Nou mesos (*)

Ja són nou mesos! Com als sis, som en un altre punt d'inflexió i de molts canvis, que es manifesten sobretot en la seva major mobilitat i interacció amb nosaltres.

Tot va molt i molt bé, aquest nen continua sent un angelet.

- Alimentació: Just al post anterior en parlo en detall. Menja trossets del nostre menjar i contínua amb la lactància.

- Son: Dorm amb nosaltres al bressol sidecar, fet que ens facilita molt les preses nocturnes, que són poques (unes dues). Fa una mitja hora de migdiada al matí i una hora a la tarda. De nit, dorm de 8.30 a 8.30, amb els microdespertars pertinents.

- Dents: Li apunta una dent de dalt, que se sumarà a les dues de baix que ja té des dels sis mesos. Com la vegada anterior, ha coincidit la irrupció de la dent amb una febrada i refredat, i amb diverses mossegades als mugrons.

- Desenvolupament: Gateja per tota la casa, tocant tot el que queda al seu abast. Jo porto un mes sense poder estar asseguda massa estona, sempre l'he d'anar rescatant dels llocs perillosos. També ha començat a plantar-se! I a dir-nos adéu amb la mà, i fa molta gràcia perquè sovint ho fa quan li sembla, encara que no marxi ningú!

- Germans: Estic començant a notar complicitat entre ells dos, per exemple quan els dos paren la boca esperant les meves cullerades de iogurt o d'algun menjar. Ella està sempre sobre seu, a vegades em fa enfadar perquè l'aixeca o se li tira massa a sobre. Però ell sempre riu amb ella, i li encanta que balli al seu costat.

- Parlar: Diu "papa" molt sovint, i fa també perorates inintel.ligibles.

Està imparable!

Bon Sant Jordi a tothom!

"Un infant, quina il·lusió!": Desil.lusió total!

Aquest és el llibret informatiu ple de consells sobre la criança dels nounats de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya farà arribar a les famílies amb nens petits.

I és una desil.lusió total, el vaig llegir ahir abans d'anar a dormir i em va deixar molt mal gust de boca.

Em sembla bé que la Generalitat busqui patrocinadors per a escriure aquest llibret si no disposa dels diners necessaris, però si el fet de tenir patrocinadors ha de pervertir un missatge on es juga amb la salut dels nadons i el seu benestar, maleïda la gràcia. Millor ens quedem sense llibret! 

No només perquè quasi no es parla de la lactància materna (amb unes línies es ventilen el tema), ni per que fan èmfasi especial en  la lactància artificial (Blevit és un dels patrocinadors del llibret...). Sinó que és la idea general de la criança del fill que es desprèn la que fa pudor de ranci i, sota el meu parer, publicita d'una manera molt equivocada el que és tenir a casa un fill recent nascut!

És un llibret que fa olor de colònia, d'habitacions decorades per als infants fins a l'últim detall... però on hi falta calor humà, realitat i coneixement del tema. Sobretot coneixement del tema, ja que hi ha informació errònia de com portar els nens en una motxilla, sobre la son (es suggereix que als sis mesos el nen s'adorm més feliç i tranquil sol a la seva habitació), sobre l'alimentació (les preses es van espaiant en el temps, diu).  Això sí, està escrit en primera persona, des de la veu d'un nen, fet que sembla que el nen sàpiga perfectament el que necessita i ho estigui dient als pares (m'agraden les rutines, el xumet em calma...)

Tot això crea unes expectatives que després no sempre casen amb la realitat i per tant, quan moltes mares arribem a casa recent parides i ens troben amb un nen que es desperta deu vegades a la nit, que plora quan el deixem al bressol i que està cada cinc minuts a la popa, ens podem pensar que hem tingut un extraterrestre en comptes d'un nen normal.

I si aleshores consultem el llibret, en comptes de consol i dades fiables, ens sentirem culpables i buscarem les solucions que proposa, que sempre són de les que es paguen al comptat:  nou llitet de baranes, més llet perquè potser amb la meva no en té prou (llibret dixit), més xumets perquè n'ha de tenir a tutiplen al bressol durant la nit...

Del calor de la mare no en parla enlloc. De mantes, xumets i ninos, tots els que vulgui. No us recorda una mica a l'Estivill, tot això?

Però clar, les solucions que ens surten a les mares d'instint, les que calmen amb abraçades i paciència, les que proporcionen salut i benestar durant tota la vida, aquestes no deuen trobar patrocinadors enlloc. No surten a compte.

I això ho paguem entre tots.

Així anem.

D'altres blocs que opinen sobre el tema:

Pediatres de ponent

Som la llet

Plagiocefàlia postural

La visita dels quatre mesos a la infermera del pediatre va donar molt de sí. Només entrar em va fer notar la forma del cap del meu fill, senyalant-me la part plana del darrere. Jo, si us he de ser sincera, quasi ni me n'havia adonat. Sí que li veia més planeta del normal, però no pensava que fos res greu.

Doncs és una plagiocefàlia a causa d'estar moltes hores ajagut panxa enlaire, postura en la que tot el pes del cap fa pressió contra el matalàs.

Es una afectació que tenen un  gran nombre de nadons, amb major o menor grau de complicació, i és a causa sobretot del fet de posar a dormir els nadons panxa enlaire.

Des que als anys  90 els pediatres van recomanar canviar la postura de son dels nens de panxa avall a panxa enlaire per evitar la mort sobtada del lactant, s'ha reduït el nombre de defuncions dels nadons, però han augmentat el nombre de nens amb deformacions del crani.

Aquestes se solen iniciar durant els primers tres mesos, quan els nadons encara no controlen el cap i estan molt temps dormint, col·locats contínuament en la mateixa posició.

Jo recordo que en la primera visita que vam fer al pediatre, quan el meu fill encara no tenia cap afectació,  ens va avisar sobre les mesures per prevenir la plagiocefàlia. Jo vaig pensar que això era una cosa que no ens passaria, pensava que només succeïa als nens que restaven tot el dia al bressol sense que es canviés mai la seva postura. Pensava que era propi de tipus de criança que no potenciaven el contacte, que no permetien tenir el nadó en braços massa temps. Així que  tot i que quan estava despert sí que adoptava postures diferents, durant la nit no alternava la seva posició al bressol.

