Frases petites

 

 

"Però papa!"

Avui us presento un petit llibre molt divertit, de Mathieu Laboie i il.lustracions de Marianne Dubuc, publicat el 2013 per l'editorial Joventut.

Però papa!; Ed. Joventut

Un llibre que penso que pot fer riure molt a la majoria de nens, ja que explica l'alteració d'una rutina habitualment molt coneguda per ells: la de l'hora d'anar a dormir. Un dia els posa a dormir el pare en comptes de la mare, i s'oblida d'un munt de coses! No pensa a rentar-los les dents, ni en portar-los un vas d'aigua, ni tan sols en posar-los-hi els pijames. A la mínima tanca la porta pensant que ja té la feina feta dient: "Bona nit, canalla!". Els nens l'han d'anar corregint cada vegada, dient-li el que ha de fer, començant totes les frases amb les paraules "Però papa!".

Però papa!; Ed. Joventut

A cada pàgina els oblits del pare passen a ser més surrealistes, i sembla que facin  més al.lusió a l'il·lustrador del llibre que al pare de les criatures:  a l'hora de posar els nens al llit, no hi ha ni llit, ni porta de l'armari, ni llums ni res!

L'hem trobat divertit perquè el fet que un adult se salti pautes molt consolidades sempre fa riure als nens, més encara si són ells qui l'han d'anar guiant i corregint.

Tot i això, penso que actualment ja queda una mica desfasat això que els pares no sàpiguen fer dormir els nens. A casa nostra, a la petita sempre la fa dormir el seu pare. I crec que és la realitat de moltes famílies.

Però és un bon conte per llegir a l'hora d'anar a dormir, ja sigui el pare o la mare l'encarregat de fer-ho!

Però papa!; Ed. Joventut

"El médico de mi hijo"

El médico de mi hijo, Jesús Martínez

"Se acabó el pediatra autoritario,

bienvenidos los padres sabios".

Aquests dies de pont he estat llegint aquest llibre del pediatre Jesús Martínez, conegut a la blogosfera, al Facebook i al Huffington Post com El médico de mi hijo.

No és un llibre més amb consells i doctrines sobre com fer dormir els nens, ni sobre com alimentar-los. Tampoc és un tractat amb explicacions incomprensibles enumerant les malalties que poden patir els nens durant la seva infantesa. El llibre, subtitulat "Resuelve por tí mismo los pequeños problemas en la crianza de tu bebé"  té com a objectiu donar als pares els coneixements necessaris per a afrontar les petites malalties dels nostres fills. Tot escrit amb un llenguatge molt clarificador, amb molt sentit de l'humor i encara amb més sentit comú. 

Un llibre que aporta llum sobre temes que durant massa temps  hem cregut que no eren de la nostra incumbència, i que hem delegat en els professionals de la salut. Hi ha molts moments en els quals és lògic consultar al pediatre, i s'ha de fer. Però com diu el llibre, en els últims anys ens havíem acostumat a  preguntar al metge sobre qualsevol petit símptoma. La febre, la tos i els mocs (tan habituals en els nens) han passat a ser un senyal d'alarma que omple les consultes. Una dinàmica creada per la societat, que sempre ens ha repetit allò de "Consulti amb el seu metge", i per alguns professionals de pediatria que sovint  han receptat abusivament xarops innecessaris que serveixen més per tranquil.litzar als pares que per curar als nens.  La societat mercantilitzada ens enlluerna amb publicitat de productes miraculosos que fan més mal que bé, i ens acostuma a no prendre decisions.

Jesús Martínez ens recorda que hem de cuidar als nostres fills quan estan malats, però cuidar no és sinònim de medicar.  El llibre dedica capítols centrals a explicar els beneficis de  la febre, la tos i els mocs, i explica que erradicar-los no és sempre la millor solució, ja que ajuden a protegir-nos i a combatre els virus. El llibre inclou tres decàlegs de la Asociación Española de Pediatría que haurien de ser de lectura obligatòria per a tots els pares!

