La regla durant la lactància

Ara que ja fa uns quants mesos que torno a tenir la regla, després d'estar nou mesos d'embaràs sense i quinze més per l'amenorrea causada per la lactància, he de dir que sí que he notat alguns canvis.

Per la xarxa, no trobo gaire informació sobre la lactància més enllà de l'any, i encara menys sobre els possibles canvis en la menstruació que aquest fet pot ocasionar.
Es parla de que els primers cicles un cop et ve la regla poden ser anovulatoris, de les irregularitats i dels possibles canvis en el sabor de la llet.
El meu cas no és ben bé així,

- Regularitat: Els primers dos cicles van ser molt llargs. Però ara ja n'he tingut alguns de molt regulars, de llibre, cada 28 dies. I això que jo, abans de l'embaràs, era de cicles més llargs, al voltant dels 35 dies.

- Durada: La durada és igual que abans, uns cinc dies en total. En aquest aspecte no he notat canvis. Ni tampoc en la quantitat.

- Dolor: No tinc grans dolors menstruals, com tampoc tenia abans, però sí algunes molèsties. Però no són precisament les típiques als ovaris dies abans de que em vingui la regla, sinó que el que noto és un dolor (tipus malestar) als mugrons quan li dono el pit a la nena a partir de la segona fase del cicle, després de la ovulació. Ella, pel que sembla, no nota cap canvi ni en la quantitat ni en el gust de la llet. Quan m'ha de venir la regla, el dia abans més o menys, aquest dolor desapareix.

- Consciència del cicle: Aquest últim fet m'ha fet ser més conscient del meu cicle menstrual i m'ajuda a conèixer millor el meu cos. Sincerament, des que he sigut mare ja no veig la regla com aquella mena "d'enemiga" que et visita cada més, sinó que ho veig tot com un fet natural de la nostra naturalesa femenina. Ara veig des d'una altra perspectiva tot aquest procés, i m'agrada ser conscient dels canvis físics i emocionals que comporta la preparació que fa el nostre cos cada mes per a concebre vida o per a l'expulsió de l'òvul no fecundat. Us recomano molt que llegiu l'entrada que la Violeta va fer fa poc al seu bloc sobre aquest tema, perquè expressa d'una manera molt maca tot aquest concepte, de que les dones som cícliques i que aquest fet ens defineix. Jo m'hi vaig sentir molt identificada.

No sé si tot plegat anirà canviant segons la freqüència de les preses de pit o si aquesta regularitat durarà. De fet, ara ja fa temps que faig només dues preses consolidades (migdia i nit), tot i que sovint en cau alguna també a mitja nit.

Imatge de Junko Mizuno

La meva padrina

Arran de les mirades a la criança del passat que fa el blog de lamama, he anat preguntant a la meva padrina com era el seu dia a dia en la criança dels seus cinc fills. Tots nens i nascuts en un període de dotze anys.

I així és com va viure l'embaràs i l'alletament una dona d'un petit poble del pla de Lleida fa seixanta anys:

1.- L'embaràs. Va tenir el primer fill amb 19 anys, i l'últim amb 31. Aleshores no es feien cap tipus de control. Segons m'ha dit, sabia que estava embarassada quan la gent li deia que feia molt goig, ja que "li sentava molt bé el criar". Per saber la data prevista de part, contaven diferent que nosaltres: ella contava vuit mesos endavant tenint en compte el dia que havia de venir-li la regla.

