Llibres infantils: dos clàssics i dues novetats

Les recomanacions d'avui són de quatre llibres infantils, dos clàssics i dues novetats. Els clàssics són llibres que no tenim a casa però són d'aquells que els nens sempre s'emporten quan anem a la biblioteca, ja que és igual les vegades que els hagin llegit, sempre els volen sentir de nou.

I les novetats són dos llibres recents que de ben segur agradaran a molts nens: un explica els avantatges de dir sempre la veritat i l'altre ens mostra la bellesa amagada en la natura un dia qualsevol.

Comencem pels clàssics:

- Els fills de la bruixa; Ursula Jones (text) i Russel Ayto (il.lustracions). Ed. Destino. 2002.

Els fills de la bruixa explica les peripècies dels tres fills d'una bruixa que un dia ventós es disposen a passar la tarda al parc. Tan bon punt arriben, tots els animals es protegeixen ja que saben que succeirà alguna catàstrofe! I és que els tres germans saben fer alguns trucs de bruixeria que han après de la seva mare, però encara no tenen prou experiència perquè els hi surti tot tal com voldrien.

Es tracta d'un llibre divertidíssim que es va enredant cada vegada més, ja que cada cop que els fills de la bruixa volen solucionar l'embolic en què s'han posat a través dels seus febles poders màgics, aquest cada vegada es fa més gran. 

Els contes de bruixes sempre desperten l'interès dels nens i aquest no els decebrà ja  podran identificar-se amb el paper dels fills i assajar junts possibles solucions per a què tot torni a la normalitat.

- El meu rinoceront també menja creps; Anna Kemp (text) i Sara Ogolvie (il.lustracions) . Ed. Blume. 2014.

Un llibre de les autores dels brillants  La princesa rebel i  El meu gos vol fer ballet amb el qual de seguida connecten els nens ja que explica la història d'una nena, la Dàlia, que voldria que els seus pares li fessin més cas del que li fan. Però resulta que sempre estan ocupats, posant rentadores o responent correus a l'ordinador (us sona d'alguna cosa?), i per aquest motiu la nena començarà una amistat amb un rinoceront morat que ha aparegut a casa seva. Un llibre amb el qual, com veieu,  els pares també ens podem sentir reflectits i que proposa una història amb final feliç magníficament il·lustrada i amb una edició molt cuidada.

I ara les dues novetats:


- La veritat segons l'Artur; Tim Hopgood (text)  i David Tazzayman (il.lustracions). Ed. Combel. 2016

Un llibre que comença explicant una malifeta de l'Artur, el protagonista, i com després ell intenta explicar diferents versions de la història a les persones que li pregunten què ha passat. En les successives pàgines veurem com va deformant la veritat, modelant-la, disfressant-la, amagant-la... tant de forma oral com gràfica, ja que la veritat està personificada com una petita ombra grisa. Al final és la seva mare qui li demanarà explicacions, i veurem com dient la veritat és com més ben parat se'n surt. Un molt bon llibre per tractar aquest tema a casa, amb il.lustracions senzilles i un text molt imaginatiu que deixarà als nens ben pensatius i que probablement donarà resultats positius en el seu comportament.

- Un gran dia de res; Beatrice Alemagna. Ed. Combel. 2016.

Un nen passa les vacances en una casa solitària, i la seva mare ha de passar moltes hores treballant. Què podrà fer el noi per divertir-se, un cop la mare li pren la consola de les mans?  Un llibre amb poques paraules però amb grans il.lustracions per narrar com qualsevol dia pot convertir-se en una gran aventura, només es tracta de prestar l'atenció adequada. 

De la mateixa autora, també molt recomanable tant pel text com, sobretot, per les il.lustracions és "El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu", que explica la cerca d'una nena del millor regal d'aniversari per la seva mare.

Bona lectura!

Dos grans contes de Jane Ray

Avui vull parlar-vos de dos contes magnífics que, tot i que fa temps que estan editats, nosaltres hem descobert fa poc. Els van agafar els meus fills de la biblioteca, quasi com fan sempre, per atzar,  potser atrets pels colors de la portada o pel títol. Estaven un al costat de l'altre, al ser de la mateixa autora: la  Jane Ray, una autora britànica molt prolífica de qui de ben segur reconeixereu el traç, ja que ha il.lustrat contes com la Blancaneus i La Ventafocs.