"Somos amigos de los mocos", "¡Cuidado! Parece que le ha dado un rayo de sol"; "La cola no se toca" o "La dictadura de los percentiles" són alguns dels títols dels capítols, per a què us feu una idea dels temes que tracta el llibre, i amb quin enfocament.

"Nuestros miedos e inseguridades nos quitan libertad, el don más preciado; la sabiduría, en cambio, nos hace libres: transmitamos seguridad a nuestros hijos estando nosotros también seguros de lo que hacemos. Tomemos decisiones sabias a diario, demostremos nuestra fortaleza por el bien de nuestros hijos; nos observan".

 Afortunadament, en els últims anys, aquestes informacions s'han anat divulgant a través de molts blogs de pediatria, molt actius en les xarxes socials. Consultant les pàgines adequades d'Internet tenim l'oportunitat de ser pares cada vegada més informats, i aquest és un gran pas. Jesús Marínez fa una important tasca de divulgació en el seu blog, i ha estat també l'impulsor del  grup de Facebook El médico de mi hijo, en el que es poden fer consultes relacionades amb la pediatria, i que actualment ja té més de  20.000 seguidors.  En aquesta pàgina els pares expliquen breument els dubtes relacionats amb la salut o la criança del seu fill i en pocs minuts reben respostes de pediatres, infermers i d'altres pares, creant un feedback molt enriquidor del que tots els participants del grup podem aprendre. Si no en formeu part, us animo a entrar-hi!

Jo em considero una mare més sàvia des que tinc accés a aquestes informacions! I, el que és important, més segura sobre com tractar els petits contratemps de salut que tenen i tindran els meus fills!

Vull una cua de tortuga!

- Avui no vull una cua de cavall, vull una cua de tortuga!

 - Mare, ves amb compte amb mi que he après una cosa nova que no te la podràs creure!
(mentre m'ensenyava com havia après a pujar i baixar voreres amb la bicicleta)

- (Un dia li explicava que potser a l'estiu li traurem el bolquer al germanet).
 Que bé, i llavors li podrem comprar calçotets de princeses!

- Fes-me el berenar ràpid que si no serà un sopar més que un berenar!

- El germanet s'està fent gran. Ara potser voldrà ser pare i tenir fillets!

- Quan plou l'aigua se'n va per la calavera.

- He convertit el iogurt en llet! (Desprès d'estar-se una bona estona remenat-lo).

Els llibres de Sant Jordi

Aquests són els llibres que han rebut els nens per Sant Jordi:

Què hi ha per sopar?, Ed. Beascoa

Per la nena, Què hi ha per sopar?; de Claire Freedman i il.il·lustrat per Nick East. Un llibre molt divertit traduït recentment per l’editorial Beascoa. La plàcida vida d’una granja on hi viuen una gallina, un ànec, una ovella i un brau es veurà alterada quan s’hi apropa una guineu amb molta gana. El brau dissenyarà un pla estratègic per a sortir-ne sans i estalvis, que implica que cada animal es faci passar per un altre, gràcies a enginyosos retocs de maquillatge, incorporació d’accessoris i unes bones dots d’interpretació. Treballant en equip aconseguiran lliurar-se de la guineu. Divertit i amb il.lustracions de gran format amb molts detalls i amb riquesa d’expressions facials!

Què hi ha per sopar?, Ed. Beascoa

Què hi ha per sopar?, Ed. Beascoa

El nen just ara comença a mostrar interès pels llibres narratius. I per atrapar-lo amb una bona història res millor que llegir-li En Patufet! Li agrada moltíssim! És un llibre ideal per començar a explicar-li relats, ja que conté la famosa cançó que ràpid reconeix, figures que identifica del seu entorn (pare, mare, botiguer), animals, pluja (li encanta fer amb els dits el soroll de l’aigua) i es pot explicar fent molts canvis de dicció en el text i amb moltes onomatopeies (ja sap fer el pet del bou!). Tenim una edició molt antiga de quan el meu home era petit, amb il.lustracions molt complertes de F. Alpresa.

