Alguna cosa per a la tos

La petita porta uns dies amb tos i mocs. Aquest juliol està fent un temps de tardor, almenys per aquí. I tant sortir de la piscina amb el cabell moll, tant dormir amb pijames d'estiu i destapar-se soleta per la nit, tant córrer amunt i avall i agafar fred desprès......juntament amb una bona oportunitat de contagi que no sé on ha trobat, doncs al final s'ha refredat!

Pels mocs ja tenim la mà trencada en fer servir el suero fisiològic i l'aspirador nasal. A més, després dels problemes que teníem quan era petita per posar-li, ara a ella li encanta que li fem i fins i tot diu "mé" al acabar! Nosaltres li fem sovint, tot i que he sentit a dir que tampoc es bo fer-ho massa.

Lo de la tos ja és una altra història. Durant el dia no sembla molestar-li gaire, però a les nits la tos la desperta varies vegades. He pensat en la possibilitat de donar-li alguna cosa per la tos, però realment no cal i sembla que no és recomanable. He estat buscant informació sobre el tema i això és el que he trobat:

- La tos és un mecanisme reflex que té com a finalitat mantenir netes les vies aèries: tràquea i bronquis.

- La tos es desencadena per l'existència de moc en alguna part de l'aparell respiratori: gola, tràquea, bronquis o per irritació en aquestes zones.

- L'important no és fer desaparèixer la tos, sinó la causa d'aquesta tos.

- Hem d'escoltar la tos per veure si és seca o productiva, l'horari en que es produeix, si el nen està molest i té dificultat al respirar... ja que això ens donarà pistes de la seva causa. Si no li dificulta el seu dia a dia i no el fa vomitar, no cal suprimir aquesta tos. Si està acompanyada de més símptomes, s'haurà de consultar al metge.

- El que sí que podem fer és intentat alleugerir al nen, netejant les foses nasals amb suero i donant-li líquids.

- Donar antitussigen sense recepta mèdica pot ser contraproduent ja que si tallem la seva expulsió farem que les secrecions no siguin expulsades i augmentarem el risc de complicacions,

I he trobat entrades útils relacionades amb la tos en els següents blocs pediàtrics.. us els deixo per si us poden ser útils:

-Remedio casero para la tos: On parla de la poca eficàcia dels antitussígens i de com la mel pot ser el millor remei.

_Medicar o no medicar esa es la cuestión: De la mama pediatra, on explica a través d'una consulta típica com els pares sovint sentim la necessitat de medicar malalties que no ho necessiten.

- Medicamentos para la tos, de Zona Pediatrica, on explica el perquè no cal donar-los i el tipus que existeixen.

- Remedios naturales para la tos, de Bebesymas, on explica els remeis més útils de les iaies.

Meme de llibres

Aquí va una meme de llibres aprofitant la línia temàtica de l'última entrada!

1. Quin llibre no t'has pogut acabar? Quasi sempre intento acabar-los tots. Però ara, amb menys temps, tinc menys paciència i n'he deixat algun a mitges del que ja no recordo ni el títol.

2. Quin clàssic de la literatura no t'has llegit i no penses llegir mai? No m'he llegit el Quijote (el meu any, a BUP, no tocava). Però potser algun dia, mai se sap!

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit? D'adolescent, els del Vaixell de Vapor. Recordo un que es deia "Estimada Susie, estimat Paul" i els de l'Anastasia Krupnik!

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit? Amelie Nothomb, Paul Auster, Murakami (menys l'últim), Juan Jose Millás, John Irving.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi? I quin et van regalar o et vas comprar?
Un de tècnic de meteorologia. Jo, el de Fantasmes de Barcelona.

6.-Quin llibre t'agradaria rellegir?
Els russos que em vaig llegir en una assignatura d'Humanitats que vaig agafar com a optativa a la carrera. Aleshores potser no els vaig apreciar prou. Per dir-ne un, Ana Karenina, de Tolstoi.

7.- Cita una frase d'un llibre que recordis especialment.
""Pero es precisamente el débil quien tiene que ser fuerte y saber marcharse cuando el fuerte es demasiado débil para ser capaz de hacer daño al débil." A veure si endevineu de quin llibre és!

8.- Què utilitzes com a punt de llibre?
Tinc especial estima per unes tires de proves de algunes fotografies de quan vaig fer un curs de revelat analògic de foto. I també els típics punts de propaganda.

