Exhausta

Fa unes setmanes que em sento cansadíssima. 

Anar a buscar a peu a la petita a la guarderia (com he fet sempre) se'm fa una muntanya.

Pujar escales ho he de fer a poc a poc i arribo a dalt sempre sospirant.

Si el carrer fa una mica de pujada, he de ralentitzar el ritme. 

I així en tot!

No recordo que en el primer embaràs estigués tan cansada!  Segurament em prenia les coses més en calma, a part que vaig deixar de treballar molt abans, ja que va coincidir l'estiu amb els últims mesos d'embaràs i després ja no vaig reincorporar-me. Ara tinc la intenció de treballar fins a finals de juny, però ja noto que no serà fàcil.

A més del cansament, la sensació constant de tenir molta son i amb ganes de posar-me a dormir en qualsevol lloc i moment. Fins fa poc dormia quasi d'una tirada durant les nits, no m'adonava de res (inclús pensava, si segueixo així fins el dia del naixement, no sentiré al nen quan plori!). Però ara he començat amb l'insomni i amb les ganes d'orinar molt freqüents durant la nit,  que em fan molt difícil tornar a agafar el son. Així que ja m'aixeco cansada.

I la panxa! Noto que faig molta panxa, quasi la que feia amb la petita el mes abans de parir. I ara encara me'n queden dos i mig! Ficar-me les sabates i recollir coses del terra (i mira que estic patosa ara, i tot em cau!) és un suplici! 

De pes vaig bastant bé, potser un parell de quilos per sobre del que em tocaria, però res greu que em pugui ocasionar tot aquest cansament extra. 

Així que ahir vaig decidir demanar hora a la llevadora.

Els últims anàlisis, com ja vaig explicar, em marcaven el ferro una mica baix. Tot i això, ni la llevadora ni el ginecòleg em van receptar cap suplement ja que era un descens normal en el tercer trimestre. Així que he anat passant els dies sense prendre-me'n. Però ahir, al comentar-li el meu estat, la llevadora em va  recomanar ferro, una quantitat petita al dia que m'ajudi a revigoritzar-me.

Em va dir que ara ja no tots els metges el recomanen per defecte a la recta final de l'embaràs (com sí crec recordar que m'havien receptat amb la petita), ja que hi ha moltes embarassades que es queixen d'un dels seus efectes secundaris, el restrenyiment. 

Ahir vaig començar a prendre la primera dosi, i seguiré amb una al dia fins que noti millora. Després, puc començar a fer un dia sí i un dia no.

Crec que em pot anar bé, tant per afrontar el que em queda d'embaràs com per arribar al dia del part amb energia.

La llevadora també em va comentar que són moltes les embarassades del segon que acusen més el cansament i que diuen sentir-se com quasi a punt de parir molt abans del que van fer-ho amb el primer!

Tot és normal, però realment ho estic vivint com una costa amunt!

Què es mou, mama?

La petita té molt present el meu embaràs. Molt sovint parla de que la mama té la "panxa grossa" i que naixerà un germanet.

A la nit, quan estem explicant contes al sofà, el nen es mou molt, i ella em posa la mà a la panxa per sentir-lo. En pic m'assec ella em pregunta si  el germanet es mou o si està dormint. I si li dic que es mou, ràpid m'aixeca la roba per sentir-lo amb la seva maneta. Són moments molt xulos!

També hi ha anècdotes divertides que em sorprenen, ja que treuen a tema el germanet en moments inesperats. Un dia, al despertar-nos al matí el primer que em va dir és : "Que ha nascut el germanet?". Em vaig quedar sorpresa, potser és que ho havia somiat durant la nit.

Un altre dia, quan li explicava que jo no podria anar-la a buscar a la guarderia i que que hi aniria la padrina, em diu: "Que aniràs a l'hospital? A tenir el germanet?"!! Quan li vaig dir que no, que per això encara faltaven dies i que no podria estar amb ella perquè aniria a treballar, es va quedar pensativa, repetint "Falta mooolt?".

I no només parla del germanet, sinó que també juga a que ella té la panxa grossa (posant-se una nina), i dient "ara ha nascut" i me l'ensenya dient "és molt petitet, petitet", i després li dóna popa, perquè "no té dentetes per menjar".

