Llibres de maternitat: "Y de repente soy madre"

Y de repente soy madre, Bimba Bosé

  

He estat llegint aquest llibre en el qual la Bimba Bosé parla de la seva maternitat.
L'he llegit amb el mateix interès amb què fullejo ocasionalment les revistes del cor, de les que m'és inevitable llegir les notícies relatives als embarassos i parts de les famoses, Em crida l'atenció veure com viuen aquesta etapa altres dones, inclús les que a priori estan tan allunyades de la meva realitat.

I la Bimba Bosé em cau bé, m'agrada la seva bellesa atípica i m'ha interessat conèixer la seva visió de la maternitat, el relat de la seva experiència de mare de dues nenes (una de 8 anys i una altra de 2).

El llibre està escrit en primera persona, però ella mateixa ja explica que l'han ajudat a escriure'l, així que deu ser ben poc el que ella ha escrit.

En la primera part del llibre s'explica la seva infantesa, el dia a dia de la seva caòtica família, la seva adolescència, els inicis al món de la moda, la relació amb el seu oncle Miguel Bosé i com va conèìxer al pare de les seves filles.

En la segona parla dels seus embarassos, dels dos parts i de la criança. Com la majoria de mares, ha actuat de manera molt diferent en les dues criances, en una primera va fer més cas dels consells i va seguir més pautes; i en el segon va fer més cas del seu instint.

Com a exemple, el primer part va ser medicalitzat en un hospital i el segon, va ser un part a casa.
Precisament és en el tema del part i postpart en el qual ofereix el seu punt de vista més personal i és un dels punts forts del llibre. Dóna consells fonamentats sobre lactància, la son i l'alimentació complementària dels nadons. Molt en l'estil de la criança natural: pocs accessoris inútils que no serveixen per a res, i més popa, més braços i més acompanyament.
És clar que també hi ha parts que m'han interessat menys o amb les que no hi estic tan d'acord, com quan parla de les seves dietes, l'homeopatia o dóna la seva opinió de les vacunes. 
El que m'ha agradat més és com descriu les sensacions que té la mare quan està amb el nen recent nascut, les ganes d'estar amb ell dels primer mesos i com la resta es dilueix. I com ens podem sentir malament quan hem de recuperar massa aviat obligacions que en aquell moment no tenen cap interès per nosaltres.
També m'ha sorprès molt com explica que a vegades, sobretot en el primer embaràs i la primera criança,  ha actuat pressionada per la família, o seguint unes convencions socials que no la satisfeien. Les dones sovint estem molt poc segures de nosaltres mateixes i ens sembla que actuar com ho fa la majoria és el que ens convé. Per sort, amb els segons fills ja no estem tan pendents de la gal.leria i prenem decisions més afins al que volem. M'ha cridat l'atenció que un personatge com ella també ho hagués viscut així i m'ha agradat com ho explica.

Així que el llibre m'ha semblat interessant.
L'he començat a llegir pensant que es tractaria d'una frivolitat i l'he acabat amb bones vibracions.
Almenys sap del que parla (no tothom que escriu sobre criança ho fa de manera documentada, i ella n'està bastant) i defensa una criança amb sentit comú i sense seguir normes imposades per d'altres.


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "Juguem a fer de mestra?"

  

Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel

La petita, que aquest any fa P-4, no acostuma a explicar gran cosa de les activitats que fan a l'escola. Si li preguntes què han fet aquell dia, difícilment contesta, o ho fa amb  compta-gotes i sense extendre's massa.  

Només quan a ella li sembla bé, explica alguna cosa breu. A vegades ens sorprèn fent-nos preguntes del tipus "Si tu tens tres caramels i jo te'n dono dos, quants en tindràs?",  com ha estat fent els últims dimecres a l'hora de sopar. Quan a la reunió d'aquesta setmana  la senyoreta va comentar que el dimecres és el dia que fan càlcul, vam entendre les seves ganes de fer comptes i ensenyar-nos els seus progressos.

Ara bé, la manera més fàcil de saber el què fan al cole, en el seu dia a dia, és escoltar-la mentre juga a fer de mestra. L'any passat era l'única manera què tenia d'assabentar-me de la manera de fer de la mestra i de les activitats que feia durant el dia. Quan juga davant de les nines a ser la senyoreta,  va dient-li a cada una de què serà responsable aquell dia, els hi pregunta quin temps fa, les recrimina si parlen, els hi reparteix fitxes, els hi fa escriure el seu nom...

