La carta als reis

Aquesta és la primera carta que la petita  ha escrit, o millor dit dibuixat, als reis.

Demana una nina (que es digui Carla) i un xupa-xup. I la nina la demana perquè nosaltres hem insistit si volia alguna cosa més, que fa setmanes que diu que vol el xupa-xup i prou!

A veure si li portaran....

El petit encara no ha demanat res. Però potser també li portaran alguna cosa, demà al matí sortirem de dubtes. De moment ja li han portat un regal avançat referent a la seva mobilitat: avui mateix ha aprés a fer la croqueta!! L'he deixat a la manta ajagut panxa enlaire i ell solet s'ho posat panxa avall!

Jo ja em vaig fer l'auto regal de reis i d'aniversari el dilluns passat: tinc iogurtera!! (Esther, ja passarem receptes!)

Vosaltres què heu demanat??

"Un llibre"

Dels molts regals que aquest Nadal ha rebut la petita (pintura de dits, plastilina, colors, una nina que canta, menjar i d'altres accessoris per la nina, dos contes, gomets, gorro, bufanda i una motxilla), vull destacar un llibre que li va cagar el tió.

Es diu precisament així, "Un llibre" i és del francès Hervé Tullet.
La petita està encantada! A casa ja el coneixem com "el llibre de la rodona" i és un dels què no pot faltar a la ronda de lectura de després de sopar.
És un conte molt senzill, on tot comença amb una rodona de color groc.

Si el nen va seguint les instruccions del peu de pàgina, la rodona va canviant de posició, de mida, de color.... cada cop que es gira la pàgina. És molt xulo ja que els nens es pensen que són ells els que fan que la rodona es faci gran pel fet d'haver picat de mans, bellugat el llibre o apretat fort al mig del cercle.
A més, és un llibre que va molt bé per practicar els colors i aprendre verbs relacionats amb la mobilitat com inclinar, bellugar, sacsejar...
Penso que és molt recomanable pels nens a partir de dos anys.

Aquí us deixo un link a la pàgina de l'Hervé Tullet,on hi ha diversos jocs; i també un vídeo on es pot veure l'interior del llibre i com els nens el gaudeixen.

L'altre llibre que li han portat els Reis (els Reixos, que en diem aquí) és el de La Rateta que escombrava l'escaleta. I és que els clàssics, són els clàssics!

La reina de la casa

Ja han passat els reis!! I han deixat molts regals a casa nostra!

No li hem fet portar els regals personalment a casa, encara és massa petita. Potser l'any vinent, però no ho tinc lar. Al meu carrer he vist uns nens davant la porta de casa que esperaven els reis amb moltes ganes, però fins a la una del migdia no han passat. Se'ls hi deu haver fet molt llarg, esperant amb tanta il.lusió!
D'il.lusió, la meva filla, aquest any encara no en tenia. No sap de què va, encara. No havia fet ni carta! Però tant se val, ha tingut regals igualment: una caixa registradora, un carretó i un xilòfon. S'ha ficat molt contenta amb tantes coses i hi ha jugat una estona. Després, ja no se n'ha recordat més.
Deixarem uns dies totes les joguines pel menjador i després només deixarem aquelles a les que faci més cas. Les altres, les guardarem per més endavant.
I aquest any ja ha menjat tortell de reis. L'any passat, amb poc més d'un mes de vida ja hi havia molts familiars que li volien donar "una miqueta de nata" (Com és que la gent sempre té tantes ganes de donar-los-hi coses de menjar als nadons?). Ara ha estat ella soleta qui en demanava i es ficava la cullera plena de nata a la boca. No li ha tocat la figureta, però això és igual, perquè ella sempre és la reina de la casa!
Bon any 2011 a tothom!

Imatge de Monica Carretero

Un any aprenent a ser mare

Aquest cap de setmana hem celebrat l'aniversari de la petita!