Un dia, jugava a que tenia una conversa amb no sé qui, i s'assenyalava la panxa dient, "Sí, un nen, m'han dit", imitant el que jo dic a la gent quan em pregunten què espero.

També fa molta referència a que el germanet serà seu. "És meu el germanet, eh".  I a que no tindrà cabells (suposo que ho diu per les fotos que ha vist seves de quan era petiteta) i que no caminarà perquè no portarà sabates.

Així que de moment sembla que té integrades moltes de les coses que passaran. Ja es veurà després com s'ho prendrà, segurament serà imprevisible. Però ara em fa molta gràcia veure com juga i fa càbales amb totes aquestes noves informacions que està rebent.

No recordaran res?

Una de les coses que més greu em sap, quan penso en totes les vivències que la petita ha estat tenint durant aquests dos primers anys de vida, és que no se'n recordarà de res. Tot el que ara estem vivint tots junts no passarà a forma part dels seus records reals. Sí que les fotografies l'ajudaran a recordar alguns moments, però seran les fotografies les que acabarà recordant i no els moments en sí.

No tindrà memòria dels moments que compartim ara, ni dels viatges que hem fet, ni de les experiències xules que hem viscut. Segurament, un cop neixi el germanet, tampoc tindrà record d'haver estat filla en exclusiva durant un temps.

Hi ha estudis que demostren que  fins als quatre anys els nens sí que recorden allò que els hi va succeir els anys anteriors, però a partir d'aleshores es va esborrant. O bé perquè no ha quedat fixat en el cervell de manera prou clara o bé perquè els records són reemplaçats per d'altres de nous.

És curiós, això. D'una banda no recordaran res d'aquests primers anys de vida, mentre que de l'altra aquests són uns anys molt importants per la seva formació i desenvolupament com a persones.

No recordaran res, però seran anys molt decisius pel seu futur.

Tot el que fem ara per ells, l'estona que els hi dediquem, la felicitat que els hi donem no servirà per augmentar el seu cofre dels records, però sí en que en canvi serà importantíssim de cara a moldejar  les persones que un dia arribaran a ser. I no ho hem de desaprofitar!

Dels 0 als 3 anys és quan s'estableixen les connexions entre diferents parts del cervell  i es quan es desenvolupa el 80 % d'aquest òrgan. S'ha comprovat que són els estímuls i les experiències que té el nen durant aquesta primera infantesa (i inclús en l'úter!) els que determinaran moltes de les funcions del cervell. 

Així que un tracte amorós i una bona estimulació els convertirà sens dubte en millors persones. I, això, encara que no ho recordin, ho duran sempre amb ells.

30 mesos!

La petita avui fa dos anys i mig!

Ara feia temps que no parlava de la seva progressió mes a mes, ja que cada cop tot ha tendit a igualar-se més. Però avui sí que em ve de gust fer un repàs dels canvis més notables des dels dos anys cap aquí!

1.- Alimentació: Continua menjant molt bé, de tot. Fa uns mesos que no es desperta amb massa gana, i l'esmorzar li costa d'acabar. Es beu un suc de taronja que suposo que la deu atipar bastant i després li costa acabar-se el pa amb melmelada o la llet amb galetes.
Li agraden molt les maduixes, els petits suis, iogurts de coco, els macarrons (i tirar el formatge ella), el pa amb tomata (i amb all!). El que més li costa, des de sempre, són les truites.

2.- Control d'esfínters: Des que vam treure el bolquer, a l'octubre, tot ha anat rodat. Va ella soleta a fer pipí i ara només porta el bolquer per la nit.

3.- Motricitat: No para quieta! Ahir, en una de les seves corregudes de l'habitació cap al menjador es va fer un gran cop al cap. Jo vaig veure com li sortia el "chichón" en qüestió de segons. Em vaig espantar molt perquè mai l'havia vist així!
I ara que ha arribat el bon temps tornem a jugar al carrer amb la seva moto i la nova adquisició des de fa pocs dies: una bicicleta!! N'està contentíssima i hi va la mar de bé!

4.- Joc: Juga molt amb les nines. Els hi canvia el bolquer, els hi dóna menjar, els hi dóna popa...
Escoltar música i cantar cançons també li agrada molt. I els contes i fer torres.