Els dos llibres infantils que els nens van agafar són Pots pescar una sirena? i  El príncep feliç,  que recomano molt tant per la  història que expliquen com per les il.lustracions que contenen. Els dos estan editats per Blume el 2002, tot i que pel que sé són llibres ara mateix descatalogats en la seva versió en català.  Però si us interessa llegir-los els podeu trobar en castellà (el primer) o demanar-los a la biblioteca.

Pots pescar una sirena? explica la història de l'Elisa, una nena que viu en un poble de mar amb el seu pare. Un dia coneixerà una amiga ben especial que en realitat serà una sirena que no pot tornar a casa seva ja que, com se'ns adverteix a l'inici del llibre, les sirenes poden entrar i sortir del mar sempre que vulguin mentre guardin algun objecte de la seva llar marina, però si el perden, resten atrapades a la terra per sempre. Un conte amb sorpreses i diversos girs en la història que parla amb senzillesa de les relacions humanes, de l'amistat i dels misteris de la mar.  Les pàgines del llibre són de diferents tonalitats de blaus i verds, reproduint perfectament el color del mar, i també la tipografia sembla que es deixa portar a vegades pel moviment de les onades. 

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

Pots pescar una sirena?; Ed. Blume

  



















En el Príncep Feliç la història no és de la mateixa il·lustradora Jane Ray (com si ho era l'anterior),  sinó una adaptació del famós conte d'Oscar Wilde que porta el mateix nom. Una història una mica trista de la trobada entre una oreneta i l'estàtua de l'anomenat Príncep Feliç, que mostra valors com la solidaritat i l'amistat i deixa veure la hipocresia d'alguns comportaments humans. La decisió de l'oreneta, que deixarà d'emigrar durant un hivern per ajudar a l'estàtua del  Príncep Feliç a repartir l'or que el cobreix entre els més desvalguts de la ciutat, ensenya als nens com les decisions que prenem tenen a vegades conseqüències que no desitgem i que no sempre tot es pot solucionar al final del conte. Fa uns dos anys vam tenir ocasió de veure aquesta història representada per La Baldufa Teatre i li va agradar molt a la meva filla gran, ja que la posada en escena era excel·lent (va rebre diversos premis). Ara, amb el llibre, l'hem recordat a través de les belles il.lustracions, pintades amb colors brillants i daurats que donen molta majestuositat al relat.

El príncep feliç, Ed. Blume

El príncep feliç, Ed. Blume

   

El príncep feliç, Ed. Blume

Llibres per acolorir i fer turisme

Poso de nou en marxa aquest blog per continuar parlant d'aquells llibres infantils, llibres de primers lectors i llibres de maternitat que més em criden l'atenció i considero recomanables.

I ho faig amb uns llibres que poden ser molt útils per omplir les estones d'oci que tindran els nostres fills quan s'acabi l'escola d'aquí a poques setmanes: llibres d'activitats i per acolorir que a més estan centrats en grans ciutats. Ideals per  a pintar i a la vegada descobrir altres cultures, amb altres formes de decorar, passejar, menjar i  viure arreu del món. I de preparar-se per les vacances d'estiu si és que heu decidit a viatjar a alguna d'elles!

I love París Roma Berlín Londres; Coco Books

Començo amb un quadern preciós de l'editorial Coco Books, un llibre que agradarà als petits però segur que també, i molt, als grans: I love París, Roma, Berlín, Londres. Mi libro viaje. Es tracta d'un quadern d'unes 150 pàgines amb diverses làmines dedicades a cada una de les ciutats del títol. Com a exemples de coses que s'hi poden fer: pintar un grafit al mur de Berlín, visitar les catacumbes de París en forma de laberint, completar les pintures de la capella Sixtina, inventar un nou tipus de pasta, pintar de colors els mitjons que els alemanys a vegades porten amb les sandàlies o adornar de joies la corona de la reina d'Anglaterra. Tot això presentat de manera senzilla i expressiva a partir de les il.lustracions de la dissenyadora  francesa  Carole Boréal.  Es pot demanar més?

