19 de desembre del 2011

"Que no en tens, de set, punyeta"

Fa mesos Adam Mansbach, pare d'una criatura, va confessar via Facebook que s'impacientava molt al posar a dormir la seva filla. I va escriure uns quants poemes al respecte per alliberar la tensió que li produïa aquest moment. El llibre, titulat "Go the fuck to sleep" va ser un gran èxit de vendes a Estats Units.
Aquí es va traduir com "Duerméte de una p... vez" i tot i que no va tenir tant èxit, també se'n va parlar. I ara Miquel Creus la traduït al català.

Vaig assabantar-me de la traducció a través de la crítica que en Kiko Amat en va fer al suplement Cultura/s de La Vanguardia.
I la veritat és que em vaig fer un fart de riure llegint tant la seva crítica com els poemes!
Perquè sí, posar a dormir la petita és una de les coses que més m'agrada fer. Ho gaudeixo molt, però quan la cosa s'allarga més de tres quarts d'hora i em demana que li canti la LLuna la pruna per enèsima vegada.... tot deixa de ser tan divertit. Li acabo cantant la cançó amb veu d'ultratumba!
I quan m'arranca del son profund tres vegades ( o més) en una sola nit perquè vol anar a fer pipí... també podria signar qualsevol dels poemes del llibre.
Per no dir la d'incoherències que li dic, entre algun que altre renec, del tipus: "Ara has de dormir perquè la mama té molta son" o "Ara has de dormir perquè la mama s'està posant nerviosa"... com si aquests fossin arguments vàlids per ella!

Com no podia ser d'altra manera, hi ha certs sectors que s'han escandalitzat amb la publicació d'aquest llibre, i que el consideren immoral. A mi em sembla que no costa gaire entendre que és un llibre pels pares (i no pels nens) i que està escrit amb molt sentit de l'humor. No és cap manual d'instruccions, no soluciona cap problema (tant de bo...), sinó que simplement ens serveix per riure una mica sobre les situacions en què la majoria de pares ens trobem força sovint.

Jo em vaig sentir molt identificada amb les reflexions del Kiko Amat al voltant del llibre:

"És físicament impossible que tinguis set altre cop. Com? Pixar ara? És la quarta vegada aquesta nit! No, no sé on collons viu el Pare Barrufet. Un conte? Ni ho somiïs. Estirat, despertaràs el teu germà. No sé quina fressa fan les sarigues. Yik-yik-yik? No sé on és la teva mare. No, no penso cridar-la ara. Qui guanyaria el combat entre el drac esdentegat i un velociraptor? No ho sé, em sembla que Són les quatre de la matinada, collons! Vols fer el fotut favor d'adormir-te duna vegada?"

Aquí van alguns dels poemes:


"Les àguiles de l'aire ja descansen
i els animals que en terra fan camí,
no en tens de set, punyeta, que és mentida,
vinga collons, estirat i a dormir".

"Tots els nens es refan al món dels somnis
la granota ha saltat al seu coixí
Ostres, doncs no, no pots anar al lavabo,
Saps què pots fer? Collons, dormir!"

"Quan després em desperto entre lleganyes
et veig un ulls tancats de serafí.
Creuo els dits i m'esmunyo de puntetes
pregant, collons, que això sigui dormir".

En aquest link podeu escoltar tots els poemes en la traducció catalana llegits per l'Elisenda Roca.
Què us semblen?

10 comentaris:

  1. Quina gràcia...la veritat és que flipo amb la pell tan fina que tenen alguns...darrerament estic llegint uns comentaris a algunes entrades on es parla de coses que no t'agraden de la materintat i la gent s'ho pren com si repudiessis al teu fill. Com no comencem a aprendre a posar les coses al seu lloc, crec que anirem malament, quedarà la falsa impressió que si no t'agrada absolutament tot de ser mare ets una mala mare i, no noies, les coses no són així...bé, ara m'he enrollat amb una altre tema, potser, però em treu de polleguera aquest tema. Jo he rigut molt, sobretot amb la teva part...és que darrerament aquesta meva filla no para quieta i li costa un munt adormir-se i la seva mare perd una mica la paciència...:S

    ResponElimina
  2. Em sembla boníssim! A mi digue'm mala mare però quan l'Andreu o en Biel es posen pesadets a l'hora de dormir també poso el meu cervell en mode "tacos" i la paciència que tinc durant el dia ja queda esgotada del tot.

    A mi també em sembla que hi ha gent que es prén les coses massa a pit.

    Una entrada molt divertida :-)

    ResponElimina
  3. Fa un temps vaig llegir en un blog de ciències que hi havia un estudi que deia que els integristes no tenen sentit de l'humor. Heu vist mai un islamista o un legionari de Crist explicant un acudit sobre religió? Ai, em sembla que he canviat de tema... o potser no. Deixem-ho.

    El Jordi sempre ha anat a dormir molt bé (al menys des de que és prou gran) però fa una temporadeta que vol que després del conte ens quedem amb ell (el meu marit i jo ens tornem dia sí dia no). Quan sembla que està tranquilet i podem marxar sense problemes es gira i ens surt amb coses filosòfiques com: "per què es va morir el gosset de X?"... No són hores de contestar segons quines preguntes. Per sort, ell mai ha estat dels de tenir pipis i sed a les tres de la matinada.

    Aquest llibre pinta molt bé i segur que totes ens hi sentiriem identificades d'alguna manera.

    ResponElimina
  4. M'alegro que també us faci riure el llibre!

    Parlant de la gent que es pren els coses massa a pit, m'ha vingut al cap una gran frase del Risto Mejide que va dir: "Escandalizarse es gritarle al mundo que no tienes sentido del humor, cuando nadie te lo ha preguntado".

    ResponElimina
  5. M'ha fet molta gràcia quan has dit lo de la cançó a mode ultratumba, perquè m'he vist a mi mateixa tantes i tantes vegades, hehehe.
    El llibre és molt original però no se si m'agradaria que me'l regalessin la veritat, se'm fa molt raro veure un llibre amb dibuixets ple de tacos.

    ResponElimina
  6. Mamamoderna, no, jo de fet tampoc me'l compraria el llibre. Em fa gràcia, però no crec que el llibre aguanti una segona lectura...

    ResponElimina
  7. Carai, d'inici es veu original, xulo, divertit però li veig un fons una mica "desquiciat" tots perdem la paciència quan no volen dormir o no volen menjar però una lectura d'aquest tipus penso que precissament no afavoreix el relax i la tolerància dels pares.
    Una entrada molt interessant!

    ResponElimina
  8. Sol Solet, molt d'acord. De fet el propi autor ja va dir que no seguiria fent una saga de llibres tipo "Comete las malditas verduras" o coses així, perquè no treuria cap a res. I hi estic d'acord. Veig aquest llibre com una anècdota divertida, però sens dubte no n'espero un gran èxit ni continuacions.
    Petons

    ResponElimina
  9. Doncs a mi em sembla molt divertit. A mes, m'agafo a allò que diuen "mal de muchos,..."jeje

    ResponElimina
  10. Molt divertit! i d'acord amb les companyes pel que fa a l'integrisme, ser mare té coses bones i coses dolentes i qui només hi vegi coses bones i moments bons jo crec que duu una bena als ulls o s'enganya. Està molt be fer conya dels moments dolents, ajuda a tirar-los endavant!

    Euphorbia molt bo lo del sentit de l'humor dels integristes!

    ResponElimina