31 de juliol del 2011

Premi: Me gusta tu mentalidad

Des del bloc Pequeña Budda Islandesa m'han fet arribar aquest premi! Moltes gràcies!!! M'agrada molt la imatge que hi va associada (feta pel seu marit artista) i aquest qüestionari:

1.Una canción que te emocione y la razón.
Show must go on dels Queen i So this is Christmas del John Lennon és fàcil que em facin plorar. I aquelles que em transporten a d'altres moments com Sometimes de James (que és un bitllet directe al pub on anàvem sempre), o Pictures of you dels Cure, que m'escoltava moltes vegades.

2. País donde te gustaría vivir si pudieras elegir y por que.
M'agrada viure aquí, crec que trobaria a faltar moltes coses si anés a viure en un altre país. Ara bé, tinc ganes de visitar-ne molts!

3.Como te describirías en 5 adjetivos.
Tímida (tot i que cada cop menys), observadora, puntual, curiosa, nostàlgica.

4. Alguna vez alguien te contó como sería tu futuro?
Doncs sí, una vegada em van tirar les cartes. Va fer-ho una coneguda meva que s'hi dedica professionalment. Penso que més que endevinar el futur (que és poc probable, al meu parer), l'interessant de la qüestió és el divertiment que comporta estar parlant sobre coses importants de tu mateix i com una altra persona se n'imagina la resolució.

5. Un objeto importante para ti y por que.
Per lo de nostàlgica, coses que em recorden el meu passat: fotografies, diaris, llibretes de notes on apuntava coses.... Tot això em sabria molt greu que es perdés!

6. Tu perfume preferido.
Durant un temps va ser-ho Flower de Kenzo. Ara també m'agrada molt un que es diu Presence d'un femme de MontBlanc. Però no me'n fico quasi mai. Avui me'n posaré!

7. De donde crees que viene la suerte?
Penso que sí que existeix, és qüestió d'atzar, però que també pots fer molt per provocar-la. Hi ha una frase de Voltaire que m'agrada molt que diu: "Suerte es lo que sucede cuando la preparación y la oportunidad se encuentran y fusionan."

I aquest cop passo el premi a alguns blocs que també m'agrada visitar i que us recomano molt!...

Primers passos... un bloc que he descobert fa molt poquet i que ens explica les aventures de la seva filla!
Flor de pell... també recent descobert! Em sento molt identificada en totes les seves reflexions!
Educando a cuatro ... per veure com tenir quatre fills no sempre significa deixar enrere les teves aficions i fer un munt de coses!
Crea momentos .... creativitat il·limitada! Un munt d'idees que espero aplicar quan arribi el moment!
L'emoció violeta ... ens explica la manera de criar els seus dos fills amb respecte i seguint l'instint que a vegades sembla que hem perdut!
La princesa del guisante ... un bloc on les coses quotidianes prenen un caire de conte!
La invasió twin.... també recent descobert! Ens explica les aventures d'una mare de dos!

29 de juliol del 2011

Aprenent a ser pare: Improvisació Planificada

Improvisar: 1 v. tr. [LC] [JE] Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se’n presenta la necessitat.

És a dir: allò que els pares ja no podem fer. "El moment en que se'ns presenta" ja no és tan bon moment com abans. Abans de ser pare et trobaves a algun amic pel carrer i acabaves anant a fer un beure o a fer-la petar, i si convenia muntaves una sortida pel cap de setmana, o sense anar més enllà, aquella mateixa nit. Ara això no és possible, o almenys de forma genuïnament improvisada. Ara per a fer qualsevol activitat l'has de planificar; primer posar-te d'acord amb la dona i després fer mil gestions per tal de trobar el moment en que a tothom li vagi bé, sobretot si aquestes altres persones també tenen canalla.

No és tant la falta de temps (que una mica també) que comporta la responsabilitat, sinó la necessitat de planificar-ho tot. De fet, quasi tot es pot fer, però abans t'ho has de programar bé. I potser algú trobarà a faltar aquella sensació semi eufòrica pròpia de l'espontaneïtat i del viure el moment, que trenca la rutina.

S'ha de reconèixer que les dones ho tenen més difícil, doncs pel que observo, en general estan encara més lligades que els homes en aspectes essencials de la criança, com la necessitat de planificar i donar el menjar,etc, que de per si ja dificulten la realització d'activitats de lleure o de desconnexió.

És el triomf de la planificació i l'ordre sobre l'espontaneïtat. Això té el seu costat bo: que ens fa evolucionar i aprendre a optimitzar i ser més eficients; i ho hem d'aprofitar, doncs els nostres fills ens necessitaran cada cop més.

