mentre llegia el conte, em va dir, "diguis que la seva mare és a treballar". Preferia això que pensar que s'havia mort.

  

Un gran misteri, la mort, per tots nosaltres, I veient la constància amb que pregunta sobre el tema, i la falta de respostes que sovint tinc, crec és un tabú més gran per nosaltres que no pas per ells. Jo intento parlar-ne amb naturalitat, però no deixa de sorprendre'm la classe de preguntes i el tipus de respostes, ben detallades, que espera!

Divendres musicals: Perfect Day

Una cançó preciosa, que fa que un es torni optimista només de sentir-la! Explica un grapat de coses, ben senzilles, que poden convertir un dia qualsevol en un dia perfecte. Una bona companyia, un passeig, una pel.lícula...

Totes aquestes coses que a vegades la maternitat complica una mica de fer-les en calma, però que val la pena assaborir al màxim: la vida són aquests moments!

La versió original és del Lou Reed, i m'agrada molt. Però fa uns anys vaig descobrir aquesta, cantada per diversos artistes, i m'encanta! Hi apareixen Bono, David Bowie, Brett Anderson... entre molts d'altres.

Espero que us agradi i que us doni molta energia positiva!

Bon cap de setmana!

LLegint "Una mamá española en Alemania"

"En el  punto más gélido del invierno alemán, al borde del colapso social e intelectual después de unos meses pegada a la mopa y los fogones, me descubrí embarazada del tercero. Y fue entonces cuando encontrar una vida de escape se convirtió en una cuestión de supervivencia. La simpatía natural de los autóctonos me dificultó entablar relaciones terapéuticas y refrescantes. Las únicas opciones que me quedaron entonces fueron el psiquiátrico del pueblo continuo o ponerme a escribir. Ya saben cuál elegí”. 

 

Aquest és un dels llibres que em vaig comprar per Sant Jordi. Esperava amb moltes ganes llegir-lo i l'he devorat en pocs dies. Es tracta del llibre que l'autora del bloc Una mamá española en Alemania, Fátima Casaseca, ha escrit recopilant i ordenant els posts que des de fa tres anys escriu al seu bloc. No es tracta, doncs,  d'un text totalment nou per tots aquells que ja fa temps que la seguim,  però sempre és un plaer rellegir o descobrir les entrades que ens havíen passat inadvertides en el  seu moment. Perquè, per si hi ha algú que encara no coneix el bloc, és del tot recomanable, un MUST dins dels món de les mares blogueres! 

 La lectura dels capítols ens capbussa en un món hilarant, caòtic i descrit de manera molt personal del que suposa ser mare de tres en un poblet petit d'Alemanya. I és molt fàcil identificar-se i reconèixer-se en moltes de les situacions que explica, amb un gran sentit de l'humor. Jo m'he fet un fart de riure llegint els textos, n'hi ha alguns que són per emmarcar, com el de "Comida de viejas", "Las camas musicales" , "Jesucristo Superstar" o "Burnout", entre molts d'altres. 

 

 Ja des que vaig començar a llegir els pots de la Mamá en Alemania en el seu bloc , vaig tenir la sensació d'estar davant de textos que més que formar part de les experiències personals, que també,  eren textos de Literatura, en majúscules. Estan brillantment escrits, amb una manera molt personal d'explicar les situacions (normalment de caos absolut) quotidianes amb les que les mares tan ens identifiquem. I, a la vegada, té també tota una altra vessant, la presentació d'un món per nosaltres desconegut: el dia a dia a Alemanya, amb la manera que tenen ells d'enfrontar-se a la maternitat, els seus modals a taula, el fanatisme per l'homeopatia o els minsos horaris de les guarderies.

He gaudit molt llegint en paper i en calma aquest llibre, que explica d'una manera molt brillant la versió "hardcore" del que suposa la maternitat, amb l'estrès, la falta de son i els moments de col.lapse que moltes vivim a diari! I més havent tingut l'oportunitat de conèixer la Fátima a la jornada Pediatic del passat octubre, on, contràriament al que pugui semblar llegint-la, em va semblar una noia molt serena i traquil.la!

 Ara tinc a la llista un altre llibre d'una bloguera que també promet: "Como no ser una drama mamá"!