Exantema sobtat

Aquest cap de setmana la petita ha tingut febre. Des del divendres que ha estat a 37.5, 38, 38.8... Una febre sense causa aparent, ja que no ha anat acompanyada de diarrea, ni vòmits, ni més tos ni mocs de l'habitual. A més, ella segueix com sempre: no ha perdut la gana, ni l'alegria.

Jo pensava que potser era encara la reacció de la vacuna, però aquest matí ja he vist que la cosa passava a un altre nivell.
Ahir abans d'anar a dormir ja em vaig fixar que tenia tot de taquetes vermelles a la panxa, molt suaus i difícils de veure, però allí estaven. Aquest matí, els puntets vermells eren molt més abundants i intensos (com els de la foto, que he tret d'Internet, però és molt semblant a l'aspecte que té ara la meva filla).
He anat al CAP d'urgències perquè no em feia gens de gràcia. Al principi de la visita m'he espantat una mica, perquè el primer que ha fet la pediatre és anar a buscar una càmera de fotos per immortalitzar el ventre de la meva filla. Durant uns moments he pensat que devia ser un cas ben anormal i mai vist, ja em veia camí cap a l'hospital!
Per sort no ha estat res greu. Després de la sessió de fotos, m'ha explicat que es tracta d'un exantema sobtat, també conegut com "la sisena malaltia". És un virus que acostumen a passar molts nens d'entre sis i divuit mesos. Produeix tres dies de febre bastant alta que tot i això no afecta el benestar general del nen i, quan aquesta desapareix, tres dies d'erupció. No m'ha donat cap tipus de medicament, ja que ella es troba bé i ja no té febre. I m'ha dit que vida normal.
A mesura que passen les hores ella està més plena de granets, ara inclòs cap a la cara. Té mal aspecte, la veritat. Però ja m'ha dit que això podia passar, i que al cap d'unes 48 hores remetrà. Esperem que sigui així!

En fi! Que no portem uns dies massa bons.... A veure si es recupera aviat!

La lactància i l'amenorrea, un any després!

Ja sabia que durant els primers mesos d'alletament el més probable és que no em vingués la regla. El fet de donar el pit fa que se segregui una hormona, la prolactina, que inhibeix l'ovulació. El cos és savi, i d'aquesta manera es dificulta que la mare es quedi embarassada de nou mentre ha de cuidar d'un nadó petit.
Algunes persones utilitzen aquest fet com a mètode anticonceptiu, tot i que cal remarcar que no és efectiu al 100 %. És diu mètode MELA i és més eficaç durant els primers sis mesos després del part, si la mare alleta en exclusiva i a demanda, sobretot a les nits,. Però com que no es pot saber en quin moment el teu cos decidirà ovular de nou, pot ser que es produeixi un embaràs sense haver vist abans la regla. Vaja, que no és fiable ni recomanable si no es volen tenir sorpreses! Tot i que d'altra banda penso que si es busca un altre embaràs, ha de ser bastant difícil quedar-te anant tant "a cegues".
Un cop es deixa de donar el pit de forma exclusiva és probable que aparegui de nou la menstruació, tot i que cada dona és diferent. Jo estic encara sense regla, un any després d'haver parit.
Quan vaig començar a treballar pensava que en espaiar les presses em vindria. Vaig tenir unes setmanes de dolors menstruals, però res.
Al començar l'alimentació complementària, pensava que també se m'acabava la "bona vida", però res.
Ara fa unes setmanes que ja no li dono el pit a la petita a les nits, i tampoc he tingut cap símptoma ni noto que l'aparició de la regla sigui imminent.
Durant el dia fa unes 3 o 4 presses, molt menys que abans, però res.
No ens enganyem, no la trobo gens a faltar. Fa un any i nou mesos sense aquesta preocupació i incomoditat, ja ni m'enrecordo! Però d'altra banda penso que ja seria hora...
Sé que hi ha més mares que estan igual, com també sé de d'altres que tot i alletar en exclusiva, al cap de quatre mesos ja els hi va venir. Tot i que a vegades torna amb una durada i quantitat diferent que abans de l'embaràs.
Misteris!