EL dia que es van menjar en Lluís

El dia que es van menjar en Lluís; Ed. Joventut

Aquest llibre, publicat l'octubre passat per l'Editorial Joventut, és un dels més divertits que tenim a casa.

A la meva filla li agrada molt, des del primer dia li va cridar molt l'atenció, i vol tant que li expliquem nosaltres com mirar-lo sola.

L'èxit del llibre no és casual, ja que el conte reuneix molts dels elements que els hi agraden als nens: aventura, perill, cerca de solucions, animals, els nens com a protagonistes..., tot això en una història acumulativa, on l'incident inicial es va repetint moltes vegades.

Tot comença amb una excursió de dos germans, quan un monstre anomenat Glupiglop es menja el germà petit (per sort sense mastegar-lo!). La seva germana va corrents al seu rescat, però quan està a punt d'atrapar al monstre, apareix una au rapinyaire que se'l menja. I així consecutivament, com un peix que es mossega la cua, van apareixent diferents animals, cada vegada més grans.

La meva filla s'identifica molt amb la germana gran, que rescata al germà petit sense l'ajuda de ningú més. Ella sola, amb la seva bicicleta, la qual va transformant amb molta imaginació i l'ajuda de diferents artefactes, segons els paratges per on ha de buscar. Sort que porta una motxilla ben plena, preparada per qualsevol imprevist!

 De fet, sempre que el llegim ella canvia els noms i diu el seu i el del seu germà en comptes dels dels protagonistes.

El germà petit també sabrà plantar cara als monstres, encara que siguin molt més grans que ells, desfent la lògica proposada en un principi pel llibre segons la qual el gran sempre es menja al petit. 

El dia que es van menjar en Lluís; Ed. Joventut

Els dibuixos, del mateix autor John Fardell, són també molt clars i senzills, estructurats en forma de vinyetes. Són els principals protagonistes de les pàgines, en les quals hi ha molt poc text, que es redueix sovint a onomatopeies.  També hi ha il.lustracions a doble pàgina, i mostren sempre allò que els nens volen veure, com l'interior de la panxa de tots els animals que consecutivament es mengen l'animal que porta a la panxa en Lluís. 

Un conte molt recomanable, per a totes les edats! Els hi agradarà segur!

El dia que es van menjar en Lluís; Ed. Joventut

Còmic Cubik

Cómic Cubik és un llibre-puzzle molt original, editat l'any passat per Thule, tant en català com en castellà. Conté 9 cubs que si s'ordenen degudament donen lloc a sis històries amb sentit, però que es poden combinar també tal com es vulgui per donar lloc a moltíssimes altres possibilitats, absurdes i divertides.

Els dibuixos i els textos són  de Paco Mir, membre del grup Tricicle. Els cubs estan concebuts com un còmic al qual hi podem afegir i treure vinyetes segons vulguem. Cada cub té un número, de l'1 al 9, integrat en el dibuix,  que ens orienta sobre la posició on l'hem de col.locar. Ara bé, la cara del cub que escollim pot ser del mateix color o no que la resta, i això farà que la història sigui coherent o prengui un caire més surrealista. Al joc s'hi amaguen molts relats possibles, a  la capsa hi diu que la combinació dels cubs dóna lloc a un total de 10.077.696 històries.

Les protagonistes de les històries, que estan dibuixades al tub número 1 són totes femenines: una robot, una bruixa, una pagesa, una princesa, una nena i una estudiant de física. Totes volien arribar a ser persones diferents, i muntant la resta de cubs veurem si ho aconsegueixen, a través dels viatges que fan, els ajudants que es troben i les decisions que prenen.

 

Còmic Cubik, Ed. Thule

Còmic Cubik, Ed. Thule

És una idea similar a la dels Story Cubes dels que us vaig parlar, tot i que més pautada, per a que els nens vegin que ells mateixos són capaços de crear històries, a la vegada que gaudeixen d'una altra manera d'escoltar contes. A més, a banda de llegir les frases (en lletra de pal), els nens també poden jugar a muntar el puzzle així que és un joc al que se li dóna força rendiment, i adequat per a un ventall ampli d'edats (els cubs són bastant resistents!).