A la cadireta?

El petit es fa gran a marxes forçades! És molt llarg i ja pesa més de 6 quilos quan encara no ha complert els tres mesos!

I observo al meu voltant com molts dels altres nens i nenes nascuts aquest últim any són també molt grans. Són llargs i molts dels que conec van pesar al voltant de quatre quilos al néixer. És que potser la humanitat està preparant una nova raça de super-homes??

Degut a la seva llargada i volum,  ara em trobo amb un problema: quasi no cap dins del Maxi-Cosi. 

Bé, nosaltres tenim la Prima, del Casual Play, que és a mig camí entre el cuco i el Maxi-Cosi del cotxe. Un sistema que em va semblar molt pràctic a l'hora de comprar-lo, ja que tant serveix per passejar com per dur-lo al cotxe. Amb la petita la vam fer servir 6 mesos ben bons.

Però al nen si li està quedant petit, així que per ell potser sí que haguéssim encertat més comprant un Cuco, tot i la incomoditat d'haver-lo de canviar al cotxe. 

Ho noto sobretot ara, que és època de posar els sacs i tots els complements d'hivern. Al sac de la Prima, directament, no hi cap. Si la vull continuar utilitzant, hauré de posar-hi el sac de la cadireta o tapar-lo amb mantes enlloc del sac.

L'altra opció és passar el nen ja a la cadireta. Em sembla molt aviat i no crec que ho faci, ja que tot i que és gran i llarg de volum, és encara petit en sí: comença a aguantar bé el cap, però em sembla molt aviat col.locar-lo ja a la cadireta. Clar que si el col.loco en la posició el màxim tombada possible, també hi estarà còmode.

Així que no sé massa com m'ho faré.

Segurament que apuraré aquest mes en que encara no fa massa fred tapant-lo amb mantes a la Prima i, ben aviat, ja el passaré a la cadireta amb el seu saquet polar corresponent. Penso que serà la millor opció, però accepto tota mena de consells!!

Imatge de Mike R. Baker

Els segons fills

 Els segons fills no es deperten quan ells decideixen, o quan els pares obren lentament les persianes de l'habitació. No, els segons obren els ulls bruscament quan el germà gran crida "bon dia" i sacseja fort el bressol.

Als segons fills no se'ls canvia el bolquer de forma meticulosa sota l'atenta mirada dels dos pares, sinó que el germanet gran ajuda agafant un munt de tovalloletes que no deixarà després al lloc i es descobriran més tard en els llocs més insospitats de la casa. Clar que també llença el bolquer a les escombraries i porta bolquers de l'armari quan ens hem oblidat d'agafar-los!

El segon no té una hora del passeig fixa cada dia, sinó que s'aprofita qualsevol moment (quan la calor ho permet). I no es passeja calmadament, sinó que es fa a batzegades, ja que el germà gran ha decidit conduir ell el cotxet. O, en els millor dels casos, el segon fill passeja sota l'atenta mirada del primer que, pujat al patinet, s'entesta en tocar-li els peus, en tapar-lo amb la manta si fa calor i en destapar-lo si fa fred.

Tampoc se'ls dóna el pit en un ambient silenciós, sinó que popen mentre se'ls hi explica un conte al gran o, si és un moment de caos, mentre es crida al gran que sis-plau deixi de tirar les joguines a terra o pari de fer baixar aigua pel grifo del lavabo.

Al segon fill se li posen les pel.lícules del Walt Disney des dels primers dies de vida. Semblarà que no fan cas, però segur que poc a poc aniran entenent les històries i arribaran als dos anys fets uns cinèfils.

Tampoc tindran un bressol immaculat per ells sols, sinó que aprendran ben aviat a conviure amb nines, joguines i objectes de tota mena que apareixeran per art de màgia dins del bressol, el maxi-cosi o l'hamaca.

Tot i això, se sap que també creixen igualment feliços i que normalment no canviarien als seus germans grans per res del món! O això diuen!

Fulard Lenny Lamb

El primer regalet que va tenir el petit em va caure del cel el segon dia després del naixement. Quan encara estava a l'hospital em vaig assabentar que havia guanyat el sorteig organitzat per La Mama Vaca, i que m'havia tocat un fulard Lenny Lamb gentilesa de Nakadi Barcelona. Quina sort!

No havia utilitzat cap mocador per portar la petita, i era una experiència pendent. La motxil.la que teníem no ens va resultar gens pràctica i la vam fer servir poquíssim. Aquest mocador, en canvi, és molt diferent!

