Por a que tot vagi bé

Estic vivint aquest segon embaràs amb una mica més d'incertesa que el primer.
Malgrat tenir l'experiència prèvia i un major coneixement de com van les coses, tinc més por de que hi pugui haver una dificultat.
I això que no tinc tant de temps per donar-hi voltes, però quan penso amb la pròxima visita al ginecòleg, el primer que vull és que em confirmi que tot està evolucionant bé.
Suposo que el fet de saber lo meravellós que és que tot surti correctament, em fa tenir més ganes de que així sigui una altra vegada.
Recordo, per exemple, que al primer embaràs, un cop vaig veure el test positiu ja em vaig creure que estava embarassada. Aquesta vegada, en canvi, vaig pensar: " tant de bo sigui cert i estigui tot bé". I fins que no vaig sentir el cor que bategava i un cigronet que es movia en la primera ecografia no vaig respirar tranquil.la.
També he de reconèixer que el primer cop no mirava gaire més enllà del moment on estava: durant l'embaràs em preocupava l'embaràs i poca cosa més. Donava per suposat que després tindria la meva filla a les mans i que tot aniria bé.
En canvi, ara, quan em miro la panxa ja visualitzo un futur fill, un futur més enllà dels nous mesos. I només desitjo que tot vagi bé: l'embaràs, el part, i el que vindrà després. I que quan me'l posin als braços tot hagi anat perfectament.
I és que realment és un miracle que tot evolucioni correctament.
El miracle de la vida!

Què és això, mama?

Sembla que hem entrat de ple en l'època de les preguntes.
Les dues frases que la petita més repeteix durant el dia són:
"Què fas, mama?" i "Que és això, mama?"
I a mi m'encanta observar-la mentre absorbeix el món i aprèn cada activitat, cada paraula, cada gest.
I em fa molta gràcia quan, a vegades, al respondre-li el nom del que estic fent ("la mare escombra" o "la mare es posa els pantalons") ella em contesta dient: "ah, sí!", com si ho recordés de les altres vegades.

La lectura dels contes també s'ha convertit en una constant enumeració del nom de tots els objectes que hi ha a cada pàgina.
M'agafa el dit i me'l posa damunt de cada cosa que vol que li anomeni, i no se'n deixa ni una!
Així que intento donar-li llibres plens de detalls i amb fons ben rics, com per exemple els del Teo. A mi m'agraden molt, a cada pàgina ens hi podem estar molta estona!
Precisament, les il.lustracions dels contes són una de les coses amb les que més em fixo a l'hora de comprar-los o d'agafar-los a la biblioteca, sobretot ara. I no és fàcil trobar-ne de xulos. Al contrari, em sorprèn com molts llibres infantils estan dibuixats amb il.lustracions completament abstractes o amb fons totalment blancs, com els del Pocoyo. Jo no puc amb el Pocoyo , a la tele encara entenc la gràcia que els hi pot fer als nens (a la meva li agrada), però en llibre? No tenen cap substància, ni les històries ni els dibuixos, almenys pels nens a partir de dos anys! Mentre són petits suposo que els hi agrada perquè ressalten molt els personatges. Tot i això, de llibres d'aquest estil amb pocs detalls sempre m'ha agradat més la Maisy Mouse, per les històries que explica.
I per l'etapa en que som ara em quedo amb el Teo, i també amb uns llibres que tenen molts detalls quotidians com els de El petit Simó, amb il.lustracions de Juliet Pomès.
Vosaltres en recomaneu algun amb il.lutracions ben xules?

