Restringint la popa

Jo pensava que el tema de la lactància, al passar els mesos, s'aniria reduint de forma natural. Però no ho estic notant així en el meu cas.
Està clar que si jo no hi sóc, la petita no té cap necessitat de popa. Ni se'n recorda. Però si estic amb ella, per exemple, tot el mati, en pot demanar perfectament unes quatre vegades. I em costa molt. si estic sola, distreure-la o intentar que no en prengui tanta.
M'agrada poder donar-li encara el pit i m'agradaria que durés encara uns mesos més, però aquesta demanda tan alta durant el dia em fa replantejar la situació.
Ja fa un temps que no em sento còmoda sabent que en qualsevol moment em demanarà popa. Sobretot quan estem fora de casa. Perquè, a més, normalment, quan arribem a un lloc nou, ja sigui casa dels padrins o una trobada amb amics, el primer que fa és demanar-me'n. Suposo que es deu sentir insegura i donant-li el pit es calma i després ja està molt més tranquil.la i contenta. Si intento distreure-la per no haver-li de donar, a vegades funciona durant una estona, però després em torna a demanar de forma insistent.
D'altra banda, a vegades sóc jo la que provoca aquesta dependència, ja que si està molt enfadada, o s'ha fet mal, o no hi ha manera de que es calmi si té una rabieta, a vegades li ofereixo la popa. Però no m'agrada fer-ho, perquè penso que ha de començar a entendre que no tot es soluciona d'aquesta manera. A més, situacions d'aquestes es poden donar moltes vegades durant el dia.

Per tant, he decidit carregar-me de valor (perquè intueixo que no serà fàcil) i intentar reduir-li les dosis de popa durant el dia, sobretot fora de casa. M'agradaria aconseguir donar-li només per anar a dormir la migdiada i a la nit. I en alguns casos d'aquells en que durant el dia està en una dinàmica negativa i donar-li la popa, lluny d'adormir-la, té la funció de "poció màgica", deixant-la extasiada i amb les piles carregades. (Sempre m'ha sorprès aquesta doble funció contrària de la popa).
Vaja, que m'agradaria que ara no fos a demanda seva sinó a demanda meva! No sé si podrà ser! Falta posar-ho en pràctica. A veure que en pensa la "·sòcia".

Imatge de Harold Edgerton

20 mesos!!

Ja hem canviat l'1 pel 2 i cada cop estem més a prop dels dos anys! Aviat quan em preguntin l'edat que té, enlloc de dir un any i mig podré començar a dir "quasi dos anyets"!

Com fa temps que dic, cada cop està més espavilada i més "nena". Aquí van els progressos i novetats d'aquest mes:

1. Orinal: El progrés més gran ha estat el tema del control d'esfínters. Continua utilitzant el bolquer però fa caques i pipi a l'orinal. De moment, només ho fa quan som a casa. Tinc la mala sort que ara al juliol a la guarderia no poden col.laborar massa amb mi perquè no hi ha les educadores que hi són normalment durant el curs, i tenen més nens en una mateixa classe... sense poder estar tant per la meva filla.

2. Parlar: Imita qualsevol cosa que diem, i amb la mateixa entonació. Ja sap moltes paraules noves que diu a la seva manera (algunes més bé que d'altres, però jo entenc perfectament el que m'està demanant) : aliments (albergínia, meló, cogombre, macarrons, pebrot, préssec, pernil dolç...); joc (puzle, nina, moto, conte...); persones (els noms dels nens del cole, cosinetes, família...)... Bé, cada dia aprèn paraules noves.

3. Joc: Juga amb moltes coses, i no necessàriament amb joguines, que de moment les té molt oblidades. Juga a fer torres, fa puzles (d'aquests que tenen varies cares). De contes, el que més li agrada és l'àlbum de fotos que vam fer del seu primer any: se'l mirar i remira moltes vegades i va senyalant a totes els persones i llocs que reconeix (recomano molt de fer-lo, entre d'altres coses, per utilitzar-lo per això!!). També ha entrat a les nostres vides el Mickey Mouse, al que ja coneix molt gràcies al puzle i els dibuixos en alguna peça de roba. I, òbviament, el "joc" estrella de la temporada: la piscina!

