22 octubre de 2014

Madres en red a Lleida

Aquest dissabte presentem el llibre Madres en Red a la Biblioteca Pública de Lleida, a les 11.30 del matí.
Hi esteu tots convidats, i també els nens hi són benvinguts!

La presentació serà a càrrec del pediatre Ramon Capdevila, un dels tres pediatres encarregats del projecte Pediatic i que podeu llegir sovint al blog de Pediatres de Ponent. Els meus fills i jo tenim la sort de tenir-lo com a pediatre al CAP de Les Borges Blanques, on hi ha impulsat també el projecte Popetaines. A la Cira i a mi ens fa especial il.lusió comptar amb ell aquest dissabte, ja que gràcies a ell, i també als pediatres Amalia Arce i Jesús Martínez, vam tenir l'oportunitat de participar a la Jornada Pediatic de l'any 2012, en la que vam exposar per primer cop les primeres reflexions sobre com les noves tecnologies estan canviant i redefinint la maternitat,

Us hi esperem!


15 octubre de 2014

Els contes del Simó



Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés

L'altre dia, mentre explicava el conte del Simó al meu fill (el "timó", segons ell), em vaig adonar que en tot el temps que fa que parlo dels llibres infantils que més ens agraden, encara no havia parlat mai d'aquesta sèrie de contes escrits i il.lustrats per la Juliet Pomés.

Són una sèrie de contes que retraten la vida del petit Simó. Nosaltres tenim "Dies sense escola", ideal per explicar com canvia la rutina durant les vacances i tot allò que els nens fan a l'estiu, des de poder jugar fins a avorrir-se, o anar a casa dels avis quan els pares treballen, a la piscina, a jugar a casa dels amics o d'excursió per les rambles de Barcelona. I finalment de vacances amb la mare. 

 El Simó és fill de pares separats, i passa estones amb cada un d'ells. L'acompanya sempre un dinosaure de peluix de color verd, que és entretingut de buscar en totes les pàgines, no és fàcil! A la primera fotografia està sobre la falda de la seva mare i a les altres dues, busqueu-lo vosaltres, ;)!

El que més m'agrada dels contes són les històries quotidianes que explica, que els nens senten molt properes, i les il.lustracions plenes de detalls. En certa manera, em recorden una mica als llibres del Teo, en els quals hi ha molts objectes per anar assenyalant a cada pàgina i diferents accions que ocorren en un mateix moment i que els nens poden observar. 
I casa seva, les seves joguines, les seves rutines podrien ser perfectament les dels nostres fills. A la meva filla gran li agrada jugar a veure quants objectes tenim igual que el Simó!

Els altres contes de la sèrie són "Avui dormo a casa del meu amic","Dissabte. Què farem avui?","La mare surt aquesta nit", "Ja ve Nadal" i "Per molts anys". Tots molt recomanables!


Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés
Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés

Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés




10 octubre de 2014

"No tires la toalla, hazte un bonito turbante"







La blogosfera maternal està plena de blocs en el que les mares parlem sobre diversos aspectes relacionats amb la cura dels petits i la condició de ser mare. 
Durant la pre-concepció, també són moltes les dones que acudeixen a Internet per a informar-se del procés per arribar a ser-ho, sobretot quan aquest no és fàcil. Les consultes sobre infertilitat i tractaments de reproducció assistida són de les més populars en els fòrums de maternitat i existeixen un gran nombre de blocs, la majoria escrits des de l'anonimat, en el que les dones expliquen les seves dificultats per a quedar-se embarassades. 
És un tema, per tant, del que es parla amb molt detall a les xarxes socials, però que encara és un tabú en la societat, i també en certa manera als mitjans de comunicació, que  es fan més eco dels pocs casos d'èxit que dels molts fracassos. Des del 1978, al món han nascut uns 5 milions de nens per fertilització in-vitro, però són moltes més les parelles que no aconsegueixen tenir un fill gràcies a aquests mitjans.
A Internet, fins ara també eren més abundants les pàgines informatives que no pas aquelles que es dedicaven a narrar en primera persona les emocions, dubtes i reflexions amb les quals les dones s'enfronten a aquests tractaments. Des de fa uns anys, els blocs escrits en primera persona per dones amb problemes de fertilitat ajuden tant a les protagonistes, que  viuen així el procés amb companyia, com a altres dones que passen pel mateix i que no disposen de referents en el seu entorn.
També són cada vegada més els llibres que tracten el tema, al món anglosaxó ja s'hi refereixen com a "repro lit" i aquí també n'hi ha alguns exemples.
 "No tires la toalla, hazte un bonito turbante" és un d'aquests llibres, editat el 2013 per Mira Editores. Explica el cas de Calíope, alter ego de l'autora Marian Cisterna, que un cop casada descobreix que quedar-se embarassada no és tan fàcil com havia pensat. Comencen aleshores les visites al ginecòleg i altres especialistes, que explica de manera molt divertida. Aquesta història es combina amb el retrat de la seva família, un matriarcat ple de cosines i tietes, que ens presenta amb molt sentit de l'humor i també molt afecte. L'escena del part de la cosina, en la que hi són presents desenes de familiars és quasi surrealista, però serveix també per a què ens fem una clara idea de com fa pinya aquesta família. 
Una altra de les característiques més destacables del llibre és l'optimisme i positivisme amb el que viu les parts del procés, que se centren sobretot en els preparatius del tractament i en el xoc emocional que suposa acceptar que segurament serà molt difícil arribar a ser mare.  De fet, el llibre parla més dels sentiments que desperta el fet de viure aquesta situació, que no pas de la part més tècnica dels tractaments, tot i que al final hi ha un glossari explicatiu de termes i tractaments molt aclaridor.