DAS VATER DES KINDES

27 de juliol del 2011

El vigilant

Hi ha una pràctica de meditació que es diu "El vigilant" i consisteix en viure el teu dia com si estiguessis sent observat per algú. Aquesta persona imaginària pot ser un mestre moralment superior, una persona a qui estimes, un conegut, un familiar... i la idea és que pensant-nos que estem sota la seva atenta mirada tindrem un comportament més exemplar o que accentuarà algunes de les nostres virtuts i n'amagarà els defectes.
Doncs bé, des que la petita observa tot el que hi ha al seu voltant i s'ha convertit en una gran imitadora de tots els nostres gestos i activitats quotidianes, em sento una mica així.
Hi ha moltes coses que evito fer davant seu i d'altres que faig de manera una mica més exagerada.
- De postres intento menjar quasi sempre fruita ja que així sé que ella també en voldrà. Abans, era més de iogurt, però com que ella ja en menja molts en d'altres moments, no convé que me'n demani un altre a l'acabar cada menjada.
- Em rento les mans abans i després de les menjades. I ben ensabonades!
- Passar sempre per la vorera, respectar els semàfors... (he de reconèixer que abans no sempre ho feia).
-Planificar els menjars setmanals de manera sana i equilibrada. En els dinars ja ho fèiem, però els sopars eren sempre més anàrquics.
- No tenir la televisió ni l'ordinador engegats tot el dia (lo primer és fàcil, lo segon no tant!)
- .... i molts altres detalls del dia a dia.
Bé, algunes són coses que surten de manera natural al tenir fills, d'altres són més forçades però les faig perquè vull que ella s'hi acostumi i ho trobi normal.
Lo millor de tot (o no) és que aquest "vigilant" estarà al nostre voltant durant molts anys i que a diferència del que explicava a dalt, aquest és real! Els nostres fills ens donen una oportunitat per a ser una mica millors en certes coses i adquirir una bona disciplina, no ho desaprofitem!

26 de juliol del 2011

Estar per ella és estar per ella

He de confessar que just abans de tenir vacances tenia una mica de pànic a l'hora de pensar que tornaria a passar tot el dia sola amb la petita, cosa que no feia des que ella era molt petiteta (tret del cap de setmana, que no compta).
D'una banda em feia molta il.lusió per tot lo bó que això comporta, però com que sóc molt realista també veia la part més fosca de l'assumpte, com l'esgotament, el poc temps per mi i el munt d'idees que hauria d'anar tenint per a fer el dia amè i agradable.
Doncs bé, ara que hi sóc de ple he de dir que no és tant com m'imaginava!! Ens ho passem molt bé i passa el dia volant! Intento sempre fer moltes coses: quedar-se a casa seria un desquiciament absolut per les dues.
Al matí el passem bé entre que ens aixequem tard, esmorzem com unes reines, miro els blocs mentre ella volta pel menjador distraient-se sola a estones, anem a comprar, passem per la biblioteca, preparem el dinar...
I a les tardes, tenim dos dies piscina i els altres quedem amb amigues o amb les cosinetes.
Vaja, que fent coses el dia passa ràpid i estem les dues contentes.
Tot i això, he de reconèixer que hi ha alguns moments de desesperació per part meva, d'aquells en que espero amb candeletes que el meu home torni de la feina. Sobretot m'agafen aquests moments quan tinc intenció de fer alguna cosa i no puc fer-la. Hi ha vegades que la veig absorta en algun joc i penso, ara escriure un post, o llegiré una mica, o miraré en calma la guia turística de les vacances.... Però no, quasi mai funciona. És a dir, que quan s'està per ella, s'està per ella. La resta de les meves coses, han d'esperar, sobretot les que requereixen una mica de concentració. Puc començar-les però no acabar-les. I hi ha dies que ho accepto més bé que d'altres, perquè estar pensant en que vols fer una cosa i no poder-la fer és lo pitjor.
Així que ja he descobert que per a estar bé amb ella no he de pretendre voler fer res més que estar per ella: és la manera de que tot vagi bé.
Assumit això, la resta va com una seda. Sort que he avançat molt en la tesi aquestes ultimes setmanes i ara em ve de gust no fer res!

Imatge de Thierry Hyynh

25 de juliol del 2011

Alguna cosa per a la tos

La petita porta uns dies amb tos i mocs. Aquest juliol està fent un temps de tardor, almenys per aquí. I tant sortir de la piscina amb el cabell moll, tant dormir amb pijames d'estiu i destapar-se soleta per la nit, tant córrer amunt i avall i agafar fred desprès......juntament amb una bona oportunitat de contagi que no sé on ha trobat, doncs al final s'ha refredat!
Pels mocs ja tenim la mà trencada en fer servir el suero fisiològic i l'aspirador nasal. A més, després dels problemes que teníem quan era petita per posar-li, ara a ella li encanta que li fem i fins i tot diu "mé" al acabar! Nosaltres li fem sovint, tot i que he sentit a dir que tampoc es bo fer-ho massa.
Lo de la tos ja és una altra història. Durant el dia no sembla molestar-li gaire, però a les nits la tos la desperta varies vegades. He pensat en la possibilitat de donar-li alguna cosa per la tos, però realment no cal i sembla que no és recomanable. He estat buscant informació sobre el tema i això és el que he trobat:
- La tos és un mecanisme reflex que té com a finalitat mantenir netes les vies aèries: tràquea i bronquis.
- La tos es desencadena per l'existència de moc en alguna part de l'aparell respiratori: gola, tràquea, bronquis o per irritació en aquestes zones.
- L'important no és fer desaparèixer la tos, sinó la causa d'aquesta tos.
- Hem d'escoltar la tos per veure si és seca o productiva, l'horari en que es produeix, si el nen està molest i té dificultat al respirar... ja que això ens donarà pistes de la seva causa. Si no li dificulta el seu dia a dia i no el fa vomitar, no cal suprimir aquesta tos. Si està acompanyada de més símptomes, s'haurà de consultar al metge.
- El que sí que podem fer és intentat alleugerir al nen, netejant les foses Enllaç nasals amb suero i donant-li líquids.