I aquest deu haver estat l'error. A més, s'hi ha afegit el fet que el meu fill ha dormit molt durant aquests tres primers mesos, llargues migdiades matí i tarda. És també un nadó gran, i el pes del cap és major. No us podeu imaginar el malament que em vaig sentir  ahir quan  vaig ser conscient que possiblement una major prevenció hagués evitat aquest defecte!! Sort que ara ja no dorm tant durant el dia i cada cop serà més fàcil que estigui estones llargues ajagut panxa avall o assegut a l'hamaca. I el portaré més al fulard! En aquesta fotografia s'observa com té la part del darrera més recta: 

  
Existeixen solucions per a prevenir la plagiocefàlia i, en el meu cas en que ja s'ha començat a formar, posar-hi remei. Tots aquells que teniu nadons d'entre 0 i 3 mesos, és important que les porteu a terme! Són instruccions extretes de la pàgina de l'Hospital de Sant Joan de Déu:

• A partir del primer mes, mentre estigui despert i vigilat, s’haurà de posar el nadó, a estones, recolzat sobre l’abdomen. D’aquesta manera es descarregarà el crani de la pressió gravitatòria continuada, enfortint a més els músculs del coll i la columna i preparant-los per gatejar. És molt probable que, des del principi, al nen no li agradi i plori, però poc a poc s’acostumarà i serà un bon moment per al joc i la creació de vincles amb pares i cuidadors.

• Resultarà molt útil per millorar el control cefàlic col·locar entre el pit i el terra una tovallola enrotllada, un coixí o fins i tot la cama dels pares o cuidadors.

• A partir del tercer mes, posant davant un mirall i joguines sonores i lluminoses s’afavorirà el manteniment de la posició, estimulant l’exercici dels seus sentits.

• A qualsevol edat, s’han de promocionar els jocs que evitin el decúbit supí. Per exemple, posant-lo en decúbit pron sobre la panxa o els genolls dels pares: se li pot fer «volar com en Superman», etc.

• En les cadiretes de passeig s’haurà d’evitar que el cap del nadó estigui lateralitzada durant períodes prolongats. Els portabebès poden ser una bona opció. El nen s’haurà de col·locar, com a posició preferent, encarat al portador, perquè la curvatura vertebral no es vegi sotmesa a posicions poc anatòmiques, i amb els genolls lleugerament més elevades que la zona glútia, de manera que estigui assegut i no penjat, recaient la màxima pressió sobre la zona genital. En aquesta posició les cames quedaran en «llibre obert», postura idònia per a la prevenció i tractament de la displàsia de maluc.

• Els coixins de suport del crani dissenyats per reduir la pressió poden ser d’utilitat, però no es coneix cap estudi comparatiu amb les mesures posicionals que demostri la seva major o menor efectivitat.

Podeu trobar més informació a:

Plagiocefalia postural: un problema cada vez más común 

Diario de una mamá pediatra: plagiocefalia postural

“Dormit boca amunt, despert boca avall”. Objectiu: evitar deformitats en el cap dels nadons 


Espero que no us hi hagueu de trobar mai, i per això el millor és fer una bona prevenció!

3 mesos

Avui el petit fa 3 mesos!

I fa unes setmanes que noto molts canvis, sobretot en la quantitat d'hores que està despert durant el dia. Ara està assegut a l'hamaca aquí al meu costat, mentre mou els peus i les mans tota l'estona i balbuceja amb el seu idioma.

Aguanta molt bé el cap, ja gairebé no em cal patir al respecte. Comença també a tenir intenció d'agafar coses, com la manta amb que el tapo (i que sovint descobreixo després sobre el seu cap). Agafa algun peluix també i se'l vol aproximar a la boca. I fa moltes babes, ha augmentat molt la producció en els últims dies.

També comença a estar més actiu, demandant de braços tot el dia (sóc jo, que l'estic "benacostumant")  i amb més ganes de veure-ho tot. Estar al bressol tot el dia i estirat al cotxet comença  a ser poc divertit per ell. Inclús ja he tret la manta d'activitats i s'hi està algunes curtes estones. Poc a poc s'està fent gran i amb molta curiositat pel que l'envolta. 

Continua sent tranquil i me'l puc endur a tot arreu. Faig moltes coses amb ell.

Menja molt bé, la lactància va (mai millor dit) "viento en popa". No tinc cap problema. L'únic, que continuo notant un dolor lleu al pit quan em puja la llet al pit contrari del que li estic donant.

Dorm molt bé per les nits, tret de dies puntuals en que ha volgut dormir, literalment, enganxat a la popa tota la nit. La resta, es desperta uns dos cops, després dels quals es torna a dormir ràpid ben tip. El que costa més ara és fer-lo dormir. Hi ha dies que, tot i que està mort de son, no troba la manera de quedar-se adormit. Ni al pit, ni passejant amunt i avall per la casa, ni mentre sa germana li canta nanes a tot volum.... Fins i tot he provat amb el xumet, que fins ara no li havia posat. Però l'escup. I es posa nerviós i plora fins que trobem la manera de que s'adormi.

Cada cop se li va definint més la cara, amb els seus mofletes, tot i que em recorda molt encara a com era quan va néixer.  Continua sense assemblar-se gens a la seva germana. Però gens, gens. Vaja, que de moment només comparteixen cognoms. I una mica la forma dels ulls... quan dormen. Així que res, un de cada. Han agafat  gens de parts diferents de la família. 

Tots aquest progressos els estic vivint de manera diferent que com ho vivia amb la petita. Justament l'altre dia parlava amb un altre pare recent del segon fill i també expressava la mateixa sensació. Els primers fills volem que es facin grans ràpid, que gategin, que caminin... En canvi, amb els segons, no tenim tanta pressa. Volem preservar al màxim aquest moment en que són petitets i fràgils perquè sabem que el temps passa massa ràpid i en un tres i no res es converteixen en petits homenets.

Així que, on abans exclamava: "¡que bé, ja aguanta el cap"; ara penso: "ostres, ja aguanta el cap, com s'en fa, de gran..."!

Llit familiar

La petita va dormir, des dels primers dies fins ben bé a l'any i mig, al mig del llit amb nosaltres. Per la nit es despertava sovint per popar, amb una freqüència que depenia segons l'època, però que mai baixava de les tres o quatre preses durant el primer any. Fer collit va ser, per tant, la millor opció per alletar-la sense que jo m'hagués d'incorporar i, per tant, sense que m'hagués de despertar completament.

Així que aquesta vegada, amb l'arribada del petit, teníem clar que volíem seguir el mateix sistema. Hi havia, però, una dificultat afegida: el llit no és massa gran i, a més, ara no érem dos sinó tres. La petita ja dorm la meitat de la nit a la seva habitació, però tard o d'hora cada nit acaba fent cap al nostre llit. I no m'imaginava dormir tots quatre al llit, menys sent el nen encara tan petit, ja que em feia por que la nena li pogués fer algun cop sense voler.

Per tant, la millor opció va ser col.locar el bressol en forma sidecar. Nosaltres no vam comprar cap bressol dissenyat per a aquesta funció (que n'hi ha), sinó que vam adaptar el bressol que teníem. No va ser fàcil perquè el bressol és antic, és el que tenia el meu home de petit. I per tant no es pot regular l'altura. Així que vam construir una plataforma (com es veu a la foto) per a que arribés just a l'altura del llit. Vam treure una de les fustes dels costats i vam lligar-ho tot al nostre llit amb unes brides, de manera que queda totalment fixe. Per salvar la junta que queda entre els dos llençols, a la nit hi col.loco una tovallola que uneix els dos llits. Sé que hi ha gent que s'ha fet cosir llençols per a que aquesta junta desaparegui, però de moment a mi ja m'és pràctic tal i com ho tenim.

Em va perfecte!! Com que tinc el nen tan a prop, ja el sento com busca el pit quan té gana i li dono, sense que arribi a plorar. Clar que he de dir que ell és molt tranquil.let, i que popa molt ràpid, per tant quasi no em desperto.

I és molt còmode també per la petita, ja que continua tenint el seu espai al llit, el mateix que tenia abans. I jo quedo entremig dels dos, de manera que no pateixo perquè es puguin tocar durant la nit.

A més, aquests dies d'estiu en que la petita va a dormir tard, ja ens n'anem a dormir tots directament al "llitet gran", i és molt bonic. Jo li dono popa al petit mentre el pare fa dormir la petita.

Quan durant la nit obro els ulls i veig al nen tot petitet en un costat i la nena, a la que veig més gran que mai, a l'altre; em sento molt contenta.

Vull gaudir al màxim d'aquesta etapa, en la que dormim tots quatre junts. Sé que no durarà per sempre i em sembla que no m'equivoco al pensar que la recordaré sempre amb molta nostàlgia.

Per tant que, de moment, ens funciona molt bé l'invent!

Ja som quatre!

El diumenge a la matinada, just el mateix dia que complia les 40 setmanes, va néixer el petit de la família!

Tot va anar molt bé, estic molt i molt contenta. Aquest nen és un angelet!

Així que estic de nou familiaritzant-me i re-aprenent la bona olor que fan els recent nascuts, al color de pell que tenen tot just neixen, a la brillantor dels seus ulls, a la manera en que obre la boqueta quan té gana, al dolor que fa el mugró els primers instants, a les contraccions de l'úter mentre el nen popa, a les elucubracions de la gent sobre a qui s'assembla, a mirar-lo extasiada com dorm, a emocionar-me amb el seu somriure involuntari, a netejar el meconi, a notar els pits infladíssims davant la imminent pujada de la llet, a dormir amb un ull obert i obrir la llum cada cop que sento un sorollet, a agafar-li fort la maneta, a patir per si s'ha quedat tip, per si tindrà calor, o fred, per que no s'ofegui amb les glopades...

I tot és nou, com ho és cada nen. A més, aquesta vegada comparteixo totes aquestes emocions dels primers dies de maternitat tenint ja una filla de dos anys i mig, la germaneta gran, que està contentíssima amb el germanet. El busca, el passeja, el vol agafar tota l'estona... Per tant estic aprenent a tenir un ull a cada nen, a treure tot de ninos del bressol abans de poder estirar-lo ja que ella hi ha jugat, a tenir una ajudanta cada cop que li canvio el bolquer i a popar envoltada de sorolls enlloc de la tranquil.litat de quan tens un sol fill.

Espero tenir temps aquests dies per escriure totes aquestes emocions, tan intenses. Vull explicar en detall com va anar el part, que va començar molt malament i va acabar molt bé, sense epidural com jo volia. 

De moment, gaudeixo aquests primers dies al màxim! Estem tots molt contents!

8 mesos d'embaràs

Avui falta exactament 1 mes per a la data prevista de part, és a dir per a complir les 40 setmanes d'embaràs. Com que es pot parir en qualsevol moment entre la setmana 38 i la 42, això vol dir que entre dues setmanes i 1 mes i mig ja tindré el meu segon fill en braços!

Ja falta molt poquet!!

I jo ja ho tinc pràcticament tot a punt, sobretot del que ell necessitarà: ja tinc la bossa de l'hospital feta, tinc bolquers talla 0, tinc tot el set d'higiene personal tant seu com meu, la banyera, el bressol a punt (un altre dia explicaré com hem aconseguit transformar un bressol normal en un bressol sidecar), la banyera-canviador també, el cotxet ben net (la petita ja fa temps que va amb el McLaren), el Maxi-Cosi.... 

I també tinc un calaix de l'habitació de la petita ple de robeta de nen d'estiu de la talla 0 fins als 3 mesos, que m'han deixat tant el meu germà com una amiga. 

Ja fa moltes setmanes que em va agafar una molt precipitada "síndrome del niu", i des d'aleshores que ho he anat preparant tot, sense pressa però sense pausa.

De les meves coses, que també vull deixar el màxim enllestides, no vaig tan avançada. Tinc una llista amb tot el que he de fer o vull fer abans del part, i tot i que vaig fent, no sé si aconseguiré acabar-ho tot. De la feina ja he acabat de corregir els exàmens del curs, però em queda encara l'examen de recuperació del juliol (no s'acaba mai!). A vegades em col.lapso una mica perquè veig que potser a tot no podré arribar. Però, com que el cos és savi, cada vegada ho relativitzo més. Si puc acabar-ho tot, perfecte. Si no, doncs almenys lo més important sí que ho tinc a punt, que és tot el que fa referència al naixement.

També tinc ganes de senzillament asseure'm a esperar. Crec que és molt important, en certa manera en tinc la necessitat, el cos m'ho demana. Encara no ho he pogut fer del tot, tot i que aquesta setmana ja he començat a disposar de dies sencers per mi. I la veritat és que és molt gratificant poder dedicar-se únicament a "gestar", a concentrar-se en el que ha de venir,

Finals de juny també és una època de molts adéus, hi ha molta gent que no tornaré a veure fins al setembre (o més endavant, en el meu cas). I ja hi ha molts companys que s'acomiaden de mi desitjant-me que vagi tot molt bé i que tingui "una hora curta". Pensar que quan els torni a veure ja seré mare de dos em produeix una sensació d'alegria i nerviosisme molt gran!

I és que ja queda poquet, molt poquet! I cada vegada en tinc més ganes!!

Bona revetlla a tothom!

Redecorant la meva vida

Estic en plena síndrome del niu. Fa dies que només penso en ordenar calaixos, netejar vidres i arreglar els prestatges de dalt de la cuina. I ja tinc una llista i un  dia reservat per anar a l'Ikea.

