Llibres infantils: dos clàssics i dues novetats

Les recomanacions d'avui són de quatre llibres infantils, dos clàssics i dues novetats. Els clàssics són llibres que no tenim a casa però són d'aquells que els nens sempre s'emporten quan anem a la biblioteca, ja que és igual les vegades que els hagin llegit, sempre els volen sentir de nou.

I les novetats són dos llibres recents que de ben segur agradaran a molts nens: un explica els avantatges de dir sempre la veritat i l'altre ens mostra la bellesa amagada en la natura un dia qualsevol.

Comencem pels clàssics:

- Els fills de la bruixa; Ursula Jones (text) i Russel Ayto (il.lustracions). Ed. Destino. 2002.

Els fills de la bruixa explica les peripècies dels tres fills d'una bruixa que un dia ventós es disposen a passar la tarda al parc. Tan bon punt arriben, tots els animals es protegeixen ja que saben que succeirà alguna catàstrofe! I és que els tres germans saben fer alguns trucs de bruixeria que han après de la seva mare, però encara no tenen prou experiència perquè els hi surti tot tal com voldrien.

Es tracta d'un llibre divertidíssim que es va enredant cada vegada més, ja que cada cop que els fills de la bruixa volen solucionar l'embolic en què s'han posat a través dels seus febles poders màgics, aquest cada vegada es fa més gran. 

Els contes de bruixes sempre desperten l'interès dels nens i aquest no els decebrà ja  podran identificar-se amb el paper dels fills i assajar junts possibles solucions per a què tot torni a la normalitat.

- El meu rinoceront també menja creps; Anna Kemp (text) i Sara Ogolvie (il.lustracions) . Ed. Blume. 2014.

Un llibre de les autores dels brillants  La princesa rebel i  El meu gos vol fer ballet amb el qual de seguida connecten els nens ja que explica la història d'una nena, la Dàlia, que voldria que els seus pares li fessin més cas del que li fan. Però resulta que sempre estan ocupats, posant rentadores o responent correus a l'ordinador (us sona d'alguna cosa?), i per aquest motiu la nena començarà una amistat amb un rinoceront morat que ha aparegut a casa seva. Un llibre amb el qual, com veieu,  els pares també ens podem sentir reflectits i que proposa una història amb final feliç magníficament il·lustrada i amb una edició molt cuidada.

I ara les dues novetats:


- La veritat segons l'Artur; Tim Hopgood (text)  i David Tazzayman (il.lustracions). Ed. Combel. 2016

Un llibre que comença explicant una malifeta de l'Artur, el protagonista, i com després ell intenta explicar diferents versions de la història a les persones que li pregunten què ha passat. En les successives pàgines veurem com va deformant la veritat, modelant-la, disfressant-la, amagant-la... tant de forma oral com gràfica, ja que la veritat està personificada com una petita ombra grisa. Al final és la seva mare qui li demanarà explicacions, i veurem com dient la veritat és com més ben parat se'n surt. Un molt bon llibre per tractar aquest tema a casa, amb il.lustracions senzilles i un text molt imaginatiu que deixarà als nens ben pensatius i que probablement donarà resultats positius en el seu comportament.

- Un gran dia de res; Beatrice Alemagna. Ed. Combel. 2016.

Un nen passa les vacances en una casa solitària, i la seva mare ha de passar moltes hores treballant. Què podrà fer el noi per divertir-se, un cop la mare li pren la consola de les mans?  Un llibre amb poques paraules però amb grans il.lustracions per narrar com qualsevol dia pot convertir-se en una gran aventura, només es tracta de prestar l'atenció adequada. 

De la mateixa autora, també molt recomanable tant pel text com, sobretot, per les il.lustracions és "El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu", que explica la cerca d'una nena del millor regal d'aniversari per la seva mare.

Bona lectura!

Llibres infantils: Fred, l'amic imaginari i Grans amics

Fred, l'amic imaginari i Grans amics són dos llibres que parlen  sobre l'amistat, de la qual els nens en gaudeixen de forma intensa des de ben petits. Primers amics,  millors amics,  amics de veritat,  amics imaginaris, amics de l'estiu, amics que ja  no es fan amics... són categories que utilitzen sovint per a definir-se. 

També amb les primeres amistats viuen els primers enuigs, i en alguns casos algun desengany.

Aquests dos llibres ens proposen reflexionar sobre aquests temes a partir de la millor manera possible: la bona literatura infantil!

Fred, l'amic imaginari, Ed. Andana

Fred, l'amic imaginari, de  Eoin Colfer i Oliver Jeffers, editat aquest any per  l'editorial Andana, és  un àlbum il·lustrat de factura exquisida, que agrada  als petits i també als més grans. Ens explica la història del Fred, que sura pel cel fins que algun nen de veritat el desitja tenir com a amic imaginari. I quan això succeeix el Fred s'esforça a ser el millor amic possible, tot i que sap que algun dia el deixaran per un amic de veritat. 

I això és el que passa a l'inici del llibre, però la història  va progressant fins a un final amb un gir inesperat, sorprenent i molt ben trobat.  

Les il.lustracions d'Oliver Jeffers són excel.lents, donant a entendre molt clarament en quin moment de l'amistat imaginària es troba el Fred, segons la intensitat dels punts que el conformen.

És un d'aquests llibres que un cop s'acaben de llegir deixen als nens amb moltes preguntes a fer.  No us el perdeu!

Fred, l'amic imaginari, Ed. Andana

Grans Amics és un llibre de Linda Sarah i Benji Davies,. Del Benji Davies nosaltres ja coneixíem L'illa de l'avi, un conte que explica  què passa quan els avis ja no són entre nosaltres d'una manera molt metafòrica i tranquil.la.

En aquest cas el llibre explica el complicat encaix d'un nou amic en un grup de dos millors amics molt consolidats. Sempre sentim a dir que el tres és un mal número, i sovint els petits viuen els seus primers disgustos al sentir-se desplaçats en jocs de tres. Aquesta magnífica història, sincera i amb la que ràpidament s'hi identificaran els nens mostra un final feliç a aquest conflicte. 

Les il.lustracions són precioses i molt evocadores i els vehicles fets amb caixes de cartró que apareixen cridaran de seguida l'atenció dels petits.  Altament recomanable!

Grans amics, Ed. Andana

Grans amics, Ed. Andana

Llibres infantils: El meu cos és meu!

El meu cos és meu! és un llibre promogut per  l'associació alemanya pro família Darmstadt, que al nostre país va publicar l'Editorial Joventut l'any passat.

El meu cos és meu!; Editorial Joventut

És un llibre pensat per tal que els nens aprenguin a sentir-se segurs d'ells mateixos, afavorint el diàleg i la reflexió al voltant del propi cos i la seva relació amb els altres. A partir de descriure situacions quotidianes,  el llibre fa que els nens siguin conscients d'allò que segurament els agrada i els fa sentir bé (les abraçades amb els que més estimen, les pessigolles, el contacte pròxim amb els amics...) i també d'allò que potser no els agrada tant (quan algú els agafa massa fort, les pessigolles que duren massa, els petons dels desconeguts, el contacte amb alguns animals...). 

És important que  els nens aprenguin a  reconèixer aquestes situacions incòmodes, algunes de les quals inclús poden ser indicis d'abús sexual (tot i que el llibre no en descriu cap obertament) i que els donem eines per rebutjar-les i verbalitzar-les. 

Els dibuixos de  Dagmar Geisler són un dels punts forts dels llibre, ja que mostren amb realisme i quotidianitat escenes que formen part de la rutina diària de molts dels nostres fills. Geisler és coneguda per les il.lustracions que ha fet de d' altres llibres infantils sobre la descoberta del propi cos i sobre les relacions familiars, així com també de diversos llibres juvenils i aquí demostra una vegada més la seva habilitat en il.lustrar aquest tipus de situacions. 