4. Dormir: Un altre dels canvis importants, ja que hem canviat el bressol pel llit gran. Primer s'adormia igual de ràpid, però ara fa uns dies que costa molt. No sé si és pel llit o per la calor, però tot i que hi anem més tard (quarts de 10), estem quasi una hora per aconseguir que tanqui els ulls. Li dono popa i quan acaba, enlloc d'adormir-se, s'esvalota i comença a jugar pel llit, diu les coses que ha fet durant el dia, expliquem contes.... fins que finalment es posa en posició i dorm. L'avantatge és que sí, ja ve soleta al menjador després de fer la migdiada i a la nit ve com un ratolinet cap a la nostra habitació!

5. Alimentació: Continua menjant molt, i de tot. El seu plat estrella és el iogurt, sempre en demana. Però li agrada tot en general, de veritat, fins i tot el gaspatxo!

6. Dents: Li estan sortint les canines inferiors. I a mi em fan un mal increïble els mugrons, no sé si estarà relacionat!

Ara, a pels 21!

La trobada de mares blocaires

La trobada de mares blocaires per aquest agost va prenent forma!
El dia de la trobada serà el dimarts 23 d'agost en una masia rural de la província de l'Anoia. El lloc es diu Can Casellas i és una granja escola, de manera que els petits podran veure els animalets i jugar a l'aire lliure. El restaurant és de cuina catalana, amb entrants variats i carn a la brassa (tot i que es pot demanar alguna cosa diferent si algú ho prefereix).
La idea és passar un bon dia, en un bon entorn, per a poder coneixer-nos i parlar amb calma mentre els petits també s'ho passen bé. És una trobada oberta a pares, mares i petits!
Que us sembla? Us apunteu? Escriviu un comentari en aquest post deixant el vostre mail o envieu un correu a onavis79@yahoo.es!

"Abates"

La meva filla està boja per les sabates.

--> -->És la seva primera paraula en aixecar-se. En pic s'adona que esta desperta i que no porta les sabates al peu, ens diu la paraula màgica: "abates". I no para de repetir-la fins que li posem.
A més, li encanten. Se les mira i se les remira. Si no li poses les que vol s'enfada (li agraden especialment els que ensenya els ditets, i els dies que plou tinc feinades per convèncer-la de que no són les més adequades). Juguem sovint a un joc que li agrada molt, que és posar les seves sabates de quan era més petita les nines. I em faig creus de les sabates que arriba a tenir!! N'hem acumulat un munt!! I això que no som de comprar-ne massa, té unes de mudar i unes d'esport (tipo quet) de cada número que ha necessitat. I les sabatilles d'estar per casa. A més, durant els primers mesos de vida no en portava. I tot i això, deu n'hi do quin munt de caixes i sabates! També ens porta les nostres espardenyes al llit quan vol que ens aixequem, i ens les fica als peus. Sap quines són les del papa i quines de la mama i les assenyala tot el dia. Si quan estem estirats al sofà no les portem, també ens les vol posar.
Pel seu bé, espero que aquesta dèria se li vagi passant, perquè si no quan sigui gran es deixarà el sou en sabates!

Una nova adquisicó

Exactament com aquest és l'orinal que fins fa dies teníem guardat al quarto dels trastos, encara embolicat. Va ser un dels regals que ens van fer quan va néixer la petita i el divendres, després de que la petita fes el seu primer pipí al vàter, el vam col.locar al lavabo.