Per ajudar a fer més realista aquest joc simbòlic, als nens a partir d'uns 6 anys, els hi pot agradar molt aquest llibre-joc que es diu "Juguem a fer de mestra?", publicat per l'editorial Combel l'any passat. És un llibre que quan s'obre es transforma en un escenari que reprodueix una classe, amb una pissarra al centre, un rellotge, material per la mestra i accessoris per a desenvolupar-hi diverses classes. 

A la pissarra superior s'hi poden anar col.locant lliçons específiques de geometria, matemàtiques, naturals, planetes del sistema solar... I a la part inferior hi ha una pissarra en blanc per a escriure-hi el que es vulgui.

Al quadern de la mestra s'hi poden anotar el nom dels alumnes, els deures i les qualificacions.

I a la resta de quaderns que inclou el llibre hi podem trobar de tot, és molt complet: quadern d'activitats extraescolars, exàmens, dictats, notes que es passen els alumnes durant la classe,  quaderns d'escriptura, un joc d'anglès..

Juguem a fer de mestra?; Ed. Combel

Un joc que recrea moltes de les activitats que es fan a l'escola i que agradarà segur als nens que acostumen a jugar a aquesta acticvitat. Amb el mateix format, també hi ha el joc "Juguem a fer de veterninari?", on se simula una consulta.

Per la fragilitat dels accessoris i la complexitat del joc,la meva filla encara no hi juga, penso que el gaudirà més d'aquí a un temps. Però em sembla un llibre molt encertat, és un d'aquests jocs que penso que m'hauria encantat tenir de petita per jugar-hi durant una bona època.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils "Nueva York en pijamarama"

Avui us presento aquest llibre, una de les novetats d'aquest any de l'editorial Kalandraka. M'ha encantat des del primer moment, i els dos petits de casa s'han quedat  amb la boca oberta a mesura que els hi anava explicant.

És un llibre sorprenent, d'imatges que s'animen com per art de màgia, a través de les quals es fa un recorregut per la bulliciosa ciutat de Nova York. 

Nueva York en pijamarama, Ed. Kalandraka

Tot comença amb un nen que se'n va a dormir amb el seu pijama de ratlles. Just aleshores comença una aventura que el fa viatjar a vista d'ocell per la ciutat dels gratacels, amb il.lustracions coloristes que prenen vida quan hi desplacem a sobre una làmina d'acetat amb ratlles verticals. Aquest dinamisme es deu a una tècnica cinematogràfica anomenada ombro-cinéma, desenvolupada a França durant el segle XIX. L'artista visual Rufus Butler Seder ja havia aplicat aquesta tècnica als llibres, i ara es conjuga de manera perfecta amb les il.lustracions de Michaél Leblond i Frédérique Bertrand.

 

Si  veiem les il.lustracions sense la làmina al davant, sembla que no succeeixi res, per al veure-ho tot a través de les línies verticals, en sorgeix una història plena de moviment: trànsit de vehicles, cues de gent que esperen per entrar a veure un musical, vegetació del parc, aglomeracions en els grans magatzems, llums de colors...

Un llibre per a totes les edats, diferent, divertit i molt original, que els petits gaudiran com a espectadors i també com a protagonistes actius de l'art de fer màgia, ja que la làmina que crea l'efecte òptic és molt senzilla d'utilitzar.

 Per fer-vos una idea de l'efecte d'animació que proporciona el llibre, en aquest vídeo es veu de manera molt clara:

 


(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

Llibres infantils: "El cuento del carpintero"

Avui un llibre que fa molt poc que he descobert, tot i que ja fa anys que s'ha editat i ha tingut molt èxit: "El cuento del carpintero", d' Iban Barrenetxea , editat per l'editorial A buen paso.

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

És un conte fantàstic on s'explica la història del Baró von Bombus, que a causa de les pèrdues de parts del seu cos sofertes durant diverses batalles, requereix l'ajuda d'un fuster que li vagi construint braços, cames i tots els membres que li aniran convenint. La narració va repetint així la mateixa escena una vegada i una altra, cada vegada amb situacions més rocambolesques i més còmiques.

Les il.lustracions, com podeu veure, són precioses,amb un estil propi que ens submergeix dins un món delicat on tota una altra realitat sembla possible. El llibre n'inclou algunes de desplegables.

Un conte que no decebrà als nens i nenes de més de 6 anys que ja comencen a llegir sols. Les pàgines il.lustrades es combinen amb d'altres on s'explica la narració amb lletra d'impremta. 