- Donar antitussigen sense recepta mèdica pot ser contraproduent ja que si tallem la seva expulsió farem que les secrecions no siguin expulsades i augmentarem el risc de complicacions,
I he trobat entrades útils relacionades amb la tos en els següents blocs pediàtrics.. us els deixo per si us poden ser útils:

-Remedio casero para la tos: On parla de la poca eficàcia dels antitussígens i de com la mel pot ser el millor remei.

_Medicar o no medicar esa es la cuestión: De la mama pediatra, on explica a través d'una consulta típica com els pares sovint sentim la necessitat de medicar malalties que no ho necessiten.

- Medicamentos para la tos, de Zona Pediatrica, on explica el perquè no cal donar-los i el tipus que existeixen.

- Remedios naturales para la tos, de Bebesymas, on explica els remeis més útils de les iaies.

22 de juliol del 2011

Meme de llibres

Aquí va una meme de llibres aprofitant la línia temàtica de l'última entrada!

1. Quin llibre no t'has pogut acabar? Quasi sempre intento acabar-los tots. Però ara, amb menys temps, tinc menys paciència i n'he deixat algun a mitges del que ja no recordo ni el títol.

2. Quin clàssic de la literatura no t'has llegit i no penses llegir mai? No m'he llegit el Quijote (el meu any, a BUP, no tocava). Però potser algun dia, mai se sap!

3. Quin és un dels primers llibres que recordes haver llegit? D'adolescent, els del Vaixell de Vapor. Recordo un que es deia "Estimada Susie, estimat Paul" i els de l'Anastasia Krupnik!

4. De quin autor t'has llegit tots els llibres que ha escrit? Amelie Nothomb, Paul Auster, Murakami (menys l'últim), Juan Jose Millás, John Irving.

5. Quin llibre vas regalar l'últim Sant Jordi? I quin et van regalar o et vas comprar?
Un de tècnic de meteorologia. Jo, el de Fantasmes de Barcelona.

6.-Quin llibre t'agradaria rellegir?
Els russos que em vaig llegir en una assignatura d'Humanitats que vaig agafar com a optativa a la carrera. Aleshores potser no els vaig apreciar prou. Per dir-ne un, Ana Karenina, de Tolstoi.

7.- Cita una frase d'un llibre que recordis especialment.
""Pero es precisamente el débil quien tiene que ser fuerte y saber marcharse cuando el fuerte es demasiado débil para ser capaz de hacer daño al débil." A veure si endevineu de quin llibre és!

8.- Què utilitzes com a punt de llibre?
Tinc especial estima per unes tires de proves de algunes fotografies de quan vaig fer un curs de revelat analògic de foto. I també els típics punts de propaganda.

9.- On compres els llibres?
En llibreries. De Barcelona m'agrada la Laie. Ara torno a agafar-ne a la biblioteca, com quan era adolescent. I també m'agraden els de segona mà: no em perdo la Fira de Llibres d'Ocasió que fan a Barcelona cap a l'octubre!

10.-Recomana tres llibres!
El palacio de la luna de Paul Auster
La soledad era esto de Millás
Estupor y temblores de l'Amélie Nothomb


Passo aquest meme a totes les que em vau comentar el post anterior, així sabré més sobre els vostres gustos i sobre els llibres que em vau recomanar!!!

- Mirashka de Hi veig doble- Anna de lamama- Mi vida con un vegano
- Sílvia de Crònica d'una recerca
- Ester de Vivències d'una mare- Sol Solet
- Mamamoderna
-Euphorbia

21 de juliol del 2011

Els llibres de la tauleta de nit

Abans de ser mare llegia molt: al tren, a les sales d'espera, al sofà, als temps morts, apurant el temps just abans de marxar per acabar un capítol.... Portava sempre el llibre al bolso i era fàcil trobar per la casa el llibre a mig acabar. On mai hi deixava el llibre era a la tauleta de nit. No he tingut mai costum de llegir abans d'anar a dormir, això de llegir per agafar son no va amb mi, ja que, al contrari, si el llibre m'enganxava passaven les hores volant. A més, sóc de les que dormen al cap de mig minut de posar-se al llit, per tant que no tinc problemes en aquest aspecte.
Però ara ja fa un temps que tinc la tauleta de nit plena de llibres. Perquè? Doncs perquè no llegeixo. I és el lloc on els guardo, esperant el dia que em decideixi a obrir-los. Ara mateix tinc esperant-me l'últim de l'Almudena Grandes, el de Si tu em dius vine ho deixo tot, però diga'm vine de l'Albert Espinosa i el de Fantasmes de Barcelona que vaig comprar per Sant Jordi. El primer no el començo per mandra, és massa totxo. Fa un temps hagués estat el llibre perfecte per l'estiu, però ara no. Els altres semblen lleugers i de lectura fàcil, però els tinc a mitges des de fa temps.
No hi ha manera de que m'enganxi a un llibre. L'últim que vaig llegir sencer és el de Sunset Park del Paul Auster, ja fa més d'un mes.
No tota la culpa és de la maternitat. De fet, ara alguns dies podria llegir perfectament una estona mentre ella juga pel menjador. Internet en té bastanta culpa, també. Hi passo moltes hores: els blocs, les series, navegar per buscar coses.... Crec que estic una mica enganxada, tinc l'ordinador engegat moltes hores al dia!
Per tant que necessito un bon llibre per desintoxicar-me una mica! Què em recomaneu?