5.- Parlar: El gran progrés, sens dubte, dels últims mesos. Ha passat de parlar amb el seu "idioma" que sovint només entenia jo a parlar amb claredat i sorprendre'ns amb frases i reflexions. Des del "desperta't mama" que em diu de bon matí al " vull parlar del cole" d'abans d'anar a dormir, passen mil explicacions  per la seva boca durant el dia.  

6.- Son: Cada cop va més tard a dormir, aquests dies de calor, en els que aprofitem al màxim la tarda. Ara hi va entre les nou i mitja i les deu. Per dormir, abans fem sessió de contes al menjador i després anem a rentar les dents, i cap a la seva habitació. Allí estem ben bé mitja hora parlant amb la llum tancada fins que s'adorm. I durant la nit, sempre acaba fent cap al nostre llit.

És una nena molt feliç i ens fa molt feliços als seus pares!
I ara ja va camí dels tres anys!

Aquí hi viu una del Barça!

Aquesta és la versió de l'Himne del Barça que més escoltem a casa!

Himne barça! by morli0

Baixades de tensió durant l'embaràs

Un dels símptomes que he repetit en els dos embarassos són les baixades de tensió en el tercer trimestre. 

També són comuns en els primers mesos, però jo les he patit sobretot a partir del sisè mes.

Amb l'embaràs de la petita, vaig tenir diversos marejos i inclús em vaig desmaiar en una ocasió. Estava conduint i em vaig empotrar contra una rotonda. Cada cop que penso en aquell dia, m'esgarrifo pensant en tot el que hagués pogut passar!

Aquest cop, que ja estic previnguda, intento prendre el màxim de precaucions.

Els moments més típics en que noto que em baixa la tensió és quan faig algun esforç (pujar escales, anar carregada) i també quan estic molta estona en la mateixa posició.

Ja fa dies que vaig a la feina amb transport públic, ja que d'aquesta manera puc canviar sovint de posició i m'és molt més còmode. Igualment, porto sucres al bolso per si noto algun símptoma de mareig. I intento no estar massa hores sense menjar ni beure.

Una altra postura amb la que m'acostumo a marejar és quan estic estirada d'esquena, a la nit. Pel que em va comentar el ginecòleg, això es degut a la pressió que fa l'úter sobre la vena cava inferior. Aquesta vena transporta sang des de les cames fins al cor i, si es comprimeix, hi ha un retorn menor de sang, fet que produeix una baixada de la pressió sanguínia i una elevació del ritme cardíac. 

Per dormir, ja fa setmanes que ho faig de costat, amb un coixí entre les cames. Els experts insisteixen en que és molt millor dormir sobre el costat esquerre durant l'embaràs, per no comprimir tant aquesta vena. Així que al llit ja no som tres, sinó que entre la nena i el coixí, hi ha superpoblació! Per tant que el coixí, fa dues funcions: a part de deixar-me dormir de manera més còmoda, també em serveix com a protecció per a que la meva panxa no rebi les puntades de la petita! 

.

Pipí!

Ara ja fa uns set o vuit mesos que li vam treure el bolquer durant el dia a la petita. Tot va anar molt bé i no hem tingut gaires sorpreses des d'aleshores, tret d'algun dia que se li ha escapat durant la migdiada.

Ells sempre va soleta al lavabo, i fa les seves necessitats indistintament al vàter o a l'orinal.

I ara només porta el bolquer a la nit, per dormir. No tinc pressa en treure-li ja que fins ara encara es despertava amb el bolquer força moll i ple.

Però fa uns dies que a mitja nit es desperta dient que té pipí. "Pipí, pipí!", diu, mentre jo, entre somnis, intento desxifrar a què s'està referint. Els primers dies no hi estava acostumada. Però ara ja és bastant habitual. He de confessar que quan la sento em fa una mandra terrible aixecar-me del llit, i portar-la al lavabo, ja que fa uns mesos que dormo molt profundament. Però és el que toca!

No sé si aviat hi aprendrà a anar soleta, o si això tarda més.

L'important és que els dies que ens demana fer pipí durant la nit, al matí el bolquer està sec.

No ho ha fet de manera seguida durant molts dies, però sí uns quants cops aquesta última setmana, i això és un clar indicador de que ella comença a ser conscient de quan vol fer pipí, inclús durant el son.

Així que, no ho tinc molt clar, però seguim unes setmanetes més així potser de cara al bon temps provaré de treure-li per la nit. Anirem veient!

 
Imatge de Liesbet Slegers