9.- On compres els llibres?
En llibreries. De Barcelona m'agrada la Laie. Ara torno a agafar-ne a la biblioteca, com quan era adolescent. I també m'agraden els de segona mà: no em perdo la Fira de Llibres d'Ocasió que fan a Barcelona cap a l'octubre!

10.-Recomana tres llibres!
El palacio de la luna de Paul Auster
La soledad era esto de Millás

Estupor y temblores de l'Amélie Nothomb

Passo aquest meme a totes les que em vau comentar el post anterior, així sabré més sobre els vostres gustos i sobre els llibres que em vau recomanar!!!

- Mirashka de Hi veig doble- Anna de lamama- Mi vida con un vegano
- Sílvia de Crònica d'una recerca
- Ester de Vivències d'una mare- Sol Solet
- Mamamoderna
-Euphorbia

Els llibres de la tauleta de nit

Abans de ser mare llegia molt: al tren, a les sales d'espera, al sofà, als temps morts, apurant el temps just abans de marxar per acabar un capítol.... Portava sempre el llibre al bolso i era fàcil trobar per la casa el llibre a mig acabar. On mai hi deixava el llibre era a la tauleta de nit. No he tingut mai costum de llegir abans d'anar a dormir, això de llegir per agafar son no va amb mi, ja que, al contrari, si el llibre m'enganxava passaven les hores volant. A més, sóc de les que dormen al cap de mig minut de posar-se al llit, per tant que no tinc problemes en aquest aspecte.

Però ara ja fa un temps que tinc la tauleta de nit plena de llibres. Perquè? Doncs perquè no llegeixo. I és el lloc on els guardo, esperant el dia que em decideixi a obrir-los. Ara mateix tinc esperant-me l'últim de l'Almudena Grandes, el de Si tu em dius vine ho deixo tot, però diga'm vine de l'Albert Espinosa i el de Fantasmes de Barcelona que vaig comprar per Sant Jordi. El primer no el començo per mandra, és massa totxo. Fa un temps hagués estat el llibre perfecte per l'estiu, però ara no. Els altres semblen lleugers i de lectura fàcil, però els tinc a mitges des de fa temps.
No hi ha manera de que m'enganxi a un llibre. L'últim que vaig llegir sencer és el de Sunset Park del Paul Auster, ja fa més d'un mes.
No tota la culpa és de la maternitat. De fet, ara alguns dies podria llegir perfectament una estona mentre ella juga pel menjador. Internet en té bastanta culpa, també. Hi passo moltes hores: els blocs, les series, navegar per buscar coses.... Crec que estic una mica enganxada, tinc l'ordinador engegat moltes hores al dia!
Per tant que necessito un bon llibre per desintoxicar-me una mica! Què em recomaneu?

Un altre premi!

Des del bloc de Pequeña Budda Islandesa m'han fet arribar aquest premi. Moltes gràcies! Vaig descobrir fa pocs dies el seu bloc i el recomano molt ja que ens explica la manera de viure la maternitat des d'un país que ens queda molt lluny!
Com quasi tots els premis, inclou un petit qüestionari. Aquí van les respostes:

1. Perquè vas començar a escriure el bloc?
Quan la meva filla tenia quatre mesets ja veia que això de la maternitat m'aportaria moltes vivències que volia que quedessin plasmades per a recordar-les en un futur!

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?
És fa difícil de dir! Moltes coses, i no necessàriament grans coses. Que la meva filla sigui una persona molt feliç!

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blocs?
Penso que els comentaris són una part molt important d'un post ja que fan que aquest deixi de ser un monòleg i es converteixi en una conversa.


4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
N'hi ha moltes! Una de les recents: quan a la piscina va amb el xurro soleta i jo estic al seu costat, em diu "adéu" com si volgués anar a fer la gran excursió sola per la piscina. En realitat, si jo no l'ajudo es mou només uns centímetres!

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Alguns moments en que estic trista i la meva filla s'asseu a la meva faldeta i em fa un petó. Com si s'adonés que em passa alguna cosa!