2.- L'alletament. A tots els fills els hi va donar popa durant uns 14 mesos, menys al petit, al que "només" li va donar onze. Els hi donava a demanda. Entre l'embaràs del primer fill i el meu pare, diu que "no se li van assecar els pits" ja que va quedar-se embarassada de nou sense haver tingut la regla.
Ella sempre tenia molta llet, i just uns cinc mesos després del naixement del meu pare va morir una dona de part al poble. La meva padrina es va anar a oferir per a alletar al nen i li va fer de dida un mes i mig. Durant el dia anava a casa del nen cada tres hores per a donar-li a mamar i, a la nit, quan el nen plorava, li portaven a casa. Així doncs, el meu pare té un germà de llet.
El problema va ser que al cap de poc temps d'alletar als dos nens, a la meva padrina se li va "cascar" un pit. Tenia una part d'un pit molt dur i febres molt altes, no es podia aixecar del llit. Es col.locava draps d'aigua calenta però ni així li marxava. Al final, el metge del poble li va obrir el pit amb un bisturí, al viu. Només d'imaginar-m'ho ja tremolo! Quines solucions més bèsties tenien abans per les mastitis! El pit se li va recuperar, va poder seguir alletant, però ella es va notar que ja mai més va tenir tanta llet com en l'altre pit.
Tot i això, ella sempre m'ha parlat molt bé del fet de donar el pit. Diu que la llet de la mare és la millor i sempre em fica com a exemple el fet que estar criat al pit va ser el que va curar al meu pare quan de petit es va posar molt malalt a causa d'una al·lèrgia a una vacuna. El metge, en anar-lo a veure, li va preguntar: "com està criat, al pit o al biberó'?" Quan la meva padrina li va dir que al pit, va dir: "així potser el salvarem". Però per a que us feu a la idea de lo malament que estava el meu pare, el metge, al marxar, li va dir a una de les tietes: "quan jo arribi al final del carrer, aquest nen serà mort". Sortosament estava molt equivocat!!

3.- El "destete". Tot i ser tan defensora de l'alletament, aquesta és la mateixa padrina que em diu que la petita "ja és massa gran per popar". Quan li pregunto com ho va fer ella per a deslletar-los, diu que quan creia que havia arribat el moment, durant el dia era molt fàcil ja que els distreia amb qualsevol cosa "els hi deia que se m'havia menjat la popa el gat". I a la nit, quan es despertaven, feia anar a una de les tietes a calmar-los. Ploraven unes dues nits, i després ja no pensaven més amb la popa. El cas del fill petit és diferent. Una vegada quan popava li va fer una forta mossegada i ella va fer un crit que segons sembla va espantar tant al nen que ja no va voler popar més. "Ni que intentés donar-li el pit a les fosques, no el volia". Però quan van ser deslletats, ja tots eren suficientment grans per menjar el que hi havia a taula o el que feien exprés per ells, com les papilles fetes amb llet i farina de casa torrada.

Avui en dia, tenir cinc fills en tant poc temps ens suposaria un gran daltabaix. Abans, tot s'anava fent. Hi havia moltes mans en una casa per ajudar, tot s'aprofitava d'un fill a un altre, el temps era més pausat... D'altres temps!!

Tornant a la regularitat

Dos anys. Aquest és el temps que feia que no tenia la regla. Els nou mesos d'embaràs, més els 15 mesos d'amenorrea a causa de la lactància.
No la trobava gens a faltar, però em vaig alegrar de que em vingués. Almenys és una senyal de que tot torna a funcionar bé. Ja sabia que donant el pit es normal que tardi a tornar, però començava a preocupar-me tan retard.
Doncs ja la tinc aquí. Va aparèixer sense massa avís ni dolors pre-menstruals. Ha fet una entrada bastant discreta. Tampoc he notat cap alteració en la producció de la llet, ni he sentit més dolor al pit mentre la meva filla popava.
A veure què passarà a partir d'ara. He sentit molts casos de gent a la que li canvia molt les característiques del cicle després de l'embaràs, ja sigui pel dolor, quantitat, dies de durada,...
Jo estic a l'expectativa. Sempre he estat molt irregular, tinc curiositat per saber si després d'aquest temps en que ha estat al "limbo" torna una mica més puntual o si continuarà anant a la seva. Tot i el títol del post, no sé si he tornat a la regularitat o a la irregularitat. El temps dirà.

Imatge de Menstrual Lunar Calendar

La lactància i l'amenorrea, un any després!