El dia real, el dijous, no ho vaig poder assaborir gaire. Havíem passat mala nit, vaig treballar i fins a la tarda no vaig poder dedicar-me del tot a ella. Però ahir ho vam celebrar amb la família i ha anat tot molt bé! Ha estat un aniversari compartit, ja que la filla del meu germà també va fer un any el dimecres i vam fer la festa per les dues. Ens ho vam passar molt bé!
La petita ha tingut molts regals, ha portat la corona (primer no la volia, però al final s'hi va acostumar), ha provat un trosset de pastís que va fer el padrí, li hem fet múltiples sessions de fotos, li hem cantat i felicitat mil vegades....
No sé si ella ha estat massa conscient del que passava, suposo que no. L'any vinent segurament ja ho gaudirà una miqueta.
Aquest any ha estat una celebració més nostra, dels pares. De recordar el dia del part, l'estança a l'hospital, l'arribada a casa.... i tota la voràgine d'experiències i situacions que hem viscut des d'aleshores.
Em sembla increïble que ja tingui un any! Tinc una mica de nostàlgia dels mesos passats, de quan era un bebè tan petitet que l'havíem d'agafar amb delicadesa i es passava hores popant. I també, perquè no dir-ho, tinc una mica de por per tot el que vindrà a partir d'ara, ja que ara el nostre paper com a pares no es limitarà només a donar-li amor i protecció sinó que començarà el temps de dir-li que no a moltes coses, d'educar-la, d'acompanyar-la en l'aventura de fer-se gran. Ho sabrem fer? I el més important, ho sabrem fer bé?
Queda clar que per molt que tingui l'experiència d'un any fent de mare encara hem queden moltes coses per aprendre i segur que moltes d'elles encara no sé ni quines seran. Vaja, que el títol del bloc no és gens obsolet encara!

Blau o rosa?

The pink blue project és obra del fotògraf JeongMee Yoo, que s'ha proposat il.lustrar la necessitat que tenen els nens i nenes de molts països per a tenir la gran majoria de les seves joguines i la seva roba de color rosa o blau segons si són nen o nena. El projecte està fet bàsicament als Estats Units i Corea on aquesta febre arriba a les cotes més altes.
Veure aquestes fotografies m'ha fet pensar en quin és el moment en què els nens senten aquesta necessitat. Perquè, observant els pares del meu voltant, cap d'ells s'ha decidit per pintar l'habitació de color rosa si és una nena o de color blau si és un nen. No crec que sigui a casa on se'ls inclini cap aquí. Crec que la pressió ve de fora, i molt sovint s'acaben reproduint els clixés sense ser-ne massa conscients. Perquè sovint no hi ha opció.
Les marques publicitàries són les que hi tenen molt a veure. I les botigues de roba, que tenen la secció nen i nena diferenciada ja des dels primers mesos. Jo no trobo el sentit a que es pregunti per a qui és un pijama o uns pantalons. Però hi ha marques (la majoria) en que la línia bàsica de recent nascut és basa en el color blau i el rosa.
Sabent això, jo vaig dir als coneguts que evitessin el rosa, sempre que fos possible. Perquè sabia que, tot i això, rebria molta roba d'aquest color, com ha estat el cas. (La gent gran, sobretot, regala molt rosa). I no em queixo, ja m'agrada vestir-la "de nena" de tant en tant. I he de reconèixer que m'està agradant la Hello Kitty.
Tot i això, la gran majoria de roba que tinc seria aprofitable en cas que tingués un nen més endavant.
Un altre tema és el fet que, socialment, està millor vist que una nena porti roba de nen que no a la inversa. És a dir, per molt bona voluntat que s'hi posi, un nen amb un pijama rosa de volantets fa venir ganes de riure. I això que, fins a principis del segle passat, el color rosa estava associat a la masculinitat, ja que es considerava que era un color vermell rebaixat, i tenia simbologia de virilitat.
En canvi el cas contrari no sembla tan descabellat.. A mi em va deixar roba una amiga que havia tingut un nen, i no m'he sentit incòmoda portant a la meva filla amb pijames blaus i marrons amb dibuixos de motos i avions.
Clar que la petita encara no es podia pronunciar al respecte.
Veurem què passa més endavant.
Però em sembla que puc afirmar que no convertiré la seva habitació en un mausoleu de color rosa. Quin mal als ulls!

Imatge de JeongMee-Yoon del projecte Pink-blue-project

No he comprat cap bolquer

La petita té set mesos i jo encara no n'he comprat ni un! I us asseguro que en gasta molts!
Això és possible gràcies als molts paquets de bolquers que ens van regalar els amics i família pel seu naixement. Realment, és un dels millors regals. Si algú no sap que regalar a un nounat crec que sempre farà feliços als pares si apareix a casa amb un paquet de bolquers sota el braç!
Nosaltres vam fer un joc amb la família que va donar molt de sí: cada persona va fer una aposta de quin dia naixeria la petita, i els que perdien havien de portar-nos bolquers. Al final no ho va encertar ningú, així que vam començar amb força provisions. Això sí, l'aposta que més es va aproximar a la data del part va tenir la seva recompensa!
Els amics també ens van regalar molts bolquers, de diverses talles. Ens estan sent molt útils. T'estalvies el fet de comprar-los, de traginar-los, de pensar-hi... Suposo que arribarà el dia que se'ns esgotaran les reserves, però crec que estem coberts fins a l'any! Gràcies a tots!!