Els principals avantatges que, de moment, hi trobo són els següents:

- Es pot utilitzar des dels primers dies, també amb prematurs, ja que subjecta molt bé el cap del nen. Nosaltres l'hem utilitzat a partir de la segona setmana.

 - Es molt fàcil de col.locar, molt més del que a mi m'ho semblava. Amb el mocador vam rebre un CD amb instruccions sobre les diferents formes de lligar-lo i és molt senzill.I jo sola em puc ficar i treure el nen, fent-ho de moment davant d'un mirall.

- No em fa mal l'esquena. El primer dia que el vaig portar molta estona se'm va carregar una mica l'espatlla, però possiblement era perquè no el tenia ben col.locat.

- A mi em queden les dues mans lliures!

- Permet anar per llocs impracticables amb cotxets, camins, espais amb molta gent...
- El nen dorm molt sempre que hi és. Tot i que s'ha de dir que el petit és molt dormidor
- Hi ha varies formes de portar el nen, segons l'edat i el moment. De moment el nus que faig servir és aquest, però espero aprendre'n més!

Els inconvenients que he notat:
- No portar el cotxet fa que tot el que hi col.loquem habitualment a la safata inferior (bolso, canviador, aigua...) s'hagi de portar en d'altres llocs, i és incòmode.

- Fa calor. Suposo que els propers mesos serà més agradable portar-lo.
- Molta gent parla de que es pot donar el pit sense treure't el nen del mocador. Jo de moment no ho trobo pràctic! Potser quan el nen aguanti el cap i pugui buscar més activament la popa sí que m'anirà bé, però ara no m'ho sé imaginar!

La petita, quan me'l va veure posat, el primer que va dir va ser: "el germanet torna a estar dins de la panxa!"

I el segon, " jo també vull!" Així que també me la vaig penjar, tot i que no va resultar gaire còmode, potser perquè quan són més grans lo millor és portar-los al costat en comptes de davant.

Són pocs dies d'experiència amb el mocador, però de moment m'agrada! Ja n'aniré parlant!

8 mesos d'embaràs

Avui falta exactament 1 mes per a la data prevista de part, és a dir per a complir les 40 setmanes d'embaràs. Com que es pot parir en qualsevol moment entre la setmana 38 i la 42, això vol dir que entre dues setmanes i 1 mes i mig ja tindré el meu segon fill en braços!

Ja falta molt poquet!!

I jo ja ho tinc pràcticament tot a punt, sobretot del que ell necessitarà: ja tinc la bossa de l'hospital feta, tinc bolquers talla 0, tinc tot el set d'higiene personal tant seu com meu, la banyera, el bressol a punt (un altre dia explicaré com hem aconseguit transformar un bressol normal en un bressol sidecar), la banyera-canviador també, el cotxet ben net (la petita ja fa temps que va amb el McLaren), el Maxi-Cosi.... 

I també tinc un calaix de l'habitació de la petita ple de robeta de nen d'estiu de la talla 0 fins als 3 mesos, que m'han deixat tant el meu germà com una amiga. 

Ja fa moltes setmanes que em va agafar una molt precipitada "síndrome del niu", i des d'aleshores que ho he anat preparant tot, sense pressa però sense pausa.

De les meves coses, que també vull deixar el màxim enllestides, no vaig tan avançada. Tinc una llista amb tot el que he de fer o vull fer abans del part, i tot i que vaig fent, no sé si aconseguiré acabar-ho tot. De la feina ja he acabat de corregir els exàmens del curs, però em queda encara l'examen de recuperació del juliol (no s'acaba mai!). A vegades em col.lapso una mica perquè veig que potser a tot no podré arribar. Però, com que el cos és savi, cada vegada ho relativitzo més. Si puc acabar-ho tot, perfecte. Si no, doncs almenys lo més important sí que ho tinc a punt, que és tot el que fa referència al naixement.

També tinc ganes de senzillament asseure'm a esperar. Crec que és molt important, en certa manera en tinc la necessitat, el cos m'ho demana. Encara no ho he pogut fer del tot, tot i que aquesta setmana ja he començat a disposar de dies sencers per mi. I la veritat és que és molt gratificant poder dedicar-se únicament a "gestar", a concentrar-se en el que ha de venir,

Finals de juny també és una època de molts adéus, hi ha molta gent que no tornaré a veure fins al setembre (o més endavant, en el meu cas). I ja hi ha molts companys que s'acomiaden de mi desitjant-me que vagi tot molt bé i que tingui "una hora curta". Pensar que quan els torni a veure ja seré mare de dos em produeix una sensació d'alegria i nerviosisme molt gran!

I és que ja queda poquet, molt poquet! I cada vegada en tinc més ganes!!

Bona revetlla a tothom!

Planning de setmana santa

Aquesta Setmana Santa tenim vacances tant la petita com jo. I per intentar fer la setmana el més amena possible, ens hem muntat un planning diari que inclou activitats ben diverses!

Ahir, aprofitant el que sembla que va ser l'únic dia de bon de temps de les vacances, vam fer una trobada "chiquipark" amb les amigues. La majoria de les meves amigues tenen fills de la mateixa edat que la meva i, malgrat no viure al mateix poble, intentem trobar-nos sovint per parlar i per que els nens juguin.

Avui, era un dia molt complert: hem fet una gran excursió!!
Jo havia d'anar a Lleida a fer uns quants encàrrecs, entre els quals una visita al ginecòleg, i ho he convertit en una excursió de la que ja fa dies que en parlem.
De bon matí hem anat a buscar el tren, tota una novetat per la petita! I ha anat tot molt bé: viatge amb tren, després hem agafat un autobús, hem anat a la biblioteca gran a buscar contes del Teo i veure la tieta, a fer més encàrrecs, i, finalment, al ginecòleg. I tot això sense el cotxet, ja que he pensat que amb tants mitjans de transport només m'hagués passat el dia plegant el cotxet. Així que hem anat les dues agafadetes de la mà tot el dia, com dues donetes!
Al ginecòleg em feia il.lusió que veiés com em feien la eco i veiés al germanet per la pantalla. La llàstima és que, com és habitual, el ginecòleg m'ha fet esperar un munt, gairebé dues hores!! I justament a l'hora en que normalment la nena dina i fa la migdiada.... Tot i això, ella s'ha portat super bé, ens hem anat distraient força bé a la consulta ja que hi havia més nens. I quan finalment hem entrat, tot i anar les dues soles, ella ha deixat fer al metge mirant-se'l atentament, i també ha vist al germanet a través de la eco. Tot està bé i ja tinc programats els anàlisis per la setmana vinent, que inclouen la prova del sucre.
Després hem anat les dues a dinar a un restaurant. Com que era tan tard, l'opció més ràpida ha estat anat a un xino. Un arròs tres delícies i un plat de pollastre no falla mai, he pensat. I he triat bé. La petita, que tenia molta gana, s'ho ha menjat gairebé tot! Jo havia demanat aquests dos plats per compartir i ha estat el primer dia de la meva vida que dino en un xino i em quedo amb gana!!
I després ràpid a buscar el tren per tornar cap a casa!!!

Demà, ens toca posar-nos el davantal perquè anem a casa el padrí a fer mones junt amb les cosinetes!
I dijous, anem a dinar a casa la besàvia i també ens toca portar el davantal perquè ens ensenyarà a fer panadons!

Així que tenim uns dies ben complerts!!!

Coses que m'agraden i coses que no

Ara que s'aproximen els dos anys de la petita de casa (cada cop menys petita), em ve de gust fer una llista de totes aquelles coses que li agrada fer i aquelles que no tant. Com una mena de resum d'aquests dos anyets!!


Coses que m'agraden

- La popa de la mare
- El iogurt ("abú")
- El petit suis ("abibi")
- Les madalenes ("amena!")
- El raïm ("aim")
- Tot el menjar en general
- Estar a la faldeta de la mare ("apeta mama")
- Que arribi el papa de treballar
- Escoltar cançons al cotxe del pare. ("i es pou", "pesó a lleida").
- Escoltar música, cantar i ballar ("amiqueta ballem").
- Caminar
- Fer excursions amb les cosinetes o el Pepito
- Que la padrina em doni pernil dolç quan l'anem a veure a la botiga ("apido").
- Menjar el postre a la faldeta del padrí
- Venir a dormir al nostre llit ("llitet gran")
- Anar a la guarderia amb la senyoreta Dolors
- Parlar per telèfon
- Passejar la nina
- La moto
- Mirar el conte del "busquem busquem".
- Els baldadors
- Jugar a amagar


Coses que no m'agraden

- El iogurt amb coses, ja sigui sucre, mel o d'altre sabors.
- El pebrot.
- L'aigua de la dutxa, sempre massa calenta pel seu gust.
- Que marxi la mare, tot i que cada cop es queda més contenta. ("mamá taballar")
- Estar al cotxet
- Que m'ajudin a fer coses que ja puc fer soleta ("mama no jude").