La història també  agradarà als més petits, que poden fullejar el llibre escoltant el relat dels pares. A la meva filla de quasi 4 anys li ha encantat, i es mira els dibuixos encuriosida buscant les parts del cos que va perdent el baró, llàstima que no es vegin amb el detall que ella voldria. Em demana que li expliqui molt sovint.

Una petita joia.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

El juego del carpintero; Iban Barrenetxea. Ed. A buen paso

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

l cuento del carpintero

Firmín es el mejor carpintero que jamás haya existido, de manera que el día en el que el barón Von Bombus pierde un brazo en el fragor de la batalla, el Médico, la Baronesa, el Ministro y el Cardenal acudirán a él para que le fabrique uno nuevo al incansable guerrero.
El resultado será tan espectacular, que las ganas del barón de seguir combatiendo seguirán creciendo en lugar de disminuir y Firmín se encargará de ir reemplazando las extremidades dañadas en sus contiendas hasta casi quedarse sin madera. Así llegaremos al hilarante desenlace de la historia del noble que gusta de batallar y de su carpintero de cabecera, un final tan redondo como la figura del Barón.
Iban Barrenetxea ilustra este cuento con imágenes de doble página ricas en detalles y toques de humor. No falta un delicioso desplegable para ayudar al lector a perderse en las escenas de esta historia que, a pesar de su sencillez, se abre a múltiples interpretaciones y que nos recuerda aquel dicho para invocar a la buena fortuna que el Barón supo aplicar tan entusiásticamente: “¡toca madera!”.

- See more at: http://www.abuenpaso.com/libro/el-cuento-del-carpintero#sthash.f6ktQL37.dpuf

14 mesos (*)

Que ràpid passen els mesos! Volen!

El petit ja en té 14!

Aquest mes ha experimentat molts canvis, segurament els més importants que ha viscut fins ara: ha començat a caminar i ha començat a anar a la guarderia.

- Caminar: Pocs dies després de complir els 13 mesos va fer els seus primers passets. I va ser tot d'un dia per l'altre: passar d'estar molt verd, de no col.locar els peus a terra en la posició correcta a abocar-se a fer la primera caminada, amb poquíssima estabilitat, mentre el contemplàvem ben sorpresos. A partir d'aleshores ha anat combinant el gateig, el peregrinatge en penitència  recolzat en els genolls i, a mesura que ha anat agafant més estabilitat, el caminar. Ara, gairebé un mes després d'estrenar-se, ja gairebé sempre es desplaça sobre les dos cames, tot i que encara amb algunes caigudes de les que s'aixeca ràpid i sense pors.

- Guarderia: Fa set dies que hi va i de moment li està costant molt. Només hi anat una hora i mitja cada matí, i alguna hora a la tarda per a que es vagi adaptant poc a poc. Els primers dies ha plorat molt i ara ja comença a estar-s'hi més tranquil, però crec que tardarà encara uns dies (o setmanes) a anar-hi content. Ha estat un any pràcticament sempre al meu costat i aquest canvi en la seva rutina l'ha descol.locat. Ja sé per experiència que això són només els primers dies, i que després s'ho passarà molt i molt bé, però ara ens toca viure l'adaptació i no és fàcil, pobret! Però ens en sortirem!

Per la resta, tot segueix molt bé, a casa segueix sent un nen feliç i sempre content, regalant-nos rialles a tort i a dret.

- Alimentació: Ja menja més quantitat dels diferents aliments que hi ha a taula, sempre a petits trossets que agafa ell sol amb la mà o, com a novetat d'aquestes últimes setmanes, amb una cullera o forquilla. En cau molt a terra i a fora, però també n'encerta moltes cap a al boca! Tot i això, amb 14 mesos recent complerts, la seva font d'alimentació principal la majoria de dies continua sent la popa.

- Son: Dorm molt a la nit, amb despertars esporàdics per popar, en els que gairebé no ens despertem ni un ni l'altre. Beneficis del collit! No he passat gens de son en aquesta segona maternitat!  I durant el dia fa una migdiada d'una hora i mitja,entre la una i les tres del migdia.

- Dents: En té 6 de moment, i aquests dies el torno a veure una mica neguitós posant-se les mans tot sovint a la boca.

- Germans: Cada dia són més còmplices i podem anar fent més coses tots junts. Ara al matí ja es lleven a la mateixa hora i esmorzen tots junts abans d'anar a l'escola. I a la nit ja comencem a fer l'hora del conte conjunta, tot i que el petit es distreu ben aviat. Respecte a la relació entre ells, cada dia va en augment. M'encanta quan, al dir-los-hi alguna cosa o donar-los una ordre, la nena em mira i diu "No volem, no volem" incloent-lo en la seva desobediència trapella.

