Aprofitant la baixa per maternitat

Ja fa setmanes que se m'ha acabat la baixa per maternitat, i vull fer una mica de balanç d'aquests mesos viscuts en exclusiva amb els meus petits. Sí, en plural, perquè de la baixa per maternitat del segon fill també se'n beneficia, i molt, el fill gran. Gràcies a no haver d'anar a treballar he pogut estar amb el meu petit les 24 hores del dia i a la vegada també he pogut ser una mare que està a la porta de l'escola per anar a buscar a la germaneta gran, matí i tarda. Això és un luxe, i l'he aprofitat molt. Al migdia hem dinat tots junts a casa i, tot i el caos que a vegades es formava (com fer dormir el nen si ella no para de parlar fort i demanar que jugui amb ella?!) ha estat molt bonic.

I poder gaudir de cuidar al meu nen dia i nit no té preu. Ja he explicat moltes vegades que és un nen molt tranquil, molt dolç, sempre riu i està content. Així que tot ha anat molt bé, recordaré aquests mesos com a molt feliços.

Jennifer Borton

 No he estat dins d'una bombolla apartada de la realitat com sí em va passar el primer cop, on tot era nou. Ara he gaudit d'estar amb el meu fill, aprofitant aquests moments que sé que són únics, però sense deixar de fer moltes coses ja sigui per seguir el ritme de la petita com   per continuar,  en la mesura del possible amb la meva carrera acadèmica.

Així que m'he endut el petit als cursos i congressos que puntualment i perquè jo volia he fet durant aquesta baixa per maternitat.

No és fàcil, hi ha molts moments en que he tingut la sensació de fer-ho tot a mitges, però si s'assumeix que s'arribarà fins allà on es pugui, doncs es poden anar fent coses. Jo he tingut la gran ajuda del meu pare, que m'ha acompanyat a molts cursos i congressos, facilitant-me el fet de poder seguir formant-me sense haver d'allunyar-me del petit, al que podia donar-li el pit quan em reclamava. Això no té preu! Des d'aquí vull donar-li les gràcies, una vegada més, per l'ajuda i suport en tot.

També he continuat fent francès, amb una professora particular un matí cada setmana. Vaig començar al setembre amb el nen que estava quasi tota l'estona a la popa o dormint i ara ja fem les classes mentre el nen dóna volteretes a la manta d'activitats! 

Sense oblidar que el nen va ser un espectador atent de tota la jornada de Pediatic i de d'altres jornades en que me l'he endut.

Amb aquest escrit vull dir que les mares, quan tenim els nens petits, no volem pas sempre baixar-nos del món i deixar de fer allò que ens interessa. El que no volem, almenys en el meu cas, és haver de separar-nos dels nostres fills per a fer-ho. I això és possible si d'una banda, tenim nens que ho permeten (amb la petita, que era més ploranera i poc dormidora no m'ho hagués ni plantejat) i si tenim ajuda per a fer-ho. Però també seria més fàcil si fos més visible en la societat veure mares amb fills petits que fan diverses activitats amb ells. Jo tenia certa reticència a anar a segons quins llocs amb el nen (pensava que molestaria, que la gent estaria incòmoda...) i realment m'he sorprès de lo bé que m'han tractat als congressos i reunions a les que he assistit  amb el petit.  Jo sempre intentava portar-lo ben alimentat per a que no em demanés popa aleshores i a punt per adormir-se.

No vull dir que sempre sigui possible endur-se el nen a tot arreu, però hi ha feines que ho permeten i tot i així no es fa. A mesura que passen els mesos i el nen té més mobilitat la cosa es complica una mica més, però de moment la meva experiència és molt positiva al respecte.

Ara, però, m'hauré d'acostumar a anar sola a treballar perquè no puc endur-me el nen a fer classes! Però me'l seguiré enduent a tots aquells llocs que pugui si l'alternativa és haver de deixar-lo massa hores sense mi.