19 novembre de 2014

Petit vianant

Petit vianant, Ed. Combel

Aquest llibre és una de les novetats d'aquesta temporada de l'Editorial Combel. Es tracta d'un llibre d'activitats que té l'objectiu d'ensenyar als nens a circular per la ciutat amb seguretat.
El tema, per tant, és molt encertat. Com suposo que a tots els pares, em preocupo molt per a que els meus fills vagin aprenent les normes mínimes i intento alertar-los de tots els perills quan som al carrer. De totes maneres, és un tema difícil i aquest llibre el presenta com un repte. 
Primer s'explica una petita història interactiva en la qual es poden anar canviant el color dels semàfors, es pot fer girar la cara als gats protagonistes per mirar a un costat i a l'altre i s'expliquen les diverses situacions amb les quals ens podem trobar circulant per una ciutat, així com els senyals de trànsit. 



Petit vianant, Ed. Combel
Petit vianant, Ed. Combel
Després, a la part final del llibre, les pàgines es despleguen per a formar un tauler en el qual s'escenifiquen dos carrers d'una ciutat, per la qual els nens hauran de simular desplaçar-se per a fer alguns encàrrecs que encomana el llibre.


Petit vianant, Ed. Combel
Les il.lustracions i l'edició, com podeu veure a les fotografies,  són excel.lents. I el joc és, a més d'educatiu, força divertit. Els nens hi poden passar una bona estona jugant.
Un bon regal per a fer a nens i nenes d'uns cinc anys!

13 novembre de 2014

Motxilles lectores

Des que la meva filla feia P3, sempre que podem, anem a  l'Hora del Conte que organitza la biblioteca del poble un divendres de cada mes. Ella s'ho passa molt bé i penso que és una bona oportunitat per conèixer noves històries i gaudir de la lectura en comunitat. Cada vegada en surt molt contenta i l'any vinent, el meu fill començarà també a poder-hi anar.

La novetat d'aquest any, que ja fa P5, és que a l'Hora del Conte del mes passat van repartir una motxilla lectora per a cada nen. És una iniciativa que ha començat la biblioteca fa pocs mesos, i que ja fan molts altres centres i escoles. Es tracta d'una motxilla on hi ha cinc llibres, entre contes i revistes. La meva filla va arribar a casa ben contenta i li va agradar molt anar mirant tots els llibres que hi tenia.

Foto: Biblioteca Marquès d'Olivart
Tot i que tenim molts llibres a casa, sempre és un plaer descobrir-ne de nous. I penso que és una bona opció per a que els nens s'acostumin a agafar llibres de la biblioteca,  ja que a vegades al tenir tanta oferta no saben quin agafar. 

La selecció que ens va tocar el primer dia va estar molt bé! El llibre que més li ha agradat, tant a ella com al seu germà, és  "El petit castor", un conte d'un castor que està molt trist perquè no té cap amic i que, a ran de l'eco que provoca el seu plor, es decidirà a sortir del seu cau per a intentar trobar-ne.
  El petit castor                                                  
Un altre dels llibres que li ah agradat molt és "L'arbre de nadal torna al bosc". És el primer cop que ha llegit un conte d'aquest format, pensat ja per nens a partir de 5 anys, i li ha agradat molt. Segurament que a partir d'ara ja n'agafarem més d'aquests!
En fi, que estem encantats amb aquesta iniciativa i esperem demà a veure quins nous llibres ens arriben dins de la motxilla!

2 novembre de 2014

Benvingut/a als primers anys de la teva vida

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera
La Editorial Litera acaba de presentar "Benvingut/a als primers anys de la teva vida", un àlbum per a recollir els records dels primers anys del nadó  que s'allunya dels típics àlbums de color blau o rosa que no permeten fer gaires anotacions més enllà de les dades del pes, del menjar i de les activitats pròpies de la infantesa.

Aquest llibre trenca amb la tradició dels àlbums de sempre ja des del disseny, molt colorista, amb canvis en la tipografia i pàgines que recorden a vinyetes de còmic o d'altres referents més actuals.
I les dades que s'hi poden recollir són molt diverses, tant les que permeten recopilar informació del nadó com les que fan al.lusió als pares.
Dels nens, es poden enganxar les ecografies, anotar dades específiques com el pes i talla al néixer (i fins i tot el color de les primeres caques!), i també fer una llista dels regals que li van portar, les joguines favorites, les primeres vegades d'activitat ben diverses, les primeres paraules (i com les pronuncia el nen en el seu idioma), els menjars predilectes..