Una eina molt útil per a reflexionar amb els nostres fills sobre aquest tema i per afavorir que ells puguin explicar-nos els seus sentiments i, potser en algun cas, detectar experiències que puguin alarmar-nos.

El meu cos és meu!; Editorial Joventut

 

 

El meu cos és meu!; Editorial Joventut

Dos grans contes de Jane Ray

Avui vull parlar-vos de dos contes magnífics que, tot i que fa temps que estan editats, nosaltres hem descobert fa poc. Els van agafar els meus fills de la biblioteca, quasi com fan sempre, per atzar,  potser atrets pels colors de la portada o pel títol. Estaven un al costat de l'altre, al ser de la mateixa autora: la  Jane Ray, una autora britànica molt prolífica de qui de ben segur reconeixereu el traç, ja que ha il.lustrat contes com la Blancaneus i La Ventafocs.

Els dos llibres infantils que els nens van agafar són Pots pescar una sirena? i  El príncep feliç,  que recomano molt tant per la  història que expliquen com per les il.lustracions que contenen. Els dos estan editats per Blume el 2002, tot i que pel que sé són llibres ara mateix descatalogats en la seva versió en català.  Però si us interessa llegir-los els podeu trobar en castellà (el primer) o demanar-los a la biblioteca.

Pots pescar una sirena? explica la història de l'Elisa, una nena que viu en un poble de mar amb el seu pare. Un dia coneixerà una amiga ben especial que en realitat serà una sirena que no pot tornar a casa seva ja que, com se'ns adverteix a l'inici del llibre, les sirenes poden entrar i sortir del mar sempre que vulguin mentre guardin algun objecte de la seva llar marina, però si el perden, resten atrapades a la terra per sempre. Un conte amb sorpreses i diversos girs en la història que parla amb senzillesa de les relacions humanes, de l'amistat i dels misteris de la mar.  Les pàgines del llibre són de diferents tonalitats de blaus i verds, reproduint perfectament el color del mar, i també la tipografia sembla que es deixa portar a vegades pel moviment de les onades. 

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

  



















En el Príncep Feliç la història no és de la mateixa il·lustradora Jane Ray (com si ho era l'anterior),  sinó una adaptació del famós conte d'Oscar Wilde que porta el mateix nom. Una història una mica trista de la trobada entre una oreneta i l'estàtua de l'anomenat Príncep Feliç, que mostra valors com la solidaritat i l'amistat i deixa veure la hipocresia d'alguns comportaments humans. La decisió de l'oreneta, que deixarà d'emigrar durant un hivern per ajudar a l'estàtua del  Príncep Feliç a repartir l'or que el cobreix entre els més desvalguts de la ciutat, ensenya als nens com les decisions que prenem tenen a vegades conseqüències que no desitgem i que no sempre tot es pot solucionar al final del conte. Fa uns dos anys vam tenir ocasió de veure aquesta història representada per La Baldufa Teatre i li va agradar molt a la meva filla gran, ja que la posada en escena era excel·lent (va rebre diversos premis). Ara, amb el llibre, l'hem recordat a través de les belles il.lustracions, pintades amb colors brillants i daurats que donen molta majestuositat al relat.

El príncep feliç, Ed. Blume

El príncep feliç, Ed. Blume

   

El príncep feliç, Ed. Blume

Llibres per acolorir i fer turisme

Poso de nou en marxa aquest blog per continuar parlant d'aquells llibres infantils, llibres de primers lectors i llibres de maternitat que més em criden l'atenció i considero recomanables.

I ho faig amb uns llibres que poden ser molt útils per omplir les estones d'oci que tindran els nostres fills quan s'acabi l'escola d'aquí a poques setmanes: llibres d'activitats i per acolorir que a més estan centrats en grans ciutats. Ideals per  a pintar i a la vegada descobrir altres cultures, amb altres formes de decorar, passejar, menjar i  viure arreu del món. I de preparar-se per les vacances d'estiu si és que heu decidit a viatjar a alguna d'elles!