Coneixent a la meva filla, ja sabia que quan comença una cosa, arriba fins al final. I porta uns dies que la paraula que més diu és pipí. I vol anar a asseure's al seu orinal cada dos per tres. I normalment quan hi va, fa pipí, ni que sigui poquet. (Bé, algun dia també l'ha fet al terra, just al costat de l'orinal).

Jo estic una mica desorientada amb el tema. Perquè, com dic, tot va més ràpid del que em pensava. Aquest matí ha fet la seva primera caca a l'orinal!!! Quan estava esmorzant em diu "tata" (caca) i jo pensava que es referia a que se n'havia fet, però no, hem anat fins a l'orinal i l'ha fet allí!

I jo tinc uns quants dubtes i reflexions sobre aquest nou objecte que ha entrat a les nostres vides ....

1. Quan de temps dura l'etapa en que encara van amb bolquer però fan els pipis a l'orinal? Hi ha de ser aquesta etapa? Hi ha gent que em recomana que li tregui ja el bolquer per a que aprengui més ràpid, però no ho veig clar, ja que quan li canvio el bolquer el continua portant moll (és a dir, que tot i fer molts pipis a l'orinal, no els fa pas tots allí).

2. Com puc saber si realment és conscient del procés? Suposo que s'ha d'anar veient i sóc jo com a mare qui ho he de veure, però em refereixo a si això ja no té aturador o si pot ser que encara faci retrocessos i no vulgui l'orinal. O no el vulgui amb tanta insistència com ara, que inclòs es queixa quan li poso el bolquer.

3. L'orinal que tinc és dels que sona una música quan fa pipi. És bastant discreta i dura poquet per tant no molesta gaire. Penso que aquest incentiu la pot motivar a que ho aprengui més ràpid ( i veure-la ballar mentre fa pipi no té preu), però no n'ha sonat cap quant ha fet caca, tot i que la proesa ha esta major! El fabricant nomès premia els pipis!
I l'anècdota és que ahir per la nit la músiqueta de l'orinal ens va donar un ensurt de mort. Imagineu-vos una casa en silenci, a la matinada, on de sobte hi sona la musiqueta de l'orinal. Semblava una peli de por! Vam anar a comprovar i no hi havia res, suposo que era alguna gota que havia caigut just damunt del sensor! Quin mal rotllo...

4. És molt incòmode haver de treure-li el bolquer cada vegada que vol anar a fer pipi. Tardem un munt d'estona! Ahir vaig comprar aquells bolquers que es pugen i baixen com una calceta, a veure si són més pràctics!

Així que ja ho veieu, estic en ple procés d'ensenyar-li el control d'esfínters! La retirada del bolquer encara està lluny (suposo), però ja estem en el camí que ens hi portarà.
Jo no ho volia començar fins a finals d'estiu, ja que ella és petita i la veritat és que trobo molt pràctic el bolquer: no cal patir per si es pixa, no cal netejar caques de l'orinal (la part fosca de l'assumpte), ni cal estar tant pendents.
Però ara ella ja ha descobert l'orinal i el fa servir (i molt). I estic contenta de veure lo gran que es fa!

S'ha acabat P1!

La petita ja ha acabat el seu primer curs de guarderia, en el que ha estat una de les papallones de P1. El dia 30 va ser el seu últim dia oficial, tot i que continuarà anant-hi al juliol.

