Ahir vaig llegir la meva tesi doctoral!!Ha estat un camí llarg, amb moments on tot ho veia molt negre i d'altres en que les coses es veien més clares. Per sort, he estat sempre envoltada de gent que m'ha animat moltíssim i m'han permès arribar fins al final, gràcies als ànims, l'ajuda prestada, el temps cedit per a dedicar-m'hi i el suport moral.
Ja fa uns mesos que la tesi estava acabada, la feina ja estava feta. Faltava, però, fer-ne la defensa, passar per aquest últim tràmit que tots els doctorands vivim amb una mica de por i nerviosisme. Però la veritat és que ho vaig gaudir molt. Estava relativament tranquil.la (els nervis van venir després, un cop havia acabat) i vaig poder viure conscientment tot el que anava succeint: la meva presentació a l'inici, les intervencions dels membres del tribunal, les preguntes, les meves respostes, la intervenció dels directors de la tesi.... i finalment la nota final, de la que n'estic molt contenta!
Bé, i no tot acaba aquí, ja que aquest dia es força complet i "toca" dinar amb els membres del tribunal. I desprès, la celebració amb la família.
Estic molt contenta i orgullosa d'haver arribat fins aquí! No tenia clar com acabaria tot aquest camí quan, ja fa cinc anys, vaig definir el tema de la tesi amb l'ajuda del meu director. Vaig treballar-hi dos anys de manera poc intensa, dedicant-m'hi només a estones. I no va ser fins fa tres anys, quan per fi m'hi vaig poder dedicar de manera constant quan realment he avançat en la investigació. Però no ha estat un camí recte, hi ha molts canvis d'enfocament, molts dubtes i també algunes parades, com els mesos en que vaig dedicar-me quasi en exclusiva a la meva filla.
La maternitat, però, en el meu cas, no m'ha fet retardar massa aquest camí. He de dir que he tingut la sort de poder fer la tesi en hores de feina, gràcies a un contracte d'investigació, i que segurament tot seria molt diferent si només hagués pogut dedicar-me a la tesi en hores extres a la feina, i des de casa. Aleshores tot es complica més.
Clar que he fet feina des de casa, també, sobretot en la recta final. Però és un esforç que he fet de bon grat. Des que sóc mare, prioritzo molt més les coses importants i quan disposava d'estones el cap de setmana per mi, ja fos perquè algú cuidava de la nena o aprofitant els moments de la seva migdiada, aquestes estones em condien moltíssim!! No perdia gens el temps, vaja. Em concentrava força ràpid i estava pel que havia d'estar, potser perquè sabia que sent mare d'aquests moments n'hi ha pocs i no es poden malgastar.
I també s'ha donat la circumstància que he llegit la tesi estant embarassada. Moltes dones que conec m'han fet saber que elles també estaven esperant un fill quan van llegir al tesi. Suposo que és normal, ja que després de la feina feta, d'una fita important aconseguida, moltes dones pensem que és un bon moment per ser mares. I com que la lectura sempre es fa uns mesos després de la finalització total de la tesi, doncs no és estrany que moltes dones la llegim amb una panxeta que comença a ser prominent.
A mi em va donar força tranquil·litat llegir en aquest estat, en certa manera notava que no estava "sola davant del perill"!! I també és bo per relativitzar les coses, per no posar-se nerviós en excés, perquè tot i que sí, la lectura és molt important, hi ha d'altres coses també importants (més) que estant passant en les nostres vides en aquell moment. A mi em va donar serenitat!
Així que ja sóc doctora i m'uneixo al club de les meves "colegues" la Mirashka i l'Anna!!