No recordo que amb l'embaràs de la petita m'agafés aquesta dèria tan aviat. Al contrari, crec que m'angoixava una mica quan algunes persones em regalaven robeta i cosetes per la nena quan jo encara considerava que faltava molt.

Sí que recordo nits d'atabalament (per què a la nit, en ple insomni,  veiem claríssim que s'han de fer certes coses que no ens deixen tornar a agafar el son?). Una vegada,  cap als 8 mesos,  vaig fer aixecar al meu home a quarts de dos de la nit i ens vam posar a netejar el forn i la nevera, ja que jo no podia tornar a dormir si no ho fèiem. Ja em diràs, com si un nen al néixer el primer que fes fos anar a obrir la nevera i comprovar-ne el seu estat!

En aquest embaràs, aquesta necessitat imperiosa de tenir-ho tot apunt s'ha apoderat amb molta força ara, quan "encara"  falten uns tres mesets pel moment del part. I això que no hem de fer tants canvis en la nostra vida, ni comprar tantes coses!

1. Canvis en la nostra habitació:  En principi el nen dormirà amb nosaltres a l'habitació. L'ideal seria que ho pogués fer al "llitet gran" amb nosaltres. Però com que la nena encara ve habitualment a mitja nit i es col.loca entre els dos pares, em fa por pensar que si estan els dos junts a la nit es puguin molestar o fer mal. 

Tinc clar que ella ha de poder continuar venint a dormir amb nosaltres quan es desperti, així que la solució més pràctica amb la que estem pensant és col.locar un bressol sidecar al meu costat del llit, pel germanet. 

Així que, el que ara m'urgeix més d'aquest tema és començar a fer proves amb el bressol que ja tenim (traient una de les baranes) i veure com ho lligarem, si fa falta aixecar-ne les potes, ect...

Ja sé que desprès potser acabem dormint d'una altra manera que no té res a veure amb aquesta planificació, però a priori penso que ens pot ser el més còmode, amb espai per tots i que ningú se senti desplaçat.

2. Canvis en l'habitació de la nena: De moment ella continuarà tenint la seva habitació, fins que arribi el moment que la comparteixi amb el germanet, Quan serà aquest moment, no ho sé. Potser el nen serà dormidor de mena i als dos mesos ja dormirà tota la nit (diuen que n'hi ha d'aquests! potser me'n toca un!!) i ben aviat podran compartir l'habitació. O potser això no passarà fins d'aquí dos anys!

El que tenim clar és que tard o d'hora acabaran compartint habitació, i quan ja siguin més grans, els canviarem cadascú  a la seva. Penso que és lo millor. Jo tinc bons records de compartir-la amb el meu germà. També crec que serà el més còmode per mi, a l'hora de fer-los dormir, tot i que això ja es veurà amb el temps.

Per tant, en aquest sentit, no hem de fer grans canvis.

El que sí que he tingut la necessitat de fer aquests dies és començar a distribuir els armaris i la calaixera, per deixar espai lliure per tota la roba i objectes del nen.

3. Canvis al menjador: Aquí simplement vull re-definir una mica millor el seu espai de jocs i comprar algun moble pels seus llibres, que en comença a a tenir molts i molt desordenats.

4. Roba: En aquest aspecte és el que menys urgència estic tenint. No he comprat res encara, ni em preocupa especialment. Tant perquè sé que la gent me'n deixarà o regalarà, com perquè no vull precipitar-me. Amb la petita, tot el que li vaig comprar jo abans de néixer, després no em va servir. No tenia experiència i vaig comprar bodis que es posaven pel cap (en comptes dels més pràctics que es corden pel davant) i talles inadequades que després no vaig poder utilitzar ja que quan va arribar el moment vaig haver de comprar força roba de la talla 0, de la que no tenia pràcticament res. Tot depèn del pes, del temps que faci.... Així que prepararé algunes cosetes, però la resta ho compraré sobre la marxa. No vull que em quedi roba sense estrenar com em va passar amb la petita!

5. Trastes: En el primer embaràs vaig tenir la sort que em deixessin l'hamaca, el moisés, la banyera-canviador i moltes altres coses que em van fer molt servei. I ara m'ho tornen a deixar. Volia evitar comprar-ho tant per temes de sostenibilitat com per no acabar acumulant massa trastes a casa. Penso que l'ajuda entre amics i el poder compartir la roba i aquests objectes que es fan servir poc és lo millor. 

Igualment, prescindiré de varies coses, com el moisès, ja que en principi dormirà directament al bressol sidecar amb nosaltres.

Respecte el cotxet, la petita ja va amb el McLaren i ja he reservat i netejat el Casual Play pel petitó!

El que també he de fer és començar a recopilar tot allò que em pot fer falta de bon principi: la bossa d'anar a l'hospital, l'alcohol de 70º, les estisoretes... Tinc ganes de començar les classes pre-part per a que em recordin tot allò necessari, que ja se m'ha oblidat! Són coses que segurament ja tinc, però les he de buscar, netejar i preparar!

I així estic! Donant voltes a tots aquests assumptes dia i nit!

20 mesos!!

Ja hem canviat l'1 pel 2 i cada cop estem més a prop dels dos anys! Aviat quan em preguntin l'edat que té, enlloc de dir un any i mig podré començar a dir "quasi dos anyets"!

Com fa temps que dic, cada cop està més espavilada i més "nena". Aquí van els progressos i novetats d'aquest mes:

1. Orinal: El progrés més gran ha estat el tema del control d'esfínters. Continua utilitzant el bolquer però fa caques i pipi a l'orinal. De moment, només ho fa quan som a casa. Tinc la mala sort que ara al juliol a la guarderia no poden col.laborar massa amb mi perquè no hi ha les educadores que hi són normalment durant el curs, i tenen més nens en una mateixa classe... sense poder estar tant per la meva filla.

2. Parlar: Imita qualsevol cosa que diem, i amb la mateixa entonació. Ja sap moltes paraules noves que diu a la seva manera (algunes més bé que d'altres, però jo entenc perfectament el que m'està demanant) : aliments (albergínia, meló, cogombre, macarrons, pebrot, préssec, pernil dolç...); joc (puzle, nina, moto, conte...); persones (els noms dels nens del cole, cosinetes, família...)... Bé, cada dia aprèn paraules noves.

3. Joc: Juga amb moltes coses, i no necessàriament amb joguines, que de moment les té molt oblidades. Juga a fer torres, fa puzles (d'aquests que tenen varies cares). De contes, el que més li agrada és l'àlbum de fotos que vam fer del seu primer any: se'l mirar i remira moltes vegades i va senyalant a totes els persones i llocs que reconeix (recomano molt de fer-lo, entre d'altres coses, per utilitzar-lo per això!!). També ha entrat a les nostres vides el Mickey Mouse, al que ja coneix molt gràcies al puzle i els dibuixos en alguna peça de roba. I, òbviament, el "joc" estrella de la temporada: la piscina!