La vacuna d'efectes retardats

Fa una setmana que comentava que els efectes de la vacuna triple vírica podien aparèixer una setmana més tard. I posava en dubte que me'n recordés, donat el cas.
Doncs s'ha donat el cas. I no me n'he recordat!
1- Des d'abans d'ahir que té la cara més vermella de l'habitual, en concret dues rodones ben marcades a les galtes, i una mica el nas. Sembla la Heidi. No sabia pas a que podia ser degut, he pensat que potser era pel fred, ja que són les parts més desprotegides quan va pel carrer.
2-Aquestes últimes dues nits han estat més complicades de l'habitual. S'ha despertat les dues o tres vegades de rigor, però ha costat mooolt calmar-la i ajudar-la a tornar a agafar el son. Nosaltres hem cregut que era a causa de les dents, ja que últimament està tot el dia amb les mans a la boca, on estan apareixent nous puntets blancs.
3- Ahir al migdia en 'anar a buscar-la a la guarderia em van dir que l'havien notat una mica calenta i que tenia algunes dècimes de febre. A casa el termòmetre marcava 37, 2.
4- Està molt irritable. Ahir es va despertar de la migdiada plorant molt, com si estigués enrabiada. I va estar intranquil.la durant una bona estona. Aquí ja vam pensar que realment ho devia estar passant malament i vam donar-li una dosi d'apiretal.
I jo vivint en la inòpia total, no ha estat fins que fullejant una revista he vist un article sobre les vacunes que se m'ha encès la llum! Avui fa just una setmana!
I la triple vírica (xarampió, rubèola i galteres) té els efectes secundaris just entre el 5è i el 12è dia després de l'administració de la vacuna. En alguns casos els nens poden presentar quadres similars als de les malalties per les que han estat vacunats, tot i que d'una forma molt més lleu. Malestar general, tos, reaccions cutànies, febre no molt alta, augment dels ganglis limfàtics, cefalea, rinitis....
Així que pobreta ens ha estat donant pistes ben variades, però té uns pares una mica despitats! Sort que no hem fet -espero!-res contraproduent. A cuidar-la molt i a esperar que no durin gaire aquests símptomes!

Dies, setmanes, mesos, trimestres

Des del moment en que busques tenir un fill, fins als 3 anys de vida d'aquest, els conceptes de dies, setmanes, mesos i trimestres prenen un caire nou i s'utilitzen en contextos diferents que abans.

Tot comença quan contes els dies que falten per a que et no-vingui la regla, o ens els dies que fa que t'hauria d'haver vingut. Aleshores és moment de fer un test d'embaràs, molts d'ells efectius des del primer o segon dia de falta.
I just quan t'acabes de fer el test descobreixes que ja estàs embarassada d'unes quatre setmanes! A mi em sabia greu al principi descobrir això, ja que pensava que l'embaràs se'm faria molt curt. És a dir que no tens nou mesos per endavant, si no vuit!
I comencen aleshores les nàusees del primer trimestre, l'espera per començar el segon trimestre i poder anunciar a tothom la notícia, les ganes de que arribi l'ecografia de la setmana 20, on es mira en detall que el desenvolupament i estat del fetus és el correcte. A partir de llavors vas contant els mesos que falten, fins que el moment del part és cada cop més imminent. A partir de la setmana 37 ja pots parir, i tot i que normalment no l'esperes tant aviat, tampoc vols que se t'allargui fins a la setmana 42 i te l'hagin de provocar.
Finalment el dia esperat arriba, i deixes endarrere nou mesos d'embaràs per entrar en la famosa quarantena, els 40 dies en que el cos es recupera del part i en els que es recomana no mantenir relacions sexuals.
I ja pràcticament des de que arribes a casa amb el nadó, ja tems els dies que falten per que s'acabin les raquítiques 14 setmanes de baixa maternal, que així no hi ha manera de fer lactància exclusiva sis mesos ni res!
Quan arribes a casa, tu ja tens a l'armari uns quants bodis i pijamets de la talla 0 mesos. Bé, i si el naixement s'ha avançat molt, has de córrer a comprar la talla 00. A mi això de la talla 0 no m'agrada gens, em recorda a la Zona 0, dóna mal rotllo. Jo la vaig haver d'utilitzar molt i la veritat és que em vaig quedar molt més tranquil.la un cop la petita ja omplia els pijames de la talla 1 mes. I la roba segueix contant-se amb mesos fins a la talla 36, que ja són ganes de calcular tant! Jo penso que seria molt més pràctic que la roba es vengués tenint en compte els centímetres. Costaria una mica d'aprendre però evitaríem sorpreses a l'hora de provar la roba que hem comprat fent cas dels mesos. La meva filla de 12 mesos a vegades va vestida amb un bodi de sis mesos, uns pantalons de la talla 18 mesos, un jersei de la talla 12 mesos i un abric de talla 23 mesos. Cada fabricant va a la seva!
També em sorprenia molt abans de ser mare quan preguntava l'edat d'algun nen i em deien: 22 mesos, o 17 mesos. Com que no hi estava familiaritzada havia de contar molt! Ara ja m'hi he acostumat, però crec també que és més pràctic dir l'edat en anys!
Segurament per l'argot mèdic, i dels fabricants de roba és més pràctic contar en mesos, però no ho és gens per les converses de carrer!