I love París Roma Berlín Londres; Coco Books

Començo amb un quadern preciós de l'editorial Coco Books, un llibre que agradarà als petits però segur que també, i molt, als grans: I love París, Roma, Berlín, Londres. Mi libro viaje. Es tracta d'un quadern d'unes 150 pàgines amb diverses làmines dedicades a cada una de les ciutats del títol. Com a exemples de coses que s'hi poden fer: pintar un grafit al mur de Berlín, visitar les catacumbes de París en forma de laberint, completar les pintures de la capella Sixtina, inventar un nou tipus de pasta, pintar de colors els mitjons que els alemanys a vegades porten amb les sandàlies o adornar de joies la corona de la reina d'Anglaterra. Tot això presentat de manera senzilla i expressiva a partir de les il.lustracions de la dissenyadora  francesa  Carole Boréal.  Es pot demanar més?

I love París Roma Berlín Londres; Ed. Coco Books

I love París Roma Berlín Londres; Ed. Coco Books

 Seguint amb aquesta línia, a l'editorial Blume han editat aquests altres quaderns: Quadern per acolorir Barcelona, Pintem París, Pintem Londres i Pintem Nova York. Tots estan dibuixats per il.lustradores (sí, totes són dones) amb gran detall i observació de la vida als carrers d'aquestes ciutats. Al de Barcelona  hi ha quasi 100 pàgines dibuixades per  la pintora basca Isy Ochoa on podem donar color a mercats, places, comerços emblemàtics de la ciutat, edificis modernistes, escenes de festes tradicionals, terrasses...

Quadern per acolorir Barcelona; Blume

Pintem Nova York, Blume

Acolorir dibuixos és una activitat molt creativa per als nens, i com s'explica en un dels quaderns, compta amb una gran tradició històrica. Va ser a finals del segle XIX quan es van començar a publicar els primers llibres per pintar adreçats als nens, ja que es va comprovar que és  una forma lúdica de sensibilitzar-los amb les pràctiques artístiques a la vegada que es millora les seves capacitats cognitives. En els exemples que avui recomano, a més, adquiriran coneixement sobre les maneres de viure d'aquestes grans ciutats, que potser han visitat, visitaran pròximament o si més no les han vist en algunes pel.lícules.

Finalment, cal dir també que tots aquests quaderns no estan destinats únicament al públic infantil. En els últims temps s'està estenent la moda d'editar quaderns de pintar per a adults, ja que són una eina eficaç per a desconnectar i relaxar-se, al afavorir la concentració únicament en els colors i els dibuixos. Així que si aquests llibres us han agradat especialment per vosaltres ja teniu una bona excusa per a posar-vos a pintar!

Quaderns de disseny de moda

L’altre dia comentava que a la meva filla li agrada molt fer manualitats. Sobretot dibuixar, però també pintar amb pintures diverses, retallar, enganxar, fer collages… Durant l’hivern s’hi ha passat llargues estones, normalment partint només d’un full en blanc i una capsa plena de colors.

Hi ha, però, uns quaderns dels quals n’ha tret molt partit, perquè a part de poder manipular-los tal com vol, li permeten jugar a vestir noies i princeses: els quaderns de disseny de moda. N’hi vaig comprar un una vegada pensant que li podrien agradar, i ja anem pel tercer.

Els que més ha fet servir aquests últims mesos són els de la Lilly Chantilly, editats per La Galera. Però un gran entrenament per aprendre a fer dissenys i vestits imaginatius van ser els llibres de la Rosie Flo, dels que ja n’he parlat en altres ocasions.

El primer que va tenir és el de “Moda romàntica”, un llibre en format botiga que té tot el necessari per a dissenyar els vestits: algunes explicacions sobre moda romàntica, patrons, pàgines amb diferents estampats, adhesius amb complements i una sèrie d’unes cinquanta siluetes què s’han de vestir. En les imatges de sota podeu veure primer la portada del quadern tancat i després algunes de les pàgines ja personalitzades, en l’última de les quals es veuen els patrons de color verd.