19 de juliol del 2011

Un altre premi!

Des del bloc de Pequeña Budda Islandesa m'han fet arribar aquest premi. Moltes gràcies! Vaig descobrir fa pocs dies el seu bloc i el recomano molt ja que ens explica la manera de viure la maternitat des d'un país que ens queda molt lluny!
Com quasi tots els premis, inclou un petit qüestionari. Aquí van les respostes:

1. Perquè vas començar a escriure el bloc?
Quan la meva filla tenia quatre mesets ja veia que això de la maternitat m'aportaria moltes vivències que volia que quedessin plasmades per a recordar-les en un futur!

2. Què et causaria més emoció i alegria a la vida?
És fa difícil de dir! Moltes coses, i no necessàriament grans coses. Que la meva filla sigui una persona molt feliç!

3. Amb quina sensació et quedes quan escrius comentaris en d'altres blocs?
Penso que els comentaris són una part molt important d'un post ja que fan que aquest deixi de ser un monòleg i es converteixi en una conversa.


4. Relata una anècdota divertida i alegre dels teus fills.
N'hi ha moltes! Una de les recents: quan a la piscina va amb el xurro soleta i jo estic al seu costat, em diu "adéu" com si volgués anar a fer la gran excursió sola per la piscina. En realitat, si jo no l'ajudo es mou només uns centímetres!

5. Relata una anècdota que et va emocionar i fer plorar dels teus fills.
Alguns moments en que estic trista i la meva filla s'asseu a la meva faldeta i em fa un petó. Com si s'adonés que em passa alguna cosa!


I paso aquest premi a :
- ¡Andá, si es mamá!
- Hi veig doble
-Euphorbia splendens
- Kira Permanyer


18 de juliol del 2011

Convivint amb els bolquers i l'orinal

Ja fa més d'una setmana de la incorporació de l'orinal a la vida de la petita. I la cosa va bé, però avança lentament.
Els primers dies van ser molt eufòrics perquè volia anar tota l'estona a seure a l'orinal, i en feia un bon ús. La musiqueta sonava cada dos per tres fent-nos saber que hi havia fet pipi i també va fer moltes caques.
Però al cap d'uns dies la cosa es va anar relaxant. A vegades em deia "caca" o "pipi", però si li deia d'anar a fer-la a l'orinal em deia que no. No ho volia de cap manera. D'altres sí que hi anava, però més esporàdicament.
I així estem.
Potser si li hagués tret el bolquer per estar per casa i s'hagués pixat a sobre unes quantes vegades sabria la conseqüència de no fer el pipi a l'orinal, però penso que encara és aviat per fer-ho. A vegades penso que si ho fes, funcionaria. Suposo que serien dies de fregar molts pipis i insistir molt, però crec que ho podria arribar a provar. Però no ho vull fer encara, esperaré a veure si ella evoluciona una mica més i sobretot, a que no mulli tant els bolquers.
A més, hi ha les vacances entre mig. Aquest tema no té res a veure amb la seva maduració ni evolució , sinó que és un tema pràctic per mi! Seria molt més còmode que la petita encara portés bolquer, o que ja estigués en plena superació de no portar-lo (que veig difícil) quan marxem de vacances. Però estar a mitges amb el tema seria molt incòmode. Clar que si ens agafa no ens tocara més remei!

Les coses que m'estan servint en aquesta prèvia de l'operació bolquer són:

1.- Els bolquers que pugen i baixen. Molt pràctics!

2.- Portar a les nines a fer pipi de tant en tant. Li agrada fer-ho i sovint aprofita per fer-ne un ella també.

3.- Facilitar-li l'accés a l'orinal o a un vàter. Si estem a casa els padrins, ensenyar-li que al water hi ha també un orinal per si ella vol fer pipi, així que quan en té ganes a vegades demana d'anar-hi.

Imatge de Linne Bie

15 de juliol del 2011

Curset a la piscina

No sóc persona de passar-me la tarda a les piscines, ni sé massa què fer un cop sóc amb la petita a l'aigua. Per això, quan vaig veure l'oportunitat d'apuntar a la petita a un curset a les piscines cobertes no m'ho vaig pensar dos vegades! A les piscines a l'aire lliure no fan cursets amb els petits fins que són més grans.
Ja fa dues setmanes que hi anem i el balanç és molt, molt positiu!!!:

1.- Ella s'ho passa pipa! Ja és estrany que tenint una mare tant poc aquàtica ella sigui un peixet!! No té por de res i gaudeix molt. La veritat és que està molt ben muntat: fan una mena de circuits molt divertits que inclouen tobogans amb caiguda directament a l'aigua, joguines que s'han de portar d'un lloc a l'altre de la piscina, gatejar per superfícies que mig s'enfonsen a l'aigua...

2.- És la manera de passar una estona juntes fent una activitat diferent. I hi estem molt més del que jo aguantaria amb ella si anéssim per lliure, per tant que ella hi surt guanyant!