4. Dormir: Un altre dels canvis importants, ja que hem canviat el bressol pel llit gran. Primer s'adormia igual de ràpid, però ara fa uns dies que costa molt. No sé si és pel llit o per la calor, però tot i que hi anem més tard (quarts de 10), estem quasi una hora per aconseguir que tanqui els ulls. Li dono popa i quan acaba, enlloc d'adormir-se, s'esvalota i comença a jugar pel llit, diu les coses que ha fet durant el dia, expliquem contes.... fins que finalment es posa en posició i dorm. L'avantatge és que sí, ja ve soleta al menjador després de fer la migdiada i a la nit ve com un ratolinet cap a la nostra habitació!

5. Alimentació: Continua menjant molt, i de tot. El seu plat estrella és el iogurt, sempre en demana. Però li agrada tot en general, de veritat, fins i tot el gaspatxo!

6. Dents: Li estan sortint les canines inferiors. I a mi em fan un mal increïble els mugrons, no sé si estarà relacionat!

Ara, a pels 21!

Operació: llit

Doncs sí, ja hem fet el canvi!!
Ha esta un pas que hem hagut de fer sense pensar-nos-ho massa, moguts per la por a que qualsevol dia caigués del bressol.
Ja fa temps que la meva filla "jugava" a emparrar-se pel bressol i l'havia arribat a descobrir amb una cama fora i donant-se impuls amb l'altra.
Al dormir la migdiada no tenia cap por, perquè jo la sento quan es desperta i ràpid hi vaig.
Però els despertars nocturns em feien patir més, perquè amb el temps m'he anat relaxant i dormo més profundament i això fa que a vegades quan la sento ja fa una estoneta que plora. I durant aquesta estoneta és quan tenia por que saltés.
Com que els barrots ja estaven pujats al màxim, poc més podíem fer a part de resar per a que no se li ocorregués saltar a mitja nit. Per tant, que la decisió ha estat fer el canvi cap al llit de grans!!
Ho teníem també molt fàcil logísticament ja que vam comprar un llit gran de bon començament per l'habitació, o sigui que ja el teníem!
Nosaltres no tenim habitació convertible, tenim el llit per una banda i el bressol en el que ha dormit fins ara apart, que a més és un d'aquest típics de fusta en el que havia dormit el meu home quan era petit.
Aquesta nit ha estat la primera en que ha dormit al llit de nena gran! Jo n'estic encantada perquè hi veig moltes coses positives:

1.- La primera, més seguretat: El llit toca a la paret per un costat. A l'altre, estirem el llit niu que hi ha sota de manera que si cau ho faci sobre tovet. I a la part dels peus hi hem col.locat el bressol per a que no pugui caure  i es dedica a anar reptant cap a sota del llit.

2.- És molt més còmode per mi per a fer-la adormir. M'estiro al seu costat i em va molt bé per donar-li la popa, com quan era petiteta i dormia de bon principi al nostre llit. I m'estalvio el patiment de que es desperti en el moment de deixar-la al bressol, que sempre era crític.

3.- De moment encara no ha passat, però confio en que quan estigui més acostumada a la nova situació, en els despertars nocturns ja no caldrà que siguem sempre nosaltres els que l'anem a buscar per a emportar-nos-la al nostre llit. Ja podrà venir soleta!!!

4.- L'habitació queda més gran i hi ha més espai per a que hi jugui durant el dia.

De moment tot són avantatges. Creuo els dits per a que les primeres caigudes (que n'hi haurà) no siguin massa importants!

Això sí, tot i fer un pas que l'acosta al món dels grans, ahir quan dormia la veia més petiteta que mai. Quan estava al bressol la veia enorme dins d'aquell llitet tant petit, en canvi ara és veu minúscula dins del llit gran!

P.D: I a aquest canvi s'hi ha d'afegir que ahir va fer el seu primer pipí al vàter! M'ho va demanar i quan a l'asseure-la vaig sentir que en feia vaig al·lucinar! Que gran la vaig veure!

Ja té papers!

Aquest any ens hem animat i farem les vacances fora del país. Passarem una setmaneta en una capital europea. Jo en tinc moltíssimes ganes, i espero que tot vagi molt bé.
De moment, pel que fa als preparatius, tot són facilitats si vas amb un nen de menys de dos anys: no paga a l'avió, ni en cap altre mitja de transport, ni ens cobren suplement per posar-nos un bressol a l'habitació (en d'altres ocasions, en l'havien cobrat).

En un principi la meva idea era estar-nos en un apartament. Pensava que seria més pràctic per la nena, per si li havíem de preparar alguna cosa de menjar o inclòs per si s'adormia abans que nosaltres i volíem tenir un espai gran on estar. Li he donat moltes voltes al tema i he mirat molt (dins del poc temps del que disposo ara per aquestes coses).
I ja quan ho teníem quasi encomanat, al final ens hem desdit i hem optat per un hotel.
L'apartament és molt car i els que tenen un preu raonable estan allunyats del centre. I per mi, quan viatjo a una ciutat, poder anar a peu als llocs i gaudir-los bé és molt important. I a més, la petita ja menja de tot i no cal fer-li res especial. I pel que fa l'hora d'anar a dormir, si ara ja hi va a les 9, suposo que a ple estiu aguantarà perfectament fins les 10 i podrem sopar tots junts en alguna terrasseta.
O sigui, que al final, un hotel al centre.

I pel que fa als preparatius de la petita, aquest matí li he he fet el DNI. Jo ja anava disposada a perdre tot el matí i que va, amb la cita prèvia i portant tota la documentació amb cinc minuts ja el tenia a les mans (en aquesta pàgina hi explica tot el que s'ha de portar per a fer el DNI per primer cop: ah! i la nena també hi ha de ser, clar!) Ni resguard ni res, directament el DNI. M'ha costat 10'50 euros. La fotografia la vam fer ahir a casa, tenint en compte les mesures que indiquen: fotografia en color, fons blanc, mida de 3,2 x 2,6 cm i on el cap ocupi uns 2 cm.

El DNI es necessari per viatjar en avió, i altament recomanable de portar quan es va a un país estranger. També ens hem tret la targeta sanitària europea, tramitant-ho tot per Internet en aquesta pàgina. És gratis i estic a l'espera de que me l'enviïn.

Ara només toca esperar a que arribi el dia de marxar!