A part d’aquests quadern de moda romàntica, també n’hi ha de moda rock, moda chic i moda platja.

Moda romàntica de Lilly Chantilly; La Galera

Moda romàntica de Lilly Chantilly; La Galera

Moda romàntica de Lilly Chantilly; La Galera

El següent que vam tenir és un quadern per a vestir princeses, també de la Lilly Chantilly.

En aquest el format del quadern (i el color) li va agradar molt més a la meva filla que l’altre, ja que serveix també per jugar portant-lo com si fos un maletí. De dins, però, és bastant similar a l’anterior: unes pàgines d’explicació dels diferents vestits reials, patrons, pàgines estampades per retallar la roba, adhesius i les siluetes on enganxar-los. Hi ha també més maletins de la sèrie: un maletí de joies, de maquillatge, de moda, de festes i de danses del món.

Todo para diseñar mis princesas; La Galera

Aquests dos quaderns ens han donat molt de sí, s’hi ha passat moltes estones! Com que ja els ha acabat, aquest matí n’hem vist un altre de similar i l’hi he comprat per a tenir una activitat més a fer aquest estiu. En aquest cas el quadern té un altre format, més tipus llibre. És el Top-Look editat per Estrella Polar i  il.lustrat per Jordi Labanda i Ana García-Siñeriz.  

Està estructurat segons les estacions de l’any, amb patrons troquelats i pàgines estampades diferents segons si volem dibuixar vestits d’estiu, de primavera, de tardor o d’hivern. Tot i que després es poden intercanviar com es vulgui.  La meva filla no coneix La Banda de la Zoè en la que s’engloba aquest quadern, però tot i això els dibuixos li han cridat ràpidament l’atenció.

Top -Look, Estrella Polar

   Bé, són idees per passar l’estiu i que també poden ser útils per si heu de fer regals a nens i  nenes a partir d’uns cinc anys en amunt. Per més grans penso que també és una molt bona idea el llibre de Mi maravilloso Fashion Book del que en vaig parlar també fa temps. O Cómo dibujar moda Vintage, els dos de l'editorial Coco Books.

Dues recomanacions: El drac Zog i Un monstre sota el llit

Després d'uns dies sense actualitzar el bloc, torno per a fer-vos dues recomanacions dels llibres que més li agraden darrerament al meu fill de tres anys. Aquells que no falten en la sessió nocturna de contes d'abans d'anar a dormir:

El drac Zog, de Julia Donaldson i Alex Scheffler (autors de El Grúfal). Editorial McMillan. El va agafar el meu fill, atret pels colors vius de la portada, del taulell de contes sobre dracs que la biblioteca havia preparat per Sant Jordi. I ha resultat un dels llibres que més li agrada! Explica la història d'uns dracs que van a l'escola per aprendre a volar, a treure foc pels queixals i a raptar princeses. El protagonista, el Zog, no se'n surt gaire bé,  però va superant els entrebancs que li sorgeixen, gràcies a l'ajuda d'una princesa que el socorre i l'ajuda a aconseguir la medalla al millor drac de la classe. El que resulta interessant, a banda dels excel.lents dibuixos que ens presenten uns dracs molt simpàtics,  és la moralina que no tots els dracs són dolents ni es volen menjar la princesa, que en aquest cas és una noia amb molta iniciativa i que resoldrà molt bé la situació quan apareix un cavaller amb la intenció de matar el drac.

