Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adolescents. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris adolescents. Mostrar tots els missatges

13 de juliol del 2011

Mirant Teen Mom

Fa uns dies vam comprar una tele nova i mentre sintonitzàvem els canals vaig ensopegar amb un programa de la MTV que es diu Teen Mom. És un programa tipus reality on segueixen un grup de mares adolescents durant el seu dia a dia.
Jo sóc una presa fàcil per aquest tipus de programa, i via Internet ja he mirat la primera temporada i també un programa anterior que es diu "16 and pregnant" (la primera temporada d'aquest només està disponible en la versió anglesa).

A pesar de que la sèrie és segurament una recreació de les situacions més habituals viscudes per aquestes noies i que se centra sobretot en les relacions de parella, s'hi poden veure moltes coses de la manera de criar els fills a Amèrica i del seu estil de vida.

Sobre la maternitat:
1.- La majoria pareixen a l'habitació de l'hospital, no en una sala de parts. En alguns casos, hi ha mota gent al moment del part, molta família. I tots fent fotografies del moment en que la criatura apunta el cap a través del forat i fent comentaris! Quin estrès!
2.- No n'hi ha cap que doni el pit, i no es parla del tema. No sé si és una decisió pròpia de les mares o si té a veure amb la moda general d'Estats Units.
3. - A part de la llet, els hi donen als nens sucs de fruites de colors ben variats als nens amb el biberó.
4.- Banyen els nens al grifo de la cuina!
5.- Introdueixen alimentació complementaria a partir dels quatre mesos, bàsicament a partir de potitos. I també practiquen el baby lead weaning !
6.- Donen el biberó amb el nen completament tombat al bressol, sense incorporar-lo gens. Havia sentit a dir que és perillós fer-ho així quan el nen és molt petit.
7.- No parlen de temes de maternitat, sinó que se centren bàsicament amb les relacions de parella, familiars i acadèmiques.
8.- Els pares que han decidit donar la nena en adopció són els únics que continuen portant-se bé després del part. Pot ser és casualitat o justament el fet de no viure un canvi tant gran en les seves vides fa que tot continuï igual i per això no trenquin la relació. I segurament passar per una situació tan complicada junts els uneix com a parella.
9.- Almenys dues parelles continuen tenint relacions sexuals sense utilitzar anticonceptius dos mesos després d'haver parit. "No m'agraden els condons", diu un dels pares. No, si això ja ha quedat clar de bon principi!
10.- Només una continua vivint a casa dels seus pares, els altres intenten una vida en comú. Tot i les dificultats que tenen aquests últims, la que es queda a casa no ho té millor: la seva mare s'interposa molt en la criança de la seva filla i la cuida més que ella.
11. Totes volen seguir estudiant i es veu la gran dificultat que tenen al compaginar la maternitat i els estudis, sovint impossible.
12. Portar els nens a la guarderia és la última opció que contemplen, no semblen massa populars. Normalment deixen el nen a la cura d'algun familiar.

Sobre l'american way of life:
1.- Van en cotxe a tot arreu, en són molt dependents.
2. Es passen el dia anant a menjar a fora (pizzes, carn amb patates, kebabs...) i bevent refrescos mida super size. N'hi ha una que fins i tot en beu durant el procés de part. Només un cop es veu com cuinen a casa, uns macarrons als que afegeixen una salsa dubtosa mentre diuen que almenys aquells dia mengen "saludable".
3- Com ja havia observat en moltes pelis, es passen molt de temps a la cuina, que sempre és enorme i serveix de punt de trobada familiar.

Ja ho veieu, m'agrada mirar aquesta sèrie i tafanejar com és la vida d'aquestes mares a les que la maternitat ha agafat per sorpresa!

7 d’abril del 2011

Les mares fans de Justin Bieber

Aquests dies, mirant les notícies, m'he trobat amb unes imatges d'aquelles de "vergonya aliena". El cantant Justin Bieber ha estat de gira per Madrid i Barcelona, causant l'histerisme d'un munt d'adolescents. Reconec que no he escoltat cap cançó seva (la falta de temps també té alguna cosa de bo, m'estalvia aquestes coses!), però no és de la seva música de la qual vull parlar.
En els telenotícies s'ha pogut veure com hi ha moltes noies que han estat dies fent cua per a poder veure el seu ídol de més a prop. S'han saltat les classes, i totes les obligacions i han estat acampant davant del Palau Sant Jordi cantant les cançons del noi dia i nit. Fins aquí, res que no em sembli fins i tot normal i propi de l'edat.
El que m'ha fet pensar és la quantitat de mares que hi havia també allí, comportant-se com a veritables groupies, cantant i ballant les cançons junt amb les seves filles. I fent crits d'histerisme o plorant inclòs davant de les càmeres.
No sé quin tipus de mare seré d'aquí a uns anys, però sé del cert que no em vull convertir en aquest tipus de mare! Però quina vergonya que fan només de veure!
A més, jo no ho entenc. Quan jo era adolescent, si als meus pares els hi haguessin agradat els mateixos grups que a mi, definitivament aquest hauria sigut un motiu per a que a mi em deixessin d'agradar. On està la rebel·lió adolescent en aquestes nenes que comparteixen cua i nits amb les seves mares? Allò de que les mares també són amigues, jo ho sento molt, però hi ha etapes en què crec que no és així. O almenys no per aquest tipus de coses.
A més, es veu que un periodista de Madrid voltava per allí preguntant a les noies a qui salvarien si s'estigues enfonsant un vaixell: a les seves mares o al Justin Bieber. "Justin Bieber!!" contestaven totes a coro!
Ben pensat, potser inclús preferiria ser de les mares que es pensen que la seva filla de quinze anys està a classe mentre ella realment fa cua per un concert que no de les que l'acompanyen a l'estadi per a portar-los-hi el berenar!