Sobretot, sobretot, que no s'adormi al pit

Un dels discursos més habituals en les revistes més comercials sobre criança que trobem al quiosc és que hem d'evitar que els nostres fills s'adormin a la popa. L'últim que he llegit al respecte és que "cuando das de mamar a tu pequeña de 21 meses, debes evitar que se duerma al pecho y, si lo hiciera, antes de dejarla en la cuna para dormir es necesario que la despiertes." (Ser Padres. Maig 2011. Pàg. 38). (ah! l'explicació de perquè compro la revista és aquí!)

Jo sempre dormo a la meva filla a la popa, tant a la migdiada com a la nit. De fet li dono la popa amb la intenció que s'adormi, o sigui que despertar-la just després no entra en els meus plans. I adormir-la d'aquesta manera no ha suposat que la nena tingui cap mal hàbit pel que fa a la son. Si jo hi sóc, lògicament en demana. Però si no, doncs ja sabeu que s'adorm perfectament amb son pare, amb els padrins o a la guarderia amb la resta de nens. I és que jo crec que si la popa és un somnífer natural perfecte, perquè l'hem d'obviar? Perquè hem de negar-los-hi? Quin trauma tindran?

L'altre consell també molt estès en les revistes és que hem de sortir de l'habitació on els volem fer dormir abans que tanquin els ulls. Si no es fa això, es dóna a entendre que no els hi creem uns bons hàbits per dormir i que mai aprendran a adormir-se sols. No ho entenc! Si justament trobo que el moment en que la petita tanca els ullets és un dels millors moments del dia! I que consti que no ho dic només pel fet que això implica que jo per fi descansaré, sinó que realment el trobo molt poètic: veure com lentament s'adorm és un moment impagable. I quan per fi s'ha adormit, m'encanta contemplar-la en silenci uns instants abans de marxar de l'habitació. Perquè és això un error?

No entenc per què ens volen fer sentir culpables per fer allò que ens surt de manera instintiva. Ni perquè es ven la son com una patologia en la que si als tres mesos els fills no dormen tota la nit seguida, s'ha de corregir. Ni tampoc entenc perquè els redactors ho escriuen tot de manera tan apocalíptica, insinuant que qualsevol cosa que fem "malament" tindrà greus conseqüències al llarg del temps. Portar-lo al llit? Ni parlar-ne! Agafar-lo i bressar-lo quan es desperta a mitjanit? Error!
Doncs jo ho he fet sempre i la seva evolució en la son està sent molt bona. Clar que amb paciència i sense esperar progressos miraculosos en poc temps. Nosaltres a l'any vam provar que dormís a la seva habitació i ho vam aconseguir fent petits passos lentament. I a vegades tornant endarrere, però sabent que tot forma part del seu desenvolupament. Ara encara no dorm tota la nit seguida a la seva habitació, ja que en els despertars nocturns acaba sempre fent cap al nostre llit. Però no em preocupa. Ja li arribarà el moment! Com també arribarà un moment en que no s'adormirà a la popa!
Crec que pretendre que aquesta no és la manera de fer les coses és anar en certa manera contra natura.

18 mesos

Quants canvis aquest últim mes! Portem uns dies que cada matí la trobo canviada, cada cop més espavilada en els temes de parlar i d'entendre el que li diem!

- Comprensió: Està molt atenta a tot i sembla comprendre moltes de les coses que expliquem. Ja fa temps que sap a que ens referim quan diem "rentar manetes", "fer soneta" i coses concretes, però ara comença a entendre coses més complexes, com quan li explico el que farem al cap d'una estona.

- Expressió oral: Xarra pels descosits, i es vol comunicar amb nosaltres amb paraules apart de gestos. Molts cops no entenc res del que diu, i ella repeteix convençuda el seu soliloqui, barrejant paraules que ja diu clarament amb d'altres que només entén ella.

- Joc: A nivell psicomotor, està que no para. És una temerària que tant aviat ens puja damunt de la taula, com escala pel bressol fins a quasi saltar-lo (tema que em comença a fer patir). Al parc, no veu l'hora de marxar. S'apodera del baldador i allí s'hi estaria nit i dia. Per mi que es pensa que allò no és una atracció, sinó un seient des del qual observar el món. I feina tinc per a que no s'emparri al tobogan dels grans. No té por de res.
També gaudeix molt amb el seu nou joc: un cotxet per passejar les nines, que és un èxit! No para carrer amunt i avall!
També li fico molts dies alguns vídeos de la Maisy Mouse a l'ordinador, que li agrada molt ja que tenim un parell de llibres d'ella. Recomano el vídeo del link, ja que tot i que és en anglès, parlen molt poc i es veu com la Maisy va a donar menjar a tots els animalets d'una granja.

- Alimentació: Les papilles estan ja quasi desterrades. Menja el mateix que nosaltres, a trossets directament amb la mà o experimentant amb la cullera i la forquilla. No se'n surt massa bé però no vol de cap manera que li donem nosaltres, ella soleta ho vol agafar. I de la popa, ja fa setmanes que només li dono per dormir la migdiada i a la nit. N'estic contenta, i ella sembla que també.

També està molt carinyosa, ens fa molts petonets i sovint ens mira i diu papa! o mama! fent un sospir de contenta! Me la menjaria!
I segur que em deixo coses, perquè aquest mes sí que trobo que ha evolucionat molt!

El dilema de les migdiades

Les migdiades ja estan molt consolidades. S'adorm sempre molt ràpid, pràcticament només tocar el bressol: és deixar-la i ja es fica de costadet mig adormida. Com canvien les coses! Estic súper contenta. Tot i això, no dorm gaire estona: entre una hora i una hora i mitja.
Per tant, quan surto de puntetes de la seva habitació tinc la sensació d'haver posat en marxa un rellotge que fa el compte enrere i sento un tic-tac intermitent que em fa ser conscient del poc temps que tinc per endavant. M'he d'espavilar al màxim per aprofitar-lo, no puc perdre ni un minut!
D'aquesta hora i pico, una bona estona l'he de dedicar a les activitats obligatòries de la casa: endreçar la cuina, plegar la roba, escombrar... Tot ho faig el més ràpid possible perquè vull que em quedi ni que sigui una estona de temps per mi. I aquí és on entra el meu dilema.
En aquella hora el meu cos em demana a crits una bona migdiada, estic esgotada. Encara no dormim seguit tota la nit. Mentre l'estic fent dormir a ella, els ulls literalment se'm tanquen. Però tot i això dins meu tinc ganes d'aprofitar el temps de soledat per dedicar-me'l a mi: llegir el llibre, connectar-me a internet, fer trucades, fer el gos...
La majoria de vegades és aquesta segona opció la que pren força i acabo dedicant-me un petit temps a mi mateixa, a costa de sacrificar la son. Ho necessito.
Després estic zombi tota la tarda, però almenys em sento més bé anímicament.
Això sí, a les deu de la nit moltes vegades ja sóc al llit! Tard o d'hora el cansament s'imposa!

Imatge de Christie Croll

Cada racó és un món

Mai deixarà de sorprendre'm la gran capacitat que tenen els nens de convertir en un joc qualsevol objecte que recau a les seves mans. Tenen molta imaginació, treuen suc de les pedres!!

A casa cada dia comprovo com es distrau fent coses que experimenta per atzar, i com té la capacitat de trobar el racó més divertit (des de el seu punt de vista) de totes les habitacions. Això garanteix que, independentment de la part de la casa on estiguem, ella tindrà almenys uns minuts d'entreteniment.
Aquesta és la llista de les opcions que li dóna, de moment, cada habitació:

1.- La cuina: És un lloc on hi ha molts perills, però un cop s'ha revisat que no tingui res perillós a l'abast, també és un lloc on hi ha moltes coses divertides. La meva filla s'ho passa molt bé traginant amunt i avall l'escombra i la pala, traient les cassoles dels calaixos i, últimament, apilant tot de vasos de plàstic uns sobre els altres.

2.- El lavabo: També s'ha de vigilar molt de prop quan hi és. Però com que sempre va on anem nosaltres, acaba passant-s'hi una estona cada dia. Per sort es distreu molt tirant els bolquers a terra, ficant tots els objectes que troba dins el cubell de la roba bruta i estirant el rotllo de paper de vàter. Al final li hem de censurar i el col.loquem en un lloc alt.

3.- La nostra habitació: Obrir i tancar calaixos i agafar les espardenyes i col.locarnos-les als peus.

4.- La seva habitació: Obrir i tancar calaixos també, donar voltes al seu bressol amagant-se de nosaltres, arrossegar els intercomunicadors per tot arreu..

Al menjador i al despatx és on hi té tot el desplegament de joguines i ja no té tanta inventiva. Tot i això, els comandaments de la televisió i el telèfon són grans objectes de desig. I a intentar pujar a la tauleta i a arrossegar cadires també hi té una gran afició. I una cosa que em desespera però a ella li encanta: estirar el punt de llibre del llibre que estic llegint! Entre el poc que m'hi puc dedicar i que mai sé per on vaig, no hi ha manera d'avançar!

Imatge de Lee Wardlaw

La lactància, ara

Un cop passat el primer any de lactància, em sorgeixen nous dubtes.

Des que la meva filla va començar a menjar més aliments a part del pit de forma bastant abundant i estable, que va ser al voltant dels nous mesos, hem passat per molts canvis.
Al principi sí que vaig notar una disminució amb la quantitat de preses que feia. Aquestes van ser més o menys regulars fins al voltant de l'any, quan vaig suprimir, amb molt d'esforç, les preses nocturnes.
I dic amb molt d'esforç perquè és sens dubte el pas que més va costar a les nits, més que fer-la dormir al bressol o a la seva habitació. Encara que ens l'emportessin al nostre llit, si no li donava popa ella plorava molt igualment. En canvi, si li donava el pit i la tornava a deixar al bressol, s'adormia. Ella el que volia/vol a les nits és la popa, més que a nosaltres o la companyia. Per això he tingut molts dubtes a l'hora de fer-ho, però crec que és una bona opció en el meu cas, ja que sí, dorm quasi tota la nit seguida des que li he tret. Bé, de fet encara hi estic batallant. Ha passat uns dies amb mal de panxa i li he tornat a donar alguns cops el pit a la nit, i s'hi ha acostumat una mica altra vegada. Però no hi tornaré. Després de 13 mesos, ara prioritzo la meva son sobre la seva lactància nocturna!
I un dubte que tinc és que des de fa uns dies ha augmentat molt la freqüència de les preses durant el dia. Vaja, que pràcticament la tinc tota l'estona a la popa. Feia molt temps que no demanava tant. Penso que pot ser degut a la supressió de les preses de nit (potser ho compensa així). I també ha coincidit amb que jo estic de vacances i tot el dia amb ella. I quan em té aprop sempre demana. Si no hi sóc se n'oblida i no passa res, però si em veu, popa! I a més, s'hi està una bona estona. Inclòs he pensat que no tingui una crisi de creixement, però no sé si quan ja prenen aliments treuen aquest aliment "extra" que necessiten del pit. Jo li ofereixo més menjar, però no el vol.
I finalment l'últim dubte té relació amb el tema de les postures. Al principi de la lactància, pel tema de les clivelles i bultets de llet ja vaig provar tot el "tetasutra" existent, amb moltes postures segons em convenia. Ara, des que ha crescut tant, noto que la postura habitual que sempre fem, jo asseguda i ella estirada, em resulta incòmoda si estic en una cadira. Al sofà no hi ha problema, perquè té lloc per recolzar el culet i les cames. Però a la cadira, li pengen molt les cames i ni ella ni jo estem còmodes. Potser la postura del cavallet em seria més còmoda? Ho hauré de provar.
Ja pensava que havia aprés molt sobre lactància i veig que sempre hi ha món per aprendre!

Escultura de Sebastian Miranda a Oviedo

A veure si respira

Avui ha dormit tota la nit seguida!!!! Des de les vuit que la vam posar a dormir fins a les set del matí!!! I aleshores li he donat una mica de popa i s'ha tornat a adormir fins a les vuit!!!

No em puc creure que hagi arribat aquest dia, no me'n sé avenir! Una setmana després de canviar les nostres tàctiques, per fi hem obtingut resultats.
Clar que s'ha de fer una puntualització. Ella sí que ha dormit totes les hores seguides (bé, a les cinc més o menys he sentit que plorava una mica, però s'ha tornat a adormir soleta amb menys d'un minut), però jo no! Com que feia 13 mesos que el meu cos no descansava més d'unes tres horetes seguides, m'he anat desvetllant periòdicament i quan mirava el rellotge i veia que les hores passaven i ella no es despertava, no m'ho podia creure.
I sí, he tornat a fer allò que fem tots els pares durant els primers mesos de vida dels petits: anar a veure si respira. Recordo que ho fèiem sovint al principi, ara ja feia temps que no tant. Però avui tenia la necessitat de fer-ho una altra vegada, trobava molt estrany que dormís tant!
En lloc d'aprofitar l'ocasió i dormir, el meu cap anava donant voltes pensant tot el que li podia haver passat. És increïble la de coses que podem arribar a pensar: que sí s'ha quedat adormida panxa avall i no pot respirar, que sí s'ha fet mal amb un dels barrots del bressol (sí, tinc protector, però la meva ment quan pateix no té aturador..), que sí s'ofega amb alguna cosa...
I fins que no m'aixeco a comprovar si respira no em quedo tranquil.la: ho he fet uns tres cops!
Espero que si segueix dormint tantes hores a partir d'ara m'hi vagi acostumant i ben aviat sigui jo també la que dormi dotze hores seguides!!!