I paso aquest premi a :
- ¡Andá, si es mamá!
- Hi veig doble
-Euphorbia splendens
- Kira Permanyer

Convivint amb els bolquers i l'orinal

Ja fa més d'una setmana de la incorporació de l'orinal a la vida de la petita. I la cosa va bé, però avança lentament.
Els primers dies van ser molt eufòrics perquè volia anar tota l'estona a seure a l'orinal, i en feia un bon ús. La musiqueta sonava cada dos per tres fent-nos saber que hi havia fet pipi i també va fer moltes caques.
Però al cap d'uns dies la cosa es va anar relaxant. A vegades em deia "caca" o "pipi", però si li deia d'anar a fer-la a l'orinal em deia que no. No ho volia de cap manera. D'altres sí que hi anava, però més esporàdicament.
I així estem.
Potser si li hagués tret el bolquer per estar per casa i s'hagués pixat a sobre unes quantes vegades sabria la conseqüència de no fer el pipi a l'orinal, però penso que encara és aviat per fer-ho. A vegades penso que si ho fes, funcionaria. Suposo que serien dies de fregar molts pipis i insistir molt, però crec que ho podria arribar a provar. Però no ho vull fer encara, esperaré a veure si ella evoluciona una mica més i sobretot, a que no mulli tant els bolquers.
A més, hi ha les vacances entre mig. Aquest tema no té res a veure amb la seva maduració ni evolució , sinó que és un tema pràctic per mi! Seria molt més còmode que la petita encara portés bolquer, o que ja estigués en plena superació de no portar-lo (que veig difícil) quan marxem de vacances. Però estar a mitges amb el tema seria molt incòmode. Clar que si ens agafa no ens tocara més remei!

Les coses que m'estan servint en aquesta prèvia de l'operació bolquer són:

1.- Els bolquers que pugen i baixen. Molt pràctics!

2.- Portar a les nines a fer pipi de tant en tant. Li agrada fer-ho i sovint aprofita per fer-ne un ella també.

3.- Facilitar-li l'accés a l'orinal o a un vàter. Si estem a casa els padrins, ensenyar-li que al water hi ha també un orinal per si ella vol fer pipi, així que quan en té ganes a vegades demana d'anar-hi.

Imatge de Linne Bie

Curset a la piscina

No sóc persona de passar-me la tarda a les piscines, ni sé massa què fer un cop sóc amb la petita a l'aigua. Per això, quan vaig veure l'oportunitat d'apuntar a la petita a un curset a les piscines cobertes no m'ho vaig pensar dos vegades! A les piscines a l'aire lliure no fan cursets amb els petits fins que són més grans.
Ja fa dues setmanes que hi anem i el balanç és molt, molt positiu!!!:

1.- Ella s'ho passa pipa! Ja és estrany que tenint una mare tant poc aquàtica ella sigui un peixet!! No té por de res i gaudeix molt. La veritat és que està molt ben muntat: fan una mena de circuits molt divertits que inclouen tobogans amb caiguda directament a l'aigua, joguines que s'han de portar d'un lloc a l'altre de la piscina, gatejar per superfícies que mig s'enfonsen a l'aigua...

2.- És la manera de passar una estona juntes fent una activitat diferent. I hi estem molt més del que jo aguantaria amb ella si anéssim per lliure, per tant que ella hi surt guanyant!

3.- És una manera de que es familiaritzi amb l'aigua i que comenci a aprendre a moure els braços i els peuets. Ahir va ser el primer dia que va estar una estoneta sola a l'aigua amb el xurro (amb mi a un metre!) i li va agradar.

4.-Tenim dues tardes a la setmana ocupades, amb una activitat interessant a fer. A més, des del matí que està contenta si li dic que a la tarda toca piscina!

5.-La petita juga amb d'altres nens i ja té els seus amiguets de la piscina.

6.-.No cal posar-li protecció solar!

7.- En acabar la banyo a les dutxes i ja arriba a casa neteta!

Desavantatges, aprenentatges i conseqüències varies:

1.- Fa molta calor a la piscina i l'aigua està molt calenta. Bé, com a totes les piscines petites. Tot i això, almenys allí sé que la temperatura es deu al regulador que tenen i que no tot és culpa dels líquids corporals.

2.- Els bolquers d'aigua NO són pràctics! Vaig comprar-los pensant que seria la millor opció i no ho és per nosaltres: s'omplen molt d'aigua i són incòmodes per moure's. A més, si es fa pipí traspassa igualment, ho veig tot molt moll. La resta de dies ha anat amb banyador.