3.- És una manera de que es familiaritzi amb l'aigua i que comenci a aprendre a moure els braços i els peuets. Ahir va ser el primer dia que va estar una estoneta sola a l'aigua amb el xurro (amb mi a un metre!) i li va agradar.

4.-Tenim dues tardes a la setmana ocupades, amb una activitat interessant a fer. A més, des del matí que està contenta si li dic que a la tarda toca piscina!

5.-La petita juga amb d'altres nens i ja té els seus amiguets de la piscina.

6.-.No cal posar-li protecció solar!

7.- En acabar la banyo a les dutxes i ja arriba a casa neteta!

Desavantatges, aprenentatges i conseqüències varies:

1.- Fa molta calor a la piscina i l'aigua està molt calenta. Bé, com a totes les piscines petites. Tot i això, almenys allí sé que la temperatura es deu al regulador que tenen i que no tot és culpa dels líquids corporals.

2.- Els bolquers d'aigua NO són pràctics! Vaig comprar-los pensant que seria la millor opció i no ho és per nosaltres: s'omplen molt d'aigua i són incòmodes per moure's. A més, si es fa pipí traspassa igualment, ho veig tot molt moll. La resta de dies ha anat amb banyador.

3.- Les sabates de plàstic per anar a l'aigua no ens han resultat còmodes. Són les úniques que ha tingut que li han fet tocadura (i això que només les porta aquella estona). La monitora també em va dir que per ells és millor anar descalços dins l'aigua per a que experimentin bé el moviment dels peus amb l'aigua. El problema és que fora de la piscina rellisca molt, i els hi poso ni que sigui per anar fins allí.

4- Molts dies m'oblido els meus pots de xampú i m'acabo dutxant amb gel de bany Nenuco i xampú Johnson Baby, per tant que faig olor de nadó la resta del dia.


Imatge de Miss Bembury

13 de juliol del 2011

Mirant Teen Mom

Fa uns dies vam comprar una tele nova i mentre sintonitzàvem els canals vaig ensopegar amb un programa de la MTV que es diu Teen Mom. És un programa tipus reality on segueixen un grup de mares adolescents durant el seu dia a dia.
Jo sóc una presa fàcil per aquest tipus de programa, i via Internet ja he mirat la primera temporada i també un programa anterior que es diu "16 and pregnant" (la primera temporada d'aquest només està disponible en la versió anglesa).

A pesar de que la sèrie és segurament una recreació de les situacions més habituals viscudes per aquestes noies i que se centra sobretot en les relacions de parella, s'hi poden veure moltes coses de la manera de criar els fills a Amèrica i del seu estil de vida.

Sobre la maternitat:
1.- La majoria pareixen a l'habitació de l'hospital, no en una sala de parts. En alguns casos, hi ha mota gent al moment del part, molta família. I tots fent fotografies del moment en que la criatura apunta el cap a través del forat i fent comentaris! Quin estrès!
2.- No n'hi ha cap que doni el pit, i no es parla del tema. No sé si és una decisió pròpia de les mares o si té a veure amb la moda general d'Estats Units.
3. - A part de la llet, els hi donen als nens sucs de fruites de colors ben variats als nens amb el biberó.
4.- Banyen els nens al grifo de la cuina!
5.- Introdueixen alimentació complementaria a partir dels quatre mesos, bàsicament a partir de potitos. I també practiquen el baby lead weaning !
6.- Donen el biberó amb el nen completament tombat al bressol, sense incorporar-lo gens. Havia sentit a dir que és perillós fer-ho així quan el nen és molt petit.
7.- No parlen de temes de maternitat, sinó que se centren bàsicament amb les relacions de parella, familiars i acadèmiques.
8.- Els pares que han decidit donar la nena en adopció són els únics que continuen portant-se bé després del part. Pot ser és casualitat o justament el fet de no viure un canvi tant gran en les seves vides fa que tot continuï igual i per això no trenquin la relació. I segurament passar per una situació tan complicada junts els uneix com a parella.
9.- Almenys dues parelles continuen tenint relacions sexuals sense utilitzar anticonceptius dos mesos després d'haver parit. "No m'agraden els condons", diu un dels pares. No, si això ja ha quedat clar de bon principi!
10.- Només una continua vivint a casa dels seus pares, els altres intenten una vida en comú. Tot i les dificultats que tenen aquests últims, la que es queda a casa no ho té millor: la seva mare s'interposa molt en la criança de la seva filla i la cuida més que ella.
11. Totes volen seguir estudiant i es veu la gran dificultat que tenen al compaginar la maternitat i els estudis, sovint impossible.
12. Portar els nens a la guarderia és la última opció que contemplen, no semblen massa populars. Normalment deixen el nen a la cura d'algun familiar.

Sobre l'american way of life:
1.- Van en cotxe a tot arreu, en són molt dependents.
2. Es passen el dia anant a menjar a fora (pizzes, carn amb patates, kebabs...) i bevent refrescos mida super size. N'hi ha una que fins i tot en beu durant el procés de part. Només un cop es veu com cuinen a casa, uns macarrons als que afegeixen una salsa dubtosa mentre diuen que almenys aquells dia mengen "saludable".
3- Com ja havia observat en moltes pelis, es passen molt de temps a la cuina, que sempre és enorme i serveix de punt de trobada familiar.