Imatge de Violeta Denou

La tiroides durant l'embaràs

Quan em van donar els resultats de l'anàlisi de sang del primer trimestre, el ginecòleg em va comentar que tenia la TSH una mica baixa i que millor que anés a fer-me una segona revisió a un endocrí.
Com sempre que hi ha alguna cosa fora del normal, em vaig preocupar una mica. Però ahir va ser la visita a l'endocrina, una noia molt simpàtica que em va explicar que el que em passava era molt normal i que no calia que em preocupés per res.
Es veu que la tiroides ha de treballar molt durant l'embaràs, sobretot els primers mesos ja que el fetus no comença a produir la seva pròpia hormona tiroidea fins als tres mesos de la concepció. Així que la mare ha de fabricar la seva i la del fetus.
I es veu també que els indicadors de la TSH funcionen de manera que, si l'hormona està baixa, vol dir que la tiroides la fabrica en excés. I si esta alta, que la tiroides no en fabrica la suficient.
Així que la gran majoria de dones tenen la TSH baixa durant el primer trimestre d'embaràs, sense que això signifiqui que tinguin hipertiroïdisme, i després tendeix a regular-se.
Tot i això, em tornarà a fer una altra prova la setmana vinent per veure que tot estigui correcte i que la situació s'hagi normalitzat.
S'ha d'anar en compte perquè un mal funcionament podria produir un embaràs amb molts problemes per la mare i pel fetus. Es veu que després de la diabetis, les malalties de la tiroides constitueixen les endocrinopaties més freqüents durant l'embaràs.

L'endocrina va recordar-me també la importància de prendre's els suplements de iode des de les primeres setmanes d'embaràs, inclús una mica abans si pot ser. Jo em prenc el Iodocefol des del principi i em va comentar que ho he de seguir fent, ja que el iode és decisiu pel correcte funcionament de la tiroides.
Ja us aniré informant!

Salat

Des del principi de l'embaràs que tinc certa aversió a alguns aliments i preferència per d'altres. Amb la petita no m'havia passat, no vaig tenir cap "antojo".

Però ara hi ha aliments que han desaparegut de la meva dieta, perquè no em venen gens de gust i inclús he modificat alguns àpats.

A l'esmorzar, no em ve gens de gust la llet, ni el pa amb melmelada que em feia habitualment. L'única melmelada que em ve de gust és la de taronja amarga, i no sempre.
A ran d'això, he canviat l'esmorzar dolç habitual per un de salat: suc de taronja i pa amb pernil salat (prèviament congelat pel tema de la toxoplasmosi).

A mig matí sempre menjava alguna cosa, però ara em costa, perquè la fruita no em ve gaire de gust.

Així que arribo a l'hora de dinar amb gana. Em venen molt de gust les llegums, les sopes i la verdura. Però la pasta, no. I de segon, em ve molt més de gust la carn que el peix, això que normalment sóc molt més de peix que de carn. I sovint no menjo postres.
No em ve de gust ni picar algo de xocolata o fruits secs, que abans sí que feia.

El berenar també em costa, m'ha de venir molt de gust.

I el sopar, ha de ser lleuger. De seguida em noto plena. I de postres, els meus iogurts habituals només me'ls puc menjar si són de llimó o de coco. Els naturals, no els puc ni olorar.

No tinc massa gana en general, i el que més de gust em ve són les coses salades. Les pizzes, les patates de bossa, les olives, els kebabs i aquests tipus de coses poc "sanes"em venen sovint de gust; més que no pas els pastissos, les galetes o coses dolces. No he provat els torrons aquest Nadal.

Suposo que el cos deu ser savi i aquests desitjos són provocats per mancances de certs nutrients. Però el que està clar és que m'he de pensar molt bé el que menjo i sovint quan obro la nevera no hi ha res que em vingui de gust.

A veure si poc a poc va desapareixent aquesta aversió i puc tornar a gaudir dels àpats com abans!

"Un llibre"

Dels molts regals que aquest Nadal ha rebut la petita (pintura de dits, plastilina, colors, una nina que canta, menjar i d'altres accessoris per la nina, dos contes, gomets, gorro, bufanda i una motxilla), vull destacar un llibre que li va cagar el tió.

Es diu precisament així, "Un llibre" i és del francès Hervé Tullet.
La petita està encantada! A casa ja el coneixem com "el llibre de la rodona" i és un dels què no pot faltar a la ronda de lectura de després de sopar.
És un conte molt senzill, on tot comença amb una rodona de color groc.