Llet adaptada

La llet artificial que es recomana que prenguin els nens a partir dels sis mesos (i perquè abans és il.legal anunciar-la, que sinó també la recomanarien!) s'anuncia sempre remarcant la gran aportació de nutrients que conté, fent creure així que és una llet feta expressament per als nadons, totalment adaptada a ells.

No dubto que ho intenten, però la llet que és realment adaptada del tot a ells és la del pit. I com que aquesta no es ven empaquetada amb tot el llistat de nutrients que conté, m'he dedicat a buscar-los. Lògicament són molts, i és una llàstima que sovint es faci creure a les mares que la seva llet ja no alimenta a partir de certs mesos.
Jo mateixa, que només li dono la meva llet m'he sentit qüestionada per fer-ho, com si fent això li estigues privant d'una millor alimentació. ("Amb la de nutrients afegits que porta la llet de formula!", diuen). Les mares que ja no donen pit és normal que li donin llet de vaca, però les que encara alletem no en tenim cap necessitat! La llet del pit és la millor llet adaptada que els hi podem donar!
La llet materna es va adaptant als canvis dels nens, i la composició que té a l'any no té res a veure amb la que tenia a l'inici de la lactància: té un 28% més de greixos, més lisozima (enzim que inhibeix el creixement de la Escherichia Coli i de la Salmonel·la i altres gèrmens), més IgA (immunoglobulina amb gran activitat biològica que bloqueja l’adhesió dels patògens a l’intestí i forma anticossos contra virus i bacteris) i té menys proteïnes (degut a la fase de creixement lent que viuen les criatures entre l’any i l’any i mig).
És a dir, que la llet materna no només canvia segons el moment del dia ni segons la durada de la pressa, també ho fa segons el creixement del nen.
Enumeraré ara els components de la llet materna i les seves funcions, resumit de la informació detallada que he tret d'aquí.

1.- Aigua: Conté un 88 % . Per això els nadons amb lactància exclusiva durant els sis primers mesos, no necessiten beure aigua.
2.- Proteïnes: Constitueixen el 0.9 % de la llet materna. La composició proteica de la llet humana és la següent:

• Caseïna
• Lactosèrum (proteïnes del sèrum): lactoalbímina, lactoferrina, lizosima, albúmina sèrica (seroalbúmina), immunoglobulines.
• Nitrogen no proteic: aminosucres, aminoàcids lliures (taurina, glutamina), carnitina, poliamines, nucleòtids i péptids.
• Mucines