El drac Zog, Ed. McMillan

El drac Zog, Ed. McMillan

- Un monstre sota el llit, d'Angelika Glitz i Imke Sönnichsen. Editat per Timun Mas. Un llibre que explora les pors infantils, en aquest cas a la foscor i als sorolls de la nit. Molt ben explicat i amb unes il.lustracions que ens fan entrar ràpidament a la història. Primer és el nen qui té molta por i crida a la seva mare per tal que li expliqui d'on surten els sons que sent i per tal que miri sota el llit a veure si hi ha un monstre. Un cop ho fa, serà las mare qui necessitarà l'ajuda del nen per a fer front a una de les seves pors. Una història molt divertida i que connecta des de l'inici amb els interessos dels nens petits.

Un monstre sota el llit; Ed. Timun Mas

Un monstre sota el llit; Ed. Timun Mas

 Tots dos molt recomanables!

Caretes per a fer teatre

      

   Feia temps que coneixia l'existència d'aquests packs de l'editorial Combel, i estava interessada a saber si serien tan divertits i aprofitables com em semblava.  Doncs ara ja puc dir-vos que sí, que valen la pena! L'altre dia vam regalar el pack de Caretes de conte!, de Laura Ferracoli, per un aniversari i de seguida els nens es van posar a retallar les màscares per posar-se-les, tot i que després no van poder representar la funció pel que explicaré més endavant.

   El joc inclou nou personatges de conte (una princesa, un rei, un drac, un mag...), i una petita obra de teatre per a representar, a part d'informacions sobre l'origen de les màscares i instruccions sobre com repartir-se els personatges i ambientar l'escenari. Es proposen, per exemple, maneres de millorar l'obra segons els objectes que tenim a casa, com acompanyar el soldat d'una espasa feta amb paper de plata.

   Em sembla  un joc molt creatiu, ja que els nens hi poden passar una bona estona preparant l'actuació que finalment poden representar. Les activitats que inclou són per nens de diferents edats, tot i que és convenient que sàpiguen llegir lletra d'impremta per tal d'aprendre's el guió. Si no és el cas, els nens més petits poden retallar les caretes i els més grans poden ajudar-los a memoritzar els diàlegs. O els pares també hi podem ajudar.

   Com a defecte important, he d'avisar que no hi ha les gomes per enganxar les caretes, així que si voleu regalar el joc o endur-vos-el fora de casa per a que els nens estiguin distrets el cap de setmana o en alguna festa, recordeu-vos de portar gomes de plàstic! De tisores, sí que n'hi ha unes de petites dins del joc, tot i que tampoc són massa eficients.

   Fetes aquestes advertències, em sembla una  molt bona activitat per a fer amb els nens! Original, didàctica i ideal per a exercitar la memòria, per a vèncer la vergonya,  per a prendre decisions en grup i per veure les fases de creació d'una obra de teatre.

El pack de Caretes de pel.lícula! inclou  nou personatges moderns, entre ells un detectiu privat, i també té molt bona pinta!

Un llibre d'humor escatològic

 

 Eeecs! Mocs, cagarrines i altres coses fines; Ed. Cruïlla

No és cap secret que el tema escatològic és un dels més presents a les cases amb nens petits. Tant per part dels pares, que durant els primers anys de vida hem de supervisar molt les necessitats fisiològiques dels nostres fills; com per part dels petits, que quan comencen a parlar aprofiten qualsevol ocasió per dir entre rialles paraules per ells tan divertides com caca, cul, pet o pipí.

Sens dubte, és un dels temes que més connecta amb el seu sentit primitiu de l'humor, així que qualsevol obra que faci referència a les funcions fisiològiques i sorolls corporals els atrau de seguida. De fet, al conte del Patufet, un pet ajuda a la resolució de la història, i és sens dubte un dels motius pels quals tant els  agrada aquest conte.

La literatura infantil està plena de llibres que aborden aquest tema, ja sigui des de contes pensats específicament per l'etapa de deixar de fer servir el bolquer, històries que incorporen elements d'humor escatològic com a element narratiu o  en llibres didàctics que aborden directament el tema, com del que avui us parlaré.

Eeecs! Mocs, cagarrines i altres coses fines; d'Emma Dodson i Sarah Horne és una novetat que ha publicat l'Editorial Cruïlla aquest mes de març. Un llibre didàctic, amb pop-ups, solapes i llengüetes, que explica amb tota mena de detalls les particularitats dels nostres fluids corporals: des dels mocs fins al pipí i la caca, passant pels vòmits, la sang, els pets i la suor. 

En aquest llibre, tot  està narrat de manera desimbolta, sense tabús,  i esclarint conceptes com per què els mocs són verds (o d'altres colors), per què ens maregem quan viatgem, quins aliments són més flatulents, per què els peus fan tanta pudor o una descripció de com es forma una crosta quan ens fem mal.

 Eeecs! Mocs, cagarrines i altres coses fines; Ed. Cruïlla

 Eeecs! Mocs, cagarrines i altres coses fines; Ed. Cruïlla

 Eeecs! Mocs, cagarrines i altres coses fines; Ed. Cruïlla

Un llibre per tant que segur que els hi farà molta gràcia de tenir entre les mans, no es podran resistir al seu títol, i que a la vegada conté informacions que són molt útils per la vida quotidiana i per conèixer el propi estat de salut.

Jo l'he trobat un llibre encertat, ja que sempre és interessant aprofitar la motivació que senten els nens per un tema per a augmentar el seu coneixement.

I si teniu interès per  a  regalar als vostres fills aquest tipus de llibres o per conèixer-ne més, en aquesta altra  pàgina   en trobareu més exemples!

Sorteig 5 anys de bloc!

Un dia com avui de fa cinc anys vaig començar a escriure aquest bloc. Aleshores tenia  una nena de menys de quatre mesos als braços, i moltes ganes d'intercanviar experiències amb altres mares. Estava a punt d'esgotar la meva baixa per maternitat i eren moltes les vivències i reflexions que em venia de gust compartir.
El que no podia imaginar-me era tot el que la blogosfera m'aportaria! L'oportunitat de conèixer moltes persones i maneres d'enfocar la maternitat i també la vida mateixa.
Aquell 3 de març de 2010 tampoc m'imaginava que junt amb la Cira Crespo, amb qui vam estar molts de temps compartint experiències en els nostres blocs, publicaríem el llibre Madres en red, que aquest dies hem presentat al País Basc. El llibre fa un enfocament històric i comunicatiu al fenomen de la blogosfera però sens dubte la nostra experiència en primera persona, debatent i compartint allò que ens passava, hi té molt a veure en el fet de decidir-nos a escriure'l!
Des de fa dos anys, el bloc el podeu llegir també a l'espai Criatures del diari ARA, on publico ressenyes dels llibres infantils que més agraden als meus fills.
Han estat cinc anys de molt canvis tant en la meva vida com també en el bloc, però tots positius.

Així que, per a celebrar-ho, em ve molt de gust sortejar aquests tres lots de llibres, dels quals n'he parlat en el bloc al llarg d'aquests temps i que estic segura que us agradaran:

1. LOT 1: CASAS i Els vestits de la Rosie FLo; de l'Editorial Coco Books




2. LOT 2: El tresor perdut de l'illa calavera i Els tres porquets; de l'Editorial Combel







3. LOT 3: El pirata Bob i El dia que es van menjar en Lluís; de l'Editorial Joventut

 


 Per a poder participar al sorteig, aquestes són les instruccions a seguir:

1. Deixar un comentari en aquesta entrada, recomanant vosaltres un llibre infantil!
2. Compartir l'entrada a les xarxes socials.
3. Indicar quin lot preferiríeu guanyar.

El dimarts vinent realitzaré el sorteig i aleshores us demanaré als guanyadors les vostres dades de contacte.

Animeu-vos a participar i molta sort!

Els bons veïns

Els bons veïns, Editorial Joventut

M'ha agradat molt aquest llibre de l'Editorial Joventut, ja que consta d'una bona història i d' il.lustracions clares i coloristes, i a la vegada realitza  un apropament al concepte de les divisions i al repartiment de les coses de manera molt lúdica.