Anem sumant! El temps passa imparable!

Llibres infantils: "La meva bossa de princesa"

Si a casa hi teniu nenes (o nens) en plena etapa monàrquica, aquest llibre-joc els encantarà. 

Què com saber si els vostres fills estan de ple submergits en el món de les princeses?
 És molt fàcil, només cal que compleixin algun d'aquests requisits.

1. Alta resistència a vestir-se una peça de roba que no sigui vestit o faldilla.

2. Predilecció pel color rosa o lila.

2. Afició als vestits molt llargs i que rodolin al donar voltes.

3. Interès en dur les ungles pintades, i en portar al damunt collarets, anells i d'altres complements.

Nosaltres, a casa, des de fa mesos, els complim tots. Durant un temps la meva filla deia que de gran volia ser pirata, però ara els corsaris ja han quedat desbancats i de gran vol ser una princesa i viure envoltada de fades, prínceps i sabates de cristall. De fet,  les primeres frases que la nena ha après a dir en castellà, a causa dels visionats continus de pel.lícules com "La cenicienta" i "La Bella Durmiente" són  "soy una doncella casadera" i  "¡es como un sueño!" .
I un dels seus entreteniments predilectes es comparar diferents contes on apareixen princeses i observar a veure quina porta el vestit i el cabell més llarg.
Com veieu, hi som de ple, dins del món rosa xiclet.

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

El llibre, "La meva bossa de princesa", que va publicar l'editorial Estrella Polar el 2011, és perfecte per a regalar-los durant aquesta etapa.  Farà les delícies de qualsevol infant que tingui com a heroïna a La Bella Durment, La Ventafocs o La Blancaneus. Penso que és recomanable a partir d'uns 5 anys, ja que així poden interpretar millor les instruccions del llibre, però també és apte per a més petits. 

El llibre és un joc on s'hi troba, primer de tot, una invitació per assistir al ball. Seguidament, cada pàgina conté tot d'objectes (de cartró) per anar-hi ben abillat: un ventall, unes ulleres de sol, polseres, anells, perfums, un mirallet i, no podia faltar-hi, una corona.

Un complement perfecte per a que juguin a fer de princeses, que és un dels jocs simbòlics que més triomfa durant una etapa ben llarga en quasi totes les cases.

(Entrada publicada a l'ARA Criatures)

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

La meva bossa de princesa, Ed. Estrella Polar

 

Llibres infantils: "Casas"

Fa pocs dies que estic fullejant amb entusiasme aquest llibre que acaba de sortir del forn, "Casas", de l'editorial Coco Books.

És un altre d'aquells llibres que possiblement agradarà tant als pares com als nens.

Dins hi trobem un viatge al voltant de 35 cases sorprenents distribuïdes arreu del món, dissenyades per diversos arquitectes que no van posar límits a la seva imaginació.

A través de les pàgines del llibre, els nens van descobrint les infinites possibilitats que existeixen a l'hora de crear un espai on viure, siguin quines siguin les situacions econòmiques, geogràfiques o personals dels qui hi viuen.

Un passeig pels múltiples llocs on podem arribar a viure els humans.

Casas, Coco Books

Les il.lustracions de Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski són molt entenedores i els petits textos també, ja que aporten informació molt rellevant de cada casa. L'única pega, a parer meu, és que no hi hagi en algun lloc una fotografia de les cases a les quals es fa referència.

Més enllà de mostrar diferents tipus de cases, el llibre és una eina molt bona per  a sorprendre als petits en cada pàgina, a l'anar veient les diferents possibilitats de crear espais habitable. Cada possibilitat més rocambolesca, impensable o estrambòtica que l'anterior. Un llibre per trencar estereotips i fer volar la imaginació.

A banda, és clar, de mostrar l'ofici de l'arquitecte i algunes nocions bàsiques sobre materials, distribució d'espais, disseny, geografia, medi ambient... i sobre maneres de viure la vida en diferents racons del món, segons les necessitats de cada lloc, de cada moment i de cada persona. I amb noms que encanten als petits: la casa de les escales, la casa maleta, la casa lluna...

Un llibre per anar llegint amb els nens de la casa a petits tastets, petites mostres d enginy i creativitat.

Altament recomanable!

Casas, Coco Books

Casas, Coco Books

 
(Entrada publicada a l'ARA Criatures)