El meu ginecòleg va ser una mica agosarat fent aquest pronòstic a les dotze setmanes d'embaràs. Pel que sé, tant els genitals masculins com els femenins són externs durant les primeres setmanes i després es van ficant al seu lloc. Però ell semblava tan convençut que nosaltres ens en ho vam creure: tindrem un nen.Quina sorpresa quan un mes després, al rebre els resultats de l'amniocentesi (un altre dia explicaré perquè me la vaig fer) em van dir que era una nena. Vaig tardar uns dies en fer-me'n a la idea!!! Ja teníem mig decidit el nom!
Ara penso que en un proper embaràs no em faria res no saber el sexe fins el dia del part. Ha de ser molt emocionant descobrir-ho llavors. I tampoc és tan enrenou: amb pensar dos noms i no comprar la roba monotemàtica de color blau o rosa n'hi ha prou. És el que s'ha fet sempre. Però ara ha de ser difícil, deus d'estar avisant sempre als que et fan les proves per a que no se'ls hi escapi un "la nena està perfectament" o "aquest nen pesa tants quilos".
Quan vaig tornar a la visita i li vaig dir que era nena el ginecòleg es va fer el despistat. "¿Te dije niño? ¿Seguro?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada