Estic ratllada!

Aquesta setmana he deixat a la petita dos dies de 9 a 5 a a la guarderia. Ja ho havia fet algun cop i el resultat havia estat molt positiu, ja que ella ja es queda a dinar molts dies, i les dues hores més de la tarda se li van passar ràpid.
Però tant l'altre dia com, sobretot, avui, quan l'he anat a buscar no m'ha agradat gens el seu comportament. M'he disgustat perquè ha estat el primer cop que no ha vingut corrents a rebre'm! El primer dia va ser menys greu, perquè al veure'm va voler pujar i baixar d'una cadira que tenia aprop, com si em volgués ensenyar el que estava fent. Però avui s'ha estat una estona mirant-me asseguda i com si continués jugant. M'ha sentat tan malament!!
Sí que últimament en pic em feia el petó ja volia baixar dels meus braços, però és que ara aquest petó s'ha fet esperar molt! Al final sí que ha vingut, però no de la manera impetuosa i abandonant-ho tot com acostumava a fer!
No sé si és la seva manera de fer-me veure que no li agrada que l'hagi deixat tantes hores, com si fos una venjança. Però m'estranya que ja faci això amb tan sols divuit mesos . També pot ser que cada dia s'hi trobi més bé, a la guarderia, i el desig de venir corrents comença a anar disminuint (que suposo que serà el normal amb el temps. Tot i que no esperava tant aviat!). O potser simplement ha estat casualitat i avui tenia el dia "tonto"....
Sigui com sigui tinc el cor trist i tot i que hem estat després tota la tarda jugant, tinc una espineta clavada.
I més encara quan penso en la setmana vinent, que per temes de feina també l'hauré de deixar dos dies a pensió complerta! Sort que ara venen dos dies de tenir-la amb mi les 24 hores!

Imatge de Valeria Cis

Hora del bany "express"

Hi ha molts dies, sobretot ara que fa bon temps, que se'm tira el temps a sobre a les tardes. Si sortim a passeig és molt difícil ser a les set a casa, hora en què durant tot l'hivern acostumava a banyar-la, ja que ella sopa aviat i a les vuit ja dorm.
Des que van canviar l'hora hem anat allargant una mica l'hora d'anar a dormir, se'm feia molt estrany que hi anés quan encara s'hi veu tant! Però no aguanta massa, tres quarts de nou, com a molt.
Doncs arran d'això, molts dies m'he saltat la famosa "hora del bany". I la solució ha estat banyar-la al matí, sovint al mateix dutxar-me jo. Vaja, que hem passat de "l'hora del bany" al "minut passat per aigua"!!
No dóna temps de tantes coses, no hi ha gaires jocs amb les seves tortuguetes i potets varis, però té també d'altres avantatges.

- Per començar, ja no m'estresso si veig que no arribaré a casa a temps per banyar-la. Sempre queda l'endemà al matí.

- Ella es posa sempre molt bruta quan sopa, ja que amb les mans plenes de menjar es toca el cabell, la cara... Sempre em sabia greu quan ho feia estant tant neteta, ara ja no me'n sap tant!

- Durant la nit a vegades sua, s'embruta de mocs, es despentina totalment (sí, sí, ja té bastant cabell!)... i al matí també perdia molt temps rentant-la.

No és un canvi que vulgui fer per sempre. Ella s'ho passa molt bé a la banyera i les tardes que puguem farem la sessió completa. Però és una bona alternativa! M'ha sorprès com una cosa que he fet empesa per les circumstàncies està donant un bon resultat!