I love París Roma Berlín Londres; Ed. Coco Books

I love París Roma Berlín Londres; Ed. Coco Books

 Seguint amb aquesta línia, a l'editorial Blume han editat aquests altres quaderns: Quadern per acolorir Barcelona, Pintem París, Pintem Londres i Pintem Nova York. Tots estan dibuixats per il.lustradores (sí, totes són dones) amb gran detall i observació de la vida als carrers d'aquestes ciutats. Al de Barcelona  hi ha quasi 100 pàgines dibuixades per  la pintora basca Isy Ochoa on podem donar color a mercats, places, comerços emblemàtics de la ciutat, edificis modernistes, escenes de festes tradicionals, terrasses...

Quadern per acolorir Barcelona; Blume

Pintem Nova York, Blume

Acolorir dibuixos és una activitat molt creativa per als nens, i com s'explica en un dels quaderns, compta amb una gran tradició històrica. Va ser a finals del segle XIX quan es van començar a publicar els primers llibres per pintar adreçats als nens, ja que es va comprovar que és  una forma lúdica de sensibilitzar-los amb les pràctiques artístiques a la vegada que es millora les seves capacitats cognitives. En els exemples que avui recomano, a més, adquiriran coneixement sobre les maneres de viure d'aquestes grans ciutats, que potser han visitat, visitaran pròximament o si més no les han vist en algunes pel.lícules.

Finalment, cal dir també que tots aquests quaderns no estan destinats únicament al públic infantil. En els últims temps s'està estenent la moda d'editar quaderns de pintar per a adults, ja que són una eina eficaç per a desconnectar i relaxar-se, al afavorir la concentració únicament en els colors i els dibuixos. Així que si aquests llibres us han agradat especialment per vosaltres ja teniu una bona excusa per a posar-vos a pintar!

La princesa rebel

La princesa rebel; Ed. Blume

Després de les vacances de Nadal, començo de nou ressenyant els llibres infantils que més em criden l'atenció a mi i als meus fills.
Durant les festes, els petits han rebut contes nous i avui parlaré d'un dels llibres que va cagar el tió a la meva filla, i que trobo molt recomanable, ja que és molt divertit i a més mostra als nens un punt de vista diferent del de les històries de princeses habituals en els contes infantils.

La princesa rebel té com a protagonista l'Elna, una princesa gens convencional ja des de bon principi, quan espera amb quets a què aparegui d'una vegada el seu príncep blau, que tarda molt a venir-la a rescatar.

Quan finalment ho fa,  resulta ser molt ensopit, no s'atreveix ni tan sols a fer-li un petó com cal. I, el que més desencanta a l'Elna,  que esperava poder començar amb ell una vida plena d'aventures és que el príncep l'únic que espera d'ella és que s'estigui a casa emprovant-se vestits i empolainant-se. 

Tants somnis i ganes de fer coses que té ella! Desitjaria viatjar, veure món, fins i tot trobar-se amb un drac!

La resolució del conte és també original i no decep, ja que la princesa deixa amb un pam de nas al príncep i se'n va a recórrer el món a cavall del drac, amb el que es fan molt amics.

La història, amb text en rima, és d'Anna Kemp  i les il.lustracions, molt adients i plenes de detalls, de Sara Ogilvie.

El recomano molt ja que és un llibre de princeses poc convencional (a l'estil del també famós Hi ha res més avorrit que una princesa rosa? i de pel.lícules com Brave, que també és molt original.)  La princesa rebel és especialment encertat, tant pel relat com per les il.lustracions. A la meva filla li encurioseix molt veure com renuncia a deixar de provar-se tots els vestits del castell, primer ho troba estrany i difícil d'entendre, però després entén els motius de la princesa. 

Un llibre que reivindica la igualtat de gènere, i que mostra com tots els nens i nenes han de tenir dret a fer realitat els seus somnis i no limitar-se a fer el paper que els altres esperen!

La princesa rebel; Ed. Blume

La princesa rebel; Ed. Blume

Les faules d'Isop

Faules d'Isop, Ed. Blume

Les nits que la nostra filla demana un conte rere un altre, o quan no tenim temps per a relatar amb tots els detalls que ella voldria cap dels seus contes habituals, el seu pare acostuma a explicar-li una o dues faules.

Són una molt bona opció, sobretot perquè són curtes, però  a  més a més acostumen a agradar-li molt i deixar-la ben pensativa.