Pel que fa als pares, també s'hi poden enganxar fotografies de la cara que feien abans de ser pares, els seus gustos i també les primeres vegades que comencen a fer coses de nou després d'haver estat pares. I descriure quins són els famosos actuals o el preu  d'alguns objectes.

També te pàgines molt divertides com les que permeten escriure les opinions sobre a qui s'assembla, tan habituals durant els primers anys de vida. I algunes frases sobre la infantesa que ajuden a relativitzar l'experiència. 

A mi sempre  m'han agradat molt aquest tipus de llibres. Penso que és molt important recollir les vivències d'aquests primers anys, que són tan intensos i passen molt ràpidament. I aquest m'agrada perquè és molt complert, 

En certa manera, quan vaig començar a escriure el meu bloc, va ser també amb voluntat d'anar recopilant aquest tipus de coses, per recordar-me sempre de les edats en que els meus fills han començat a gatejar, a caminar o a parlar. O anotar les frases divertides que diuen. Congelar aquests moments per a poder recordar-los desprès és una cosa que els hi agradarà de fer tan a ells, per descobrir-se com eren de petits, com a nosaltres, que recordarem amb nostàlgia aquests moments. També faig "càpsules del temps", dels meus dos fills, on hi guardo dibuixos, alguna roba quan se'ls hi queda  petita o objectes que fem servir habitualment.

Aquest llibre permet recopilar moltes d'aquestes experiències, i tal i com el descriuen "per fi tenim a les mans un àlbum per a nadons que no és gens carrincló!". A mi ja m'agafa una mica tard, els meus fills ja han passat els primers anys de la seva vida, però és un llibre ideal per a regalar a tots aquells que estan a punt de ser pares.


Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera


Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera

Benvingut/da als primers anys de la teva vida; Ed. Litera


26 octubre de 2014

Petita crònica de la presentació a Lleida

Dissabte vam passar una estona molt agradable debatent sobre la blogosfera maternal i tot el que ens ha aportat a moltes mares, a la Biblioteca Pública de Lleida. La Bebeteca va resultar un espai ideal per a que també els petits poguessin venir a la presentació.


Nosaltres vam estar-hi molt a gust! Moltes gràcies a tots els que vau acompanyar-nos!
 





 

22 octubre de 2014

Madres en red a Lleida

Aquest dissabte presentem el llibre Madres en Red a la Biblioteca Pública de Lleida, a les 11.30 del matí.
Hi esteu tots convidats, i també els nens hi són benvinguts!

La presentació serà a càrrec del pediatre Ramon Capdevila, un dels tres pediatres encarregats del projecte Pediatic i que podeu llegir sovint al blog de Pediatres de Ponent. Els meus fills i jo tenim la sort de tenir-lo com a pediatre al CAP de Les Borges Blanques, on hi ha impulsat també el projecte Popetaines. A la Cira i a mi ens fa especial il.lusió comptar amb ell aquest dissabte, ja que gràcies a ell, i també als pediatres Amalia Arce i Jesús Martínez, vam tenir l'oportunitat de participar a la Jornada Pediatic de l'any 2012, en la que vam exposar per primer cop les primeres reflexions sobre com les noves tecnologies estan canviant i redefinint la maternitat,

Us hi esperem!


15 octubre de 2014

Els contes del Simó



Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés

L'altre dia, mentre explicava el conte del Simó al meu fill (el "timó", segons ell), em vaig adonar que en tot el temps que fa que parlo dels llibres infantils que més ens agraden, encara no havia parlat mai d'aquesta sèrie de contes escrits i il.lustrats per la Juliet Pomés.

Són una sèrie de contes que retraten la vida del petit Simó. Nosaltres tenim "Dies sense escola", ideal per explicar com canvia la rutina durant les vacances i tot allò que els nens fan a l'estiu, des de poder jugar fins a avorrir-se, o anar a casa dels avis quan els pares treballen, a la piscina, a jugar a casa dels amics o d'excursió per les rambles de Barcelona. I finalment de vacances amb la mare. 

 El Simó és fill de pares separats, i passa estones amb cada un d'ells. L'acompanya sempre un dinosaure de peluix de color verd, que és entretingut de buscar en totes les pàgines, no és fàcil! A la primera fotografia està sobre la falda de la seva mare i a les altres dues, busqueu-lo vosaltres, ;)!