Imatge de Shelley Dieterichs

Mini-vacances

Hem estat de vacances de Setmana Santa en una casa de turisme rural de la Garrotxa. A pesar del temps, hem pogut fer moltes coses i la petita s'ho ha passat molt bé. Aquí va un petit resum:

1. Activitats: A diferència de les altres vegades que havíem marxat uns dies, aquest cop ella sí que ha participat de ple de les vacances i activitats que hem fet. Hem visitat molts pobles, els volcans, la Fageda... Ella ho ha fet a la seva manera: al coll, al cotxet, conduint ella el seu cotxet (nova modalitat que entra amb força), a la motxilla, a peu, corrents, a quatre grapes... I ha estat en contacte amb la natura amb els cincs sentits: s'ha arrebossat amb terra, ha menjat flors, ha vist tota classe d'animalets, s'ha mullat amb aigua de pluja, s'ha embrutat de fang de dalt a baix...

2. Popa: Estic molt contenta perquè, tot i estar tot el dia amb mi, només li he donat popa per fer-la dormir la migdiada i a la nit. Això a casa m'hauria costat moltíssim! Ella me'n demanava algunes vegades, però amb tantes distraccions i coses a fer aviat se n'oblidava. Molt bé!

3. Horaris: Les rutines en les hores de menjar i dormir que tan bé ens funcionen des de fa temps han quedat del tot alterades aquests dies. Ha anat a dormir més tard i ha menjat també de manera més desordenada. Tot i anar mentalitzada vaig patir una mica per aquest tema, tot i que va anar tot força bé. Pot menjar de tot i això és un gran avantatge. I li agrada tot! I respecte a la son, doncs ahir va ser arribar a casa i tornar a dormir-se a quarts de nou. Perfecte!

4. Restaurants: Capítol a part mereix el comentari sobre els restaurants. És on pitjor ho he passat. Si hi anem que ella no ha dormit, em costa moltíssim que se m'adormi. Si ha dormit, està super activa i un cop ha dinat es dedica a córrer els cent metres llisos per tot el restaurant, mentre jo i son pare ens dediquem a fer torns per vigilar que no trenqui els gerros xinesos decoratius, no es despenyi per les escales o no es mengi el menjar de les altres taules. Hi ha restaurants que són súper lents servint i al final es fa etern. És impossible que un nen petit aguanti tanta estona en un mateix espai! Sort que els vespres sopàvem sempre a la casa!

5. Esgotament: La petita ha estat accelerada tot el viatge, imparable. Com a conseqüència, els pares hem acabat molt esgotats! Física i psíquicament! Per molt que intenti prendre-m'ho tot amb calma al final arriba un moment en que el cansament em passa factura i tinc moments de col.lapse. Espero que el retorn a la rutina l'aplaqui una mica perquè està molt i molt activa i comença a fer algunes trastades sèries. Ens haurem de ficar ferms amb alguns temes i marcar-li bé els límits.

Tot i això, el balanç general de la mini-escapada és molt positiu. Ella ha fet un munt de coses noves i nosaltres hem desconnectat una mica del dia a dia, que sempre va bé!

Preparant Sant Jordi

Tot i que normalment compro (millor dit, comprava) llibres bastant sovint, sempre m'agrada comprar-ne un per Sant Jordi.
Aquest any tinc en ment Sunset Park de Paul Auster o l'últim de l'Amélie Nothomb (Viatge d'hivern). Normalment llegeixo les traduccions dels llibres en castellà (és com m'he acostumat!), tot i que aquesta última m'agrada llegir-la en català. I algun me l'havia arribat a llegir en l'idioma original, ja que és molt fàcil d'entendre fins i tot si es tenen poques nocions de francès.
Aquest llibres són els únics que penso que em poden enganxar, sobretot el de la Nothomb, de qui acostumava a llegir els seus llibres quasi d'una tirada.
També penso en comprar-me el llibre de 3096 dies de la Natascha Kampusch, ja que m'intriguen aquest tipus d'històries, tot i que no sé si podré suportar fàcilment la lectura d'aquest.
Espero que passejant per les paradetes un llibre em sorprengui i em cridi l'atenció per poder comprar-lo.
Vosaltres el teniu clar, el llibre que us comprareu? Alguna recomanació?