Vacanze Romane

Feia temps que teníem ganes de fer un viatge a Roma. A mi m'agrada molt visitar les ciutats a fons i veure'n tots els museus i racons, però ara és molt difícil per motius obvis. Per tant, la idea era anar a una ciutat on passejar pel carrer i asseure's a les places ja fos un plaer. I Roma és ideal per a això! A més, l'elecció tenia "truco": jo ja havia estat abans a Roma! És a dir, que ja no tenia la necessitat de veure segons quines coses i m'estalviava el fet de neguitejar-me si la peque volia marxar d'un lloc al cap d'un segon d'haver-hi entrat.

Aquest viatge estava dissenyat a la seva mida, en plan tranquil.litat total. La sorpresa ha estat que hem pogut veure encara més coses de les que havíem planejat i que ella s'ha adaptat molt bé a les vacances!! Els últims dies si li preguntàvem si es volia quedar a Roma o tornar a casa deia: "A Moma!".
I també ha menjat i a dormit molt bé. Hem seguit els seus horaris de menjar i hem anat cada dia a fer la migdiada a l'hotel, cosa que ens anava molt bé a tots. Però als matins i a les tardes, hem visitat un munt de llocs!

Aquí va una mena de resum temàtic de la nostra setmana romana:

- L'hotel Aberdeen ha resultat molt bé. El vam escollir a cegues, pel preu i la situació. És molt cèntric (anàvem a peu a tot arreu, excepte al Vaticà) i ben comunicat amb parades de bus i metro. És un tres estrelles i tot i que ens havien dit que a Itàlia això és com si fossin dos, no ha resultat cert en aquest cas. Les habitacions eren molt complertes, netes, i amb un lavabo gran. L'esmorzar era molt complert, de tipus bufet i la petita estava encantada. L'únic inconvenient era que no hi havia ascensor per a pujar al primer pis. La resta, perfecte.

- El menjar: Ella s'ha ficat les botes! De moment encara no li demanàvem un plat per ella, si no que li donàvem de lo nostre, però hi havia dies que quasi s'ho menjava tot! Sort que ja ho sabíem i demanàvem una mica de tot per a que ella tingues al final un bon plat que contingues una mica de verdura, una mica de pasta i una mica de carn o peix. I dels gelats i els postres ja ni en parlo!! Jo he fet una gran cata de tiramisús i gelats d'straciattella, i la petita també hi ha ficat cullerada! I també anàvem comprant molta fruita i iogurts per ella.

- Roma amb cotxet: Pels carrers no hi havia problema, tot i que s'ha de tenir en compte que hi ha adoquins (en el nostre cas, un èxit per adormir-la des de sempre). Ara bé, per baixar al metro l'havíem de portat "bajo palio" (aixecant el cotxet) per baixar les escales. L'experiència més dura va ser visitar el Foro Roma amb cotxet i la ciutat antiga de Ostia, molt complicat amb aquells empedrats! És bastant cansat, sort que teníem voluntat (i un home forçut!!). I a la basílica del Vaticà directament no deixen entrar cotxets, els has de deixar en un servei de guarda-roba (gratuït) que hi ha al costat.

- Visites turístiques: A part de tots els llocs típics que es poden visitar a Roma, també vam passar un diumenge al matí al parc Villa Borghese on vam llogar una bici i vam veure el llac . I vam arribar a les portes del museu Explora, un museu pensat per a nens de 0 a 12 anys que tenia molt bona pinta. Llàstima que estava tancat per vacances! Ostia Antica també ens ha agradat molt, és una antiga ciutat romana molt ben conservada i situada a pocs quilòmetres de Roma.

- Maletes: Un dels encerts del viatge ha estat portar motxilles enlloc de maletes. D'aquesta manera teníem sempre les mans lliures per a portar el cotxet i estar per ella. I no anàvem massa carregats, ja que els vestidets d'estiu no ocupen gaire.

- Avió: És el que em feia patir més i el que millor ha anat! Li vaig donar popa abans d'enlairar-nos i va dormir tot el viatge!

- Incidències: En una de les sortides del metro la petita es va fer un tall al dit. Les portes especials per a la sortida de cotxets s'obren amb una mica de mala llet, ja que a part d'obrir-se cap als costats també baixen una mica, i molt ràpid. No es va fer un tall massa profund, però el suficient com per espantar-la molt. Allí al metro la van curar una mica i com que després anàvem al Vaticà, la van curar a la infermeria vaticana. Per sort, no li va impedir caminar i tot va cicatritzar molt bé.

Vaja, que la nostra experiència visitant Roma amb una nena petita ha estat molt bona i ja estic pensant quin serà el proper viatge!