El que més m'agrada dels contes són les històries quotidianes que explica, que els nens senten molt properes, i les il.lustracions plenes de detalls. En certa manera, em recorden una mica als llibres del Teo, en els quals hi ha molts objectes per anar assenyalant a cada pàgina i diferents accions que ocorren en un mateix moment i que els nens poden observar. 
I casa seva, les seves joguines, les seves rutines podrien ser perfectament les dels nostres fills. A la meva filla gran li agrada jugar a veure quants objectes tenim igual que el Simó!

Els altres contes de la sèrie són "Avui dormo a casa del meu amic","Dissabte. Què farem avui?","La mare surt aquesta nit", "Ja ve Nadal" i "Per molts anys". Tots molt recomanables!


Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés
Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés

Simó. Dies sense escola; Juliet Pomés




10 octubre de 2014

"No tires la toalla, hazte un bonito turbante"







La blogosfera maternal està plena de blocs en el que les mares parlem sobre diversos aspectes relacionats amb la cura dels petits i la condició de ser mare. 
Durant la pre-concepció, també són moltes les dones que acudeixen a Internet per a informar-se del procés per arribar a ser-ho, sobretot quan aquest no és fàcil. Les consultes sobre infertilitat i tractaments de reproducció assistida són de les més populars en els fòrums de maternitat i existeixen un gran nombre de blocs, la majoria escrits des de l'anonimat, en el que les dones expliquen les seves dificultats per a quedar-se embarassades. 
És un tema, per tant, del que es parla amb molt detall a les xarxes socials, però que encara és un tabú en la societat, i també en certa manera als mitjans de comunicació, que  es fan més eco dels pocs casos d'èxit que dels molts fracassos. Des del 1978, al món han nascut uns 5 milions de nens per fertilització in-vitro, però són moltes més les parelles que no aconsegueixen tenir un fill gràcies a aquests mitjans.
A Internet, fins ara també eren més abundants les pàgines informatives que no pas aquelles que es dedicaven a narrar en primera persona les emocions, dubtes i reflexions amb les quals les dones s'enfronten a aquests tractaments. Des de fa uns anys, els blocs escrits en primera persona per dones amb problemes de fertilitat ajuden tant a les protagonistes, que  viuen així el procés amb companyia, com a altres dones que passen pel mateix i que no disposen de referents en el seu entorn.
També són cada vegada més els llibres que tracten el tema, al món anglosaxó ja s'hi refereixen com a "repro lit" i aquí també n'hi ha alguns exemples.
 "No tires la toalla, hazte un bonito turbante" és un d'aquests llibres, editat el 2013 per Mira Editores. Explica el cas de Calíope, alter ego de l'autora Marian Cisterna, que un cop casada descobreix que quedar-se embarassada no és tan fàcil com havia pensat. Comencen aleshores les visites al ginecòleg i altres especialistes, que explica de manera molt divertida. Aquesta història es combina amb el retrat de la seva família, un matriarcat ple de cosines i tietes, que ens presenta amb molt sentit de l'humor i també molt afecte. L'escena del part de la cosina, en la que hi són presents desenes de familiars és quasi surrealista, però serveix també per a què ens fem una clara idea de com fa pinya aquesta família. 
Una altra de les característiques més destacables del llibre és l'optimisme i positivisme amb el que viu les parts del procés, que se centren sobretot en els preparatius del tractament i en el xoc emocional que suposa acceptar que segurament serà molt difícil arribar a ser mare.  De fet, el llibre parla més dels sentiments que desperta el fet de viure aquesta situació, que no pas de la part més tècnica dels tractaments, tot i que al final hi ha un glossari explicatiu de termes i tractaments molt aclaridor.

   El llibre acaba amb punta, ja que a l'epíleg la Marian ens diu que just el dia abans de començar el primer tractament,  li van diagnosticar esclerosi múltiple, pel qual van haver de posposar-lo. Així que la seva història dóna per un segon llibre, ja que no deu haver estat fàcil viure aquesta experiència amb aquest problema de salut afegit. 

    Un llibre molt recomanable, ja que és important que s'expliquin de primera mà aquestes vivències, que es trenqui el silenci. Pot ajudar molt a persones que passen pel mateix i també a persones de l'entorn per a que ho puguin entendre millor. 
   I a més, és molt amè, fa riure molt i es llegeix quasi d'una tirada!