Passats els sis mesos, la dieta base de la meva filla continua sent el pit. I, de forma gradual, vaig introduint d'altres aliments. Ho faig, com la majoria de la gent, a partir de papilles o variants (poma ratllada, aliments xafats...). Però aquesta no és l'única manera de donar aliments als petits. El baby led weanig és una altra manera de fer-ho!
Es basa en deixar que els nens agafin amb els seus dits el menjar que hi ha a taula quan mengen els pares, i que ells puguin menjar. No ha de ser menjar especial per a nadons. L'hora del menjar és així una experimentació, i un aprenentatge: no es tracta que mengin, sinó que aprenguin a menjar. Acaben ben bruts ja que no sempre encerten la boca, però quan ho fan, aprenen abans a mastegar i s'acostumen directament a menjar com ho han de fer al cap d'uns mesos.
Realment és un concepte curiós, aquí no hi estem gens acostumats! Jo penso que té inconvenients: els nens i la casa s'embruten moltíssim, no mengen tant, no sempre el menjar que hi ha taula és convenient per a ells (temes de gluten, al·lèrgies, sal, tipus de cocció...), si han d'anar a la guarderia i quedar-se a dinar pot ser un problema el fet que no hagin pres mai una papilla...
Clar que és molt interessant per ells, ja que descobreixen textures i sabors. Les papilles són sempre molt uniformes i si s'hi barregen massa fruites o verdures acaben per no saber de què és cada gust.
Jo de moment provo el baby led weaning de forma molt ocasional: amb gallons de taronja, pa, hortalisses.. Em fa por que s'ennuegui, sóc molt patidora! El que tinc molt clar és que vull conservar al màxim la textura original dels aliments i no fer massa barreges. I, a poc a poc, anar-li donant més cosetes "reals"!
Les fotos són del llibre "Baby-led Weaning", de Gill Rapley i Tracey Murkett
Realment és un concepte curiós, aquí no hi estem gens acostumats! Jo penso que té inconvenients: els nens i la casa s'embruten moltíssim, no mengen tant, no sempre el menjar que hi ha taula és convenient per a ells (temes de gluten, al·lèrgies, sal, tipus de cocció...), si han d'anar a la guarderia i quedar-se a dinar pot ser un problema el fet que no hagin pres mai una papilla...Clar que és molt interessant per ells, ja que descobreixen textures i sabors. Les papilles són sempre molt uniformes i si s'hi barregen massa fruites o verdures acaben per no saber de què és cada gust.
Jo de moment provo el baby led weaning de forma molt ocasional: amb gallons de taronja, pa, hortalisses.. Em fa por que s'ennuegui, sóc molt patidora! El que tinc molt clar és que vull conservar al màxim la textura original dels aliments i no fer massa barreges. I, a poc a poc, anar-li donant més cosetes "reals"!
Les fotos són del llibre "Baby-led Weaning", de Gill Rapley i Tracey Murkett
La nostra petita quasi sempre menja el mateix que nosaltres i triturat només allò que nosaltres també ens acostumem a menjar triturat. Per exemple algun puré de verdures o de fruites (coses típiques de menjar tipus crema). Ara cuino més sense sal i nosaltres ens l'afegim després.
ResponEliminaAvui toca quinoa amb verdures. Al meu hi afegeixo unes àlgues i llestos. Mengem el mateix però amb alguna variant.
No pateixis perquè s'ennuegui, no ho fan. I menys si l'acostumes de tan petita a trobar-se trossets. Aprenen molt ràpid a saber expulsar els "intrusos". Ara, però, tan petitona com és encara fes-li-ho tot ben petitet (quasi microscòpic) i la taronja sense pell...
Serà tot molt fàcil!
Celebro que estigui anant bé, ja trobava a faltar que ens parlessis de la introducció dels aliments!
Sí, estic contenta de com va menjant! Va provant diversos aliments, tot i que en poca quantitat.
ResponEliminaLa gran majoria de coses les hi dono xafadetes i amb cullera.
Lo dels trossets ho anem fent quan ho veim oportú. Més endavant serà més fàcil. Però quan ho hem provat ha estat un èxit. I tens raó, ella mateixa escup els trossos massa grans.
A reveure,
Onavis