Són més fàcils de digerir que les de la llet de vaca i n'hi ha que són específiques de la llet materna, com la alfa-lactoalbumina, que intervé en la síntesis de la lactosa. També hi trobem la lactoferrina, pràcticament inexistent en la llet de vaca, que afavoreix l'absorció del ferro i inhibeix el creixement de bacteris patògens en el tracte gastrointestinal. També hi trobem en proporció 300 vegades superior a la llet de vaca la lisozima, que té propietats anti-inflamatories i contribueix al manteniment de la flora intestinal.
La llet materna conté grans quantitats d'immunoglobulines (anticossos) com la Ig A, que s'uneixen als virus i bacteris impedint que penetrin a la mucosa intestinal.
La lipasa és un altre enzim important de la llet materna, que facilita la digestió.
Dins del nitrogen no proteic hi trobem aminosucres, aminoàcids lliures (taurina, glutamina), carnitina, poliamides, nucleòtids i pèptids. Tant la taurina com la carnitina són essencials pel desenvolupament i maduració del sistema nerviós central i de la visió, i intervenen en la síntesi dels lípids del cervell.

3.- Grasses: Les grasses o lípids de la llet materna constitueixen del 3 al 5 % de la mateixa, sent el component més variable. Són molt fàcils d'absorbir pel nadó, són el vehicle de les vitamines liposolubles i font d'àcids grassos essencials. Els principals lípids de la llet materna són els triglicèrids, fosfolípids, àcids grassos i esterols.

La llet humana és rica en àcids grassos essencials (poliinsaturats) agrupats sota el nom d'omega 3 i omega 6.

El contingut en colesterol és d'entre 10-20 mg/100 ml.

4.- Carbohidrats: El principal és la lactosa. La seva principal funció és l'aportació d'energia, necessària pel creixement i fonamental per l'absorció del calci, del ferro i del magnesi entre d'altres. El factor bífidus inhibeix el creixement de bacteris (E. Coli y Shigella). Els oligosacàrids s'adhereixen a les cèl.lules de les membranes del tub digestiu, disminuint així les possibilitats del nadó de patir infeccions gastrointestinals, respiratòries o urinàries.

5- Minerals: La llet materna conté tots els minerals que el nadó necessita, tot i que la seva concentració és menor que en la llet de vaca. Aquest contingut més baix promou el bon funcionament renal afavorint la capacitat metabòlica. Els minerals de la llet materna (calç, fòsfor, ferro, potassi, fluor, magnesi, coure, zinc) són de fàcil absorció.

6.- Vitamines: Són variables segons l'alimentació de la mare. Trobem les vitamines A, K, E, D, complex vitamínic B (B12 ,B6, B1, àcid fòlic B9, B3 i B5) i C.

7.- Hormones: Fins al moment s'han identificat diverses hormones presents en la llet materna, com la alliberadora de tirotropina (TRH), l'hormona tiroidea estimulant (TSH), tiroxina, triiodotironina, oxitocina, prolactina, hormona alliberadora de gonadotropines GnRh, corticoides, insulina, eritropoyetina, hormones ovàriques, prostaglandines, relaxina i prolactina.

8.- Factors de creixement: Estimulen la proliferació cel.lular, la síntesis d'ADN i ARN i el creixement i maduració de certs òrgans. No es troben en les llets artificials.

Així que sort que al pit no hi ha etiquetes perquè ni als de la Pamela Anderson hi hauria espai per fer cabre una llista de nutrients com aquesta!

Imatge de la campanya d'UNICEF- Venezuela

Com una història d'amor

La relació que els pares tenim amb els fills té moltes semblances amb una típica història d'amor de qualsevol parella. Bé, amb la diferència que la primera sí que és per tota la vida!
De fet l'oxitocina, que és l'hormona que es produeix durant el part i la lactància, és la mateixa que es segrega durant les relacions sexuals.
Les fases per les que passa la relació també tenen les seves semblances, tot i que la durada d'aquestes és diferent. Jo sovint penso que el que sento per la meva filla ara és similar al que sentia els primers temps de nuviatge, en "l'enamorament".