Ja ho veieu, m'agrada mirar aquesta sèrie i tafanejar com és la vida d'aquestes mares a les que la maternitat ha agafat per sorpresa!

12 de juliol del 2011

Restringint la popa

Jo pensava que el tema de la lactància, al passar els mesos, s'aniria reduint de forma natural. Però no ho estic notant així en el meu cas.
Està clar que si jo no hi sóc, la petita no té cap necessitat de popa. Ni se'n recorda. Però si estic amb ella, per exemple, tot el mati, en pot demanar perfectament unes quatre vegades. I em costa molt. si estic sola, distreure-la o intentar que no en prengui tanta.
M'agrada poder donar-li encara el pit i m'agradaria que durés encara uns mesos més, però aquesta demanda tan alta durant el dia em fa replantejar la situació.
Ja fa un temps que no em sento còmoda sabent que en qualsevol moment em demanarà popa. Sobretot quan estem fora de casa. Perquè, a més, normalment, quan arribem a un lloc nou, ja sigui casa dels padrins o una trobada amb amics, el primer que fa és demanar-me'n. Suposo que es deu sentir insegura i donant-li el pit es calma i després ja està molt més tranquil.la i contenta. Si intento distreure-la per no haver-li de donar, a vegades funciona durant una estona, però després em torna a demanar de forma insistent.
D'altra banda, a vegades sóc jo la que provoca aquesta dependència, ja que si està molt enfadada, o s'ha fet mal, o no hi ha manera de que es calmi si té una rabieta, a vegades li ofereixo la popa. Però no m'agrada fer-ho, perquè penso que ha de començar a entendre que no tot es soluciona d'aquesta manera. A més, situacions d'aquestes es poden donar moltes vegades durant el dia.

Per tant, he decidit carregar-me de valor (perquè intueixo que no serà fàcil) i intentar reduir-li les dosis de popa durant el dia, sobretot fora de casa. M'agradaria aconseguir donar-li només per anar a dormir la migdiada i a la nit. I en alguns casos d'aquells en que durant el dia està en una dinàmica negativa i donar-li la popa, lluny d'adormir-la, té la funció de "poció màgica", deixant-la extasiada i amb les piles carregades. (Sempre m'ha sorprès aquesta doble funció contrària de la popa).
Vaja, que m'agradaria que ara no fos a demanda seva sinó a demanda meva! No sé si podrà ser! Falta posar-ho en pràctica. A veure que en pensa la "·sòcia".

Imatge de Harold Edgerton

20 mesos!!

Ja hem canviat l'1 pel 2 i cada cop estem més a prop dels dos anys! Aviat quan em preguntin l'edat que té, enlloc de dir un any i mig podré començar a dir "quasi dos anyets"!
Com fa temps que dic, cada cop està més espavilada i més "nena". Aquí van els progressos i novetats d'aquest mes:

1. Orinal: El progrés més gran ha estat el tema del control d'esfínters. Continua utilitzant el bolquer però fa caques i pipi a l'orinal. De moment, només ho fa quan som a casa. Tinc la mala sort que ara al juliol a la guarderia no poden col.laborar massa amb mi perquè no hi ha les educadores que hi són normalment durant el curs, i tenen més nens en una mateixa classe... sense poder estar tant per la meva filla.

2. Parlar: Imita qualsevol cosa que diem, i amb la mateixa entonació. Ja sap moltes paraules noves que diu a la seva manera (algunes més bé que d'altres, però jo entenc perfectament el que m'està demanant) : aliments (albergínia, meló, cogombre, macarrons, pebrot, préssec, pernil dolç...); joc (puzle, nina, moto, conte...); persones (els noms dels nens del cole, cosinetes, família...)... Bé, cada dia aprèn paraules noves.

3. Joc: Juga amb moltes coses, i no necessàriament amb joguines, que de moment les té molt oblidades. Juga a fer torres, fa puzles (d'aquests que tenen varies cares). De contes, el que més li agrada és l'àlbum de fotos que vam fer del seu primer any: se'l mirar i remira moltes vegades i va senyalant a totes els persones i llocs que reconeix (recomano molt de fer-lo, entre d'altres coses, per utilitzar-lo per això!!). També ha entrat a les nostres vides el Mickey Mouse, al que ja coneix molt gràcies al puzle i els dibuixos en alguna peça de roba. I, òbviament, el "joc" estrella de la temporada: la piscina!

4. Dormir: Un altre dels canvis importants, ja que hem canviat el bressol pel llit gran. Primer s'adormia igual de ràpid, però ara fa uns dies que costa molt. No sé si és pel llit o per la calor, però tot i que hi anem més tard (quarts de 10), estem quasi una hora per aconseguir que tanqui els ulls. Li dono popa i quan acaba, enlloc d'adormir-se, s'esvalota i comença a jugar pel llit, diu les coses que ha fet durant el dia, expliquem contes.... fins que finalment es posa en posició i dorm. L'avantatge és que sí, ja ve soleta al menjador després de fer la migdiada i a la nit ve com un ratolinet cap a la nostra habitació!

5. Alimentació: Continua menjant molt, i de tot. El seu plat estrella és el iogurt, sempre en demana. Però li agrada tot en general, de veritat, fins i tot el gaspatxo!

