14 de desembre del 2011

Això és vermell

La petita ha entrat de ple en l'etapa d'identificar tots els colors.
Ja fa uns mesos que va començar a conèixer el color vermell (el primer que va aprendre), però fins ara encara confonia bastant la resta de colors.
Ara ja se'ls sap tots i quan anem pel carrer juga a identificar el color dels cotxes o dels diversos objectes que trobem.
M'assenyala les coses i diu "Mira mama, això és bau " o "això és mermell". I m'encanta també com pronuncia el color "groc", que no sé com reproduir aquí, però fa especial èmfasi en la c final.
També tenim a casa un llibre sobre els colors (justament el de la foto) i de fet hi ha activitats molt xules per aprendre'ls; com classificar agulles d'estendre la roba (o d'altres objectes) segons el color o pintar barrejant diferents colors.
Tot i això el millor aprenentatge dels colors l'estem fent en el dia a dia, integrant-los en tot allò que fem. Bé, segurament que a la guarderia també hi treballen, però veig que els va aprenent amb facilitat.
A casa anem parlant de quin color és la roba que posem, el menjar, les llumetes del pessebre...
Estem ben distrets identificant colors, vaja! Ella no para de dir-los tots!

Ah! I parlant del pessebre, aquest any m'he animat a fer-lo! Recordo lo molt que m'agradava a mi quan era petita i lo xulo que quedava el que fèiem a casa, amb muntanyes enfarinades i rius de paper de plata. El meu, no ha quedat tan bé ni de lluny, ja que és més petit, però també fa goig. Ara bé, tot i comprar les figures de les que no es trenquen, ja tenim uns quants pastors decapitats i un rei que ha de passar per infermeria, ja que ha perdut un braç. Jo ja intento que la petita no s'hi atansi gaire, però clar, un pessebre que no es pot tocar no té cap gràcia per ella.
A veure si acabem de passar el Nadal sense que cap més figureta s'accidenti....

9 comentaris:

  1. l'últim cop que vaig fer pessebre, l'havia de fer amb la meva cosina petitona, i tot el dia ella amb la gran il.lu del pessebre, vam anar a la Sagrada Família a comprar terra, i quan ja erem a casa i ho teniem tot, va donar un cop d'ull a la tele, va exclamar "oh! Doraemon...!", i vaig acabar fent el pessebre jo sola mentre ella mirava els dibuixos hipnotitzada :-SS. Pastors decapitats i rei sense braç...quin iuiu! ;-)

    ResponElimina
  2. Nosaltres no n'hem fet de pessebre, a veure si l'any vinent. Que bé lo dels colors, és genial veure com van aprenent coses, soprenen dia a dia. Per cert, a la Maria li va costar ben bé un any diferenciar el verd del blau i de vegades em mirava a mi perque li digués quin color era.

    ResponElimina
  3. Cas, je je... sí més que un pessebre sembla un desfile de zombis!! Aquesta tarda amb el super glue tornarà tot a lloc!

    Mirashka,
    el verd i el blau també són els que més li costen a la meva.

    ResponElimina
  4. Jeje, jo encara tinc discussions amb la meva parella...tenim diferents opinions respecte que és verd i que es blau...

    ResponElimina
  5. AI, això dels colors! que divetits que esteu!

    Em sembla que els vostres pastors faràn molts quilòmetres! jejeje Jo no m'he atrevit pq pot quedar tot ben esmicolat.
    De fet, tenim un tió amb una manteta perquè no tingui fred però no hi ha manera que la manteta el tapi, la Marina només té feina a destapar-lo!

    ResponElimina
  6. Ara he vist el teu missatge!
    Jejejeje...algo em sona...mmmmmmm....deixa que visualitzi.... estava embolicat amb paper rosa? jejeje...espero que us agradi i que ho gaudiu, vaig pensar que aniria bé per explicar-vos contes mutuament (tot i que la petita faci la versió "exprés")

    ResponElimina
  7. És veritat, un pessebre que no es pot tocar és un rotllo!!

    El David també juga molt a reconèixer els colors.

    ResponElimina
  8. soy Yolanda, de Pandielleando! Gracias por el regalo del amigo invisible, a los niños les ha gustado mucho! Espero poder sacar fotos mañana para dedicarte una entrada en mi blog. Un beso y gracias!

    ResponElimina
  9. Quina gràcia, el Jordi també deia "mermell", deu ser una fonètica habitual en nens petits.
    Nosaltres aquest és el primer any que ens hem atrevit a muntar el pessebre amb les figures de fang d'Oliver que tenim de molt abans de ser pares. Altres anys el muntàvem en plan minimalista i lluny del seu abast i per a ell un de joguina perquè fes el que volgués que era tirar-les pel terra cada dos per tres.
    L'únic que sap que pot tocar si vol són els animalons de plàstic que n'hi ha un munt, el que passa és que no entèn per què si el bou i la mula són animals no són de plàstic.
    N'he vist un de xulíssim del Playmobil, llàstima que ja ens arriba tard. Petons

    ResponElimina