Penso tot el dia amb la meva filla; quan fa estona que no la veig la trobo moltíssim a faltar; sempre estic parlant d'ella exaltant-ne les qualitats; a l'anar a buscar-la a la guarderia tinc una sensació de papallones a la panxa quan sé que el fet de veure-la és imminent; quan la recullo no em puc limitar a posar-la al cotxet i marxar, necessito donar-li uns quants petons i mirar-me-la bé; m'encanta que ella vingui corrents cap a mi amb un somriure ben ample (i em sento molt malament si no ho fa); quan estem per casa l'abraço cada dos per tres... i un llarg etcètera de situacions semblants. Bé, i son pare també li fa unes grans rebudes quan arriba a casa, molt més efusives que les que em fa a mi... ara estic en segon terme!
I crec que això és una fase, perquè no crec que sigui així tota la vida. No em veig anant a recollir-la al cole d'aquí uns anys nerviosa i omplir-la de petons quan surt, dient-li lo guapa que és. I, per descomptat, ella no correrà cap a mi, sinó que inclòs farà el contrari en alguna època de la seva adolescència.
Jo crec que els pares de P2 i P3 ja estan en aquesta altra fase, d'amor més pausat, perquè observo que ja van més per feina quan van a buscar els petits.
I segurament que arribarà un moment en que en arribar a casa després de treballar, tan son pare com jo deixarem de preguntar al moment per la petita i anar corrents a veure-la. Encara falten uns anys per això, però segur que arribarà.
Aquest amor es mantindrà sempre viu, però s'anirà fent més latent. No ho sé, és un fet que m'encurioseix. Perquè ara em sembla impossible que pugui passar, però la relació amb els pares quan ets més gran és més pausada i "l'enamorament" no és tan visible.
Així que aprofitaré ara que la puc "axuxar" cada dos per tres, i es deixa!

Imatge d'Erika Hastings

La revisió de l'any

Avui tenia la revisió de l'any amb el pediatre de la meva filla. Ara feia molt temps que no tenia una revisió complerta, sobretot si comparo amb lo molt sovint que anava al CAP durant els primers mesos. Una senyal més de que s'està fent gran, les revisions es van espaiant cada vegada més!
Tot ha anat bé. Els canvis més importants que he de fer a partir d'ara són els relacionats amb l'alimentació: ja pot menjar moltes coses noves, cada cop farà una dieta més similar a la nostra.
Introduiré les llegums i la llet de vaca normal. La petita, fins ara, només ha pres la meva llet. I ocasionalment també li he donat algun iogurt natural. A partir d'ara provaré que tal li senta la llet amb els cereals i li donaré també més derivats làctics.
I del tema de l'ou, tornaré a provar de donar-ne, i si tampoc li senta bé li faran algunes proves. Esperem que no calgui.
Respecte al pes i la talla, jo estava molt tranquil.la ja que últimament se m'havia curat "l'angoixa" sobre el seu pes dels primers mesos i ja no l'estava pesant cada dia. A més, la veig bé. Doncs resulta que ha perdut una mica respecte a la última visita, de fa quasi tres mesos! Res greu, segons m'ha dit el pediatre, i més tenint en compte els refredats i mals de panxes que ha tingut últimament. Però se la vol mirar d'aquí unes setmanes. No em preocupa massa, ella menja bé. I, a més, està feta un belluguí des de que camina. Tot i això, hi estaré una mica més a sobre aquests dies i vigilaré més el que menja. Tinc molt clar quan no en vol més, però em costa saber si es queda amb gana.
I com ha comiat de la visita al metge, l'infermera li ha posat dues vacunes. la que tocava als 12 mesos (xarampió, rubèola i parotiditis), i la de la varicel·la, que li hem volgut posar nosaltres. Als 60 euros i pico que costa la vacuna li hem hagut de sumar set euros més per a la seva administració. Ara fan pagar el fet de posar les vacunes no sistemàtiques. Has d'anar uns dies abans a buscar el paper i ingressar els diners a una Caixa de Pensions. Si el dia de la revisió no portes el rebut, no li posen la vacuna. Un laberint burocràtic més i una despesa més per un servei que fins ara era gratuït.
I aquest cop no tinc l'apiretal preparada, ja que m'han dit que la reacció de la triple vírica apareix uns set dies més tard, i que pot anar acompanyada d'una vermellor a la pell. Espero recorda-me'n si la setmana que ve té una febrada!

Imatge de Linne Bie