L'estona en que expliquem contes abans d'anar a dormir és una de les que no perdona mai la petita. Al contrari, normalment sóc jo qui li he de dir "ara, prou" i limitar-li el número de llibres que em va portant.
Des de fa temps, ella vol que li expliquem algun dels llibres "al revés". I no vull dir de darrere cap endavant, sinó que per ella al revés vol dir barrejant personatges i històries. Un dia em vaig equivocar mentre explicava el conte de la Caputxeta, i li vaig dir Blanca neus. La petita es va fer un fart de riure, posant-se les mans al cap i dient "No!!", juganera.
I des d'aleshores em demana sovint que li canvii els noms als personatges. Si llegim el conte del Teo, vol que digui que és el Sant Jordi, o el Simó i que a més vagi canviant alguns detalls de la història (ex: si agafa un tren jo dic que agafa un autobús). Ella se'm queda mirant rient i dient "noo!!". S'ho passa pipa. Si llegim el Patufet, vol que digui que és el gegant, el centpeus és el gall que té tos, els tres porquets es troben un drac....
I també li encanta que ens "equivoquem" de lletra amb les cançons. La cançó de "Baixant de la font del gat", quan diuen "pregunteu-li com se diu", anem canviant el nom pel seu o dels seus amiguets i ella gaudeix molt.
Suposo que ja ha arribat el moment en que està molt familiaritzada amb els personatges dels contes, i el fet de mesclar-los li fa desenvolupar la imaginació i el sentit de l'humor, a la vegada que se sent important corregint a la mama i veient noves possibles històries.








La novetat d'aquests dies és que, enlloc de ser jo la que li explico els contes a la petita, me'ls explica ella!