Per la petita, (caram! he parlat dels meus llibres abans que els seus: inaudit!) passejarem per a trobar-ne un de ben xulo. En vull un d'aquest amb solapes i amb el que pugui interactuar una mica, perquè veig que és el que més li agrada ara.

Amb el que juga molt i recomano a partir de l'any d'edat és la granja-maleta, ja que els animalets del conte es poden desenganxar, col.locar al dit com a titelles, guardar dins una mena d'estable... A nosaltres ens ha donat molt de sí!
I també recomano molt l'Osset i els seus amics, de l'editorial McMillan, que és un dels que té a casa del padrí i li agrada molt.

L'any passat vaig comprar-li amb il.lusió el seu primer llibre, i aquest any encara me'n fa més sabent que després m'escoltarà a l'explicar-li!

Fotògrafes davant del mirall

La fotografia de l'esquerra és un autoretrat que la fotògrafa Diane Arbus es va fer quan estava embarassada.

La de la dreta, és un autoretrat de l'Annie Leivovitz, també amb la panxa ben grossa. Ella és qui va fer la famosa fotografia de la Demi Moore embarassada i nua a la portada de la Vanity Fair i la de la Jerry Hall alletant al seu fill, entre moltes d'altres.

Les dues dones han tingut aproximacions molt diferents al món de la fotografia.

Diane Arbus, fotografiant personatges inquietants o que viuen al marge de la normalitat als que ella mateixa anomenava "freaks". I tenia un gran ventall d'individus als qui considerava com a tals: nans, gegants, bessons, malalts mentals, adolescents, treballadors del circ... Inclòs les persones aparentment normals no ho semblen davant de la seva càmera. "Existe una especie de leyenda acerca de los/as freaks. Como esa persona que en un cuento de hadas te detiene y te exige que resuelvas un acertijo. La mayoría de la gente se pasa su vida temiendo pasar por una experiencia traumática. Los Freaks nacieron con sus traumas. Ellos ya han pasado su prueba. Son aristócratas.”

Annie Leibovitz, fotografiant el món de les celebritats de Hollywood. Tot i que en les seves exposicions podem veure fotografies de la seva vida quotidiana (com la que veiem aquí) al costat de la dels personatges famosos, com per exemple la també famosa fotografia del cos nu del John Lennon abraçant a la Yoko Ono, feta pocs dies abans de la mort d'aquest. Com diu ella, “No tengo dos vidas. Esta es una vida, y las fotografías personales y la obra por encargo forman parte de ella.”

Les dues són fotos que no disten gaire de les que moltes dones ens fem quan estem embarassades. Penso que és molt bonic poder seguir l'evolució fotogràfica de com va canviant el nostre cos. I s'ha convertit en una mena de ritual, ja quasi totes les dones ho fem, no?

Jo, a part de les que periòdicament em feia el meu home davant del mirall, també em vaig fer uns quants autoretrats. I tinc amigues que inclòs s'han fet fotografies en un estudi fotogràfic per a poder tenir un record més professional de la panxa. És impressionant el canvi que fa el nostre cos i val la pena tenir-ne un record!

Sorteig al blog Mamis y Bebés

El blog Mamis y Bebés organitza un sorteig per a celebrar 1.000.000 de visites!
Us animo a participar-hi, inscrivint-vos en aquest link!

Els primers 13 dies de maig sortejarà un regal cada dia, relacionat sempre amb el món infantil.
És a dir que hi ha moltes possibilitats que, al menys un dia ens pugui tocar alguna cosa!
Jo he de dir que al llarg de la meva vida he tingut bastanta sort amb aquests temes. Clar que he participat molt en tot el que trobava, he retallat molt codis de barres dels envasos al llarg del temps! L'any passat, sense anar més lluny, vaig guanyar un any de llet gratis i una vaixella infantil!

A veure si tinc sort amb aquest concurs, ja que hi ha productes super xulos!