6. Dents: Li estan sortint les canines inferiors. I a mi em fan un mal increïble els mugrons, no sé si estarà relacionat!

Ara, a pels 21!

11 de juliol del 2011

La trobada de mares blocaires

La trobada de mares blocaires per aquest agost va prenent forma!
El dia de la trobada serà el dimarts 23 d'agost en una masia rural de la província de l'Anoia. El lloc es diu Can Casellas i és una granja escola, de manera que els petits podran veure els animalets i jugar a l'aire lliure. El restaurant és de cuina catalana, amb entrants variats i carn a la brassa (tot i que es pot demanar alguna cosa diferent si algú ho prefereix).
La idea és passar un bon dia, en un bon entorn, per a poder coneixer-nos i parlar amb calma mentre els petits també s'ho passen bé. És una trobada oberta a pares, mares i petits!
Que us sembla? Us apunteu? Escriviu un comentari en aquest post deixant el vostre mail o envieu un correu a onavis79@yahoo.es!

7 de juliol del 2011

"Abates"

La meva filla està boja per les sabates.
--> -->És la seva primera paraula en aixecar-se. En pic s'adona que esta desperta i que no porta les sabates al peu, ens diu la paraula màgica: "abates". I no para de repetir-la fins que li posem.
A més, li encanten. Se les mira i se les remira.
Si no li poses les que vol s'enfada (li agraden especialment els que ensenya els ditets, i els dies que plou tinc feinades per convèncer-la de que no són les més adequades). Juguem sovint a un joc que li agrada molt, que és posar les seves sabates de quan era més petita les nines. I em faig creus de les sabates que arriba a tenir!! N'hem acumulat un munt!! I això que no som de comprar-ne massa, té unes de mudar i unes d'esport (tipo quet) de cada número que ha necessitat. I les sabatilles d'estar per casa. A més, durant els primers mesos de vida no en portava. I tot i això, deu n'hi do quin munt de caixes i sabates! També ens porta les nostres espardenyes al llit quan vol que ens aixequem, i ens les fica als peus. Sap quines són les del papa i quines de la mama i les assenyala tot el dia. Si quan estem estirats al sofà no les portem, també ens les vol posar.
Pel seu bé, espero que aquesta dèria se li vagi passant, perquè si no quan sigui gran es deixarà el sou en sabates!

5 de juliol del 2011

Una nova adquisicó

Exactament com aquest és l'orinal que fins fa dies teníem guardat al quarto dels trastos, encara embolicat. Va ser un dels regals que ens van fer quan va néixer la petita i el divendres, després de que la petita fes el seu primer pipí al vàter, el vam col.locar al lavabo.
Coneixent a la meva filla, ja sabia que quan comença una cosa, arriba fins al final. I porta uns dies que la paraula que més diu és pipí. I vol anar a asseure's al seu orinal cada dos per tres. I normalment quan hi va, fa pipí, ni que sigui poquet. (Bé, algun dia també l'ha fet al terra, just al costat de l'orinal).

Jo estic una mica desorientada amb el tema. Perquè, com dic, tot va més ràpid del que em pensava. Aquest matí ha fet la seva primera caca a l'orinal!!! Quan estava esmorzant em diu "tata" (caca) i jo pensava que es referia a que se n'havia fet, però no, hem anat fins a l'orinal i l'ha fet allí!

I jo tinc uns quants dubtes i reflexions sobre aquest nou objecte que ha entrat a les nostres vides ....

1. Quan de temps dura l'etapa en que encara van amb bolquer però fan els pipis a l'orinal? Hi ha de ser aquesta etapa? Hi ha gent que em recomana que li tregui ja el bolquer per a que aprengui més ràpid, però no ho veig clar, ja que quan li canvio el bolquer el continua portant moll (és a dir, que tot i fer molts pipis a l'orinal, no els fa pas tots allí).

2. Com puc saber si realment és conscient del procés? Suposo que s'ha d'anar veient i sóc jo com a mare qui ho he de veure, però em refereixo a si això ja no té aturador o si pot ser que encara faci retrocessos i no vulgui l'orinal. O no el vulgui amb tanta insistència com ara, que inclòs es queixa quan li poso el bolquer.

3. L'orinal que tinc és dels que sona una música quan fa pipi. És bastant discreta i dura poquet per tant no molesta gaire. Penso que aquest incentiu la pot motivar a que ho aprengui més ràpid ( i veure-la ballar mentre fa pipi no té preu), però no n'ha sonat cap quant ha fet caca, tot i que la proesa ha esta major! El fabricant nomès premia els pipis!
I l'anècdota és que ahir per la nit la músiqueta de l'orinal ens va donar un ensurt de mort. Imagineu-vos una casa en silenci, a la matinada, on de sobte hi sona la musiqueta de l'orinal. Semblava una peli de por! Vam anar a comprovar i no hi havia res, suposo que era alguna gota que havia caigut just damunt del sensor! Quin mal rotllo...

4. És molt incòmode haver de treure-li el bolquer cada vegada que vol anar a fer pipi. Tardem un munt d'estona! Ahir vaig comprar aquells bolquers que es pugen i baixen com una calceta, a veure si són més pràctics!