Ja fa temps que expliquem amb èxit El vent i el sol i La guineu i el raïm.  Les dues són d'Isop, un dels autors més destacables d'aquests relats meravellosos amb moralina final.

Des de fa uns dies aquestes faules han passat a tenir una imatge visible per a la petita, gràcies a aquest llibre amb unes magnífiques il.lustracions desplegables, que representen les escenes més significatives de nou faules molt conegudes: La gallina dels ous d’or, El corb i la guineu, La llebre i la tortuga, El vent i el sol,  El gos i l’os, L’ós i els dos viatgers, El cavall i el cérvol, La guineu i el raïm i El lleó i el ratolí.

Els desplegables són molt rics en detalls i molt el.laborats, sembla que els animals protagonistes de les històries prenguin vida davant nostre. La il.lustració d' El lleó i el ratolí és espectacular.

A més, a banda de la imatge principal en pop up, el conte es completa amb uns desplegables laterals que acaben de narrar la història,  breu i molt ben explicada. I la conclusió moral de cada conte es troba també amagada dins de la pàgina, normalment en alguna finestreta que s'ha d'obrir.

El muntatge papiroflèxic, brillant, és de l'artista holandès Kees Moerbeek i les il.lustracions i els textos són de Chris Beatrice i Bruce Whatley respectivament.

Un llibre que agradarà molt als nens i també als grans, molt útil per a explicar aquestes històries de sempre que tenen encara molta vigència en l'actualitat!

Aquí us deixo algunes il.lustracions de l'edició anglesa del llibre, per a que us pugueu fer una idea de l'espectacularitat dels pop up:

Faules d'Isop, Ed. Blume

Faules d'Isop, Ed. Blume

8Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "Jaime y las gafas mágicas"

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

  

Des de fa uns dies, hi ha un nou objecte d'ús quotidià amb el qual ens hem d'anar familiaritzant a casa nostra: les ulleres! 

A la revisió dels quatre anys el pediatre de la nostra filla va observar que hi havia alguna cosa que no anava bé en relació a la vista, i dies més tard l'oftalmòleg ens ho va ratificar: hipermetropia.

Nosaltres no havíem notat res, ja que els nens petits poden acomodar molt fàcilment el cristal.lí,  de fet tots els nens neixen amb hipermetropia, però la nostra filla en té més del que seria normal a la seva edat, i això fa que forci la vista en excés. Així que durant els pròxims anys haurà de portar ulleres.

Si tot va bé, és possible que la hipermetropia remeti i que al final de la infantesa ja deixi de necessitar-les. Esperarem a veure com evoluciona tot plegat. 

Mentrestant, hem d'anar acostumant-la en l'ús de les ulleres i a tenir-ne cura.

Dies després del diagnòstic vaig trobar aquest llibre que li ha agradat molt que li llegim: "Jaime y las gafas mágicas", de l'editorial Blume.

Es tracta d'un nen a qui li han de posar ulleres i, tot i que al principi és reticent a portar-les, la gran capacitat de veure-ho tot quan les porta, l'ajuda a resoldre petits misteris del seu  dia a dia. Fins i tot, fixant-se molt en els detalls, pot aconseguir veure quins nens diuen veritats i quins mentides.  

La història, d'Anarxu Zabalbeascoa,  és senzilla i il.lustrada pel mateix fill de l'autora.

El conte és molt funcional i pot ser útil per a ajudar a què els nens que han de portar ulleres li trobin la seva gràcia i fins i tot estiguin orgullosos de dur-les. 

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

"A Jaime le han puesto gafas. Pero le da vergüenza llevarlas en clase. Hasta que un día, gracias a sus gafas nuevas, logra encontrar la mascota del colegio. Luego dará con bufandas, gorros, patines y toda clase de objetos perdidos. Jaime descubre así que con sus gafas es capaz de ver cosas que los demás niños no alcanzan a ver. Ve tanto, y tan claro, que se hace famoso.Y resuelve misterios. Una mañana, en el colegio, logra averiguar quién miente y quién dice la verdad. Por eso, sus gafas rojas parecen gafas mágicas. Cuando él se da cuenta, ya nunca más quiere ir a ningún sitio sin ellas."

Jaime y las gafas mágicas, Blume Editorial

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)