Ja sabia que durant els primers mesos d'alletament el més probable és que no em vingués la regla. El fet de donar el pit fa que se segregui una hormona, la prolactina, que inhibeix l'ovulació. El cos és savi, i d'aquesta manera es dificulta que la mare es quedi embarassada de nou mentre ha de cuidar d'un nadó petit.
Algunes persones utilitzen aquest fet com a mètode anticonceptiu, tot i que cal remarcar que no és efectiu al 100 %. És diu mètode MELA i és més eficaç durant els primers sis mesos després del part, si la mare alleta en exclusiva i a demanda, sobretot a les nits,. Però com que no es pot saber en quin moment el teu cos decidirà ovular de nou, pot ser que es produeixi un embaràs sense haver vist abans la regla. Vaja, que no és fiable ni recomanable si no es volen tenir sorpreses! Tot i que d'altra banda penso que si es busca un altre embaràs, ha de ser bastant difícil quedar-te anant tant "a cegues".
Un cop es deixa de donar el pit de forma exclusiva és probable que aparegui de nou la menstruació, tot i que cada dona és diferent. Jo estic encara sense regla, un any després d'haver parit.
Quan vaig començar a treballar pensava que en espaiar les presses em vindria. Vaig tenir unes setmanes de dolors menstruals, però res.
Al començar l'alimentació complementària, pensava que també se m'acabava la "bona vida", però res.
Ara fa unes setmanes que ja no li dono el pit a la petita a les nits, i tampoc he tingut cap símptoma ni noto que l'aparició de la regla sigui imminent.
Durant el dia fa unes 3 o 4 presses, molt menys que abans, però res.
No ens enganyem, no la trobo gens a faltar. Fa un any i nou mesos sense aquesta preocupació i incomoditat, ja ni m'enrecordo! Però d'altra banda penso que ja seria hora...
Sé que hi ha més mares que estan igual, com també sé de d'altres que tot i alletar en exclusiva, al cap de quatre mesos ja els hi va venir. Tot i que a vegades torna amb una durada i quantitat diferent que abans de l'embaràs.
Misteris!

Dies, setmanes, mesos, trimestres

Des del moment en que busques tenir un fill, fins als 3 anys de vida d'aquest, els conceptes de dies, setmanes, mesos i trimestres prenen un caire nou i s'utilitzen en contextos diferents que abans.

Tot comença quan contes els dies que falten per a que et no-vingui la regla, o ens els dies que fa que t'hauria d'haver vingut. Aleshores és moment de fer un test d'embaràs, molts d'ells efectius des del primer o segon dia de falta.
I just quan t'acabes de fer el test descobreixes que ja estàs embarassada d'unes quatre setmanes! A mi em sabia greu al principi descobrir això, ja que pensava que l'embaràs se'm faria molt curt. És a dir que no tens nou mesos per endavant, si no vuit!
I comencen aleshores les nàusees del primer trimestre, l'espera per començar el segon trimestre i poder anunciar a tothom la notícia, les ganes de que arribi l'ecografia de la setmana 20, on es mira en detall que el desenvolupament i estat del fetus és el correcte. A partir de llavors vas contant els mesos que falten, fins que el moment del part és cada cop més imminent. A partir de la setmana 37 ja pots parir, i tot i que normalment no l'esperes tant aviat, tampoc vols que se t'allargui fins a la setmana 42 i te l'hagin de provocar.
Finalment el dia esperat arriba, i deixes endarrere nou mesos d'embaràs per entrar en la famosa quarantena, els 40 dies en que el cos es recupera del part i en els que es recomana no mantenir relacions sexuals.
I ja pràcticament des de que arribes a casa amb el nadó, ja tems els dies que falten per que s'acabin les raquítiques 14 setmanes de baixa maternal, que així no hi ha manera de fer lactància exclusiva sis mesos ni res!
Quan arribes a casa, tu ja tens a l'armari uns quants bodis i pijamets de la talla 0 mesos. Bé, i si el naixement s'ha avançat molt, has de córrer a comprar la talla 00. A mi això de la talla 0 no m'agrada gens, em recorda a la Zona 0, dóna mal rotllo. Jo la vaig haver d'utilitzar molt i la veritat és que em vaig quedar molt més tranquil.la un cop la petita ja omplia els pijames de la talla 1 mes. I la roba segueix contant-se amb mesos fins a la talla 36, que ja són ganes de calcular tant! Jo penso que seria molt més pràctic que la roba es vengués tenint en compte els centímetres. Costaria una mica d'aprendre però evitaríem sorpreses a l'hora de provar la roba que hem comprat fent cas dels mesos. La meva filla de 12 mesos a vegades va vestida amb un bodi de sis mesos, uns pantalons de la talla 18 mesos, un jersei de la talla 12 mesos i un abric de talla 23 mesos. Cada fabricant va a la seva!
També em sorprenia molt abans de ser mare quan preguntava l'edat d'algun nen i em deien: 22 mesos, o 17 mesos. Com que no hi estava familiaritzada havia de contar molt! Ara ja m'hi he acostumat, però crec també que és més pràctic dir l'edat en anys!
Segurament per l'argot mèdic, i dels fabricants de roba és més pràctic contar en mesos, però no ho és gens per les converses de carrer!