"Tí"

Sí, després de setmanes en que la meva petita només fa que dir que no a tot el que li preguntes, en totes les entonacions possibles, ara de tant en tant ens regala algun "tí".
Portem mesos en que la paraula que sempre té a la boca és el no. I n'hi ha de molts tipus. Hi ha el "no" sec i brusc, el que s'acompanya amb el gest de negació amb el cap, el "no" meditat que sembla expressat després d'una llarga reflexió, el "nooooo" que sembla que vulgui dir "de cap manera, mama", el "no" dit entre crits i llàgrimes....
- Quan la vull ajudar amb la cullera al menjar o goso agafar-li el plat perquè no es tombi... "NO!" (i m'aparta les mans)
- Quan li dic si vol anar a rentar-se les mans... "NO!"
- Que empenyo el cotxet mentre es pensa que el porta ella soleta... "NOOOO!"
I així un llarg etcètera.
Però, com dic, hi ha moments en que surt el sol i a casa nostra fem festa major. I és que els seus "tí" són xulíssims. No només per com sonen, sinó per la cara de contenta que posa, de convicció, d'estar segura d'haver pres una decisió correcta. És un "tí" que acompanya també amb el cap i està quasi assegurat si la pregunta és....

1. Vols anar a passejar la nina?
2. Vols postre?
3. Vols ficar-te les sabates?
4. Vols anar al columpio?
5. Vols que fiquem musica?
6. Vols veure la Maisy?
7. Vols anar en bici amb el papa?

I moltes més que em deixo. Per tant, que tot i estar en la famosa fase del No, hi ha molts moments en que ens regala uns Sí molt contundents!

Imatge de Flora Chang

18 mesos

Quants canvis aquest últim mes! Portem uns dies que cada matí la trobo canviada, cada cop més espavilada en els temes de parlar i d'entendre el que li diem!

- Comprensió: Està molt atenta a tot i sembla comprendre moltes de les coses que expliquem. Ja fa temps que sap a que ens referim quan diem "rentar manetes", "fer soneta" i coses concretes, però ara comença a entendre coses més complexes, com quan li explico el que farem al cap d'una estona.

- Expressió oral: Xarra pels descosits, i es vol comunicar amb nosaltres amb paraules apart de gestos. Molts cops no entenc res del que diu, i ella repeteix convençuda el seu soliloqui, barrejant paraules que ja diu clarament amb d'altres que només entén ella.

- Joc: A nivell psicomotor, està que no para. És una temerària que tant aviat ens puja damunt de la taula, com escala pel bressol fins a quasi saltar-lo (tema que em comença a fer patir). Al parc, no veu l'hora de marxar. S'apodera del baldador i allí s'hi estaria nit i dia. Per mi que es pensa que allò no és una atracció, sinó un seient des del qual observar el món. I feina tinc per a que no s'emparri al tobogan dels grans. No té por de res.
També gaudeix molt amb el seu nou joc: un cotxet per passejar les nines, que és un èxit! No para carrer amunt i avall!
També li fico molts dies alguns vídeos de la Maisy Mouse a l'ordinador, que li agrada molt ja que tenim un parell de llibres d'ella. Recomano el vídeo del link, ja que tot i que és en anglès, parlen molt poc i es veu com la Maisy va a donar menjar a tots els animalets d'una granja.

- Alimentació: Les papilles estan ja quasi desterrades. Menja el mateix que nosaltres, a trossets directament amb la mà o experimentant amb la cullera i la forquilla. No se'n surt massa bé però no vol de cap manera que li donem nosaltres, ella soleta ho vol agafar. I de la popa, ja fa setmanes que només li dono per dormir la migdiada i a la nit. N'estic contenta, i ella sembla que també.

També està molt carinyosa, ens fa molts petonets i sovint ens mira i diu papa! o mama! fent un sospir de contenta! Me la menjaria!
I segur que em deixo coses, perquè aquest mes sí que trobo que ha evolucionat molt!

Disset mesos

Ja quasi un any i mig! Que gran que es fa! No hi ha massa canvis respecte el mes passat, segueix Igual de parladora, juganera i incansable!

1. Popa. Respecte el post que vaig fet l'altre dia sobre la meva voluntat d'anar-li restringint, estic encara bastant igual. Molta teoria i poca pràctica, vaja. Algunes vegades sí que li dic que no durant el dia i l'únic que funciona és distraure-la amb alguna altra cosa. La veritat és que llavors no hi pensa gens i pot tardar hores en tornar-ne a voler (al contrari que si li'n dono, que en vol sovint).

2. Desenvolupament. El canvi més gran que li he notat és el seu rebuig a anar al cotxet. No ho vol de cap manera. Jo la vaig a buscar a la guarderia a peu i caminem juntes una estona. però vivim bastant lluny i a aquella hora és inviable anar a peu (el dinar espera). La poso al cotxet com puc i plora com si estigues posseïda pel dimoni durant una estona. La gent em mira amb una cara de "quina mare més desnaturalitzada!", però jo sé el camí llarg que m'espera i que aquesta és la única solució. Per sort, al cap de pocs minuts, para de plorar.

3. Parlar. Repeteix pràcticament tot el que li diem. Té una llista bastant llarga de paraules que diu normalment. L'estrella d'aquest més ha estat el "no". El diu sempre que li preguntes alguna cosa, amb una cara de gran convenciment. Però no té massa criteri, perquè si li pregunto: "Tens set?", em diu que no, però en oferir-li el vas, se'l beu tot de cop.

4. Menjar. Ja menja de tot, menys peix blau, que encara no n'hi he donat. La seva habilitat amb els coberts comença a ser bastant bona (dins l'edat que té) i quan es menja el iogurt quasi que podem dir que se'l menja tot sense que n'hi caigui gaire pel camí.

5. Dents. Ja té un queixal fora i dos més que apunten per sortir. D'un té la geniva una mica blava de la punta, espero que no sigui res greu. Ho aniré seguint.

6. Joc. Tenim un joc en que s'han de picar unes boletes amb un martell, que és un èxit. I els contes també li agraden molt, sobretot ara que ja se sap el que toca fer i senyalar a cada pàgina, i no perdona si me n'oblido. Quan en una pàgina hi ha un peix, si no cantem una estona la cançó del "peix, peixet, de la canya al sarronet" no puc girar la pàgina! Maleit el dia que vaig cantar la cançó... :-)! Al que no te gens "d'apego" encara és a les nines. Les agafa un moment, però ràpid se n'oblida i queden tirades per terra.

El cotxet més lluent de tots

Una vegada, mentre intentava explicar-li al meu pare com s'ho havia de fer per a recòneixer el cotxet de la meva filla d'entre tots els que hi hauria a la guarderia, ell em va dir:

"Tranquil.la, miraré quin és el que fa menys goig de tots, i segur que serà el vostre!".
Ho va dir rient, però no li faltava pas raó.
No és que estigui brut (bé, una mica sí) ni que sigui especialment vell, però quan el compares amb els altres sempre hi surt perdent. Els altres sempre fan més goig.
No sé com s'ho fan! Jo quan arribo a casa  en l'últim que penso és amb treure brillo al cotxet. L'únic que faig, quan és necessari, és treure les molles de pa que hi ha a la funda, sempre a l'últim moment i ja amb la nena als braços.
A part de la netedat, hi ha el tema de l'ornamentació. Normalment els altres estan personalitzats amb ninotets aquí i allà i amb una bossa ben xula i ben equipada amb tot el que fa falta per sobreviure en el dia a dia. El nostre està tal i com venia de fàbrica. De ninotets n'hi vaig penjar un al principi, però la petita no li feia gens de cas. Quan sortim al carrer, ja té tots els estímuls que vol. El vaig haver de treure mort de fàstic.
Sobre la bossa de mà, també la portava sempre al principi. Però ara ja no. Perquè acabava sent nomes això, una bossa. Mai pensava a ficar-hi els bolquers ni les botelles d'aigua. No sóc una mare que porti tot un arsenal de coses quan marxem. Al bolso hi tinc quasi sempre de tot, i més a mà. Bé, no sempre...i així em va: a vegades no tinc bolquers quan els necessito.
I per últim hi ha la safata de baix del cotxet, que en el meu cas sí que està el màxim d'aprofitada! Quin servei més útil que em fa quan vaig de compres!. Com a conseqüència, és possible que sempre hi hagi algun tiquet de compra perdut o algun paperot que m'han donat.
Vaja, que ja es veu que el meu cotxet era la Ventafocs dels cotxets de la guarderia. Però això s'ha acabat. Almenys per una temporada! Avui m'hi he ficat i he deixat el cotxet més lluent que una patena!

