 |
| El libro que se sentía solo, Editorial Juventud |
Aquest llibre em va agradar ja només llegir-ne el títol.
I el relat que explica no defrauda gens, és emocionant i aconsegueix que els nens s'endinsin no només en el món de les històries, com fan tots els contes, sinó que transmet també el valor que tenen els llibres com a objecte. Com un tresor que s'ha de preservar.
Des de les primeres pàgines destil.la la passió pels llibres, mostrant el fet d'estimar-los i convertint-los en un objecte de gran valor sentimental. El vincle que té la nena protagonista amb el llibre està molt ben explicat, i es veu com se'l sent seu, com gaudeix llegint-lo i com va recorrent totes les pàgines amb ganes de saber el final. I com procura que el llibre estigui sempre en les millors condicions.
 |
| El libro que se sentía solo, Editorial Juventud |
 | |
|
El conte, de Kate Bernheimer, també està molt ben il.lustrat amb tons pastel per Chris Sheban. El llibre apareix sempre com a protagonista de totes les pàgines, ja sigui quan s'explica a un grup de nens o quan resta abandonat en algun prestatge de la biblioteca, i sempre irradia llum. També està molt ben combinat el relat del llibre que tenim a les mans amb el que s'explica del conte que està llegint la protagonista. Les dues històries s'integren molt bé.
És un llibre molt recomanable per nens a partir d'uns 5 anys. Els despertarà l'amor pels llibres i es miraran amb uns altres ulls els llibres arraconats als prestatges de la biblioteca.
(Entrada publicada a l'ARA Criatures)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada