Frases petites

 

Diario de una mamá pediatra

Els pediatres, juntament amb d'altres professionals de la salut, són un dels col.lectius que s'han fet més presents a les xarxes socials, utilitzant les noves tecnologies per a fer difusió del seu coneixement. D'aquesta manera ens han donat  l'oportunitat a molts pares d'afrontar amb més informació les petites malalties dels nostres fills i el seu trànsit per les diferents etapes. Darrerament, alguns d'aquests pediatres han escrit llibres resumint o completant les aportacions que van fent al seus blocs, com és el cas del llibre El Médico de mi hijo de Jesús Martínez.

Des de fa unes setmanes també es pot comprar el nou llibre d'una coneguda pediatra, la Doctora Amalia Arce, autora del   blog Diario de una mamá pediatra.

Diario de una mamá pediatra, Dra. Amalia Arce

L’Amalia Arce, la mamá pediatra,  és un dels noms referents si parlem de pediatres presents a la xarxa. El seu bloc, subtitulat, "Cuaderno de viaje de quien obtuvo casi a la misma vez el título de pediatra y el "carnet" de mamá" és molt popular, possiblement pel fet de difondre coneixements pediàtrics de molta utilitat complementats amb la pròpia experiència personal de l'autora.

Va ser un dels primers blogs que vaig començar a seguir quan vaig endinsar-me a la blogosfera i he aprés moltes coses en els seus posts, que ja són més de 1000 des que va començar el 2009. Aquesta quantitat de textos escrits ja dóna la idea de la seva constància i empenta,  i de la gran tasca que realitza, ja que en tots aporta gran quantitat d'informació, explicada de manera molt pròxima.

En el llibre Diario de una mamá pediatra, ordena i complementa moltes de les coses que ha dit al llarg dels anys en el seus posts,  i resulta un manual  útil per saber com actuar davant de les malalties comuns en la infantesa, així com per a saber el que pensa l’autora de temes com la conciliació, els nous tipus de famílies i per saber més sobre l’ofici del pediatre. M’ha semblat interessant l’últim capítol, titulat "En la consulta del pediatra",  en el que ens dóna unes pinzellades de com ens veuen els pediatres a les famílies, amb algunes anècdotes i explicacions de situacions viscudes.
El llibre és molt conciliador amb tots els tipus de criança  i combina les explicacions amb  aportacions més personals de l'autora i il.lustracions i requadres amb les dades més rellevants. 

En la cita que obre el llibre, d'Antonio Machado,  podem llegir "En cuestiones de cultura y de saber, sólo se pierde lo que se guarda, sólo se gana lo que se da". Sortosament, a través dels seus llibres i blocs, molts professionals de la salut, com la mamá pediatra, estan compartint els seus coneixements i som molts els que hi guanyem!

Diario de una mamá pediatra, Dra. Amalia Arce

Aquest llibre és de l'avi

Aquest llibre és de l'avi; Combel Editorial

 

Fa pocs dies vam celebrar l'aniversari d'un dels avis de les criatures, i un dels regals que li van fer els quatre néts va ser el llibre: "Aquest llibre és de l'avi".  

Feia temps que l'havia vist, m'havia agradat molt i ja esperava l'ocasió de poder-lo lliurar al seu destinatari!

El llibre és molt complet, el.laborat com una mena de quadern en el qual han de treballar junts l'avi i el  nét o néts. Al llibre, de Jaume Copons, hi ha les il.lustracions de Liliana Fortuny i alguns textos, però la resta l'han d'anar omplint les dues generacions a través de preguntes que fan els néts i de les histories i records que explica l'avi.

És una manera divertida d'aprendre curiositats sobre el seu avi (Quin és el seu menjar favorit?, A que jugava de petit?) i també moltes anècdotes sobre com era la vida fa unes dècades, ja que el  llibre inclou una línia del temps on s'hi poden col.locar els esdeveniments històrics més importants que han ocorregut durant la vida de l'avi.

I tota la informació es va incloent en el llibre de formes molt originals, ja que hi ha qüestionaris, dibuixos, adhesius, solapes que amaguen motius pels quals els néts volen donar-li les gràcies...

Totes són activitats que requereixen cert temps, tant per fer les preguntes i escoltar les respostes, com per plasmar-les desprès en el quadern, així que penso que el poden realitzar nens a partir d'uns 6 o 7 anys, quan ja comencen a tenir curiositat per aprendre de la vida dels altres. La meva filla de 4 anys no va entendre massa de què anava el llibre quan li vaig ensenyar, en canvi la meva neboda, dos anys més gran, ja prestava atenció i ganes de començar-lo.

És un regal que penso que pot donar molt de sí, ja que s'ha d'anar el.laborant poc a poc, a partir de converses, i amb el que segur que els nens es sorprendran aprenent moltes coses sobre els seus avis. Una opció és regalar-lo un cop els nens ja han omplert tots els apartats del llibre, que hauran anat configurant en secret amb preguntes dissimulades,  però jo crec que es millor donar-lo en blanc per tal que tant els avis com els nets puguin gaudir en comú del procés! Al final, queda un llibre únic, fet a la mida de la persona que el rep, i aquests són sempre els millors regals.

Per si a algú li interessa, també hi ha la versió per a l'àvia!

Aquest llibre és de l'avi; Combel Editorial

Aquest llibre és de l'avi; Combel Editorial

"La caixa del port"

La caixa del port, Editorial A buen paso

                                         

Us recomano de nou un llibre de l'editorial A buen paso, especialitzada en àlbums il·lustrats, com El cuento del carpintero, del que vaig parlar-ne fa uns mesos.

Es tracta d'un altre d'aquests llibres que ja agrada només de tenir-lo a les mans. Tant la història com les il.lustracions són molt originals:  un dia arriba al port una gran caixa sense remitent ni destinatari. Aleshores, tot de gent diversa començarà a reclamar-la, dient el què hi ha a dins. Primer, una senyora està convençuda que és un vestit que li envia la seva germana.  Després, l'amo del museu de cera assegura que a dins hi ha una estàtua.  I així van apareixent suposats destinataris de la caixa: un excursionista, un infant, un banquer, un soldat, un científic, una soprano... Els treballadors del port, finalment, decidiran obrir el paquet per a sortir de dubtes.

  La història atrapa des de la primera pàgina i els dibuixos criden molt l'atenció. El text amb rima, escrit amb lletra d'impremta, és de la Gemma Martí. Les il.lustracions, coloristes i imaginatives, de la Meritxell Duran. A mesura que van apareixent personatges, aquests es van acumulant a les pàgines i reaccionen visualment davant cada nova petició i inclús van establint petites relacions entre ells.

La caixa del port, Editorial A buen paso

  

La caixa del port, Editorial A buen paso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un conte molt suggeridor i divertit, que la meva filla ha contemplat amb molt interès des de principi a final, sorprenent-se de les moltes reclamacions de cada amo i de les seves argumentacions. I proposant també solucions per a sortir de dubtes.

En aquest enllaç podeu accedir a una visualització d'algunes pàgines del llibre.

Ja em direu si us agrada!

Frases petites

 

 

"Però papa!"

Avui us presento un petit llibre molt divertit, de Mathieu Laboie i il.lustracions de Marianne Dubuc, publicat el 2013 per l'editorial Joventut.

Però papa!; Ed. Joventut

Un llibre que penso que pot fer riure molt a la majoria de nens, ja que explica l'alteració d'una rutina habitualment molt coneguda per ells: la de l'hora d'anar a dormir. Un dia els posa a dormir el pare en comptes de la mare, i s'oblida d'un munt de coses! No pensa a rentar-los les dents, ni en portar-los un vas d'aigua, ni tan sols en posar-los-hi els pijames. A la mínima tanca la porta pensant que ja té la feina feta dient: "Bona nit, canalla!". Els nens l'han d'anar corregint cada vegada, dient-li el que ha de fer, començant totes les frases amb les paraules "Però papa!".

Però papa!; Ed. Joventut

A cada pàgina els oblits del pare passen a ser més surrealistes, i sembla que facin  més al.lusió a l'il·lustrador del llibre que al pare de les criatures:  a l'hora de posar els nens al llit, no hi ha ni llit, ni porta de l'armari, ni llums ni res!

L'hem trobat divertit perquè el fet que un adult se salti pautes molt consolidades sempre fa riure als nens, més encara si són ells qui l'han d'anar guiant i corregint.

Tot i això, penso que actualment ja queda una mica desfasat això que els pares no sàpiguen fer dormir els nens. A casa nostra, a la petita sempre la fa dormir el seu pare. I crec que és la realitat de moltes famílies.

Però és un bon conte per llegir a l'hora d'anar a dormir, ja sigui el pare o la mare l'encarregat de fer-ho!

Però papa!; Ed. Joventut

"El médico de mi hijo"

El médico de mi hijo, Jesús Martínez

"Se acabó el pediatra autoritario,

bienvenidos los padres sabios".

Aquests dies de pont he estat llegint aquest llibre del pediatre Jesús Martínez, conegut a la blogosfera, al Facebook i al Huffington Post com El médico de mi hijo.

No és un llibre més amb consells i doctrines sobre com fer dormir els nens, ni sobre com alimentar-los. Tampoc és un tractat amb explicacions incomprensibles enumerant les malalties que poden patir els nens durant la seva infantesa. El llibre, subtitulat "Resuelve por tí mismo los pequeños problemas en la crianza de tu bebé"  té com a objectiu donar als pares els coneixements necessaris per a afrontar les petites malalties dels nostres fills. Tot escrit amb un llenguatge molt clarificador, amb molt sentit de l'humor i encara amb més sentit comú. 

Un llibre que aporta llum sobre temes que durant massa temps  hem cregut que no eren de la nostra incumbència, i que hem delegat en els professionals de la salut. Hi ha molts moments en els quals és lògic consultar al pediatre, i s'ha de fer. Però com diu el llibre, en els últims anys ens havíem acostumat a  preguntar al metge sobre qualsevol petit símptoma. La febre, la tos i els mocs (tan habituals en els nens) han passat a ser un senyal d'alarma que omple les consultes. Una dinàmica creada per la societat, que sempre ens ha repetit allò de "Consulti amb el seu metge", i per alguns professionals de pediatria que sovint  han receptat abusivament xarops innecessaris que serveixen més per tranquil.litzar als pares que per curar als nens.  La societat mercantilitzada ens enlluerna amb publicitat de productes miraculosos que fan més mal que bé, i ens acostuma a no prendre decisions.

Jesús Martínez ens recorda que hem de cuidar als nostres fills quan estan malats, però cuidar no és sinònim de medicar.  El llibre dedica capítols centrals a explicar els beneficis de  la febre, la tos i els mocs, i explica que erradicar-los no és sempre la millor solució, ja que ajuden a protegir-nos i a combatre els virus. El llibre inclou tres decàlegs de la Asociación Española de Pediatría que haurien de ser de lectura obligatòria per a tots els pares!

"Somos amigos de los mocos", "¡Cuidado! Parece que le ha dado un rayo de sol"; "La cola no se toca" o "La dictadura de los percentiles" són alguns dels títols dels capítols, per a què us feu una idea dels temes que tracta el llibre, i amb quin enfocament.

"Nuestros miedos e inseguridades nos quitan libertad, el don más preciado; la sabiduría, en cambio, nos hace libres: transmitamos seguridad a nuestros hijos estando nosotros también seguros de lo que hacemos. Tomemos decisiones sabias a diario, demostremos nuestra fortaleza por el bien de nuestros hijos; nos observan".

 Afortunadament, en els últims anys, aquestes informacions s'han anat divulgant a través de molts blogs de pediatria, molt actius en les xarxes socials. Consultant les pàgines adequades d'Internet tenim l'oportunitat de ser pares cada vegada més informats, i aquest és un gran pas. Jesús Marínez fa una important tasca de divulgació en el seu blog, i ha estat també l'impulsor del  grup de Facebook El médico de mi hijo, en el que es poden fer consultes relacionades amb la pediatria, i que actualment ja té més de  20.000 seguidors.  En aquesta pàgina els pares expliquen breument els dubtes relacionats amb la salut o la criança del seu fill i en pocs minuts reben respostes de pediatres, infermers i d'altres pares, creant un feedback molt enriquidor del que tots els participants del grup podem aprendre. Si no en formeu part, us animo a entrar-hi!

Jo em considero una mare més sàvia des que tinc accés a aquestes informacions! I, el que és important, més segura sobre com tractar els petits contratemps de salut que tenen i tindran els meus fills!