Aprofito també per a recomanar-vos la seva web, de la que ja fa temps que tinc el link a la meva llista de blocs. M'agrada perquè és com un aparador des del que xafardejar un munt de productes. Sempre hi ha roba i objectes divertits, alguns molt útils i funcionals i d'altres que semblen trets d'un conte de fades!
Bon cap de setmana!

Primers auxilis

La setmana passada van celebrar una mena de setmana cultural a la guarderia. Van fer activitats molt xules pels petits (van anar-hi contacontes, espectacles de titelles, els més grans van visitar la biblioteca...)
I pels pares, unes quantes xerrades als vespres molt interessants.
En una d'elles va venir una infermera a parlar-nos sobre els primers auxilis. Sempre que vaig a una xerrada d'aquest tipus surto bastant angoixada: són tantes les coses que els hi poden passar als nostres fills i tants els perills que hi ha! Però, tot i això, crec que és fonamental assistir-hi ja que aquests coneixements poden salvar vides, i no només la dels nostres petits! No entenc com en l'educació obligatòria no es destina una assignatura sencera a aquests temes! I no em refereixo només a que vingui un monitor un dia de casualitat i ho expliqui, sinó a que tothom tingui una formació clara en aquest tema.

Va parlar de moltes coses importants, en faré un breu resum:

1. Cremades: Aplicar aigua ràpidament. No treure la roba que pugui estar adherida ni cobrir la ferida amb pasta de dents o altres substàncies.

2. Descàrregues elèctriques: Baixar els ploms el més ràpid possible. Si no, separar el nen de la font que l'hagi electrocutat amb un plàstic o una fusta. Mai agafant-lo de la roba ni tocar-lo, perquè cauríem també nosaltres, fent que la possibilitat que té el nen de salvar-se s'electrocutés també.

3. Ennuegaments: No em d'intentar treure nosaltres l'objecte de la boca, sinó ajudar a que el nen l'extregui, animant-lo a tossir. Si no n'hi ha prou, fer la maniobra de Heimlich combinant cinc cops a l'esquena amb cinc compressions abdominals. Va assenyalar també el gran perill dels globus. No són joguines innocents, ja que si se'n traguen un tros, aquest es queda adherit a les vies respiratòries i no hi ha manera de treure'l! Causa moltes morts infantils. Atenció també amb els fruits secs fins als tres anys d'edat. Una avellana té la mida de les seves vies respiratòries, per tant s'ha de parar especial atenció a deixar-los voltar solts en les festes, bodes, aniversaris.. per perill que n'agafin una.

4. Ingesta de productes tòxics: Per començar, no deixar-los al seu abast ni col.locar-los en botelles reutilitzades d'aigua per a que ocupin menys espai. Si tot i això n'ingereixen, no donar-los-hi res. S'ha de trucar a l'Institut nacional de toxicologia: 915620420 i fer el que ens diguin. No provocar-li el vomit perquè farem que la substància passi dues vegades per l'esòfag podent-li produir lesions greus.

5. D'altres: I les coses lògiques però que cal tenir presents: mai deixar-los sols a la banyera (ni un momentet perquè sona el telèfon), no col.locar joguines en els ampits de les finestres, fixar-nos bé en si les joguines que els hi donem són adequades a la seva edat...

Si a pesar de tot, el nen està inconscient a causa de qualsevol d'aquests accidents, s'ha de fer la reanimació cardiopulmonar. Molt important seguir els següents passos:
1. Protegir la zona (a nosaltres i al nen)
2. Avisar al 112 (abans de començar a fer nosaltres les maniobres). És molt important!
3. Socórrer la víctima. Obrir les vies aèries per comprovar la respiració (necessitarem 10 segons). Iniciar el massatge cardíac i la reanimació pulmonar amb l'interval 30 X 2 (30 massatges per dos insuflacions d'aire). A mi d'altres vegades m'ho havien dit diferent, i es tenia en compte si hi havia dos re-animadors o un. Ara el codi és 30 X 2 siguin un o dos els que intenten la reanimació.

Espero que no ens hi haguem de trobar mai. Però saber-ho no ocupa lloc!