Així que ja ho veieu, estic en ple procés d'ensenyar-li el control d'esfínters! La retirada del bolquer encara està lluny (suposo), però ja estem en el camí que ens hi portarà.
Jo no ho volia començar fins a finals d'estiu, ja que ella és petita i la veritat és que trobo molt pràctic el bolquer: no cal patir per si es pixa, no cal netejar caques de l'orinal (la part fosca de l'assumpte), ni cal estar tant pendents.
Però ara ella ja ha descobert l'orinal i el fa servir (i molt). I estic contenta de veure lo gran que es fa!

4 de juliol del 2011

S'ha acabat P1!

La petita ja ha acabat el seu primer curs de guarderia, en el que ha estat una de les papallones de P1. El dia 30 va ser el seu últim dia oficial, tot i que continuarà anant-hi al juliol.
I fent balanç puc dir que estic molt contenta d'haver-la apuntat a la guarderia ja que ens ha portat moltes coses bones tant amb ella com a mi. Jo l'he deixat sempre molt tranquil.la i he anat a treballar sense patir massa per si estaria ben atesa, perquè des dels primers dies sempre ha menjat i ha dormit bé allí.
L'últim dia ens van donar un dossier amb les fotografies de les activitats que han fet i veient-les m'he adonat de lo petiteta que era quan va començar. Tenia deu mesos i recordo que la deixava als braços de la cuidadora. Quina diferència amb ara, que l'he de perseguir passadís amunt i avall per a posar-li la bata!
El primer trimestre va ser el més difícil, tant per l'adaptació com per les múltiples malalties que va agafar, sobretot les diarrees i els refredats. Però desprès de Nadal ja va anar tot molt millor. Ella als matins s'aixeca contenta i sempre vol anar a la guarderia. Ella mateixa agafa la seva motxilleta i ens espera davant de la porta mentre fem els últims preparatius abans de marxar de casa.
I un cop allí també entra molt directa, agafadeta de la mà d'algun dels seus amiguets. I, com ja he comentat moltes vegades, mai té pressa per marxar en anar-la a buscar.
Veient les fotografies també he vist les moltes activitats que han fet, des de quan hi va anar la Castanyera, després els pastorets, el carnestoltes disfressats de boles de neu, i ara el final de curs fent el seu primer debut com a pingüí!
El dossier també incloïa un informe amb les seves primeres "notes" i com veieu són totes bones, no li cal repetir curs!!

1 de juliol del 2011

Operació: llit

Doncs sí, ja hem fet el canvi!!
Ha esta un pas que hem hagut de fer sense pensar-nos-ho massa, moguts per la por a que qualsevol dia caigués del bressol.
Ja fa temps que la meva filla "jugava" a emparrar-se pel bressol i l'havia arribat a descobrir amb una cama fora i donant-se impuls amb l'altra.
Al dormir la migdiada no tenia cap por, perquè jo la sento quan es desperta i ràpid hi vaig.
Però els despertars nocturns em feien patir més, perquè amb el temps m'he anat relaxant i dormo més profundament i això fa que a vegades quan la sento ja fa una estoneta que plora. I durant aquesta estoneta és quan tenia por que saltés.
Com que els barrots ja estaven pujats al màxim, poc més podíem fer a part de resar per a que no se li ocorregués saltar a mitja nit. Per tant, que la decisió ha estat fer el canvi cap al llit de grans!!
Ho teníem també molt fàcil logísticament ja que vam comprar un llit gran de bon començament per l'habitació, o sigui que ja el teníem!
Nosaltres no tenim habitació convertible, tenim el llit per una banda i el bressol en el que ha dormit fins ara apart, que a més és un d'aquest típics de fusta en el que havia dormit el meu home quan era petit.
Aquesta nit ha estat la primera en que ha dormit al llit de nena gran! Jo n'estic encantada perquè hi veig moltes coses positives:

1.- La primera, més seguretat: El llit toca a la paret per un costat. A l'altre, estirem el llit niu que hi ha sota de manera que si cau ho faci sobre tovet. I a la part dels peus hi hem col.locat el bressol per a que no pugui caure  i es dedica a anar reptant cap a sota del llit.

2.- És molt més còmode per mi per a fer-la adormir. M'estiro al seu costat i em va molt bé per donar-li la popa, com quan era petiteta i dormia de bon principi al nostre llit. I m'estalvio el patiment de que es desperti en el moment de deixar-la al bressol, que sempre era crític.

3.- De moment encara no ha passat, però confio en que quan estigui més acostumada a la nova situació, en els despertars nocturns ja no caldrà que siguem sempre nosaltres els que l'anem a buscar per a emportar-nos-la al nostre llit. Ja podrà venir soleta!!!

4.- L'habitació queda més gran i hi ha més espai per a que hi jugui durant el dia.

De moment tot són avantatges. Creuo els dits per a que les primeres caigudes (que n'hi haurà) no siguin massa importants!

Això sí, tot i fer un pas que l'acosta al món dels grans, ahir quan dormia la veia més petiteta que mai. Quan estava al bressol la veia enorme dins d'aquell llitet tant petit, en canvi ara és veu minúscula dins del llit gran!

P.D: I a aquest canvi s'hi ha d'afegir que ahir va fer el seu primer pipí al vàter! M'ho va demanar i quan a l'asseure-la vaig sentir que en feia vaig al·lucinar! Que gran la vaig veure!