El Mico i l'Ós són dos veïns que sempre s'ajuden en tot. Quan un bon dia es troben dos sacs plens de llavors de blat de moro, decideixen plantar-los a l'hort que hi ha entre les seves cases, dividint el terreny en dues parts iguals.

Aquest repartiment de la feina i dels productes està present també en el conte dins de la llar, quan el Mico i l'Ós arriben a casa amb les seves famílies i reparteixen en parts iguals tots els aliments. Una tasca que serà més complicada un cop la dona del Mico dóna llum a tres bebès micos, però que es fa sempre de manera equitativa i tenint en consideració les necessitats de cadascú.

I també hi ha aliments per convidar a la resta del veïnat!

Al final del llibre, hi ha un apèndix que mostra com es poden dividir les coses en parts iguals i una sèrie d'il.lustracions on els nens hauran de resoldre com dividir els aliments que es mostren entre els personatges que hi ha.

Una forma entretinguda d'ensenyar a fer fraccions a través de situacions que ens trobem també en la nostra vida quotidiana. I agrada molt als nens ja que es posen en el paper dels dos veïns i des de l'inici vetllen per tal que les reparticions siguin justes i ningú no es quedi sense el que li toca!

Els bons veïns, Editorial Joventut

Els bons veïns, Editorial Joventut

Els bons veïns, Editorial Joventut

No sé on tinc el cap

No sé on tinc el cap; Ed. Combel

Aquest llibre s'ha convertit durant les últimes setmanes en un dels imprescindibles a llegir abans d'anar a dormir. Li agrada sobretot al meu fill petit, que cada cop que mira la portada  diu, sorprès, "El pare no té cap!"; i també li agrada a la meva filla gran, interessada en particular en els detalls més truculents de la història i en saber com aquest pare sense cap realitza les activitats quotidianes

És un conte infantil que parteix de donar sentit literal a l'expressió del títol "No sé on tinc el cap!" que tan sovint diem els pares atrafegats i fent malabars entre la casa, la feina i la resta d'activitats que duem a terme.

La història comença quan un dia el pare de la família arriba a casa sense cap, i, després de buscar-lo sense èxit per tot arreu, els seus fills decideixen construir-ne un amb paper maixé.

El tracten aleshores com un robot al qual li fan fer el que volen, tant ells com la mare. En certa mesura, estan encantats de poder demanar-li coses que habitualment no faria i de que, a causa de la seva actual condició, per exemple, no ronqui a les nits. 

El llibre és divertit, i amb un humor molt anglès, quasi negre a vegades, però que els nens capten molt bé.  Als meus fills els hi agrada molt l'escena en què el pare se'n va a córrer oblidant-se el cap de mentida i han de portar-li de pressa amb la bicicleta per por que no espanti a ningú.

Finalment, un dia el pare torna de treballar amb el seu cap real, que s'havia deixat a la feina. El conte acaba així amb una metàfora, evidenciant com sovint estem a casa presencialment, però pensant moltes altres coses o amb el cap pendent d'assumptes laborals. 

Les il.lustracions, molt còmiques i detallades, són de  Quentin Blake, un clàssic molt conegut per il·lustrar contes de Roald Dahl.

Com a pega, crec que el llibre fa una representació de la figura paterna molt tradicional, que no reflecteix la realitat actual, ja que avui en dia l'home no és qui passa més temps del dia fora de casa ni és qui té més exigències professionals. Al contrari, de ben segur som moltes les mares que amb més motiu podríem perdre el cap degut a les responsabilitats que tenim en les dues esferes, la laboral i la familiar.

Però bé, aquesta reflexió es pot incorporar també al fer la lectura del llibre, ja que dóna molt de si i fa pensar, tant als nens com als adults que el llegim amb ells, sobre com són i com haurien de ser les estones que compartim tots junts.

No sé on tinc el cap; Ed. Combel

No sé on tinc el cap; Ed. Combel