El tirallets (3)

Ja fa més d'un mes que treballo algunes tardes. I la veritat és que ho portem bastant bé. El dia a dia ens va ensenyant com ho hem de fer. Ara ja puc respondre moltes de les preguntes que em feia els dies abans d'incorporar-me a la feina.

1. Quanta llet prendrà?
Doncs depèn, però en general no gaire. Pràcticament mai s'acaba el que li deixo (uns 150 ml). A vegades no pren res durant les quasi cinc hores que està sense mi. Algun dia s'ho acaba tot (sobretot si es son pare qui li dona). I, d'altres poca cosa: uns 40 o 60 ml.
2. S'agafarà bé al biberó, i al pit, desprès?
Jo no vaig acostumar-la abans al biberó, no vam fer proves. Els primers dies el rebutjava, però ara, quan n'hi vol, se'l pren. No he notat que popi de manera diferent des que fa algunes presses amb el biberó.
3. Em serà fàcil treure'm la llet?
La meva relació amb el tirallets és molt bona ara. Em trec una mica de llet al matí i, sobretot, quan arribo de la feina. En surt molta aleshores. I no em calen massa preliminars.
4. Què farà quan jo no hi sigui?
La petita està molt ben cuidada, ja que es queda amb el seu pare o amb els padrins. Normalment els hi dorm molt. Però també plora, clar!
5. Em trobarà a faltar?
No ho sé! Suposo que sí! Quan torno em fa un gran somriure.
6. La trobaré a faltar?
No tinc gaire temps d'enyorar-me. M'agrada la meva feina i em passen ràpid les hores. Ella sempre està present, però em puc concentrar en d'altres coses. Això sí: acabo a les vuit; i a les vuit i un minut ja estic al cotxe!
7. Em faran mal les popes?
A última hora me les començo a notar molt plenes, però no el suficient com per haver-me d'endur el tirallets a la feina. A més, sé que quan arribi a casa m'espera la petita amb moltes ganes de popa!
8. Em vindrà la regla?
Sé de casos que els hi torna la regla quan s'incorporen a la feina, pel fet d'estar hores sense alletar. Jo vaig tenir molts dolors menstruals durant la segona setmana. Però van desaparèixer i la regla encara no m'ha vingut. Espero seguir així!!
9. Recuperarà ella el temps perdut?
Ella popa molt per la nit des de sempre, i no noto especial diferència els dies en que he anat a treballar. Tot igual.
10. Val la pena anar a treballar?
La pregunta clau!! Si hagués d'anar a treballar 8 hores cada dia, no ho faria. Sé que a vegades no hi ha més remei però a mi se'm fa dur només d'imaginar-m'ho. No anar-hi és el més natural: dedicació exclusiva pels nostres fills. Però fa que el contacte amb el món "real" sigui molt poc.
Jo estic contenta de l'opció que he escollit: treballar poques hores. D'aquesta manera, no tinc la sensació de deixar-la massa temps sense mí; i jo disposo d'unes hores en que puc retrobar-me amb una part de mi mateixa que tenia oblidada. I m'agrada!