   El llibre acaba amb punta, ja que a l'epíleg la Marian ens diu que just el dia abans de començar el primer tractament,  li van diagnosticar esclerosi múltiple, pel qual van haver de posposar-lo. Així que la seva història dóna per un segon llibre, ja que no deu haver estat fàcil viure aquesta experiència amb aquest problema de salut afegit. 

    Un llibre molt recomanable, ja que és important que s'expliquin de primera mà aquestes vivències, que es trenqui el silenci. Pot ajudar molt a persones que passen pel mateix i també a persones de l'entorn per a que ho puguin entendre millor. 
   I a més, és molt amè, fa riure molt i es llegeix quasi d'una tirada!

6 octubre de 2014

Petita crònica de la presentació a Barcelona

El dijous vam presentar el llibre Madres en red a l'acollidor Espai Contrabandos de Barcelona, envoltades de  molt bona companyia.

En mans de l'Ada Castells, la presentació va prendre forma de conversa a tres, en la que vam poder parlar de com vivim la maternitat les dones del segle XXI, i el paper que hi juguen  les xarxes socials. L'Ada va ser una amfitriona excel·lent, fent-nos preguntes molt interessants sobre el llibre i el procés d'escriure'l . Des del moment en què vam asseure'ns amb ella vam sentir-nos molt còmodes i vam passar-nos-ho molt bé parlant d'Història, mitjans de comunicació, dones, mares, criatures i més!








 


Podeu veure més fotografies en aquesta crònica visual que ha fet la Cira.

Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!

Ben aviat, noves presentacions a altres ciutats!


P:D:: Aquí podeu llegir el post que La mamá pediatra va fer sobre el nostre llibre :) !

29 setembre de 2014

Presentació de "Madres en red" a Barcelona

Aquest dijous presentem el llibre "Madres en red" a l'espai Contrabandos de Barcelona! 
Serà un moment per a poder conversar amb tranquil.litat sobre la xarxa de mares que s'ha creat a Internet, sobre els canvis en la concepció de la maternitat al llarg de la història i sobre com vivim les dones actualment tots els processos vinculats al fet de ser mare.
L'escriptora i periodista Ada Castells serà l'encarregada de conduir la conversa, i la Cira i jo estarem enantades de dialogar amb ella i amb tots els assistents.
Us hi esperem!




24 setembre de 2014

"No et vull veure mai més!"

  

Aquests dies el conte estrella a casa és "No vull veure't mai més!", editat per l'editorial Joventut l'any 2003, i que nosaltres tenim en la versió castellana.

Se'l miren bocabadats els meus dos fills, i no és estrany ja que s'identifiquen molt amb la història. Dos amics de l'escola arriben a casa enfadats l'un amb l'altre. Els motius del distanciament són els  típics en les trifulgues de nens, que tots han experimentat més d'una vegada: que si ara em molesta, que si ara no em deixa parlar, que no em vol deixar la joguina, ara se'n riu de mi, ara m'ha fet una mossegada...


¡No quiero verte más!; Ed. Juventud
  

¡No quiero verte más!; Ed. Juventud
 

L'interessant del llibre és que la història està explicada des de les dues versions, dels dos amics: l'anegueta i el cabrit. És un conte amb dues tapes, si obrim la del davant  ens explica la història des del punt de vista de l'anegueta, que explica com s’enfada amb el seu amic cabrit. Quan arriba a casa afirma a la seva mare que "No el vull veure mai més!", després de tot el que li ha fet aquell matí.
Si obrim el llibre per l'altre costat, és el cabrit qui ens relata la història de la disputa.
Al mig de tot hi ha una pàgina compartida per les dues històries, on es veu la resolució, que es fruit d'una decisió que prenen els propis protagonistes.

El punt fort del llibre és que els nens s’identifiquen molt amb les emocions dels personatges, ja que reprodueix un conflicte que per ells és molt important i que viuen casi a diari a  l’escola quan, en algun moment o altre, s’enfaden amb un company.
A més, les il.lustracions deixen veure clarament els sentiments dels protagonistes i estan plenes de detalls que donen realisme.

Els meus fills l'escolten molt intensament, es posen molt dins la història. La meva filla fins i tot intenta marcar certa distància, ja que no ha volgut en cap moment que el personalitzi, utilitzant el seu nom i el d’una amiga seva. El veu massa pròxim, aleshores! Això sí, l'altre dia em va preguntar que si s’enfadava amb la seva amiga, també veïna, si la deixaria anar sola a demanar-li perdó.
El petit fa una lectura diferent del llibre, no pensa tant en la resolució del conflicte sinó que li agrada veure com canvien les emocions dels protagonistes i com es van enfadant. Va fent que sí amb el cap quan
veu que  un li pren la pala a l'altre o es donen un cop.  Volent dir, sí, és clar que s'ha d'enfadar!

Hi ha gent que explica el conte primer una mica d’un costat i després una mica de l’altre, sense arribar a la resolució, i van preguntant als nens com resoldrien ells la situació.

Sigui com sigui, un llibre molt recomanable per nens de diferents edats!

22 setembre de 2014

Parlem de "Madres en red"

Aquests darrers dies hem tingut ocasió de parlar sobre el llibre "Madres en red", en dues entrevistes que ens han fet a la ràdio i al diari Público.

L'entrevista a la ràdio ens la van fer el dijous al matí al programa El mañanero de Radio Libertad. Si us interessa escoltar-la, podeu seguir-la en aquest enllaç a partir del minut 15. Al principi hi ha un petit problema de comunicació, però aviat es solventa ;)!

http://001005-000703.europodcast.es/jueves_1200-1300.mp3



I avui es publica una entrevista a la Cira i a mi al diari Público:

La maternidad vuelve a ser cosa de madres

 




Ben aviat us informarem també de la pròxima presentació del llibre a Barcelona!