Set mesos (*)

Ja són set mesos! Ara sí que ja dic adéu al petit nadó de casa, ja que aquest mes ha fet encara més canvis que l'estan convertint en el nen que serà.

Per qüestions de pes i alçada, mai ha estat un nadó  menudet; però ara que es mou per tot arreu sí que ja no queda ni rastre de la  fragilitat dels primers mesos. Si jo ja sento nostàlgia quan veig nens recent nascuts!!!

Dels sis al set ha canviat moltíssim, ha entrat de ple a participar en tots els moments del dia a dia. Ja és un més, ja s'asseu a taula amb tots, té el seu espai del menjador (cada vegada més gran), ja ha agafat unes rutines i comença també a voler dir la seva, amb crits molt característics que han fet que a casa el comencem a conèixer amb el sobrenom de "velociraptor". Fins i tot la petita li diu així!!

I ara que ja menja d'altres aliments a part del pit (que còmode que era!!), que quan té son vol dormir al llit i no a qualsevol lloc com abans, i que ja em necessita no només al seu costat sinó participant activament amb ell... doncs ara sí que veig la feinada que suposa ser mare de dos! Intentar quadrar els horaris, que els dos es sentin atesos a la vegada... Molts dies m'agradaria poder multiplicar-me i m'entristeix el fet de no poder arribar a estar al 100% pels dos. Fins ara tot ho he pogut anar fent, però des que el petit ha fet sis mesos, sí que m'he sentit al límit en molts moments.

Però és el que hi ha.  A més, l'important és que cada cop podem jugar més tots junts:  el petit sent adoració per sa germana, no li treu la vista de sobre mentre ella juga i ella també el va a petonejar constantment. Aquest moments ho valen tot!

Alimentació: Ja vaig escriure que aquests primers mesos d'introducció dels aliments se'm fan molt pesats, ja que he d'estar vigilant molt el que li dono, s'acaba llençant molt menjar si li faig expressament per ell i al cap i a la fi  el que ell  vol és menjar-se el que tenim nosaltres al plat. Tot arribarà. De moment, anem trampejant amb els trossets i les papilles.

Lactància: Un cop superada la vaga de lactància de fa unes setmanes, tot torna a la normalitat. Però sí que ha modificat molt els horaris. Ara és un gran popador nocturn! Normal doncs que durant el dia no en prengui tant.

Moviment: No para quiet. Canviar-lo de roba és un turment, perquè no para de moure els peus i els braços. I tot i que encara no gateja de la manera ortodoxa sí que es mou per tot arreu arrosegant-se endarrere com un cranc. Ja no puc marxar tranquil.la si el deixo un moment al menjador per anar a fer qualsevol cosa, he d'estar pendent o endur-me'l perquè si no me'l puc trobar a l'altra punta de la sala.

Son: Migdiades molt curtes durant el dia, però a les 20.30 ja és a dormir i, tot i que amb despertars nocturns per popar, fins a les 8 del matí no es desperta.

Dents: Amb els sis mesos van aparèixer les dues dentetes de sota. I les de dalt les té molt inflamades. Veient la seva propensió a mossegar-me i posar-s'ho tot a la boca (sovint l'únic que li interessa de les menjades és agafar la cullera i mossegar-la), és possible que estiguin a punt de sortir.

Plagiocefalia: A la visita dels sis mesos el pediatre ja em va comentar que tot estava evolucionant molt bé. Se li nota molt poc, i segur que d'aquí uns mesos ja tindrà el capet rodó del tot!

Ara, a pels vuit!

5 mesos (*)

I ja són cincs mesos!

Cada cop està més actiu, més despert durant el dia, i amb més ganes de jugar, fer coses i descobrir el món.

Continua fent gran rialles a cada moment i ara també algunes riallades contagioses quan li fem petarrufes a la panxa. Tot va molt bé!

Alimentació: Seguim amb la lactància materna exclusiva. Tot i això, cada cop veig més a prop la introducció de nous aliments, ja que ell cada vegada mostra més interès pel menjar. Quan sopem, si el tinc a la falda, segueix amb la mirada tot allò que ens posem a la boca i no perd de vista les culleres que van amunt i avall.  Així que qualsevol dia ja  començarà a tastar nous sabors!! No sé per on començaré ni com, però no crec que falti massa.

Son: Durant el dia dorm poquet, i encara a estones de vint minuts. Per la nit, però, fa tirades molt llargues. No passo gens de son. I dormim molt feliços tots quatre al llit. Això sí, a  partir de les 8 del matí, ja comença a fer sorolls i vol aixecar-se!

Desenvolupament: Aquest és un dels grans canvis d'aquest mes. Es gira d'un costat a l'altre (encara no dona la volta, però), fa com si es volgués aixecar quan està ajagut, ho agafa tot (sobretot els cabells!!) i no para quiet. Juga amb el Peret, un nino amb el que ja jugava la petita. I s'ho posa tot a la boca!

Del tema de la plagiocefalia està bastant igual encara, tot i que passa moltes menys estones estirat panxa enlaire que abans. Espero que poc a poc es vagi recuperant. El porto molt al fulard per casa i cada cop passa també més estones a la manta d'activitats panxa avall.

I jo ja he començat a treballar, tot i que la incorporació real serà després de Nadal. Ja l'he deixat algunes estones amb el padrí i d'altres ha vingut amb mi (en reunions informals).  També estic treballant molt des de casa, així que ja estic de ple en mode "tornada a la feina". Ja he fet proves amb el tirallets i tinc algunes bossetes amb llet meva al congelador, per si després de vacances hi ha dies en que no me'n puc treure prou quan ho necessiti....

De moment, no hi vull pensar gaire. Aprofito aquests dies en que estem tots junts a casa i gaudeixo d'aquest petitet que cada cop es fa més "nen". 

Plagiocefàlia postural

La visita dels quatre mesos a la infermera del pediatre va donar molt de sí. Només entrar em va fer notar la forma del cap del meu fill, senyalant-me la part plana del darrere. Jo, si us he de ser sincera, quasi ni me n'havia adonat. Sí que li veia més planeta del normal, però no pensava que fos res greu.

Doncs és una plagiocefàlia a causa d'estar moltes hores ajagut panxa enlaire, postura en la que tot el pes del cap fa pressió contra el matalàs.

Es una afectació que tenen un  gran nombre de nadons, amb major o menor grau de complicació, i és a causa sobretot del fet de posar a dormir els nadons panxa enlaire.

Des que als anys  90 els pediatres van recomanar canviar la postura de son dels nens de panxa avall a panxa enlaire per evitar la mort sobtada del lactant, s'ha reduït el nombre de defuncions dels nadons, però han augmentat el nombre de nens amb deformacions del crani.

Aquestes se solen iniciar durant els primers tres mesos, quan els nadons encara no controlen el cap i estan molt temps dormint, col·locats contínuament en la mateixa posició.

Jo recordo que en la primera visita que vam fer al pediatre, quan el meu fill encara no tenia cap afectació,  ens va avisar sobre les mesures per prevenir la plagiocefàlia. Jo vaig pensar que això era una cosa que no ens passaria, pensava que només succeïa als nens que restaven tot el dia al bressol sense que es canviés mai la seva postura. Pensava que era propi de tipus de criança que no potenciaven el contacte, que no permetien tenir el nadó en braços massa temps. Així que  tot i que quan estava despert sí que adoptava postures diferents, durant la nit no alternava la seva posició al bressol.

I aquest deu haver estat l'error. A més, s'hi ha afegit el fet que el meu fill ha dormit molt durant aquests tres primers mesos, llargues migdiades matí i tarda. És també un nadó gran, i el pes del cap és major. No us podeu imaginar el malament que em vaig sentir  ahir quan  vaig ser conscient que possiblement una major prevenció hagués evitat aquest defecte!! Sort que ara ja no dorm tant durant el dia i cada cop serà més fàcil que estigui estones llargues ajagut panxa avall o assegut a l'hamaca. I el portaré més al fulard! En aquesta fotografia s'observa com té la part del darrera més recta: 

  
Existeixen solucions per a prevenir la plagiocefàlia i, en el meu cas en que ja s'ha començat a formar, posar-hi remei. Tots aquells que teniu nadons d'entre 0 i 3 mesos, és important que les porteu a terme! Són instruccions extretes de la pàgina de l'Hospital de Sant Joan de Déu:

• A partir del primer mes, mentre estigui despert i vigilat, s’haurà de posar el nadó, a estones, recolzat sobre l’abdomen. D’aquesta manera es descarregarà el crani de la pressió gravitatòria continuada, enfortint a més els músculs del coll i la columna i preparant-los per gatejar. És molt probable que, des del principi, al nen no li agradi i plori, però poc a poc s’acostumarà i serà un bon moment per al joc i la creació de vincles amb pares i cuidadors.

• Resultarà molt útil per millorar el control cefàlic col·locar entre el pit i el terra una tovallola enrotllada, un coixí o fins i tot la cama dels pares o cuidadors.

• A partir del tercer mes, posant davant un mirall i joguines sonores i lluminoses s’afavorirà el manteniment de la posició, estimulant l’exercici dels seus sentits.

• A qualsevol edat, s’han de promocionar els jocs que evitin el decúbit supí. Per exemple, posant-lo en decúbit pron sobre la panxa o els genolls dels pares: se li pot fer «volar com en Superman», etc.

• En les cadiretes de passeig s’haurà d’evitar que el cap del nadó estigui lateralitzada durant períodes prolongats. Els portabebès poden ser una bona opció. El nen s’haurà de col·locar, com a posició preferent, encarat al portador, perquè la curvatura vertebral no es vegi sotmesa a posicions poc anatòmiques, i amb els genolls lleugerament més elevades que la zona glútia, de manera que estigui assegut i no penjat, recaient la màxima pressió sobre la zona genital. En aquesta posició les cames quedaran en «llibre obert», postura idònia per a la prevenció i tractament de la displàsia de maluc.

• Els coixins de suport del crani dissenyats per reduir la pressió poden ser d’utilitat, però no es coneix cap estudi comparatiu amb les mesures posicionals que demostri la seva major o menor efectivitat.

Podeu trobar més informació a:

Plagiocefalia postural: un problema cada vez más común 

Diario de una mamá pediatra: plagiocefalia postural

“Dormit boca amunt, despert boca avall”. Objectiu: evitar deformitats en el cap dels nadons 


Espero que no us hi hagueu de trobar mai, i per això el millor és fer una bona prevenció!