I fent balanç puc dir que estic molt contenta d'haver-la apuntat a la guarderia ja que ens ha portat moltes coses bones tant amb ella com a mi. Jo l'he deixat sempre molt tranquil.la i he anat a treballar sense patir massa per si estaria ben atesa, perquè des dels primers dies sempre ha menjat i ha dormit bé allí.
L'últim dia ens van donar un dossier amb les fotografies de les activitats que han fet i veient-les m'he adonat de lo petiteta que era quan va començar. Tenia deu mesos i recordo que la deixava als braços de la cuidadora. Quina diferència amb ara, que l'he de perseguir passadís amunt i avall per a posar-li la bata!
El primer trimestre va ser el més difícil, tant per l'adaptació com per les múltiples malalties que va agafar, sobretot les diarrees i els refredats. Però desprès de Nadal ja va anar tot molt millor. Ella als matins s'aixeca contenta i sempre vol anar a la guarderia. Ella mateixa agafa la seva motxilleta i ens espera davant de la porta mentre fem els últims preparatius abans de marxar de casa.
I un cop allí també entra molt directa, agafadeta de la mà d'algun dels seus amiguets. I, com ja he comentat moltes vegades, mai té pressa per marxar en anar-la a buscar.
Veient les fotografies també he vist les moltes activitats que han fet, des de quan hi va anar la Castanyera, després els pastorets, el carnestoltes disfressats de boles de neu, i ara el final de curs fent el seu primer debut com a pingüí!
El dossier també incloïa un informe amb les seves primeres "notes" i com veieu són totes bones, no li cal repetir curs!!

Operació: llit

Doncs sí, ja hem fet el canvi!!
Ha esta un pas que hem hagut de fer sense pensar-nos-ho massa, moguts per la por a que qualsevol dia caigués del bressol.
Ja fa temps que la meva filla "jugava" a emparrar-se pel bressol i l'havia arribat a descobrir amb una cama fora i donant-se impuls amb l'altra.
Al dormir la migdiada no tenia cap por, perquè jo la sento quan es desperta i ràpid hi vaig.
Però els despertars nocturns em feien patir més, perquè amb el temps m'he anat relaxant i dormo més profundament i això fa que a vegades quan la sento ja fa una estoneta que plora. I durant aquesta estoneta és quan tenia por que saltés.
Com que els barrots ja estaven pujats al màxim, poc més podíem fer a part de resar per a que no se li ocorregués saltar a mitja nit. Per tant, que la decisió ha estat fer el canvi cap al llit de grans!!
Ho teníem també molt fàcil logísticament ja que vam comprar un llit gran de bon començament per l'habitació, o sigui que ja el teníem!
Nosaltres no tenim habitació convertible, tenim el llit per una banda i el bressol en el que ha dormit fins ara apart, que a més és un d'aquest típics de fusta en el que havia dormit el meu home quan era petit.
Aquesta nit ha estat la primera en que ha dormit al llit de nena gran! Jo n'estic encantada perquè hi veig moltes coses positives:

1.- La primera, més seguretat: El llit toca a la paret per un costat. A l'altre, estirem el llit niu que hi ha sota de manera que si cau ho faci sobre tovet. I a la part dels peus hi hem col.locat el bressol per a que no pugui caure  i es dedica a anar reptant cap a sota del llit.

2.- És molt més còmode per mi per a fer-la adormir. M'estiro al seu costat i em va molt bé per donar-li la popa, com quan era petiteta i dormia de bon principi al nostre llit. I m'estalvio el patiment de que es desperti en el moment de deixar-la al bressol, que sempre era crític.

3.- De moment encara no ha passat, però confio en que quan estigui més acostumada a la nova situació, en els despertars nocturns ja no caldrà que siguem sempre nosaltres els que l'anem a buscar per a emportar-nos-la al nostre llit. Ja podrà venir soleta!!!

4.- L'habitació queda més gran i hi ha més espai per a que hi jugui durant el dia.

De moment tot són avantatges. Creuo els dits per a que les primeres caigudes (que n'hi haurà) no siguin massa importants!

Això sí, tot i fer un pas que l'acosta al món dels grans, ahir quan dormia la veia més petiteta que mai. Quan estava al bressol la veia enorme dins d'aquell llitet tant petit, en canvi ara és veu minúscula dins del llit gran!

P.D: I a aquest canvi s'hi ha d'afegir que ahir va fer el seu primer pipí al vàter! M'ho va demanar i quan a l'asseure-la vaig sentir que en feia vaig al·lucinar! Que gran la vaig veure!