Si el nen va seguint les instruccions del peu de pàgina, la rodona va canviant de posició, de mida, de color.... cada cop que es gira la pàgina. És molt xulo ja que els nens es pensen que són ells els que fan que la rodona es faci gran pel fet d'haver picat de mans, bellugat el llibre o apretat fort al mig del cercle.
A més, és un llibre que va molt bé per practicar els colors i aprendre verbs relacionats amb la mobilitat com inclinar, bellugar, sacsejar...
Penso que és molt recomanable pels nens a partir de dos anys.

Aquí us deixo un link a la pàgina de l'Hervé Tullet,on hi ha diversos jocs; i també un vídeo on es pot veure l'interior del llibre i com els nens el gaudeixen.

L'altre llibre que li han portat els Reis (els Reixos, que en diem aquí) és el de La Rateta que escombrava l'escaleta. I és que els clàssics, són els clàssics!

Els meus símptomes d'embaràs

Les primeres setmanes de l'embaràs, aquelles en què és massa aviat per fer-te un test però en les que el cos ja comença a donar senyals de canvis, són viscudes amb molts dubtes!
Jo ho recordo així tant en el primer embaràs com en aquest segon, i el motiu principal és la gran semblança entre els símptomes pre-menstruals i els símptomes d'embaràs. Penso que és dur que sigui així, el cos hauria de ser més transparent, no? La natura ens dóna un temps d'incertesa.
Jo recordo que el mes en què em vaig quedar embarassada de la petita, estava segura que no havíem encertat, ja que tenia la sensació constant que m'havia de venir la regla. A part d'això, l'únic símptoma que vaig tenir abans de fer-me el test va ser just una setmana després de la concepció, quan mentre em dutxava a les 6.30 del matí (matinava molt aleshores perquè treballava a Barcelona!) em vaig marejar molt i vaig haver d'anar a jeure al llit una estona. Al cap de 5 minuts se'm va passar i no vaig donar-li més importància. A més, va coincidir que el meu home aquell dia també es trobava malament de la panxa i vaig pensar que devia ser alguna cosa que havíem menjat.

Amb aquest, els primers símptomes han estat diferents, però també molt vagues i poc clars:

- Per començar, molt dolor dels mugrons. Això també em passava els dies abans que em vingués la regla, però aquell mes en què no em va venir, va ser un dolor molt més intens. Em feia mal dormir panxa avall i aquest dolor va ser un dels factors decisius a l'hora de deslletar a la petita. Així que el final de la meva lactància, va estar condicionat en part pel meu embaràs, tot i que no ho sabia encara.

- Just una setmana després de la concepció, un gran augment de la libido!

- Al cap d'uns 10 dies, molt mal de cap i inclús una mica de febre.

- Molta energia i ganes de fer coses. No vaig tenir els típics dies de baixa moral que tinc normalment abans de la regla.

- Augment del flux vaginal.

- Poca gana i rebuig de certs aliments, com els làctics.

- Nàusees després dels àpats.

- Somnis molt reals i dels que me'n recordava molt durant el dia.

- Punxades als ovaris, que van durar unes tres setmanes ben bones.

Aquest van ser els primers, després va venir el cansament i les ganes freqüents d'orinar (sobretot a la nit).
Ara alguns d'aquests símptomes ja han desaparegut o s'han minimitzat una mica, com les nàusees, segurament pel fet que estic entrant al segon trimestre d'embaràs. Continuo amb una sensació estranya a l'estómac durant part del dia, però ja no és tan acusada com fa unes setmanes.
Ara, la prova més clara de l'embaràs comença a ser la panxeta que va creixent. Fins ara no se m'ha notat gaire, i això que diuen que el segon embaràs es nota abans que el primer. Però cada cop s'anirà fent més gran!

Imatge de owjick de Deviant Art

Us presento... el cigronet!!

Si tot va bé, el mes de juliol la petita tindrà un germanet!
En aquest segon embaràs tinc més experiència que en el primer i en certa manera m'imagino el què ha de venir.
Tot i això, tinc també moltes preguntes i una gran incertesa respecte a com canviarà la nostra vida actual de família petita.
Com en tot, molts sentiments nous i pensaments que aniré plasmant els pròxims dies!
I molta felicitat!!