Imatge d'una Barbie

Passejant una absència

Els nostres fills ocupen l'espai que tenim tant quan hi són com no. Encara que ells no siguin a casa hi ha un munt d'objectes que ens els recorden: les joguines, la seva roba per plegar, els plats amb dibuixets del seu menjar... Bé, l'organització general de la casa ja delata que allí hi viu un nen petit. En aquests casos sempre penso que ells hi són presents per absència.
Hi ha una imatge que per mi resulta molt corprenedora i significativa, el resum de la seva presència per absència: els pares que passegen un cotxet buit. És una estampa del tot surrealista. Ja abans de ser mare em cridava l'atenció el fet de descobrir que no hi havia res allí on t'esperes trobar un nadó. I a vegades més xocant encara que l'absència és el fet de trobar-t'hi algun objecte que no t'esperes: una bossa amb la compra, una pilota, una nina... En aquests últims casos la imatge és fins i tot còmica , de lluny sembla que els pares passegin un nen minúscul o que se'ls hi hagi encongit de sobte!
A més, l'inconscient fa que a vegades els pares baldin aquests cotxets, com si volguessin fer dormir al nen que no hi és! (Jo ho he fet a vegades: estic parada i la nena està caminant per terra, però d'inèrcia em surt anar bressant el cotxet!)
I ara a l'hivern, com que els cotxets van tan equipats amb sacs i fundes, a vegades no saps si hi ha nen o no a dins.
L'hora en què es veu una gran desfilada de cotxets "deshabitats" és a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda. Ara molts dies em trobo jo en aquesta situació. Als matins és el meu home qui deixa la nena a la guarderia abans d'anar a la feina. Jo sóc qui la va a buscar, normalment també amb el cotxe, a excepció dels dies en què tinc més temps del compte i puc anar-hi a peu. Com que sempre són dies d'imprevist, no puc haver deixat el cotxet a la guarderia i em toca passejar el cotxet buit.
Potser semblarà una menudesa, però jo em sento un xic ridícula i incompleta en aquests moments. Com la protagonista d'un quadre o d'una pel.lícula del surrealisme. Fins que no l'assec a ella dins del cotxet no sento que la escena està completa de nou!

Nadons a tot arreu

Quan estava embarassada i caminava pel carrer, només veia panxes al meu voltant.
Ara que passejo amb un cotxet, tot són nadons amb cotxets. I panxes, clar. En continuo veient moltes perquè el tema encara em queda a prop.
Miri on miri veig nens petits. N'hi ha de totes mides i edats. N'hi ha que van mudats de diumenge tots els dies, d'altres que passegen amb pijama, n'hi ha que dormen, d'altres estan desperts, n'hi ha que acluquen l'ull, que ploren, que somriuen, que juguen, que senyalen animalets, que veuen llet d'un biberó, que rosseguen una galeta, que saluden, que fan cara d'avorrits, que porten xumet, que es mengen una sabata, que es xumen el dit, que criden, que fan ganyotes perquè els molesta el sol....
Segurament que n'hi ha tants com en d'altres anys, tot i que abans ni m'hi fixava. Ara sembla que hagin colonitzat la terra!
I això em fa pensar en la gran quantitat de mares que estan ocupades amb la criança. Milers de dones estan donant el pit ara, o canviant bolquers, o donant la mà a un nen que fa els primers passos..
Som un munt de pares que estem aprenent a cada moment, criant als nostres fills de maneres molt diverses però semblants al cap i a la fi!

Al restaurant

Tenir un fill fa que sortir de casa requereixi més preparació, però no ha de ser cap inconvenient per continuar fent algunes de les coses que fèiem abans. Hi ha molts pares empenyent cotxets amb nens molt petits pels aeroports, i els hotels i restaurants estan plens de famílies amb petits.
I és que ara que tenen pocs mesos és quan és més fàcil voltar pel món, ja que requereixen poca infraestructura. Nosaltres no hem fet grans viatges, però hem tingut bones experiències sempre que hem marxat uns dies. I moltes anècdotes, sobretot als restaurants.

En alguns llocs ens han denegat l'entrada pel simple fet de portar cotxet ("no hi cap"). Però en altres restaurants més childfriendly sempre ens han atès bé: ens porten trones, faciliten l'accés... inclús en un els cambrers ens passejaven la nena i l'agafaven amb braços per a que poguéssim menjar tranquils!

Clar que menjar amb calma és una utopia. El d'ella està solucionat. Si convé menja popa i prou, i a vegades portem un potet amb el que ella necessita. No tinc massa problemes per donar-li el pit en públic. Si em retiro una mica és més per què ella no es distragui i mengi tranquil.la que per pudor. I mai ningú m'ha dit res, al contrari, normalment les dones em somriuen. I si algú no ho troba bé, doncs no és el meu problema.