3.- Les sabates de plàstic per anar a l'aigua no ens han resultat còmodes. Són les úniques que ha tingut que li han fet tocadura (i això que només les porta aquella estona). La monitora també em va dir que per ells és millor anar descalços dins l'aigua per a que experimentin bé el moviment dels peus amb l'aigua. El problema és que fora de la piscina rellisca molt, i els hi poso ni que sigui per anar fins allí.

4- Molts dies m'oblido els meus pots de xampú i m'acabo dutxant amb gel de bany Nenuco i xampú Johnson Baby, per tant que faig olor de nadó la resta del dia.


Imatge de Miss Bembury

Mirant Teen Mom

Fa uns dies vam comprar una tele nova i mentre sintonitzàvem els canals vaig ensopegar amb un programa de la MTV que es diu Teen Mom. És un programa tipus reality on segueixen un grup de mares adolescents durant el seu dia a dia.
Jo sóc una presa fàcil per aquest tipus de programa, i via Internet ja he mirat la primera temporada i també un programa anterior que es diu "16 and pregnant" (la primera temporada d'aquest només està disponible en la versió anglesa).

A pesar de que la sèrie és segurament una recreació de les situacions més habituals viscudes per aquestes noies i que se centra sobretot en les relacions de parella, s'hi poden veure moltes coses de la manera de criar els fills a Amèrica i del seu estil de vida.

Sobre la maternitat:
1.- La majoria pareixen a l'habitació de l'hospital, no en una sala de parts. En alguns casos, hi ha mota gent al moment del part, molta família. I tots fent fotografies del moment en que la criatura apunta el cap a través del forat i fent comentaris! Quin estrès!
2.- No n'hi ha cap que doni el pit, i no es parla del tema. No sé si és una decisió pròpia de les mares o si té a veure amb la moda general d'Estats Units.
3. - A part de la llet, els hi donen als nens sucs de fruites de colors ben variats als nens amb el biberó.
4.- Banyen els nens al grifo de la cuina!
5.- Introdueixen alimentació complementaria a partir dels quatre mesos, bàsicament a partir de potitos. I també practiquen el baby lead weaning !
6.- Donen el biberó amb el nen completament tombat al bressol, sense incorporar-lo gens. Havia sentit a dir que és perillós fer-ho així quan el nen és molt petit.
7.- No parlen de temes de maternitat, sinó que se centren bàsicament amb les relacions de parella, familiars i acadèmiques.
8.- Els pares que han decidit donar la nena en adopció són els únics que continuen portant-se bé després del part. Pot ser és casualitat o justament el fet de no viure un canvi tant gran en les seves vides fa que tot continuï igual i per això no trenquin la relació. I segurament passar per una situació tan complicada junts els uneix com a parella.
9.- Almenys dues parelles continuen tenint relacions sexuals sense utilitzar anticonceptius dos mesos després d'haver parit. "No m'agraden els condons", diu un dels pares. No, si això ja ha quedat clar de bon principi!
10.- Només una continua vivint a casa dels seus pares, els altres intenten una vida en comú. Tot i les dificultats que tenen aquests últims, la que es queda a casa no ho té millor: la seva mare s'interposa molt en la criança de la seva filla i la cuida més que ella.
11. Totes volen seguir estudiant i es veu la gran dificultat que tenen al compaginar la maternitat i els estudis, sovint impossible.
12. Portar els nens a la guarderia és la última opció que contemplen, no semblen massa populars. Normalment deixen el nen a la cura d'algun familiar.

Sobre l'american way of life:
1.- Van en cotxe a tot arreu, en són molt dependents.
2. Es passen el dia anant a menjar a fora (pizzes, carn amb patates, kebabs...) i bevent refrescos mida super size. N'hi ha una que fins i tot en beu durant el procés de part. Només un cop es veu com cuinen a casa, uns macarrons als que afegeixen una salsa dubtosa mentre diuen que almenys aquells dia mengen "saludable".
3- Com ja havia observat en moltes pelis, es passen molt de temps a la cuina, que sempre és enorme i serveix de punt de trobada familiar.

Ja ho veieu, m'agrada mirar aquesta sèrie i tafanejar com és la vida d'aquestes mares a les que la maternitat ha agafat per sorpresa!