Imatge de Agnieszka Ulatowska

La son: els nostres mètodes

Com ja sabeu, el tema de la son és un dels que més maldecaps ens dóna. I és que la meva filla de 13 mesos encara no ha dormit mai una nit seguida.
Tinc la sort d'haver llegit llibres com el del Carlos González o la Rosa Jové on expliquen que aquest comportament entra dins de la normalitat; per tant ja sé que la meva filla no és un cas especial i que som molts els pares que "patim" aquest tema.
Però això no treu que a casa nostra intentem buscar les millors solucions per a que dormi, provant diferents coses. Perquè jo hi ha dies que estic totalment esgotada i acaba sent contraproduent també per ella.

1.- El primer que vaig decidir va ser suprimir les presses nocturnes de popa. Vaig fer-ho al voltant de l'any, pensant que si tenia algun efecte negatiu amb la meva producció de llet, doncs que tampoc seria molt greu en aquestes altures. Va plorar molt unes quantes nits, però s'hi va acostumar. I sí, no es despertava tant.

2.- El segon pas ha estat deixar d'adormir a la meva filla al pit. Que sí, que ha estat molt bonic tot aquest temps. No ho canviaria. Però ara ja estava desesperada de que se'm despertés sempre que la deixava al bressol. Amb això s'hi va acostumar molt ràpid. Jo li dono el pit igualment abans de dormir però abans de que ella tanqui els ullets la trec del pit i la deixo al bressol. Ara ja és ella mateixa que es posa de costadet i s'adorm amb unes quantes fregues a l'esquena. I no es desperta després. Molt bé!

3.- Ara només ens quedava la batalla dels despertars nocturns. Durant molt temps quan es despertava la portàvem directament al nostre llit. Era el més còmode (així quasi no ens desvetllàvem) i a més també ens agradava gaudir de nou dels avantatges del collit. Però, clar, d'aquesta manera ella no s'acabava d'acostumar mai a dormir a la seva habitació tota la nit. Necessitava una mica de constància. I ara fa uns dies que ens hem ficat "forts" amb aquest tema. Quan es desperta anem allí, l'agafem, li donem un petonet, i la tornem a posar al bressol. Ella no està gens conforme, va plorar molt els primers dies, però sembla que s'hi està acostumant. Ja no es desperta tant. I quan ho fa, es molt fàcil fer-la tornar a dormir al bressol. I així estem. Encara no cantem victòria perquè es desperta alguna vegada, i plora. Però sí que estic veient una evolució. Ja fa nits que dorm tota la nit a la seva habitació!

Per aconseguir-ho he de dir que sí, l'hem deixat plorar. Mètode Estivill? Doncs mai m'ho hauria pensat, però en part sí. Una versió molt light, perquè no l'hem deixat plorar molta estona, i sempre que entrem de nou l'agafem en braços i li fem companyia una estoneta. Així els resultats es veuen més a poc a poc, però la nostra actuació està més d'acord amb el que creiem. Però sembla que sí, que funciona.

Imatge de Susan Kathleen Hartung

Doncs que no dormi

Tornem-hi amb el tema de la son.

Ara el que s'ha alterat completament no és la nit, que també, sinó les migdiades.
Les nits van tenir una seguida bona després de "la benedicció del pijama-manta", però entre el tema de l'ou i el cap de setmana pel mig encara no puc veure-hi cap millora.
Ara s'hi afegeix, amb força, la seva negació total a fer la migdiada. Jo estic desesperada!!
La vaig a buscar a la guarderia que ja es frega els ulls, li dono el dinar a corre-cuita ja que continua fregant-se molt els ulls i plorant una mica (crec que de son, però ja no sé què pensar!). Entro a l'habitació, li dono el pit per a que s'adormi i s'adorm. Tot molt bé fins aquí. Però al deixar-la al bressol, obre els ulls com taronges i comença a plorar molt fort.
Jo sempre l'he adormit així, i normalment ja no es despertava al posar-la al bressol.
Però ara fa uns dies que sí. I si ho torno a intentar, igual. Sembla que està adormida profundament però res de res.
Com que això comporta una estona bastant llarga, doncs molt sovint he de plegar sense haver-la fet adormir.
I els dies que ha de tornar a la guarderia a la tarda, em sap molt greu portar-la així. I el millor de tot és que allí no dorm tampoc. O sigui que fins a la nit.
Si la deixo a dinar allí, dorm com un liró dues horetes de migdiada.
Jo avui m'he desesperat bastant quan no ha volgut dormir, però ara estic passota: que no dormi.
M'he plantejat moltes coses:
- Li fan molt mal les dents que li estan a punt de sortir i per això els problemes amb la son? Just ahir li va pujar una mica la febre abans d'anar a dormir i potser està relacionat....
- Hi alguna mena de crisi o canvi als 12 mesos?
- L'he de deixar a la guarderia una estona més perquè arribi més cansada?
- La deixo a dormir allí perquè sé que així almenys dorm?
- Provo de canviar de mètode al ficar-la a dormir i comencem a intentar que s'adormi sola al bressol?
No sé què fer!
I més quan veig que la petita està contenta jugant per aquí al meu costat, ara ja no es frega els ulls. Però és bo que se salti la migdiada tan sovint, sent tan petita?
Totes aquestes preguntes són les que em bullen pel cap, ja és ben complicat el tema de la son!

Una petita mudança

Fa tres dies que la petita dorm a la seva habitació.

Fa una tirada llarga la primera part de la nit, i hem pensat que era el moment idoni per fer-ho. Un cop es desperta, actuem igual que abans: intentem fer-la dormir al bressol i si veiem que costa massa ens l'emportem al llit.
Com que l'habitació on dorm està davant per davant de la nostra, només implica caminar uns metres més. Pràcticament no ens hem adonat del canvi, i, pel que sembla, ella tampoc.
I hi trobem bastants avantatges: no cal vigilar a no fer soroll quan anem nosaltres a dormir, ella s'anirà familiaritzant amb el seu nou espai.... I si algun dia dóna la sorpresa i dorm tota la nit seguida ja no ens caldrà col.locar tot de coixins al voltant del nostre llit i patir per a que no caigui.
Estic contenta de la decisió, crec que era el moment. A més, vam decorar aquella habitació amb tota la il.lusió del món i fins ara era la més desaprofitada de la casa!

Imatge de Jose Jorge Chávez Morales