Pel que fa al nostre àpat, ja és més difícil... Quan miro la carta ja no trio allò que em ve més de gust, sinó que opto pels plats que es poden menjar amb una sola mà (gambes i similars descartat) perquè probablement tindré la nena als braços o l'hauré d'atendre. I també fem torns amb el meu home.

Tot canvia, i ara s'han de tenir en compte més coses al sortir de casa. però penso que val la pena. Canviar les rutines (per vacances o novetats) sempre fa feliç a la petita, i (tret d'excepcions) és quan més tranquil.la està.

Tot i això, el principal problema , sobretot si és un sopar, és la son de la meva filla. Ja sabeu que jo quan veig que es frega els ullets ja em fico en guàrdia. I per molt que al principi de la nit ella estigui activa i contenta gaudint de les novetats, sé que en qualsevol moment començaran els plors i el meu patiment per fer-la dormir. Al cotxet li costa molt, tard o d'hora cau, però és un suplici. Aquesta és l'única raó que fa que m'ho repensi molt abans de sortir de casa a les nits.

Però anirem provant, que amb aquesta calor ve de gust gaudir de les terrassetes!

Imatge de Brigit Amadori

"Aquesta nena va massa tapada"

Sortir de passeig amb un nadó socialitza molt. De fet, ja des de l'embaràs, la panxa és un punt d'atracció que fa que molts desconeguts et diguin coses pel carrer.

En principi, quan la gent és simpàtica i amable, no em molesta gens parlar-hi i comentar les quatre cosetes típiques (Té X mesos.; És diu tal; Sí, és molt boneta; Sí, la crio; ..).
Però el que més em molesta és entrar a les botigues. Totes les mares que anem amb cotxet sabem que, per molt plàcidament que dormin, un cop parem de rodar i ens parem, els nens es desperten i, sovint, ploren. Què hi farem, els hi agrada el moviment!
I davant un nen que plora, aquí sí que s'obre la veda! Tothom a opinar!
Normalment, comencen per mirar-me amb estranyesa i preguntar-me: "Què li passa? Perquè plora?"
Internament penso que si tingués la resposta de perquè ploren els nadons, faria temps que estaria vivint en una illa paradisíaca.
Jo em faig la despistada: ara ha començat, estava tan tranquil·la....
I llavors ja comencen:
- Aquesta nena va massa tapada; - Té gana. Quan li toca?;- Té soneta, pobreta.; - Que li fa mal la panxeta?
I jo em vaig fent petita, mirant al meu voltant i pensant que sóc la mare de la criatura i que no podran amb mi!!
Ara, automàticament, quan plora, m'avanço i dic un motiu, el que sigui: "És que se m'ha fet tard i té gana" o "Avui li costa dormir". D'aquesta manera, sabent el perquè, sembla que la gent es queda més tranquil.la i tu quedes com una mare experta que saps el que li passa al teu fill.
Ah! I normalment, t'atenen més ràpid.

Com s'adormen els nens?

Una de les coses que més em sorprèn dels nadons és el fet que, encara que tinguin molta son, els hi costi tant adormir-se.
Estic convençuda que allò que diuen els llibres de "crear un clima silenciós, seguir les mateixes rutines, deixar-los al bressol i que els nens dormiran sols" és un mite que ens venen als pares.

A mi em costa molt fer dormir la meva filla, sobretot durant el dia en que sempre està amb els ulls ben oberts com taronges. Ara he aconseguit que dormi una mica a mig matí i faci la migdiada. Però no ho fa cada dia, ni mai el mateix temps. La meva "operació son" és la següent:

- Normalment, se m'adorm popant. Fins aquí és fàcil. El problema ve quan la vull deixar al llit que sovint se'm desperta! He arribat a estar estona immobilitzada amb ella als braços per a que no se'm despertés (crec que totes les mares ho fem!)
- Quan està molt neguitosa i plorant de son, a vegades no vol ni el pit. Llavors la vaig bressant i cantant fins que se'm queda K.O.
- La millor manera: Sortir a fer un passeig amb el cotxet! Son segura.

Les nits les tinc més controlades: cap a les 8 li dono la popa estirada al llit i llavors se m'adorm unes quantes hores seguides (no més de quatre). I desprès es va despertant, però com dorm al nostre llit, la fico ràpid al pit i quan acaba ens tornem a adormir les dos amb relativa facilitat.

Els dies que treballo i es queda amb els padrins, normalment dorm molt, i sense tants preliminars. I jo em pregunto com s'ho fan, perquè jo no me'n surto!